Immigració i llengua
Antoni Milian i Massana
La primera cosa a constatar és la xifra enorme de persones nouvingudes
aquests darrers anys. A partir de les dades de l'Institut d'Estadística de
Catalunya, podem concloure que del 2000 al 2006 s'han instal·lat al nostre
país gairebé 700.000 estrangers. La majoria opten per utilitzar i aprendre
la llengua castellana -si no és que ja és la seva llengua-, i el català
queda desplaçat. Aquesta elecció és una realitat diàriament viscuda pels
catalanoparlants, cada cop més empesos a haver de renunciar a la llengua
catalana per relacionar-se amb la població immigrant, cosa que genera una
inquietud justificada. Des de les instàncies públiques s'ha fet poc per
integrar lingüísticament la població arribada. Comptat i debatut, una
campanya dubtosa per donar corda a la nostra llengua pròpia i un increment
considerable dels cursos per aprendre-la. Tanmateix, aquest augment de
cursos constitueix una iniciativa del tot insuficient. L'any 2005 van
empadronar-se a Catalunya 157.375 estrangers, xifra molt allunyada dels
3.440 certificats homologats de nivell bàsic que, segons la memòria 2006 del
Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), es van atorgar durant el
curs 2005-2006, i no tots corresponen a estrangers. Ras i curt: un fracàs
estrepitós.
TINC LA CONVICCIÓ QUE CALDRIA ESTABLIR el requisit d'haver d'aprendre el
català, en els termes que precisaré de seguida, en el moment en què
l'estranger obté per primer cop, a través de l'empadronament, la condició de
veí en un municipi de Catalunya. Entre les raons que fan recomanable aquest
moment: 1) la connexió entre llengua i territori de residència, conseqüència
del fet que cal inscriure's en el padró del municipi en el qual es resideix
habitualment; 2) que la llei obliga a empadronar-se a tota persona que viu a
Espanya, o sigui, no només els espanyols, sinó també tots els estrangers,
tant els que hi resideixen de manera legal com els irregulars; 3) la
coincidència que transcorreria entre l'establiment del deure lingüístic i
l'adquisició de drets que reporten millores considerables en les condicions
de vida, drets que l'estatut de veí confereix automàticament, com el dret a
l'assistència sanitària; 4) la cooperació entre municipis en les altes i
baixes en el padró, que en facilitaria el control del compliment; i 5) que
la Generalitat podria substituir els municipis quan incomplissin la
competència de fer respectar el requisit lingüístic. La inscripció dels
estrangers en el padró hauria de generar el deure d'haver de cursar un
determinat nombre d'hores de classes de català. Quantes? Per exemple 135,
que és la suma de les hores corresponents als tres cursos bàsics que ofereix
actualment el CPNL. Aquestes hores caldria fer-les al llarg dels dos anys
següents a l'empadronament, temps que permetria a la persona nouvinguda
compatibilitzar l'assistència als cursos amb la feina, normalment d'horari
intens, alhora que evitaria destorbar desproporcionadamen
freqüentment menys afavorida. L'incompliment hauria de ser sancionat, per
exemple, amb el pagament del cost real dels cursos (que en els nivells
bàsics solen ser gratuïts), sanció que no alliberaria l'infractor d'haver de
complir el deure els dos anys següents.
DEL RÈGIM GENERAL CALDRIA EXCEPTUAR els estrangers nacionals d'un Estat
membre de la Unió Europea o d'Estats firmants de l'Acord sobre l'Espai
Econòmic Europeu, que, com a efecte de la lliure circulació, es regeixen per
un règim particular. A més, n'haurien de quedar dispensats els estrangers
que estiguessin empadronats en un municipi de Catalunya en entrar en vigor
la mesura, els qui acreditessin el coneixement bàsic del català, els qui
estiguessin matriculats en centres escolars de Catalunya, els d'edat
avançada (per exemple, majors de 60 anys), els estrangers amb dificultats
greus per a l'aprenentatge i aquells que es trobessin en una situació social
precària que ho justifiqués. El govern de la Generalitat hauria de fer-se
càrrec, a través del CPNL, de garantir els mitjans personals i econòmics que
fossin necessaris. Malament aniríem si resultava que, per manca de mitjans,
tancàvem després la porta a la demanda voluntària.
EN SUMA, ES TRACTARIA DE FER OBLIGATORI allò que alguns municipis amb llarga experiència en immigració, com per exemple Manlleu, ofereixen des de fa temps en el moment de l'empadronament amb caràcter voluntari. Per què fer-ho ara obligatori? No per caprici, sinó perquè amb les dades a la mà la
voluntarietat ha estat un fiasco. I és que ¿com podem bastir seriosament la
cohesió social si no garantim la comprensió lingüística entre les parts que
han de conviure, i això sense que els originaris del país hagin de renunciar
cada cop més sovint a utilitzar la seva llengua?
------------
Avui dia la immigració està duta i controlada pel PPSOE
Avui dia el dret d'asil està pràcticament extingit a l'Estat espanyol i fins i tot a la UE, i els únics immigrants que poden entrar legalment són els que duen les patronals (proPP, naturalment) perquè et demanen molta paperassa només per visitar-te i, si volen quedar-se, un contrat que només el poden oferir grans empreses (bàsicament de la construcció).
Per això avui dia la immigració no és una cosa lliure, sinó controlada pel PPSOE, és a dir, pel Govern i la patronal pro-PP
http://lamuntanyaru
dilluns, 22 / octubre / 2007
Pantomima amb la invitació a estrangers
La setmana passada em vaig apropar a cal Bercovitz, com faig dos cops l'any, per cursar la invitació a la meva sogra Luda i em van dirigir a la comissaria de davant l'ambulatori per a fer els tràmits. La llei ha canviat i des de setembre els notaris ja no s'ocupen de les invitacions a estrangers.
Ara cal que el que sol·licita la invitació tingui vivenda, contracte de treball i un saldo mig bancari suficient per a garantir una estància amb garanties de l'invitat. Alhora es demana tota la documentació que acrediti un cert grau de parentiu entre les dues parts. Abans es conformaven amb una declaració jurada. Per sort cobreixo totes aquestes exigències sense problemes, però em molesta que l'estat pugui arribar a pensar que així controla el flux d'immigració.
El termini d'entrega de la invitació passa de una setmana que és el que tardava el notari a un mes llarg que és el que em tardarà la policia. La meva sogra ha visitat Catalunya set vegades i sempre ha tornat a casa seva, entre d'altres coses, perquè a Rússia hi deixa marit i dues petites sabateries. Aquests antecedents no compten a l'hora de cursar la invitació: que no s'hagi quedat abans no vol dir que no es pugui quedar ara, diuen.
Quan tinguem la invitació l'haurem d'adreçar a Rússia per correu ordinari (un burofax no servei, necessita l'original) per a què Luda pugui anar a l'ambaixada espanyola de Moscou a tornar a passar un calvari fent cua des de les sis del matí (les sis del matí, a l'hivern, al carrer, a Rússia, ja us asseguro que no és agradable), per acabar sortint tard al migdia amb el visat en regle.
La meva sogra ve a Manresa cada estiu per les vacances i cada any per les festes de Nadal. Aquí té la filla i les netes. Jo em pregunto, si estiguéssim a l'atur i amb pocs diners al banc, no podríem cursar la invitació encara que ella disposes de suficient capacitat econòmica per l'estança? Si l'estiu que ve volem que l'Ània, la millor amiga de les meves filles a Rússia, vingui a passar quinze dies amb nosaltres, com ho farem si no té cap parentiu amb nosaltres?
Sé que aquesta entrada al bloc pot semblar egoista per com tracto des d'un punt de vista particular una problemàtica que és general, però tampoc pretenc posar aquest cas com a exemple de rés. El dia que tingui les idees clares sobre immigració i ganes de exposar-les, prometo que ho faré. Mentrestant pensar que la immigració extracomunità
Em sorprèn que els aparells de l'estat tinguin serveis d'informació i d'agitació a tants llocs i no vulguin veure per on entren de forma il·legal, però sobretot inhumana, moltes persones confiant en trobar un món millor. Sobre la manera com entren molts russos a Manresa, no seria molt difícil trobar les fonts; amb un servei d'informació a mitja jornada amb quinze dies estaria el tema resolt. I ho dic amb coneixement de causa. Però, és clar, fan falta ganes i interès.
------------
Sobre la 2a Jornada generacional d'economia (tema central: lideratge) Preuat tothom:
Ahir vaig anar a la 2a Jornada generacional d'economia, que tingué lloc a l'ESADE, a Barcelona. Tenia de tema central el lideratge.
Us en transcric fragments d'algunes intervencions, que resumeixen gran part d'allò que s'hi va explicar.
SESSIÓ INAUGURAL
Intervenció d'Antoni Castells (conseller d'economia)
Cal un lideratge que vagi més enllà de l'objectiu de la majoria social (de l'ona mitjana, va dir exactament), però també cal una majoria social que segueixi el líder.
Intervenció d'Àngel Castiñeira (un professor d'economia, em sembla, de no sé pas quina universitat)
Segons l'economista Gabriel (?) North, un país va bé quan les seves economia i institucions polítiques funcionen, però també quan la seva població sap on va.
EMPRENEDORIA I OPORTUNITATS DE LA GLOBALITZACIÓ
Intervencions de Lina Mascaró (directiva de l'empresa menorquina de sabates Jaime (!) Mascaró)
Allò més important perquè una empresa funcioni és el client (amb els gusts mundialment homogeneïtzats) i no pas la competència.
Intervencions de Josep Lluís Sanfeliu (membre d'una empresa de capital risc per finançar investigacions en biotecnologia)
A Catalunya (i a Ecspanya) s'ha avançat molt en la investigació científica els últims anys, però hi ha força manca d'inversió en la investigació.
És característic de la mentalitat empresarial catalana el Ja ens ho farem aquí o nosaltres, que vol dir que només ho finançaran ells. Fa molt mal al país. Cal col·laborar amb altres empreses, entitats o institucions i compartir-hi beneficis.
Cal que desaparegui l'estigmatització del fracàs. Als EUA, els emprenedors tenen un cost financer baixíssim i si fracassen, se'n recobren de seguida. Aquí, moltes famílies volen que llurs fills treballin en una empresa prestigiosa, o de funcionaris.
Doncs bé, aquesta jornada va ser organitzada per l'ACP (Assoc. cat. de professionals) i el Grup Hayek (en honor a un filòsof o economista alemany). Són dues entitats de què caldria que us féssiu socis, per enfortir la societat civil catalana i la pàtria. Tenen d'a/e i pàg. web la següent: acp@acpweb.org, www.acpweb.org, info@hayekweb.
------------
All new Yahoo! Mail
------------
Get news delivered. Enjoy RSS feeds right on your Mail page.
[Non-text portions of this message have been removed]
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest és un grup sobiranista català i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligiós. Es una iniciativa espontània, espontaneïsta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religió o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideològics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCIÓ!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar és un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Si no vols rebre els missatges d'algú en particular, no cal donar-se de baixa del grup, és més fàcil filtrar aquest algú.
4-Els missatges d'aquest grup es pobliquen també al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
Change settings via the Web (Yahoo! ID required)
Change settings via email: Switch delivery to Daily Digest | Switch format to Traditional
Visit Your Group | Yahoo! Groups Terms of Use | Unsubscribe
__,_._,___
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada