La propaganda electoral ha de ser en bilingüe i l'independentisme també
Front a l'immobilisme estèril i purista, flexibilitat intel·ligent en les tàctiques.
No us deixeu fossilitzar per l'immobilisme de l'any de Maria Castanya. Per a triomfar cal ser flexibles, a voltes cal canviar les línees. Necessitem tenir idees de tàctica, matèria desconeguda per a totemistes i per al purisme estèril.
Endavant!
Guanyem també l'enemic per a la causa (jo conec un bon grapat de fills d'immigrants que són catalanistes més sincers i actius que moltíssims puristes de l'any de la picor).
Hi ha una raó elemental de marketing.
Hem de dividir l'enemic i descol·locar-
Desfer els seus prejudicis atacant-lo per la rereguarda, és a dir, per on no s'ho esperen (independentisme en castellà).
Per a ser efectius hem d'utilitzar la llengua que els toca a fons.
La resta són elucubracions sense base real, ineficaces a l'hora de la propaganda política.
O per què us penseu que el PP fa propaganda electoral en català al PV, per què és catalanista?
No siam tan primaris ni tan ingenus.
Ens hem de ficar al cap que "no és cap llàstima" d'atacar el PP o el PSOE en castellà, tot al contrari, és allò idoni, perquè llurs votants tenen preferència pel castellà. És com evangelitzar: a cadascú en la seva pròpia llengua.
La llengua no és cap tòtem. L'ús lingüístic ha de ser una eina per a la sobirania (que és allò que pot salvar la llengua) i hem de tenir el cervell flexible i dúctil segons les circumstàncies.
Parlar-los en castellà és atacar per la rereguarda i fer-los abaixar les defenses psicològiques, els partits presos (els prejudicis sobre "independentisme=
La guerra psicològica és molt important.
El PPSOE ho saben i per això fan molta propaganda electoral en català, malgrat que la resta del temps facin molt poc pel català.
No ens deixem dur mai per rutines ni clixès, siam uns guerrers de la tàctica.
Hem de fer independentisme en castellà. Cal inculturar el missatge en certs ambients. Els bascos han fet molt independentisme en erdera/castellà i els irlandesos quasi que sols han gastat l'anglès, i no els ha anat gens malament.
Personalment sóc partidari de parlar de sobiranisme (i sols d'això) en castellà, així apropes un tema que als castellanoparlants els és més llunyà, d'entrada els trenques les defenses esquemàtiques que s'han muntat sobre el nacionalisme "sempreencatalà
Jo parlaria i escriuria sempre en català, sobretot allò més important, però, per parlar d'independentisme no tindria ni el més mínim problema de fer ús del castellà, ben al contrari: ens hem de fer entendre, i cal atacar-los audaçment per la reraguarda, dividir l'enemic, etc. (com deia el Llibre Roig de Mao), com molt bé fa la Pilar Rahola.
Em fa l'efecte que ens surt més a compte que un immigrant es faci independentista que no pas matar-nos per fer veure les coses clares i que recuperin l'autoestima molts autòctons que tenen un bullit mental tan espantós que no s'aclareixen de cap manera: estan desballestats mentalment per la pressió colonitzadora i la catalanofòbia multisecular atiada des de Madrid (que és l'antisemitisme espanyol d'ara mateix i des de fa ja uns segles), els han inoculat tota mena de virus i ara tenen un còctel infumable al cap, des dels regionalistes fins a l'extrema esquerra. Dissortadament és així, el catalanam és molt decadent i hem de ser audaços si volem redreçar la mala marxa.
Si un immigrant o fill d'immigrants es fa independentista no sol tenir problemes d'autoestima ni la meitat d'incoherències, excuses, filigranes recargolades ni punyetes que solen tenir els catalans "de socarrel", els més pelaperes, snobs, multicultis, (suposadament) cultes i tolerants del Món!. Ens és més econòmic ja convèncer immigrants que catalans, la veritat, ai dolor!.
A més, no crec que defendre l'autodeterminació sia patrimoni exclusiu dels catalanoparlants (també hi ha castellanoparlants favorables o guanyables).
En primer lloc perquè l'autodeterminació és un dret reconegut com a bàsic per l'ONU (al mateix nivell que el dret a la vida...) i en segon terme perquè no crec que el nacionalisme sia incompatible amb la llengua que es parla, es pot fer nacionalisme coherent (even in english!).
Trob que és millor que hi hagi nacionalistes que usen l'espanyol que no pas espanyolistes que usen el català -cas del PP al Principat. Posats a escollir i si no tingués més remei, és clar.
Usem formes universalistes (en la forma, en la terminologia, en l'argumentació
Estic fart de veure catalans d'arrel botiflers i tan espanyolistes com els seus amos (Borrel, Quadras, Serra, Maragall, Durà, Mas, etc.) i fills mestissos i de la immigració que són independentistes (Carrasco i Formiguera, Carod...fins a Roger de Llúria o Conrad Llança, qui eren calabresos). Deixant a banda que generalment els independentistes escriuen un catanyol vergonyós, la realitat és així.
No entenc com no "ho veu" més gent sobiranista. El cas és que "veuen" poc.
Molts catalans d'arrel estan desvallestats psicològicament, són tan rutinaris i hedoniste, són tan incapaços de crear tàctiques per a una independència real que podem dir que fins i tot han perdut les darreres nocions de com pot ser un Estat Català real.
"Com més tardi Catalunya a ser Estat, a viure com a Estat, a recobrar les atribucions, les potestats, i la independència pròpies dels Estats, més difultats trobarà per a viure coma tal, menys aptitud hi tindrà, menys preparada hi estarà, més qualitats de les necessàries per a viure independent haurà perdut" (Dr. Martí i Julià, Barcelona 1861-1917, psiquiatre i socialista, presidí la Unió Catalanista)
Els forasters no, perquè ells sí que han estat ciutadans d'un Estat propi: l'espanyol, i per això tenen les idees molt més clares que els indígenes.
A tot arreu del món els indígenes són els qui reculen no sols per la "maldat" dels invasors sinó per la pròpia decadència, ineptitud i incoherència. Vet ací l'origen del problema. I si no el veieu és perquè també us deuen agradar molt les excuses mediterrànies (santa tradició catalana) i les casuístiques.
Al pas que anem, la independència catalana es farà en castellà. Els immigrants pateixen igual que els autòctons l'espoliació fiscal. L'agitació contra la llengua catalana patrocinada des de Madrid els emboira el cap i per això molts són espanyolistes.
Però el dia que això ja no els encaboriï, perquè el català serà més aviat una llengua acadèmica però no del carrer, acabaran adonant-se massivament de l'ensarronada mierdalenya i aleshores reclamaran una Catalunya xarnega independent, com els criolls hispanoamericans (que passaren dels indígenes o els utilitzaren com a forces de xoc, però sense donar-los cap poder).
Potser ficaran els catalans d'arrel en reserves índies -on els catalanets supervivents a la crisi demogràfica seguiran fent les acostumades manis de rigor en favor dels drets humans del Belutxistan, dels maoris i les foques, contra la transfòbia i per la fraternitat mundial -, però engegaran els espanyols a pondre, i ells es diran "los catalanes" si les coses van així així, si van pitjor és diran "loh xarnegoh" i oficialitzaran el catanyol com a segona llengua al costat del xarnego (que potser reclamaran independent de l'appaÑol).
Ja ho veureu. No cal tenir gaire imaginació per a veure-les venir.
Està molt bé dir "Yo soy (o yo zoy) independentista catalán": trenquen esquemes, deixen l'enemic a quadros i els prejudicis malmesos.
Tingueu present que és molt important fer-se entendre i segar les bases potencials de l'enemic. Això és com atacar-los per la rereguarda.
Els infiltrats policials i cultureta pansida i escleròtica (és a dir, inútil i morta sense enterrar), allò que més odien és que fem independentisme en castellà.
Dividir l'enemic, sobretot quan és molt més nombrós que nosaltres, és un eix central de la feina que hem de fer. No fer-ho així és condemnar-nos a la derrota.
Hem de plantar cara al terreny d'ells: envair-los tal com ells ens envaeixen.
Els romans no podien vèncer Aníbal a Itàlia però el que van fer fou envair Cartago i des d'allí imposar que Aníbal abandonàs Itàlia. Nosaltres hem de fer igual.
Sempre estratègia i tàctica militar i marketing, treball ben estudiat, no odiar però saber i voler combatre sempre i amb constància. Així vencerem!!!
No ho oblideu mai!!!
Si hagués d'escollir entre llengua i sentiment nacional, jo em quedaria amb la segona opció.
Dit d'una altra manera: prefereixo un castellanoparlant a favor de l'autodeterminació de Catalunya, que no pas un catalanoparlant de tota la vida que vulgui seguir submís a l'estat espanyol.
Les persones que tinguin el sentiment nacional català, a la llarga, segur que aprenen i acaben parlant la nostra llengua. serà un procés llarg, però també molt eficaç.
En canvi, molts dels que parlen català i no tenen aquest sentiment nacional interpreten la llengua com un simple element folklòric que sols serveix per a comunicar-se entre catalans estrictes. Són els mateixos que no tenen cap problema en canviar el seu idioma patern o matern i parlar en castellà. "total, el castellà és la llengua de tots els espanyols", acostumen a dir.
És evident que la millor opció seria la mescla entre la consciència de parlar en català i el fet de tenir un fort sentiment nacional, però amb flexibilitat i tenint en compte que la creació de consciència és combinada i desigual.
Mentre hàgim d'escollir, però, jo insistesc que ho tinc clar: abans un castellanoparlant a favor de l'autodeterminació de Catalunya, que no pas un catalanoparlant de tota la vida que vulgui seguir submís a l'estat espanyol.
Evidentment, encara que parlar català en ambients hostils és signe de fidelitat patriòtica, també és cert que cal ser flexibles i no mecanicistes.
No podem mesurar inflexiblement la catalanitat pel nombre d'hores que parla cadascú en català de la mateixa manera que no comprem llibres o roba a kilos: No cal ser capquadrats.
Igualment en l'ús escrit del català. Sóc partidari de fer-ho tot en (bon) català (no light ni catanyol) i especialment allò més important, excepte qüestions d'independentisme i de defensa dels interessos de la ciutadania catalana, que cal fer en bilingüe a fi de fer entrar l'independentisme entre el xarnegam i immigrants avui dia hostils o indiferents.
Marketing i Estratègia: Llibres pràctics sobre estratègies: http://www.clubposi
http://www.personal
Sobre publicitat i propaganda: http://www.generaci
Estratègia i tàctica en Mao: http://www.tegwork.
Gràcies als USA, Cuba, P, Rico, Filipines deixaren de ser colònies espanyoles. Gràcies als USA s'independitzà Irlanda d'un Estat fins i tot tradicional aliat dels USA (Anglaterra)
------------
Be smarter than spam. See how smart SpamGuard is at giving junk email the boot with the All-new Yahoo! Mail
[Non-text portions of this message have been removed]
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest és un grup sobiranista català i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligiós. Es una iniciativa espontània, espontaneïsta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religió, 3-que atemptin contra els principis ideològics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCIÓ!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar és un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Els missatges d'aquest grup es pobliquen també al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
Change settings via the Web (Yahoo! ID required)
Change settings via email: Switch delivery to Daily Digest | Switch format to Traditional
Visit Your Group | Yahoo! Groups Terms of Use | Unsubscribe
__,_._,___
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada