Espanya té por de la resposta que doni el poble de Catalunya"
Espanya té por de la resposta que doni el poble de Catalunya"
Entrevista al Conseller de la Vicepresidència, Josep-Lluís Carod-Rovira
Espanya té por de la resposta que doni el poble de Catalunya"
Josep-Lluís Carod-Rovira no necessita gaires presentacions, conseller de Vicepresidència de la Generalitat i màxim dirigent d'ERC, ha encapçalat l'augment de votants que ha tingut el seu partit en els darrers anys i l'ha dut dos cops al Govern. Tot i així, junt amb l'èxit i l'arribada al poder, la seva figura i algunes decisions que han pres ell i la cúpula que comanda, estant sent qüestionades en alguns sectors del seu partit. Carod-Rovira analitza per a El Singular Digital la situació nacional actual, repassant temes com ara la gestió del Prat, la inversió en infraestructures, les polèmiques sobre la crema de fotos del rei i l'acomiadament lingüístic de Catalunya Ràdio, i la seva proposta de celebrar un referèndum al 2014. A més, el líder d'Esquerra explica el posicionament del seu partit dins el Govern i opina sobre el camí que cal seguir per assolir una majoria social sobiranista. Ell, ho veu amb optimisme: "Ha d'haver-hi un moment en què els indecisos deixin de banda la sang d'orxata i s'adonin que el millor per ells és la independència de Catalunya".
Josep-Lluís Carod-Rovira com a president d'ERC; conseller de la Vicepresidència sobre el paper del DOGC... Vicepresident per als amics?
Per als amics, per les targetes i per cada cop més documents oficials, a l'espera que en poques setmanes s'aprovi la nova llei de govern.
Com es defineix políticament?
Com un català d'esquerra democràtica que vol un estat pel seu país. En molts aspectes em sento identificat amb elements del liberalisme polític, més que no pas econòmic, i crec molt més en la capacitat d'organització de la gent que no pas en el pes de la burocràcia. Un dels grans problemes del pensament d'esquerres és que no ha tingut gairebé mai en compte l'individu sinó sempre els col.lectius.
Podríem dir, a més, que vostè propugna la unitat i la independència de la seva nació.
La propugno des dels 12 anys, quan vaig fundar un partit que es deia Catalunya Unida i Lliure, que volia que el conjunt de la meva nació, que són els territoris de llengua catalana, estiguessin units i fossin lliures.
Sap que aquesta és la definició de "nacionalista" segons el diccionari de l'IEC?
Ho sé perfectament perquè l'he usada molts anys quan subliminalment intentava criticar CiU.
El Govern ha aplaudit la decisió d'AENA sobre l'adjudicació de la Terminal Sud a l'aeroport del Prat. Des del seu càrrec, doncs, comparteix aquest aplaudiment?
El Govern ha dit que per primer cop s'ha fet un primer pas, i nosaltres l'aplaudim, però només podrem estar plenament satisfets quan Catalunya, en la seva dimensió pública i privada, tingui la majoria en la gestió del Prat. En 27 anys mai s'havia aconseguit que la veu de la Generalitat fos escoltada, que es posés fi al monopoli d'Iberia en el control del corredor aeri Barcelona-Madrid, i que s'obrís la porta als vols intercontinentals per part de diferents línies. Però insisteixo que això és només el primer pas.
El Govern també ha aplaudit les inversions previstes per al 2008. Pot deduir-se d'això que l'Estatut, malgrat les seves limitacions, és una bona eina?
Que en determinats aspectes és millor que l'anterior, és una evidència, però que sigui un pas endavant no vol dir que satisfaci les nostres aspiracions. El resultat obtingut en l'aplicació d'inversió en infraestructures és positiu, però estem tan acostumats a que ens maltractin que quan es compleix la llei ho celebrem com si fos una victòria històrica.
Quins mecanismes té el govern tripartit per a garantir el desenvolupament de l'Estatut, però també per a evitar que s'envaeixin més competències?
Els governs espanyols, tant de dreta com d'esquerra, tenen una tirada natural cap al centralisme, i per tant ha d'haver-hi un vigilància constant. En aquest sentit, la Generalitat ja ha presentat esmenes contra algunes de les seves mesures. L'Espanya real és sobretot la segona línia de comandament en l'estructura de l'Estat (directors generals, secretaris, etc) que hi són sempre i superen els partits. En el fons, aquests són els que manen, i són l'obstacle principal per canviar Espanya, que és el que ha volgut fer el catalanisme en el darrer segle. És inútil seguir-ho intentant perquè Espanya mai no serà diferent, està bé com està i és un projecte acabat.
Vostè ha parlat últimament sobre la necessitat d'enfortir l'autoestima col.lectiva a Catalunya. Perquè creu que l'autoestima del país ha baixat?
En aquests moments pesa massa l'autoflagel.
Però per què creu que justament ara hi ha la figura del català emprenyat, més que mai?
El factor intern és que per primera vegada hi ha més sectors que constaten que el fet que Catalunya pertanyi a l'estat espanyol, no és un benefici sinó un prejudici. Per exemple els sectors empresarials, o les classes populars castellanoparlants, o el sector intel.lectual. El factor extern és que a altres nacions d'Europa, com a Escòcia o al País Basc, consideren que ha arribat el moment que la gent decideixi el futur del seu país. Tenim la sort que estem a Europa, i contra la democràcia no hi ha cap canó que s'hi valgui. Espanya té por a la democràcia, no per la pregunta sinó per la resposta que pugui donar el poble de Catalunya.
Jordi Pujol considera que el sistema espanyol està en crisi ,amb el rei com a màxim representant. Ho comparteix?
Crec que es dóna a l'àrea catalana i basca. El principal fre de l'avenç de Catalunya, és que quan vol fer un pas endavant, arrossega una quinzena de Comunitats Autònomes més. A mi no em fa res que els altres demanin noves competències, però no accepto que això s'utilitzi com a excusa per no donar-nos-les a nosaltres. A més, al llarg d'aquests tres anys, Espanya ha quedat reduïda a Madrid, que s'ho queda tot. S'ha de fer un homenatge a qui ha ideat el lema d'aquesta Comunitat Autònoma, que és sensacional: "Madrid, la suma de todos". Això és el negoci del segle!
En aquest estat de frustració li preocupen la crema de fotos del Rei o les amenaces de mort a polítics?
Són gestos tan irresponsables com inútils. A mi no m'agrada que cremin fotografies, però tampoc que a Salamanca surti gent amb cartells que diguin "Carod al paredón" o "que lo fusilen" i que el veredicte judicial sigui que "no se encuentra en ello indicios de delito". En canvi, quan passa amb la família real es mobilitza tota l'estructura de l'Estat. Aquesta família té uns drets i la resta dels mortals en tenim uns altres. Però en fi, el que ha des ser radical en el nostre cas ha de ser el contingut, no la forma. El projecte de sobirania només serà majoritari quan no espanti ningú, i tot allò que ens allunyi de la majoria social ens fa recular enrere.
Parlem doncs del 2014: La "Comissió 2014" ha rebut un impuls important coincidint amb l'aposta de vostè per celebrar un referèndum en aquesta data. Què es fa, des del govern, per treballar de cara al referèndum d'autodeterminació proposat per vostè aquest any?
El govern aplica el pla de govern previst per aquesta legislatura i la proposta del 2014 va més enllà de quatre anys, és un objectiu de país que necessita una amplia majoria social per reeixir. D'aquí al 2014 tenim temps suficient perquè hi pugui haver una majoria democràtica sobiranista al Parlament de Catalunya. Els referèndums no els pot plantejar en solitari un sol partit, han de ser nacionals. Qui l'ha de convocar és un govern instat per un Parlament que s'expressi en clau sobiranista per part de diferents sigles. El 2014 és posar data a un somni. Coincideix amb els 300 anys de la pèrdua d'estructures d'Estat, però també amb la fi dels set anys d'inversió previstos a l'Estatut i amb l'acabament dels fons europeus. És una bona data per preguntar als catalans si volen replantejar-
Estem parlant de referèndum d'autodeterminació o de consulta? I en quins termes?
Estem parlant d'allò que vulguem i siguem capaços d'aconseguir. L'altre dia un polític socialista deia que Catalunya no és independent perquè no vol, i malgrat ser una afirmació reduccionista, en el fons la comparteixo. Espero que el dia que ho vulgui, però, els demòcrates no hi posin traves. Ja veurem en quins termes serà, però sigui quina sigui la pregunta que es faci, ja haurem guanyat, encara que no obtinguem la majoria. Res no serà igual pel país, tothom sabrà que està en llista d'espera i que en el següent referèndum, o potser l'altre, el "sí" serà majoritari.
Què s'ha de fer per aconseguir aquesta majoria social?
Hem de ser molt intel.ligents, el nostre projecte no pot ser antiespanyol perquè la independència és una idea que va a favor de Catalunya, no contra Espanya. A més, hem de tenir clar que no en tenim prou amb els catalans d'origen: hem de seduir també els nouvinguts. Els processos d'emancipació acaben tenint com a motor fonamental l'interès econòmic i unes gotes d'èpica al final. Ara es donen les condicions objectives perquè puguem ser optimistes, i per tant ens podem permetre menys errors que mai. Només cal veure la premsa espanyola per veure que la identitat insegura és l'espanyola, que hi ha por i desemparança nacional. Com diu un amic meu que és cantant: No és que no ens entenguin, és que hi estan en contra.
Pel que fa a la situació del seu partit: guanyin o perdin les ponències dels sectors crítics en la conferència nacional del 20 d'octubre, queda clar que es tracta d'un sector molt important de militants. Quines reclamacions creu vostè que la direcció podria assumir?
Que ERC tingui gent amb criteri propi sobre les directrius que tenen els òrgans de direcció sempre és positiu. Per tant, totes aquelles aportacions que contribueixin a reforçar la dimensió d'ERC com a partit gran, de govern i gradualista, seran benvingudes, però totes aquelles que ens allunyin de la majoria i que continuïn condemnant l'independentisme polític a una expressió marginal i adolescent fan un flac favor al país.
Creu necessari que dos partits com CiU i ERC deixin de banda antics greuges mutus per normalitzar les seves relacions i fins i tot acostar posicions polítiques?
Crec que és imprescindible. Hi ha una situació d'amor-odi perquè a ERC li va costar molt que Pujol preferís pactar amb el PP que amb nosaltres, i a CiU que nosaltres féssim un acord de govern amb el PSC i no amb ells. Ha de passar temps perquè cadascú reconegui que ni ERC és una variant dialectal de CiU, ni que CiU - com de vegades defensen determinats sectors- és l'anti-nació per excel.lència. El millor que podem fer és admetre que ocupem espais polítics diferents i que no té sentit intentar ocupar l'espai nacional de l'altre. Ha d'haver-hi relacions, i mai han deixat d'existir, no només des de les bases sinó des de la direcció. Hi ha contactes regulars i també relacions personals excel.lents, encara que no sigui necessàriament entre els màxims dirigents de cada formació.
Per últim, i sobre a la polèmica de les últimes setmanes: els tertulians i col.laboradors dels mitjans públics han de parlar català?
Els han de convidar amb els mateixos criteris en què ho són als mitjans públics espanyols, francesos, italians, etc. No ens hem d'inventar res perquè ja està tot inventat. El motiu de ser dels mitjans públics catalans no és només el d'informar sinó el de situar el català com una llengua d'ús normal, perquè si no és des de la iniciativa pública, no es fa. Dit això, segurament hi ha decisions que s'haurien pogut fer d'una forma que no fos percebuda com a agressiva o excloent justament quan la llengua que està agredida i exclosa de la majoria dels mitjans, és el català.
[Non-text portions of this message have been removed]
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest és un grup sobiranista català i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligiós. Es una iniciativa espontània, espontaneïsta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religió o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideològics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCIÓ!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar és un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Els missatges d'aquest grup es pobliquen també al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
Change settings via the Web (Yahoo! ID required)
Change settings via email: Switch delivery to Daily Digest | Switch format to Traditional
Visit Your Group | Yahoo! Groups Terms of Use | Unsubscribe
__,_._,___
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada