Maria del Mar Bonet, censurada a València --- L'Ajuntament de València censura la desetena festa per la Independència --- El que feren al PV --- El Bloc titlla d'"entelèquia" la proposta de crear "un Estat propi dels Països Catalans" --- Enquesta electoral sobre el PV
Maria del Mar Bonet lamenta els 'problemes' que té per a cantar en el Principal
Maria del Mar Bonet és 'censurada' a València ciutat
María del Mar Bonet té un públic valencià molt fidel. Sempre que actuava al Teatre Principal de València omplia. Però ja fa molts anys, des que governa el PP, que 'té molts problemes' per a actuar al primer coliseu de la ciutat. Ho va comentar ahir a València en motiu de la presentació del seu últim disc Terra secreta. La cantant mallorquina assenyala que on 'més actuacions' té 'és a el País Valencià, de tots els Països Catalans', però no a la capital, en concret, en el Teatre Principal, si no en els pobles valencians. Recorda amb afecte, no obstant això, la seva última actuació en el Teatre El Musical de València i a la Universitat de València
Bonet sempre s'ha sentit molt lligada a València, fins i tot de manera física, doncs moltes dels carrers històrics del centre històric semblen una prolongació de la seva Mallorca natal o al revés. En el seu nou disc, la cantant es proposava cantar a les seves 'companyes internes' i trencar amb anteriors estils. Hi ha versions de cançons de Joan Manel Serrat, com Cançó d'amor petit o Mai donis per finit, o de Jordi Guardans, com L'exèrcit; i cançons basades en textos de Robert Greus o Guillem d'Ifak. Se la veu especialment satisfeta amb el resultat del disc. 'La gent m'ho ha dit', apunta l'artista, que destaca l'obertura de països com Romania o República Txeca com font de noves i molt suggeridores músiques. Segueix treballant amb les cançons mallorquines 'del treball del camp' i descobrint la bellesa d'aquestes antigues melodies mediterrànies.
------------
L'Ajuntament de València censura la desetena festa per la Independència
Segons informa l'organització independentista Maulets, l'Ajuntament de València ha prohibit la festa per la independència que aquesta organització anava a organitzar per desetena vegada, en aquesta ocasió al barri del Carme. En tant sols 12 hores ja són més de 100 les persones adherides al manifest de recolzament cap a la 17ena festa per la independència i la denúncia de la censura patida per aquesta festa des del web: habiltitat per Maulets a tal efecte. En breu publicaran les activitats que es duran a terme a la festa que pensen organitzar al barri de Benimaclet.
Redacció
Com cada any des del 1990, i amb una sola interrumpció per la plutja, es ve celebrant la festa per la Independència organitzada per l'assemblea de Maulets de l'assemblea de l'Horta. Una festa caracteritzada sempre per la festa, la lluita, la reivindicació i per oferir a les joves catalanes una alternativa a l'oci consumista que es troben cap de setmana rere cap de setmana arreu dels pobles i ciutats de la nostra terra.
Una festa que ha dut al mateix barri del Carme a grups com Obrint Pas, La Gossa Sorda, Desgavell i altres músics en català i que ha servit, al mateix temps, per reivindicar que els carrers d'aquesta ciutat són també de les joves compromeses i no d'aquells que manen i dirigeixen aquesta ciutat des dels seus despatxos. Una festa que ha sabut conjugar festa i lluita ja que les xerrades sobre diferents temes, els murals, les cercaviles, les accions, les performances.
Aquest any, però, sembla ser que a l'ajuntament de València no li agrada que aquesta Festa per la Independència continue i ha impedit que se celebre la Festa al centre de la ciutat. I per això han posat totes les traves possibles per no autoritzar la celebració d'aquesta festa i finalment no ha deixat que aquesta es duga a terme al barri del Carme. Malgrat haver presentat la instància amb antel·lació, aquesta s'ha quedat aturada al servei de descentralització de l'ajuntament de València ( el servei competent per autoritzar la cessió de l'espai públic) fins que als darrers dies ens han afirmat que "problemes polítics" amb l'organització convocant d'aquesta festa els impedeix autoritzar aquesta Festa.
Una vegada més, el tarannà autoritari del PP deixa a milers de joves catalanes sense poder gaudir de la 17ena Festa per la Independència al barri del Carme i tornen a demostrar que les institucions que dirigeixen el nostre País es creuen amb la potestat de poder decidir que fer amb els nostres carrers, creient-se els únics amos dels espais públics. Malauradament aquest fet no és casual per part d'aquest ajuntament: la mancança d'espais on poder gaudir d'un altre tipus d'oci i la impossibilitat de fer res als carrers d'aquesta ciutat ( res que no puga ser controlat des del poder) són una constants durant els darrers anys: sent especialment greu la manca d'espais que avui en dia tenen els grups de música en la nostra llengua, per poder actuar als nostres carrers o a la nostra ciutat.
El seu objectiu és clar: deixar a les joves compromeses sense espais públics on poder gaudir de xerrades, d'activitats diferents a les ofertades per les institucions, de concerts de músics en català i, en defintiva, sense espais on poder oferir un altre oci. No aconseguiran, però, callar les nostres veus. Aquest any no podrem fer la Festa al barri del Carme però la 17ena Festa per la Independència es realitzarà moleste a qui moleste. Les condicions ens obliguen a passar-la al barri de Benimaclet i a reduir el format del concert.
Per això, des de Maulets, el jovent indepentista i revolucionari, fan una crida a les joves catalanes perquè participen ara més que mai en totes les activitats d'aquesta 17ena Festa per la Independència: a la xerrada, a la cercavila que transcorrerà el barri de Benimaclet, al sopar popular, al concert.... per tal de mostrar amb força que hi ha moltes joves que no es deixen amedrentar per aquells que ens volen callades, alienades i obedients i que continuarem reivindicant els espais públics i el carrer perquè d'aquest mai ningú no ens treurà.
Per últim, davant la censura patida des de Maulets volen deixar clar que:
Els darrers responsables d'aquesta censura són Maria Jose Bellver, tècnica del servei de descentralització de l'ajuntament de València i ha sigut ella qui ha negat a rebre'ns durant una setmana, no ens ha contestat per escrit a les nostres peticions i ha sigut la mà executora d'aquesta censura i els regidors de l'ajuntament de València competents en aquesta matèria: Ramon Isidro Sanchis Mangriñan,president de la comissió de descentralització i Alfonso Novo, regidor de Tràfic, els quals han donat les ordres oportunes perquè des de la burocràcia de l'ajuntament es posaren totes les traves per impedir la celebració de la 17ena Festa per la Independència.
Malgrat haver tingut que desplaçar-nos fins al barri de Benimaclet ens congratulem que aquesta 17ena Festa es duga a terme i creiem que aquesta ha de servir per donar una resposta davant la polític autoritària del govern de Rita Barberà. Animem ara més que mai a totes les joves a participar de totes les activitats que es duran a terme el dia 27 d'octubre a Benimaclet i que aviat les comunicarem.
Demanem a totes les persones, organitzacions, col•lectius..
------------
Contra la censura i la repressió, fem-nos sentir
http://www.acpv.
------------
Per entendre què ha passat i passa al País Valencià (pedagogia per als valencians enganyats)
Ja he enviat aquest missatge amb fragments d'un llibre a 2 grups de destinataris. Tots 2 missatges tenien els mateixos fragments, l'únic que al 2n hi havia una petició. A vosaltres, a més a més, us hi he afegit un fragment més i us he subratllat un grup de paraules. Doncs bé, sou patriotes valencians i la petició que us faig és que imprimiu aquests fragments i els fotocopieu per a repartir-los en pobles i ciutats valencianes, perquè crec que conscienciarà molts valencians que sobretot Ecspanya, Madrid i ha enganyat i els enganya.
Moltes gràcies/mercès i VPCI!
Encara al II Congrés de la UCD, el 1981, un terç dels seus delegats procedien de l'aparell del Movimiento.
Abril va assenyalar amb tota claredat quin havia estat el referent polític central en la seua actuació com a màxim cap de la UCD valenciana. "Sus Señorías tienen que entender que el 15 de Junio de 1977, probablemente la región de la nación española con mayor potencial nacionalista, después tal vez de alguna de las llamadas comunidades históricas, es Valencia sin lugar a dudas".
Attard se sumava a l'anticatalanisme generalitzat i creixent. "Para aglutinar a los valencianos -declarava lapidàriament el 1978- hay que sacar el fantasma del catalanismo"
"Esta insensata polémica sobre las lenguas, que ha pretendido romper en dos o en tres un único idioma por necesidades absolutamente electoralistas y en abierta pugna con los dictámenes y las opiniones de científicos y lingüistas".
Com assenyalava encertadament el comentari editorial d'El País, l'electoralisme va constituir un factor fonamental a l'estratègia compartida per la dreta fraguista i pel soi-disant centrisme valencià.
D'altra banda, fou estimulada encara més la crispació entorn de les denominades "qüestions simbòliques" la qual derivà sovint en aldarulls violents. Aquesta crispació fou excitada quotidianament per una eficaç cobertura mediàtica encarregada de mantenir ben viu el foc sagrat. En aquest context, un clima d'agressivitat es va abatre amb freqüència contra les autoritats elegides democràticament -és a dir, contra l'esquerra política-, que van veure sovint amenaçada fins i tot la seua integritat física, enmig, com a mínim, de la indiferència del poder governatiu.
UCD exposava "de forma realista e ilusionada" la seua visió del procés estatutari valencià a través d'un document elaborat el 16 de setembre de 1979.
Més que no un contingut "il·lusionant"
Aquesta estratègia de la tensió fou protagonitzada per la simbiosi a la qual s'ha fet repetida referència en pàgines anteriors: una singular confluència entre l'extrema dreta nacionalista espanyola i el populisme regionaloide blaver.
"No es la bandera razón suficiente -escribía Burguera- para que estos hechos se produzcan.
De mí puedo decir que, entre un estatuto de autonomía que declarase como bandera del País Valenciano la de la franja azul, pero que en las competencias, tanto en los sectores económicos como en los de la educación y la cultura obtuviese los techos máximos que la Constitución permite, y otro estatuto que, declarando como bandera del País Valenciano la cuatribarrada, las competencias para nuestro autogobierno fuesen mínimas y raquíticas, no lo dudaría un instante: mi voto sería para el primer estatuto.
"Nunca, quienes orquestan esta maniobra de confusión del pueblo han hablado de los problemas reales y de cómo con el estatuto podremos o no solucionarlos. Porque no es un tema que les importe para nada.
Malgrat el notori clima de tensió, el president del Consell preautonòmic va poder lliurar al degà del Col·legi Notarial de València, el 24 d'octubre de 1979, la documentació acreditativa per la qual 512 municipis del País Valencià (és a dir, el 95 % dels existents), que representaven 3.347.935 ciutadans (el 98 % de la població valenciana) s'havien pronunciat favorablement per l'autonomia.
Amb aquest acte s'acomplia el primer dels requisits assenyalats per l'article 151 de la Constitució. Amb la Constitució a la mà, el País Valencià, de la mateixa manera que Andalusia, havia de ser convocat pel govern de l'Estat a un referèndum de ratificació, culminant així el procés autonòmic iniciat. El govern de la UCD va voler donar una eixida política dissímil a tots dos casos. Mentre a Andalusia es convocava el plebiscit corresponent, el procés valencià es congelava per una decisió governamental que ha d'entendre's com una decisió exclusivament política.
Els socialistes valencians entenien també que "el proyecto gubernamental de ley orgánica que contempla las modalidades del referéndum autonómico constituye, a nuestro juicio, una clara intención, por parte de UCD, en anular las iniciativas populares potenciadas por el PSOE, que tanto en el País Valenciano como en Andalucía han conseguido con éxito superar los requisitos exigidos por la Constitución para iniciar los procesos autonómicos". En tot cas, el clar judici d'intencions que l'executiva socialista valenciana feia del Projecte de Llei governamental no va ser compartit ni per l'executiva federal socialista ni pel grup parlamentari socialista a les Corts Generals.
Resulta una evidència la constatació del brusc viratge produït al partit dels socialistes valencians sobre la concepció del País mateix, tal com es reflecteix a les Resolucions adoptades respectivament al II i al III Congrés. Si al febrer de 1980 el País Valencià era contemplat com "una comunitat historicopolí
[...] la doble retirada, el mateix dia i a la mateixa Junta de Portaveus del Congrés dels Diputats -probablement la primera, o almenys una de les primeres reunions ordinàries que aquest organisme parlamentari celebrava després del 23 F-, de les dues proposicions de llei que tractaven de modificar la Llei Orgànica 2/1980 i per les quals el País Valencià, teòricament, encara podia assolir l'autonomia per la via de l'article 151 de la Constitució, i ingressar d'aquesta manera al club ampliat de les nacionalitats anomenades 'històriques'
"Llevar el estatuto abierto (sin consenso total) a Madrid, cambiando así de terreno de juego a uno más favorable para sus posiciones" [...], on, de manera inversa a la relació de forces del Plenari [valencià], resultava patent la majoria ucedista.
Per 151 vots favorables, 161 de negatius i 9 abstencions. [...] "Queda, pues, remitido de nuevo a la Comisión Constitucional el dictamen sobre el Estatuto de Autonomía de Valencia".
Si el text pactat pels tres partits parlamentaris del País Valencià va ser conegut com a "Estatut de Benicàssim", l'acordat definitivament per UCD i PSOE l'abril de 1982 (ara amb el vot en contra dels comunistes, que van ser exclosos de la negociació), ben bé podria denominar-se "Estatut de Madrid", si més no perquè fou en aquesta ciutat on va ser finalment establert.
El País assenyalava que "la mención al valenciano, en efecto, deja las puertas abiertas para defender que ese término designa simplemente una variante de la lengua común que se habla en las tres provincias valencianas, en Cataluña, en las Baleares y en el Rosellón francés. En cualquier caso, las aberraciones que la política y la ideología pueden engendrar a la hora de describir sesgadamente la realidad tendrán en adelante uno de sus mejores ejemplos en esta insensata polémica sobre las lenguas que ha pretendido romper en dos o en tres un único idioma por necesidades exclusivamente electoralistas y en abierta pugna con los dictámenes y las opiniones de científicos y lingüistas".
[...] l'Estatut pactat a Madrid per les dues forces polítiques majoritàries. Les breus referències següents són una clara mostra que el seu articulat no va representar cap avanç respecte del projecte dit de Benicàssim sinó tot el contrari.
Les cambres de la Propietat i les cambres de Comerç, Indústria i Navegació deixen de ser competència exclusiva de la Generalitat (art. 31.22 del text de Benicàssim), per convertir-se en competència compartida.
Sorgia una nova disposició Transitòria Quarta que, en darrera instància, no feia sinó reforçar els controls en matèria de transferències de l'Administració Central sobre la Generalitat.
Davant el darrer pacte expressava María Consuelo Reyna, copropietària de Las Provincias: "En la larga marcha del pueblo valenciano han ido quedando por el camino la cuatribarrada, el país valenciano, la lengua catalana (...) y han sido muchas las conquistas." [o sia, ella i els seus sectors no volien autonomia real per als valencians]
Es podia "dejar fuera del futuro parlamento valenciano a sectores importantes de la sociedad valenciana, al establecer la obtención de un mínimo del 5 % de los votos [no a la circumscripció electoral -la província- sinó al conjunt del territori valencià] en las elecciones para obtener representació
En el marc d'una sessió concebuda inicialment com un acte més o menys protocol·lari que no podia alterar els termes del pacte de Madrid, amb l'aprovació immediata del text, no quedaven resolts definitivament molts dels problemes de la vida comunitària dels valencians.
[extret de Roig i blau. La transició democràtica valenciana, Alfons Cucó, Eds. Tàndem]
------------
El Bloc titlla d'"entelèquia" la proposta d'ERC de crear "un Estat propi en el conjunt dels Països Catalans&qu
VALÈNCIA, 18 d'octubre (EUROPA PRESS)
La secretària d'Organització del Bloc Nacionalista Valencià, Pepa Chesa, ha titllat hui d'"entelèquia" la iniciativa per la qual aposta ERC, i ha assenyalat que la seua formació política és "una força d'àmbit valencià que està per la construcció del País Valencià".
Chesa ha realitzat estes declaracions a Europa Press referint-se al contingut de la ponència oficial d'ERC, que s'aprovarà dissabte que ve en la Conferència Nacional del partit, i que ha incorporat després del procés d'esmenes un mandat perquè la formació republicana impulse "de manera conjunta i simultània" l'objectiu de treballar per un Estat propi en "el conjunt dels Països Catalans", de manera que aposta per "activar la reivindicació sobiranista a les Illes Balears, el País Valencià i la Catalunya Nord".
La responsable nacionalista ha destacat que l'objectiu "primer" del seu partit és "construir el País Valencià" perquè este siga "una entitat política forta", alhora que ha assenyalat que Catalunya "serà el que vulguen els catalans".
------------
ENQUESTA AL PAIS AVUI. INSTITUT OPINA
Encuesta del Instituto Opina
El PP logrará dos diputados más en las generales y el PSOE perderá un escaño
EL PAÍS - Valencia - 09/10/2007
A menos de seis meses para la celebración de elecciones generales, el PP dobla la ventaja en escaños que le sacó al PSOE en la Comunidad Valenciana en los comicios de 2004. Una encuesta del Instituto Opina para EL PAÍS revela que, en caso de celebrarse hoy las elecciones generales, el PP obtendría dos diputados más. El nuevo escaño que tendrá la circunscripció
El 46% cree que el Gobierno del presidente Rodríguez Zapatero ha perjudicado a la Comunidad Valenciana
Esquerra Unida mantendrá el escaño con una intención de voto del 5,4%, siete décimas más que en los últimos comicios
El PSPV-PSOE se hunde en Valencia, aguanta en Alicante y sube en Castellón
Empate técnico entre los valencianos que prefieren a Zapatero y a Rajoy de presidente
La intención de voto de los populares sube casi cuatro puntos, hasta el 50,4%, y los socialistas, con un 41,5%, pierden un punto
Así, el PP logrará 19 diputados de los 33 en disputa en las tres circunscripciones electorales valencainas, frente a 13 que obtendrá el PSOE. Es decir, si en las anteriones elecciones generales de 2004 la diferencia entre populares y socialistas fue de tres escaños (17 a 14), en los próximos comicios la ventaja se doblará (19 a 13). Esquerra Unida, según esta encuesta, mantendrá el único escaño que tiene en la actualidad por la circunscripció
El sondeo del Instituto Opina, realizado los pasados días 1 y 2 de octubre, refleja que la intención de voto del PP en la Comunidad Valenciana supera el 50%.
Si en las generales de 2004, los populares obtuvieron un porcentaje de voto del 46,8% hoy obtendrían un 50,4%. El PP aumenta en las tres circunscripciones los porcentajes, aunque el crecimiento más espectacular se da en la circunscripció
Los socialistas logran mejorar sus expectativas de voto en Castellón (del 44,6% al 46,3%) y mantenerlas en Alicante (del 42,1% al 42,7%) pero se hunden en la provincia de Valencia, donde pasan del 42,2% al 39,6%.
El sondeo refleja un alto grado de fidelidad entre los votantes del PP, yaque el 90,1% de los que votaron esta opción en 2004 señalan que les gustaría que los populares gobernasen en la próxima legislatura, porcentaje que disminuye hasta el 81,5% entre los votantes del PSOE. El 54% de los votantes del PP cree, además, que su partido será el vencedor de las próximas elecciones.
Esquerra Unida, que sólo sobrepasó el 5% en la circunscripció
En estos resultados, adelantados por la encuesta de Opina, tiene una importancia capital la idea de que un 46% de las personas consultadas creen que el Gobierno del presidente José Luis Rodríguez Zapatero ha perjudicado a la Comunidad Valenciana. Tan sólo un 36,2% aprueba las políticas del Gobierno socialista en tierras valencianas. La mayoría de los valencianos también suspende la gestión del presidente José Luis Rodríguez Zapatero en la Comunidad Valenciana (42,4%). Y sólo un 24,2% la aprueba.
Aunque el rechazo a las políticas del presidente socialista y su Gobierno en la Comunidad Valenciana son mayoritarias, los porcentajes se reducen respecto a la encuesta del Instituto Opina realizada para el 9 d'Octubre de 2006.
En aquel sondeo un 65% pensaba que la llegada al poder de Zapatero sí había afectado a los valencianos. Y de estos el 79,3% pensaba que el Gobierno socialista había perjudicado a la Comunidad Valenciana. Pese a este rechazo a las políticas de Zapatero, la mayoría de los consultados (35,6%) cree que el PSOE volverá a revalidar la victoria de hace cuatro años. Un porcentaje muy parecido al de quienes no se atreven a pronunciarse (35%). El porcentaje de encuestados que cree que el PP logrará la victoria en las próximas elecciones generales es del 30,3%.
Esta ventaja de cinco puntos a favor del PSOE se invierte cuando se consulta a los valencianos por sus preferencias. Así, un 39,3% confiesa que le gustaría que ganase el PP frente a un 34,5% que apuesta por el PSOE.
Cuando se interpela a los valencianos directamente por los candidatos, la mayoría (37,7%) cree que Zapatero será el próximo presidente del Gobierno, frente a un 29,5% que opina que el cargo lo ocupará Rajoy. Aunque en lo que se refiere a preferencias, la encuesta indica que hay un empate técnico ya que el 36,6% prefiere que Zapatero sea presidente y el 37,9% que sea Rajoy.
La muestra demoscópica elaborada por el Instituto Opina demuestra que hay pocas diferencias entre el nivel de confianza que inspiran José Luis Rodríguez Zapatero y Mariano Rajoy. Ambos se reparten casi por igual el porcentaje de valencianos al que inspiran confianza y al que no.
Así, Rajoy inspira bastante confianza a un 23,5% de los encuestados; poca confianza a un 24,4% y ninguna confianza a un tercio de los entrevistados (30,5%).
El presidente del Gobierno no logra unos resultados mejores, aunque se sitúa ligeramente por delante del candidato del PP. Así, Zapatero inspira bastante confianza al 24,2% de los entrevistados, poca confianza a un 23,2% y ninguna confianza a un 29,7% de las personas entrevistadas.
Por circunscripciones electorales, Zapatero y Rajoy generan la misma desconfianza en Alicante. En la provincia de Valencia, el presidente socialista genera algo menos de desconfianza que el presidente nacional del PP. En la circunscripció
------------
Esquerra Unida mantendrá el escaño con una intención de voto del 5,4%, siete décimas más que en los últimos comicios
------------
Make free worldwide PC-to-PC calls. Try the new Yahoo! Canada Messenger
[Non-text portions of this message have been removed]
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest és un grup sobiranista català i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligiós. Es una iniciativa espontània, espontaneïsta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religió o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideològics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCIÓ!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar és un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Si no vols rebre els missatges d'algú en particular, no cal donar-se de baixa del grup, és més fàcil filtrar aquest algú.
4-Els missatges d'aquest grup es pobliquen també al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
Change settings via the Web (Yahoo! ID required)
Change settings via email: Switch delivery to Daily Digest | Switch format to Traditional
Visit Your Group | Yahoo! Groups Terms of Use | Unsubscribe
__,_._,___
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada