La jutgessa del cas Isanta, el noi assassinat a Berga durant la Patum de 2005, va obligar un dels testimonis, amic de la víctima, a fer la seva declaració en espanyol perquè alguns acusats no entenien el català. Hem arribat a tal sentit de la justícia: ens maten i hem d'explicar-ho en espanyol perquè els botxins ens entenguin. Es pot humiliar més un mort? Es pot escarnir més el dol de les persones que estimaven el Josep Maria? Es poden vulnerar de forma pitjor els drets que reconeixen l'Estatut i la Constitució? Es pot trepitjar més una nació? Aquesta senyora ha de ser expulsada de la carrera judicial i processada pel delicte, perquè això és un delicte, de no respectar el reconegudíssim dret de tothom a expressar-se en català a Catalunya. Si cedim fins i tot en això, després no s'hi valdrà que reclamem drets in militàncies. Si permetem que algú com la tal jutgessa Ingelmo ens escupi a la cara impunement, de res del que ens passi després no ens en podrem queixar perquè
nosaltres mateixos haurem estat els primers a no defensar la nostra dignitat. Vénen de fora, ens maten, i a sobre els hem d'explicar en la seva llengua que són uns criminals. Quantes humiliacions més haurem de sofrir de part d'Espanya per veure que amb aquesta gent no es pot anar enlloc? La Peri Rossi i aquesta jutgessa són el mateix càncer: ens acusen de persecució lingüística però són nostres tots els cadàvers. A banda de delictiu és denigrant que la jutgessa obligui a parlar espanyol els amics d'un noi els presumptes assassins del qual van arribar a dir que mataren el jove Isanta "porque era un catalufo de mierda". Ben igualment, Catalunya Ràdio és una ràdio en català i és elemental que si no en saps no podràs treballar-hi. Jo tampoc no acostumo a tenir gaire sort als bars de lesbianes
(Clar, que tot és absolutament premeditat i l'estratègia es diu COLONITZACIÓ I IMPERIALISME ESPANYOL)
------------
La Kalebarraka espanyola al PV
Segona agressió ultra en una setmana: divendres al Correllengua de Gandia
El Correllengua de Gandia va patir el passat divendres 5 d'Octubre diverese agressions d'un grup format per blavers del GAV i skins d'ultradreta simpatitzants del partit de José Luís Roberto. Un càmera de Gandia TV fou agredit pels ultres. El Correllengua de Gandia venia precedit per la prohibició de l'Ajuntament del PP a Torrent.
Lluís Adell // València
Un grup d'ultres intentà agredir ahir els centenars d'assistents al tradicional Correllengua de Gandia. Segons testimonis presents al lloc dels fets recollits per L'Avanç, un grup de 10 ultres –format per membres del Grup d'Acció Valencianista i simpatitzants del partit d'extrema dreta España 2000- s'acostà violentament per un carrer lateral a la Plaça Rei Jaume I. Els ultres, d'estètica skin en molts casos (cap rapat, botes militars), portaven senyeres de la ciutat de València i banderes espanyoles. En eixos primers moments un jove independentista fou agredit. Quan molts assistents al Correllengua acudiren a defensar-se, la Policia Nacional formà un cordó de seguretat al voltant dels ultres. Els testimonis que ha pogut recollir aquest periòdic han reconegut al menys a un membre o simpatitzant d'España 2000, el partit d'ultradreta dirigit per l'empresari José Luís Roberto Navarro.
Agressió blavera a un càmera de Gandia TV
El segon enfrontament es produí al Carrer Major, quan el grup d'ultres es colocà de nou per a provocar els assistents del Correllengua. Mentre rebien una autèntica plutja d'ous per part dels manifestants més joves de Gandia, els ultres van llençar una bossa de fem a un càmera de Gandia TV que feia la seua feina periodística.
Ultres i policies
Cap al final del recorregut, els assistents al Correllengua observaren en la llunyania el grup d'ultres conversant tranquilament amb els policies que els protegien. I és que la cel·lebració cultural per la llengua fou controlada en tot moment per un ample dispositiu policial (Policia Local, Policia Nacional, Unitat d'Intervenció Policial i nombrosos agents secrets). Els assistents al Correllengua agredits es manifestaren sorpresos i indignats per la passivitat policial amb els agressors. De fet, fonts independentistes han narrat a L'Avanç la vivència d'uns joves de Pego que suposaria un greu exemple de conexions entre ultradretans i policies. En un moment de la nit, durant la cel•lebració del concert del Correllengua, els policies locals van confondre aquest joves de Pego –degut a la seua estètica skin de caire antiracista- amb els ultres, pensant que tornaven a agredir de nou els nacionalistes. Significativament la policia els recomanà: "no vengáis ahora que son muchos,
venid después que serán menos".
Setmana d'agressions blaveres
El passat dilluns 1 d'Octubre un grup d'ultres del GAV intentà boicotejar una exposició de l'Institut d'Estudis Catalans a la Universitat de València. Alguns dels assistents van denunciar haver sigut agredits pels ultres, pel que van presentat denúncia, igual que la institució acadèmica, habitual blanc de les ires blaveres. Per una altra banda, el passat dijous 4 d'Octubre, alguns joves blavers acudiren provocativament a la concentració antimonàrquica convocada pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans al jardí de la Facultat de Filosofia de l'Avinguda Blasco Ibáñez.
Propers actes ultres
España 2000 ha convocat els seus militants als actes del matí del 9 d'Octubre. Per la seua banda, blavers propers al GAV han convocat petits grups de provocadors per la Plaça de l'Ajuntament coincidint amb la multitudinària manifestació nacionalista de la vesprada convocada per la Comissió Nou d'Octubre.
------------
http://annanoticies
UNA EXECUCIÓ A CERDANYOLA per Josep Sort
UNA EXECUCIÓ A CERDANYOLA
Segons testimonis presencials, l'execució per afusellament d'en Txiki, militant d'ETA, va desenvolupar-
Tanmateix, quan l'oficial donà l'ordre de disparar sobre el condemnat, repeteixo sempre segons testimonis presencials, no sonà, com era d'esperar, una descàrrega tancada que acabés ràpidament amb la vida i el sofriment psicològic del reu. No. Els de l'escamot de voluntaris, sense cap dubte conxorxats, van anar disparant un després de l'altre, de manera que en Txiki va patir una mort lenta. A mesura que el cos queia anava rebent impactes de bala. Ignoro si quan va rebre el tret de gràcia, ja era mort. Però el cert és que els seus darrers segons de vida van ser dolorosos. El seu germà, si no vaig errat, present com a testimoni, va insultar, ple d'odi i de dolor, els de l'escamot.
Aquest detall monstruós, ens indica ben clarament, que el règim franquista, el mes de setembre del 1975, no només no havia perdut el costum de causar dolor i patiment. Sinó que els seus braços executors estaven assedegats de sang. De fet, aquell 27 de setembre , a més a més d'en Txiki, tingueren lloc quatre afusellaments més. Otaegi, un altre membre d'ETA, va ser afusellat a Burgos, mentre que tres membres del FRAP, Baena Alonso, Sanchez Bravo i Garcia Sanz, ho van ser a Madrid. Tots cinc van passar a ser coneguts com els darrers morts de Franco.
Naturalment, i atesa la manera com s'ha produït la transició de la dictadura al règim actual, titllat de monarquia constitucional, cap dels responsables d'aquestes morts ha hagut de passar comptes. Ni els jutges que els van condemnar, ni els policies, ni els responsables polítics. De fet, legalment, tant aquests cinc, com anteriorment, el cas d'en Puig Antich, i molts altres, continuen sent considerats criminals, atès que les seves sentències no han estat anul.lades i ni tan sols s'ha accedit a fer-ne una revisió. D'aquesta manera, l'Estat espanyol és l'únic, si més no a escala europea, on no s'ha procedit a una derogació legal i a una rehabilitació de les víctimes d'un règim que triomfà amb l'ajuda de les potències feixistes.
Probablement, una de les raons subjacents en la no revisió d'aquestes 5 sentències de mort, rau en l'actuació del llavors Príncep d'Espanya, i successor a la xefatura de l'Estat, en virtut de la Llei fonamental de 1969. Em refereixo, és clar, a Joan Carles de Borbó i Borbó. Efectivament, cal tenir en compte que ja feia mesos que l'estat de salut del dictador Franco, n'anunciaven la seva mort imminent –que tingué lloc, com es prou conegut, el 20 de novembre. Això féu que ja a l'estiu del 1974, Joan Carles assumís durant un mes i mig, interinament la xefatura de l'estat. Tenint present aquest precedent, si tant "demòcrata de tota la vida" era, com se'ns ha volgut vendre al llarg d'aquests trenta-dos darrers anys, com s'explica que no mogués un dit per evitar aquestes cinc execucions? Té Joan Carles de Borbó tacades les mans de sang per activa o per passiva? Hauria pogut pressionar Franco, amenaçant amb anar-se'n a casa, per exemple. No em consta que res d'això fes. Cal
tenir en compte que en aquells anys, i contràriament , de nou, als relats apologètics de la seva figura, ningú no donava un duro per la seva consolidació al capdavant de la xefatura de l'Estat, i doncs com a successor de Franco. Començant pels propis Estats Units, autèntics valedors del règim franquista –conjuntament amb el Vaticà- des dels acords del 1951-53.
Cal també tenir present que l'actitud d'una part important de les forces anti-franquistes, probablement acoquinades per la reacció repressiva posterior a la mort per acció d'ETA, de Carrero Blanco, el primer i únic president del govern nomenat per Franco, va ser més aviat feble. A anys llum de la que havia tingut lloc arran de les nou condemnes a mort imposades en el procés de Burgos (1970), i que acabaren en indults. Llavors la mobilització a l'interior i a l'exterior de l'Estat, fou enorme. Cinc anys després, i amb el precedent de l'assassinat d'en Puig Antich (1974), res d'això no passà.
Probablement, alguns ja estaven més preocupats en trobar un bon lloc al sol en l'escenari del post-franquisme, que ja s'albirava i escalfaven els motors per passar de la lluita al carrer a la submissió a un full de ruta, que es diu ara, que en gran mesura va estar sempre marcat des de les pròpies elits franquistes. La traïció dels líders, estava servida.
Josep Sort
27 de setembre: la mirada de l'Àngelus Novus
per Víctor Baeta i Joaquim Auladell
[article publicat per EL MERCANTIL VALENCIANO el 27 de setembre de 2006 i rebutjat per EL PUNT de Girona]
27 de setembre: la mirada de l'Àngelus Novus
El 27 de setembre de 1940 Walter Benjamin es suïcidava en un hotel de Portbou. Fugint de la Gestapo alemanya, la policia espanyola l'havia interceptat per a lliurar-lo als seus perseguidors. En la maleta que portava anaven uns escrits i un quadre. Els papers eren les seues tesis sobre el concepte d'història; el quadre era una aquarel•la del pintor suís Paul Klee que Benjamin, en la seua tesi IX, descriu així:
"Hi ha un quadre de Klee que s'anomena Àngelus Novus. En ell veiem un àngel que sembla allunyar-se d'alguna cosa mentre la mira fixament. Té els ulls desorbitats, la boca oberta i les ales desplegades. Aquest és l'aspecte que ha de mostrar necessàriament l'àngel de la història. El seu rostre està tornat cap el passat. On se'ns presenta una cadena d'esdeveniments, ell només veu una sola i única catàstrofe, que no deixa d'amuntegar ruïnes sobre ruïnes que són llançades als seus peus. Voldria aturar-se, despertar els morts i reparar allò destruït. Però des del Paradís bufa una tempesta que s'ha aferrat a les seues ales, tan forta que ja no pot tancar-les. La tempesta l'empeny irresistiblement cap el futur, al qual li dóna l'esquena, mentre que enfront d'ell les ruïnes s'amunteguen fins el cel. Aquesta tempesta és allò que anomenem progrés."
El 28 de setembre de 1975, a València i Barcelona respectivament, des d'un mirador involuntari i privilegiat de la història, encarats a la tempesta que ens venia del passat i ens duia d'esquena al futur, rebíem la darrera ruïna esdevinguda la matinada del dia anterior. Els vencedors de tots els temps, amb el seu "estat d'excepció permanent" -només interromput breument en moments puntuals de la història en que els rellotges eren destruïts-, havien afusellat en Cerdanyola, Burgos i Hoyo de Manzanares a cinc antifeixistes que no havien acceptat engolir-se la continuïtat del franquisme en forma de monarquia. Els vencedors de sempre -amb la col•laboració de les prostitutes de torn: la socialdemocrà
El gallec Xose Humberto Baena Alonso, el murcià José Luis Sánchez Bravo, l'aragonès Ramón García Sanz, i els bascos Ángel Otaegui i Juan Paredes Manot "Txiki", aquest de família extremenya, tots els cinc, també d'esquenes al futur, amb la mirada al front -al present i al passat de tots-, rebien el "progrés" en forma de bales que segaven les seues vides. Cinc mirades d'àngels de la història que s'afegien a les d'Espartac, Indíbil, Brutus, Jesús de Natzaret, Eulàlia de Barcino, Hipathia, Giordano, Peris, Olympe de Gouges, Mariana Pineda, els blanquistes, Gandhi, Zapata, Sandino, Ferrer i Guardia, els rifenys d'Abd el-Krim, Liebknecht, Béla Kun, Sacco, Lorca, Durruti, Nin, Peset Alexandre, Besteiro, Companys, Peiró, Comorera, el matrimoni Rosemberg, Lubumba, Allende, Luther King, Malcom X… dels anònims constructors de la muralla de la Xina, de les Piràmides… de les víctimes d'Auschwitz i Hiroshima, que s'afegien a les ruïnes acumulades de mil•lennis que, de sobte, apareixien
als nostres peus… en un temps únic i actual… que ens nodria de l'odi necessari per generar l'estat d'excepció, final i definitiu, en que esdevindrà el triomf dels oprimits, del passat i del present, que precipitarà la fi dels temps…
Escrit a les ciutats de València i Barcelona, setembre 2006.
Víctor Baeta i Subias
Joaquim Auladell i Freixinet
27 de setembre: Txiqui, Otaegui, García Sanz, Sánchez Bravo i Baena, sempre en la memòria
per Joan S. Sorribes
27 de setembre: Txiqui, Otaegui, García Sanz, Sánchez Bravo i Baena, sempre en la memòria
Juan Paredes Manot Txiki (21 anys), Ángel Otaegui (33 anys), Ramón García Sanz (27 anys), José Luis Sánchez Bravo (22 anys) i José Humberto Baena (24 anys), els dos primers d'ETA, els altres tres del FRAP, van ser els últims afusellats per la dictadura de Franco l'any 1975. Els cinc últims assassinats d'un règim de terror que durà dècades. Uns fets, com tants altres comesos pel règim, que amb la posterior Llei d'Amnístia quedaren també impunes. Un mes i vint dies després, el 20 de novembre, Francisco Franco morí de vell i malaltia (que a l'infern sia per tota l'eternitat!)
Què significaren aquelles morts? Per a respondre esta qüestió cal revisitar aquells anys (els qui vulguen més dades poden consultar desenes de llibres i documentals, com per exemple la sèrie de Víctoria Prego sobre la Transició espanyola…, però ja els avise i els recorde: la Història la escriuen els vencedors).
L'any 1975 es desenvolupava amb la més ferotge repressió de la dictadura sobre un creixent moviment antifranquista, concretament a Euskadi es vivia sota un declarat estat d'excepció, i les accions, mobilitzacions i vagues convocades per l'oposició es multiplicaven dia a dia: aquell any van haver dos potents vagues generals, centenars de manifestacions i d'accions… L'oposició creixia d'hora en hora, tant a l'exterior de l'Estat (amb una població exiliada de milers i milers…), com a l'interior, on fins i tot al sancta sactorum de l'exèrcit hi havia la UMD…
Franco es moria, però no s'acabava de morir, i el franquisme pretenia perpetuar-se sense ell, fóra com fóra. Salvador Puig Antich havia estat mort a garrot mesos abans, per donar una lliçó davant l'acció d'ETA que acabà amb la vida del dofí del règim, Carrero Blanco. Eren els mesos del procés 1.001 contra les Comissions Obreres i el sindicalisme. Uns temps convulsos, agitats, de morts en els carrers o en les dependències policials a mans de les autoritats, de tortures sense restriccions, de censura i persecució, d'atacs de les forces paramilitars de la dictadura, els seus Guerrillers de Cristo Rey i similars… Governava Arias Navarro i noms com el del comissari Roberto Conesa, i els seus lloctinents Carlos Domínguez Sánchez i Antonio González Pacheco, Billy el Niño, eren temuts i pronunciats en veu baixa. Altres noms causaven por i ràbia també, alguns com els de Manuel Fraga Iribarne i Rodolfo Martín Villa, van fer posteiorment una llarga carrera "democràtica", quan en
aquells dies participaven, i tant!, de l'encarnissament contra els demòcrates.
Uns temps convulsos, agitats i confussos, perquè ja en aquells dies es perfilava el futur en les clavegueres, es dibuixaven les línies mestres del que havia de succeïr després: gent de l'oposició, amb el PCE de manera particulament important (perquè, el PCE era llavors El Partit), i gent del règim dissenyaven el que vindria a ser mesos després la Transició.
Que va ser la Transició? Ho respon el Tribunal Constitucional espanyol que en resposta a la demanda familiar de fer públic l'expedient de l'ajusticiament de Baena, sentenciava l'any 2004: "la Constitución no tiene efectos retroactivos por lo que no cabe intentar enjuiciar mediante su aplicación los actos del poder producidos antes de su entrada en vigor", és a dir: va ser, la d'Amnistia, una vertadera llei de punt i final.
Sí, la transició va ser una imposició per a esborrar la memória, per a impossibilitar la justícia, per a mantindre el control de l'estat, per a permetre que la dictadura militar es succeïra a si mateixa en forma de monarquia imposada, per a impedir que la democràcia vinguera de les mans del moviment popular creixent…, una imposició que van pactar els del règim amb els opositors que preconitzaven la reconciliació
Hi havia altra possibilitat? Òbviament els signants d'aquella claudicació, i els seus hereus de hui (els "constitucionalistes"
I sé també que hui podem contestar rotundament la pregunta inicial: Què significaren els afusellaments de Txiqui, Otaegui, García Sanz, Sánchez Bravo i Baena? Significaren l'assassinat dels qui no volien ja aleshores claudicar davant del règim, baixar el cap i oblidar-ho tot, acceptar que fóra la dictadura la qui imposara les condicions del seu propi final, assumir que la monarquia i l'estat construit pel franquisme es perpetuara amb Borbons i Constitució…
Gràcies als USA, Cuba, P, Rico, Filipines deixaren de ser colònies espanyoles. Gràcies als USA s'independitzà Irlanda d'un Estat fins i tot tradicional aliat dels USA (Anglaterra)
------------
Ask a question on any topic and get answers from real people. Go to Yahoo! Answers.
[Non-text portions of this message have been removed]
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest és un grup sobiranista català i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligiós. Es una iniciativa espontània, espontaneïsta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religió o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideològics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCIÓ!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar és un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Els missatges d'aquest grup es pobliquen també al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
Change settings via the Web (Yahoo! ID required)
Change settings via email: Switch delivery to Daily Digest | Switch format to Traditional
Visit Your Group | Yahoo! Groups Terms of Use | Unsubscribe
__,_._,___
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada