"Dolça Catalunya" i 1714: http://www.youtube.
Assolida l'alienació del sotmès per mitjà (bàsicament) de la coerció física, la tasca del colonitzador es concreta a mantenir aquest estat d'alienació i a convertir-lo en el seu (nou) estat "natural"; per això la colonització vol dir sempre la falsificació de la història, o fins i tot la seva anatemització
[...] el desconeixement de la pròpia història és una de les causes més radicals de l'afebliment de la consciència nacional catalana i de la seva lenta substitució per la consciència nacional espanyola. Els nostres ocupants ho saben perfectament i, per ço, és la primera cosa que han amagat, car són conscients que és allò que més els denuncia i més els posa en evidència. El factor històric és tant o més important que el factor lingüístic a l'hora de crear o de reconstruir una consciència nacional, donat que és la història la que més explica el per què de la identitat lingüística i col·lectiva d'un país. (Catalunya, nou Estat europeu. Declaració de la Primera Convenció per la Independència Nacional)
La llengua i la història són els botins més preuats a l'hora de sotmetre un poble. (Àngel Guimerà, escriptor català de la Renaixença).
www.300anys.
"Quan el mal ve d'Almansa a tots abasta" (Adagi popular referit a la derrota del 1707 que significà l'ocupació del País Valencià pels borbònics castellans, que per la brutalitat de la repressió ha quedat en el subconscient popular fins i tot sense saber ja de què parlen).
Després de la desfeta d'Almansa, milers de valencians van fugir dels exèrcits de Felip de Borbó -i de la mortaldat que provocava el seu avanç amb la crema de ciutats senceres com Xàtiva..-i es van refugiar al Principat. La colònia valenciana era molt nombrosa a Barcelona. I quan la ciutat va decidir presentar resistència als exèrcits borbònics, els valencians van fer arribar als consellers de la ciutat un missatge d'adhesió a la decisió de resistència. El missatge de "han deliberat sacrificar-se per les mateixes raons junts amb V.E.F i que estan prestos a concòrrer en tot allò que V.E.F considere poder contribuir a aquest just i honrós fi, considerant-
dels Desemparats. Entre els combatents irregulars, hi hagué molts valencians que formaren el regiment de Sant Vicent Ferrer manat pel ferm patriota Josep Ortiz. Com veurem, una companyia solta de voluntaris era la del valencià Marcos." Del llibre de Toni Gisbert. Quan el mal ve d'Espanya.Ed. Columna
------------
http://www.webperso
Auca: http://www.bromera.
http://redescobrint
14.4.07
La Traïció Anglesa 1713, La Pau d'Utrecht
Recollim de la pàgina http://www.11setemb
"Fue el Emperador Nuestro Señor precisado a proponer la separación de la Monarchia de España, y en el caso de no tener grata aceptación, (....) que el Principado de Cathaluña quedase libre y república, baxo la protección de su Ausgusta Casa y de los aliados"
"el ministerio inglés, contradijo como impertinente e impraticable, la demanda del Emperador de erigir Cathaluña en República.
Y assí se ha visto después, que el designio del ministerio inglés era el de sacrificar la Nación Cathalana, a sus caprichos". Capità Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones históricas desde el año 1700 al 1725", IV-2, f.297
"viendo que los abandonábamos, nos gritaron Traidores y todos los nombres mas viles que se les ocurrieron, y el pueblo nos lanzó piedras diciéndonos que les havíamos traicionado, poniéndolos en manos del Rey Felipe"
Soldat britànic John Fontaine
The Journal of John Fontaine
"It is not for the interest of England to preserve the Catalan Liberties."
Henry St. John Bolingbroke
Secretary of State for Foreign Affairs (Utrecht, 1713)
Cita reproduïda per Soldevila a "Anglaterra i Catalunya", pàg 23
"and the Honour of the British Nation, always renowned for the Love of Liberty, and for giving Protection to the Assertors of it, was most basely prostituted and a free and generous People, the faithful and useful Allies of this Kingdom, were betrayed, in the most unparalleled Manner, into irrevocable Slavery". vol 19, 20. Journal of the House of Lords of the United Kingdom
Podeu descarregar-
20 de Juny de 1705, Tractat d'Aliança entre Anglaterra i Catalunya (Pacte de Gènova)
http://www.11setemb
1713: Batalló valencià «maulet»: "I ja que el Regne de València degué la major part de les armes glorioses d'aquest Exm. i Fid. Principat en la feliç expulsió dels moros de la seva Pàtria, no dubta la Nació, essent tan unida en l'honor i l'interès comuns, que V.E.F. admetrà aquesta sincera expressió del seu zel, amor i reconeixença" (Declaración de adhesión de los valencianos a la resistencia antiborbónica, presentada a la Generalitat de Catalunya).
"Els catalans, induïts a fer la guerra pels aliats, i especialment per Anglaterra, i que donàven suport amb una admirable tenacitat a l'Arxiduc, que anomenàven Carles III varen ser lliurats, amb frases diplomàtiques molt corteses, a la venjança del bàndol guanyador a Espanya." "A History of the English speakin peoples (vol. III; The Age of Revolution)"
"Rarament s'ha vist un exemple de resistència tan obstinada com el dels habitants de Barcelona, i calgué tot el valor de les meves tropes juntament amb les d'Espanya, per a poder-los subjugar" (Carta del rei francès al cardenal de Noailles referint-se als fets de 1714).
Sens dubte, la clau de volta de la Història catalana dels darrers segles ha estat la Guerra de Successió http://forum.
Els nacionalistes catalans, el catalanam en general i especialment els sobiranistes haurien de conèixer a fons aquesta època, tan silenciada pels espanyols i que tantes dades importants té. Però fins i tot els nostres independentistes desconeixen els herois catalans d'aquella guerra (com el General Moragues -vilment esquarterat pels francoespanyols amb traïdoria- i el seu grup de vigatans, o el General Basset, radical social i valencià).
El màrtir Josep Moragues: En anglès: http://en.wikipedia
En castellà: http://es.wikipedia
En català: http://ca.wikipedia
Aquests herois que mereixerien monuments i, sobretot ser coneguts a fons, no ho són. Mentrestant els catalanistes es dediquen a insubstancials sopars d'autobombos mutus, encallats en la mediocritat i les subvencions colonials. La gent ignora un munt de coses importants d'aquesta guerra llarga i terrible, com ara que Felip V era un dement i que va cuidar de ser mort en una batalla, a Almenar. Però més preocupant encara és la falta d'informació sistematitzada sobre la neteja ètnica espanyola contra els catalans.
A través de llistes i llibres he anat arreplegant alguns casos de viles nostres arrasades per la borbonada francoespanyola:
Cronologia del genocidi francoespanyol contra Catalunya (Guerra de Successió): http://forum.
http://www.unitat.
Tropes a guerra successió: http://www.webperso
Homenatge als herois del 1714: http://usuarios.
Monument al General Moragues a Sort: http://www.unitat.
El màrtir Josep Moragues: En anglès: http://en.wikipedia
En castellà: http://es.wikipedia
En català: http://ca.wikipedia
Conquista y genocidio borbónicos (de los ejércitos franco-castellanos) sobre la Confederación Catalano-aragonesa (Catalunya, València, Mallorca, Aragón, más Cerdeña, Nápoles y Sicilia) durante la Guerra de Sucesión (1704-15) y años posteriores:
http://forum.
Via fora els adormits : http://racocatala.
http://dmoz.
http://www.esnips.
LLADRES
Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.
Governeu de lladrocini
i rapinyeu governant;
sou fartons de vida llarga
que mai voleu acabar.
El nostre plat cada dia
ens el torneu a llevar;
l'aparteu amb elegància
com si no tinguérem fam.
I amb rabosera elegància
ens heu forçat a oblidar
que si sentim buit el ventre
és per manca de menjar.
No s'ensenya en les escoles
cóm van esclafar un país,
perquè d'aquella sembrada
continuen collint fruits.
Hi ha un licor en la resina
dels antics oliverars
que fa tendra la memòria
i aclareix la veritat.
Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.
el Mal que vingué d´Almansa
El 25 d'abril de 1707 un poderós exèrcit hispano-francè
Si bé l'oposició internacional a l'entronització dels Borbons a les Espanyes s'inicià el 1701, la guerra no es traslladà a la península Ibèrica fins l'any 1705. La vella Corona d'Aragó reconegué l'arxiduc Carles d'Àustria com a rei, però no ho féu així Castella, malgrat que una part important de la noblesa castellana, entre la qual destaca la figura de l'almirall de Castella, Juan Tomás Enríquez de Cabrera, s'arrenglerà en el bàndol
austriacista. El 10 d'agost del 1705 el mariscal de camp valencià al servei de l'arxiduc, Joan Baptista Basset, desembarcava a la Marina, a l'octubre els aliats conquerien Barcelona i al desembre València acollia triomfal l'exèrcit de maulets comandat per Basset. Mallorca i Aragó, l'any següent, es decantaren també per l'arxiduc. La incertesa, però, caracteritzà aquests primers moments per l'absència d'un exèrcit regular que imposés definitivament la candidatura de Carles III. Al País Valencià, l'exèrcit castellà de Cristóbal de Moscoso, comte de Las Torres, amenaçava la capital, i la tranquil·litat no s'assolí fins a l'arribada, des del Principat, de l'exèrcit de Charles de Mordaunt, comte de Peterborough, format per 6.000 britànics i 2.000 catalans.
Des de Portugal, els aliats iniciaren l'ofensiva per tal de conquerir Castella el 1706; fou debades. L'exèrcit aliat arribà a Madrid durant el mes de juny, mentre Felip d'Anjou i els seus partidaris fugien a Burgos, on establiren la cort. Tanmateix, les ciutats castellanes apostaren pel candidat francès. L'hostilitat creixent obligà l'arxiduc a abandonar Madrid i dirigir-se al Regne de València, on arribà el setembre. A València, Carles III jurà els Furs en presència del bisbe de Sogorb, convocà Corts, provà de reconciliar-
La reacció borbònica
Tot i que Cartagena s'havia declarat a favor de Carles III, els austriacistes fracassaren en l'intent de conquerir Múrcia. Alhora, el bisbe de Cartagena, Luis Belluga i Montcada organitzà un exèrcit per combatre els "heretges" anglesos. L'ofensiva borbònica contra el sud valencià s'inicià l'octubre del 1706; les forces de Belluga s'uniren a les del duc de Berwick, comandant en cap borbònic, el dia 11 caigué Oriola, sotmesa a un saqueig intens, i el 21 capitulava Elx. Alacant, però, paralitzava qualsevol temptativa de continuar cap al nord i la presència de l'exèrcit aliat, de moment, constituïa la garantia de la salvaguarda del Regne.
L'exèrcit aliat de Galway i Das Minas era perseguit pel de Berwick, reforçat pel contingent d'11.000 francesos que comandava el marquès de Legal. Mentre els aliats, després del fracàs de la causa de l'arxiduc a Castella, entraven al País Valencià, Berwick es dirigí cap a Múrcia per recuperar Cartagena i iniciar la conquesta de les comarques meridionals valencianes.
L'exèrcit aliat passà, així doncs, l'hivern al País Valencià. El 8 de febrer desembarcaren a Alacant els 8.000 homes del general holandès Donha per reforçar el contingent austriacista. Així, al febrer foren vençudes les places borbòniques, que encara resistien, de Xixona, Novelda i Elda. La decisió de Carles III de fer cap a Barcelona comportà un contratemps per a l'exèrcit aliat, que fou privat d'una part considerable d'homes tot tenint Berwick a les portes del Regne.
El 8 d'abril, les tropes del comte de Galway i el portuguès Das Minas es concentraren a la Font de la Figuera i l'11 arribaren a Cabdet –vila que sempre es mantingué fidel a la causa maulet–, a l'encalç de l'exèrcit de Berwick. Des de Cabdet els aliats entraren a Castella, mentre Berwick, molt preocupat per la possibilitat d'un desastre, provava d'eludir el combat fins que trobés el moment més favorable. A Montealegre (Albacete) l'avantguarda aliada sorprengué els borbònics en retirada. La població fou presa i el prestigi de Berwick se'n ressentí.
El mèrit del duc de Berwick, un bastard reial al servei dels Borbons, fou que sabé esperar el moment oportú per llançar el cop que decantés la balança vers el seu costat, un cop que no havia de trigar a arribar. Mentrestant l'exèrcit franco-castellà es refugià a Almansa, on arribà el dia 21 d'abril, mentre els austriacistes prengueren Villena el 22, després d'un setge de cinc dies.
Aiora, vila màrtir
Mentre els borbònics s'estaven a Almansa, Aiora era defensada per una guarnició de maulets comandada per Francesc Garcia d'Àvila, qui fos líder de la II Germania (1693) i ara partidari fervent de la causa dels camperols valencians. Natural de la Safor, desembarcà amb els aliats a Altea el 1705. Tanmateix, la caiguda en desgràcia de Basset després de l'arribada de Peterborough a València l'arrossegà també i fou processat, acusat de malversació de fons públics. Ultra les desavinences al si del moviment austriacista, Francesc Garcia d'Àvila fou un antiborbònic convençut i comandà la guarnició d'Aiora, veritable clau del Regne davant la presència de Berwick a Almansa.
El dia 24 d'abril els borbònics s'apostaren a la rodalia de la vila valenciana. El comandant maulet optà per la negociació i capitulà. Això no obstant, quan la brigada Du Maine s'acostà per prendre la població, Garcia d'Àvila ordenà disparar l'artilleria tot causant vint baixes entre els borbònics i ferint el brigadier Courbille. El comte de Pinto, que dirigia l'operació, castigà la gosadia sotmetent a un bombardeig intens la població, que després fou assaltada i saquejada. Garcia d'Àvila i els seus maulets, però, aconseguiren escapar.
Almansa
El succés d'Aiora presagiava el que seria la conquesta del Regne per part de les armes borbòniques. Però el dia 24 l'exèrcit aliat encara era ben viu i Berwick no estava gens segur de la victòria final. Presa Villena, l'exèrcit de Galway i Das Minas descansà a Cabdet. De matinada sortí cap a Almansa. Devien ser les 9.30 hores d'aquell matí del 25 d'abril del 1707 quan l'avantguarda de l'exèrcit aliat albirà Almansa i el seu castell. L'exèrcit prengué posicions: 19 batallons portuguesos, 15 d'anglesos, 1 d'alemany, 3 d'holandesos i 4 d'hugonots –protestants– francesos, és a dir, entre 16.000 i 18.000 homes, reforçats per 20 peces d'artilleria. La primera línia austriacista era comandada en l'ala dreta pel general portuguès Pedro António de Noronha, mentre el centre i l'ala esquerra ho era pels tinents generals britànics Thomas Erle i Charles O'Hara, respectivament. Comandaven la segona línia els generals Joâo Diogo de Ataide, Christoph i Pedro Manoel de Tavora, comte
d'Atalaya.
Berwick esperà ansiosament l'arribada de l'exèrcit, que no arribà, del duc d'Orleans, a qui havia encomanat Lluís XIV de França la direcció de la guerra a Espanya. De moment, el bastard al servei de França comptava amb la superioritat numèrica, entre 24.000 i 26.000 homes repartits de la manera següent: 9 batallons castellans, 13 de francesos i 3 de valons agrupats en la primera línia de combat, mentre a la rereguarda hi havia la cavalleria, 35 esquadrons castellans i un d'italià, a la dreta, i a l'esquerra, 23 batallons castellans, 3 d'irlandesos i 19 de francesos, reforçats amb 24 peces d'artilleria. Els comandants borbònics eren el duc de Pòpuli, els tinents generals San Gil, Labadie, D'Avaray i Hessy i el cavaller D'Asfeld.
Situades en posició les línies de combatents, aquell dia havia eixit ennuvolat i fred. En caure la vesprada, pels volts de les 15.00 hores fou quan les bateries d'un bàndol i de l'altre començaren a vomitar plom. Portà la iniciativa el bàndol aliat, que aconseguí obrir una bretxa al centre borbònic, però diverses disposicions tàctiques de Berwick condemnaren l'atac austriacista al fracàs. La segona línia dels aliats restà atrapada entre dos focs, mentre per les ales s'imposaven els borbònics, oficialment l'exèrcit de les Dues Corones. Llavors és quan els esquadrons de D'Asfeld anihilaren literalment els terços portuguesos de l'ala esquerra aliada. L'exèrcit aliat provà de reagrupar-se al voltant del tossal conegut actualment com a Cerro de los Prisioneros, però tot resultà debades i cap a les 23.00 hores tot semblà acabat, l'exèrcit aliat havia estat derrotat.
La desfeta de les armes aliades –que segles després Winston Churchill comparà amb el desastre britànic davant els alemanys a Dunkerque– obrí a l'exèrcit de Felip V –IV segons la numeració foral– el Regne de València. Només restà la resistència a ultrança dels valencians, enquadrats en partides de miquelets, que poc pogueren fer davant el poder de la maquinària de guerra francocastellana. Finalment, Lluís de Borbó, duc d'Orleans, arribà a Almansa, però ja finalitzada la batalla. Ell fou qui comandà l'entrada de l'exèrcit invasor al País Valencià. Exigí la rendició de València, cap i casal, aterrida per la notícia de la derrota. Llavors, els maulets apostaren per la resistència, però l'elit dominant, encapçalada pel jurat en cap Melcior Gamir, decidí lliurar la ciutat al d'Orleans sense lluitar. Els maulets se n'anaren de la ciutat i el 8 de maig les portes s'obriren als conqueridors. Xàtiva, en canvi, optà per resistir i la ciutat no fou presa fins al 17 de juny, quan fou
saquejada i cremada.
L'exèrcit valencià
La causa de Carles III després d'Almansa patí un cop considerable. El d'Àustria perdia el Regne de València i, poc després, el d'Aragó. Per corregir la situació fou alliberat Basset, que anà a Dénia a organitzar la resistència, ciutat que no caigué a les mans borbòniques fins al 9 de gener del 1708.
Els valencians no participaren directament a Almansa, almenys en regiments específics, tot i que és probable que s'enrolessin en els regiments anglesos, holandesos i portuguesos que hi participaren. Els regiments més importants del Regne, els reclutats per Ciutat i Regne, eren en campa-nya a Requena aquell 25 d'abril; altrament el Regiment Ciutat de Cartagena, amb tres companyies valencianes, era a Peníscola. Les guarnicions d'Alacant i Dénia, tot i que amb reforç anglès, les componien soldats valencians, mentre que el regiment de fusellers de Josep Martí era a Dénia.<
La guerra, però, no acabà a Almansa. La resistència valenciana s'organitzà en partides de miquelets. Alacant resistí fins al 20 d'abril del 1709. L'any 1710 hi hagué un intent d'insurrecció, fixada per al 8 de setembre i organitzada per Basset, que finalment es frustrà. Després, els valencians s'incorporaren a la defensa del Principat, sobretot a Barcelona amb els regiments Sant Vicent Ferrer, comandat per Bordes, i Mare de Déu dels Desemparats, a les ordres de Vicent Torres i Ximeno.
Els miquelets
Hi havia les tropes regulars, mercenàries i professionals en grau divers, vestides i armades pels seus generals. Aquestes són les que van tenyir de sang els camps d'Almansa (el paisatge després de la batalla tenia poc de marcial i molt de truculent, amb els milers de morts i ferits escampats pertot) en els gairebé sis quilòmetres de front per a la batalla. Però hi havia també un altre tipus de combatent, de vegades mercenari però sovint més aferrat a la terra: el que s'organitzava en partides irregulars i que s'anomenava miquelet (probablement per Miquelot de Prats, cap d'una de les primeres milícies d'aquestes característiques, organitzada el 1640 per frenar les tropes castellanes a la guerra dels Segadors, el 1640). Tal com recorda José Luis Cervera al catàleg de l'exposició sobre la batalla que ha comissariat a València, "Després d'Almansa, moltes d'eixes partides van continuar les seues accions, incorporant un gran nombre de desertors i perseguits, i constituint així
una constant amenaça per als correus, els transports logístics, els moviments de columnes reduïdes, el transport de recaptacions, etc. No se'ls va aplicar el després popularitzat nom de guerrillers, però ho eren, i molts d'ells van rebre patents reials de capitans de 'fusellers de muntanya' o de 'partides soltes'. Els noms més coneguts són els del Penjadet o els dels Micó, que van lluitar durant tota la guerra. Hi hagué partides liderades per frares, com la del franciscà napolità Carrafa." N.C.
I BASSET, QUÈ?
Joan Baptista Basset i Ramos (a la imatge, en l'esplèndid retrat que li ha recreat Manuel Boix) no hi era, a Almansa, aquell fatídic 25 d'abril.
El general dels maulets, el mateix que havia recor-regut mitja Europa com a enginyer de l'exèrcit dels Àustria; el que havia estat ajudant de Carles des que el coronaren; l'home que s'entussodí a desembarcar a Altea l'agost del 1705; el que proclamà rei Carles d'Àustria a Dénia i a Gandia i a Cullera i Alzira i etcètera, fins a València i pràcticament tot aquell antic Regne; l'heroi de les classes populars valencianes, a les quals prometia deslliurar dels abusos se-nyorials.
austriacistes decidiren "aparcar" les acusacions. Necessitaven Basset, i ell no va dubtar quant a fidelitats: se'n va tornar a Dénia per organitzar-ne la defensa.
Fins al darrer moment, va lluitar, Joan Baptista Basset, del costat dels furs i les institucions i les llibertats pròpies: a Barcelona, col·laborà en la llegendària defensa, com a general cap d'artilleria i comandant també els bombarders, minadors i enginyers. "Saltaré per aon salte Barcelona", expliquen que va dir Basset quan es discutia la rendicó de la ciutat. Fins al final va romandre amb ella i els borbònics li ho van fer pagar: devers el 1726 moria a Segòvia –on l'havien empresonat– el general maulet. El mite, tanmateix, ha perviscut. N.C.
David Garrido
http://www.eltemps.
------------
All new Yahoo! Mail
------------
Get news delivered. Enjoy RSS feeds right on your Mail page.
[Non-text portions of this message have been removed]
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest és un grup sobiranista català i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligiós. Es una iniciativa espontània, espontaneïsta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religió o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideològics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCIÓ!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar és un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Els missatges d'aquest grup es pobliquen també al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
Change settings via the Web (Yahoo! ID required)
Change settings via email: Switch delivery to Daily Digest | Switch format to Traditional
Visit Your Group | Yahoo! Groups Terms of Use | Unsubscribe
__,_._,___
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada