El Poder Judicial espanyol rebutja tramitar la denuncia sobre la jutgessa del cas Isanta (Aquesta és la "Justicia" d'"ello"):
- El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) espanyol va acordar ahir ignorar les denúncies presentades i no obrir cap investigació sobre el comportament de la magistrada Ingelmo, presidenta de la Sec
9:04 PM (31 minutes ago)
El Poder Judicial espanyol rebutja tramitar la denuncia sobre la jutgessa del cas Isanta
from RACOcat_ by Guillem
El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) espanyol va acordar ahir ignorar les denúncies presentades i no obrir cap investigació sobre el comportament de la magistrada Ingelmo, presidenta de la Secció 7a de l'Audiència de Barcelona i magistrada del cas Isanta, per haver forçat un testimoni a fer la seua declaració en castellà, amb l'excusa que alguns dels acusats "no entenien" la llengua catalana. El cas havia estat denunciat per un dels vocals del CGPJ, Alfons López Tena, davant la flagrant vulneració dels drets lingüístics del testimoni.
El ple del CGPJ es va decantar cap a la majoria de magistrats considerats "conservadors" , i en una votació van decidir ni tant sols entrar a valorar la denúncia, i per tant no traslladar-la ni al fiscal ni a cap altre òrgan judicial, de manera que la demanda no prosperarà. López Tena ha respost recordant que el CGPJ no només no ha obert cap expedient informatiu els darrers sis anys per cap vulneració de drets lingüístics, sinó que aquest cop a més a més està incomplint la llei en negar-se a tramitar la denúncia perquè pugui ser investigada.
Fins i tot alguns dels magistrats han afirmat que la jutgessa ...
----------
Atacs terroristes que el pp (partit popular) no condemna: DEMANEM LA IL·LEGALITZACIÓ DEL P.P.
http://www.tribuna. cat/index. php?option= com_content&
Posen una bomba a la seu nacional del Bloc, en un atac que el PP no condemna
10/10/2007 · València
La seu nacional del Bloc Nacionalista Valencià a València va patir, dimarts, Nou d'Octubre, Diada del País Valencià, un atac amb la instal.lació d'un artefacte explosiu casolà que no va arribar a causar ferits ni danys materials de consideració. L'atac, condemnat per Esquerra Unida i Acció Cultural del País Valencià, encara no ha estat pel PP. La violència contra els demòcrates, doncs, no és tant greu en funció de quina és la ideologia de l'objectiu triat pels terroristes. Fonts de la seu regional del PP a València, preguntades per Tribuna Catalana, afirmen desconèixer l'atemptat i, per tant, no el condemnen.
L'artefacte va provocar, segons la policia, una "xicoteta explosió" a les quatre del matí que únicament va ocasionar alguns desperfectes a la porta de la seu nacional del Bloc, alhora que va obligar els agents a desallotjar els agents per precaució. La policia ha obert una investigació per esbrinar l'autoria dels fets, per bé que, més de 24 hores després, el Bloc denuncia que la delegació del Govern espanyol encara no s'ha posat en contacte amb la formació per notificar-li "què va passar realment amb l'explosiu". El secretari general del Bloc i diputat al Parlament, Enric Morera, va expressar la seua "indignació" per aquests fets, i va assenyalar que al País Valencià "ens trobem amb una situació en què hi ha un terrorisme de baixa intensitat que no té límits" i que provoca "la indefensió d'una sèrie de demòcrates que l'única cosa que fem és defendre un projecte polític valencianista, i estem ja farts d'esta situació". A tall d'exemple, un portaveu del Bloc a Mislata va
ser agredit, a finals de setembre, per militants de l'ultradreta espanyolista, el Bloc de la Safor ha estat calcinat quatre vegades en dos mesos [a la imatge], la casa de Joan Fuster va patir pintades amenaçants al juny...
Segons Morera, la col.locació de l'explosiu "va molt més enllà de les xicotetes agressions que havia patit fins ara la seu del Bloc", per la qual cosa creu que "la Delegació del Govern, com a responsable política dels cossos de seguretat, no pot actuar com si es tractara d'una simple pintada". En eixe sentit, Morera ha lamentat que "en estos moments, encara no sabem si va arribar a explotar i ignorem si la policia té cap pista que apunte cap a possibles sospitosos".
#message46995767566
------------
Terrorisme espanyol també al Principat, ho condemnarà el PP? Per què no l'il·legalitzen, doncs?
Benvolgut/da,
Et fem arribar les darreres novetats a victoralexandre.
• Article a e-notícies: A qui serveixen els Mossos d'Esquadra?
A primera hora del matí del passat 11 de setembre, a Sant Cugat del Vallès, uns individus van cremar les banderes catalanes de dos establiments de la ciutat, el Casal Torre Blanca i el restaurant Terra Dolça. Aquesta acció va estar a punt de tenir conseqüències més greus, ja que el foc podia haver afectat l'interior del restaurant a través d'una finestra que hi havia oberta, però al final, per sort, tot es va reduir a una crema de símbols. Jo, personalment, no hi veig cap delicte en la crema de banderes, siguin catalanes o espanyoles -el pecat, com tot prejudici, només existeix en la mirada del totalitari-, però sí que hi ha delicte quan l'objecte cremat no és propietat de l'incendiari sinó d'un tercer. I aquest tercer, a Sant Cugat, era el restaurant Terra Dolça que, conseqüentment, va presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra per desperfectes a la façana de l'edifici. [Més...]
• Article a El Singular Digital: La genuflexió de Catalunya Ràdio
Hi ha molta gent indignada amb les disculpes que Catalunya Ràdio ha demanat a la uruguaiana Cristina Peri Rossi, després d'haver-la acomiadat per negar-se a parlar en català després de 33 anys de viure a Catalunya. És lògic. Sobretot tenint en compte la càrrega simbòlica d'aquestes disculpes i la voluntat de voler-la readmetre. Ara ja sabem què hem de fer els catalans quan no estiguem prou qualificats per accedir a un lloc de treball: qualifiquem l'empresa de feixista i no sols ens demanarà excuses el director sinó que també ho farà el president del país. [...] El problema és que amb aquest comportament Catalunya Ràdio i el Govern no sols desacrediten la llei de política lingüística i les campanyes en favor del català, també estan dient a tots els nouvinguts que el català és una llengua inútil fins i tot en el seu propi territori. [Més...]
AGENDA:
• Teatre: Èric i l'Exèrcit del Fènix a Olot
dijous 11 d'octubre del 2007, 22 h
Teatre Principal. Passeig d'en Blay, 5 - Tel. 972 27 91 38
Olot (Garrotxa)
Preu: 12 €
Venda d'entrades:
• Tel. 972 27 91 38 (d'11 a 13 h i de 17 a 20:30 h)
• Telentrada.com - Tel. 902 10 12 12
• Xerrada sobre Èric i l'Exèrcit del Fènix a Teià
dijous 11 d'octubre, 20 h
Casa Municipal de Cultura
Teià (Maresme)
Hi intervindran: Víctor Alexandre i Èric Bertran
Acte emmarcat en el Correllengua 2007
------------
Catalunya: molta identitat i poca autocrítica
Aquest estiu van produir molt enrenou unes declaracions d'Alberto Ruiz-Gallardó
Vist el debat amb distància, crec que Montilla i Ruiz-Gallardó
1.- Catalunya està deixant de ser necessària com a lloc de pas per a les exportacions espanyoles, gràcies a un nou eix València-Saragossa-
Mentre debatem l'Estatut i ajornem el Quart Cinturó, Madrid i València ens fan el salt. I a Catalunya ningú no en parla, tan ocupats estem en barallar-nos. Cal dir-ho: una part dels problemes d'infraestructures de Catalunya ve de la incapacitat i manca de visió dels mateixos catalans. Els retards en la Nacional II de Barcelona a Lleida van ser causats per guerres polítiques, i no per manca de diners de l'Estat. I què dir de les surrealistes disputes sobre el pas de l'AVE per Barcelona?
2.- A Madrid, les darreres grans obres de cinturons i metro (80 estacions inaugurades els darrers anys, per zero a Barcelona, va dir Artur Mas al Parlament) han estat finançades per l'Ajuntament i la Comunidad de Madrid. Les dues institucions han tingut la voluntat política de construir-les, i s'han endeutat per aconseguir-ho.
O sigui, que la coneguda cançoneta que "a Madrid els ho paga tot l'Estat i per això els va tan bé" no és veritat. O no ho és del tot. El que hi ha a Madrid és iniciativa, decisió i projecte de futur, cosa que a Catalunya no veig per enlloc.
Algú em dirà: i què té a veure que no es facin més coses a Catalunya amb el debat identitari? Doncs molt, perquè el dia té 24 hores, el temps dels polítics és el que és i la seva capacitat (i ho dic sense sorna) és limitada. Els polítics catalans s'han passat els darrers quatre anys apunyalant-se entre ells (sovint, dins del mateix partit), debatent l'Estatut i fent campanyes electorals. Per això ningú no té el país al cap i el retard és enorme.
L'Estat espanyol ens maltracta. N'estic segur. El dèficit fiscal és astronòmic. També n'estic segur. Però compte. No tota la culpa és de Madrid. Nosaltres també en tenim. Ara que es parla de refundar el catalanisme, hi ha una cosa que caldria canviar radicalment: la incapacitat dels nostres polítics (escudats en l'eterna excusa que la culpa la té Madrid) de fer autocrítica.
[extret de http://www.e-
Del tot d'acord amb la falta d'autocrítica dels polítics catalans (i ciutadans rasos), però gens d'acord amb el Montilla i el Ruiz-Gallardó
------------
Espanya unida o democràcia?
Un extraterrestre que visités el País Basc només cada deu anys podria arribar a la conclusió de què els terrícoles han assolit una fita insuperable: l'abolició del temps. Un demòcrata que despertés del coma cada deu anys en un hospital i llegís els diaris de l'Estat espanyol arribaria, per la seva banda, a una conclusió depriment: que Espanya ha estat morta juntament amb ell. Més enllà de cert llindar, tota repetició es fa en el buit i tota denúncia sona a buit. Davant de l'última ofensiva contra l'esquerra abertzale, un no aspira a ser més original que els fets ; un no pot pretendre ser més innovador que els jutges que boxegen contra el dret ; ni més creatiu que els polítics que reboten d'abús en abús ; ni més imaginatiu que els mitjans de comunicació que converteixen industrialment els pans en pedres de moldre. L'únic que és possible és enunciar un cop més les lliçons que sens dubte extraurien aquell extraterrestre astorat i aquell demòcrata malferit a la vista de tan
dolorosa monotonia.
La primera lliçó és evident: el dret i la democràcia són negociables, relativitzables, degradables, liofilitzables, però la unitat d'Espanya no. Aquest principi, inscrit en l'albúmina mateixa de la restauració monàrquica que va començar el 18 de juliol de 1936, determina un monopartidisme força més sever que el de Cuba: guanyi qui guanyi les eleccions, sempre governa el PP. Aquest principi constituent de deixar governar sempre el PP (acatat també pel PNV) es tant més estricte i necessita exercir tanta més pressió contra els seus dissidents com més està confinat en marges ideològics i econòmics implacables. ¿Escollir entre una Espanya unida i un País Basc democràtic? Un demòcrata no hauria de sentir la menor vacil·lació al respecte. El problema és que les institucions polítiques espanyoles no permeten ni tan sols escollir entre una Espanya unida i una Espanya unida per pròpia voluntat. I és difícil creure que no permetre això sigui una forma superior de democràcia o que per
a impedir-ho no calgui violar una vegada i una altra, i molts cops seguits, les normes més elementals del dret.
La segona lliçó és també banal: en aquestes condicions, es tracta d'aconseguir que l'aplicació del principi constituent de deixar governar sempre el PP, així com l'heterogènia resistència a aquest principi (armada o política), siguin políticament rendibles per a tots els que ho acaten. L'ofensiva contra l'esquerra independentista basca —aquest és el càlcul del PSOE— anivella a la resta d'Espanya el terra electoral de la majoria borrosa, mentre que no commou una esquerra estatal més sensible a les qüestions de gènere que a les violacions del dret, i a més molt escarmentada també per les passades barbaritats d'ETA. És això que anomenem 'electoralisme' en un to de retret tolerant, com si es tractés d'una simple qüestió de modals i no de l'equivalent polític de la pedofília o el segrest ; i com si la seva acceptació per part de tots com indissociable de les regles del joc no revelés el caràcter purament formal dels processos electorals. Si 'electoralisme' vol dir "càlcul per a
l'optimització dels beneficis d'una casta política", cal acceptar que 'electoralisme' és exactament el contrari d'unes 'eleccions', i que allí on hi ha 'electoralisme' estructural no hi poden haver 'eleccions' lliures. 'Electoralisme' vol dir, per exemple, com en aquest cas, que es calculi com a més beneficiosa la guerra que la pau, i la violació del dret que el seu compliment ; és a dir, que es calculi com electoralment més rendible combatre la democràcia que defensar-la i enfortir-la (paradoxa que els nostres polítics atribueixen als votants de Hamàs a Palestina i que criden "votar contra la democràcia"). Òbviament, per a què resulti electoralment beneficiós tal abús cal prèviament convèncer els votants de què la guerra és millor que la pau i de què la violació del dret és més convenient que el seu compliment, cosa tan absurda i contrària al sentit comú que (de la mateixa manera que no es pot impedir que els bascos siguin espanyols per pròpia voluntat sense
empresonar-los i torturar-los) no pot dur-se a terme sense que els mitjans de comunicació, una vegada i una altra, i molts cops seguits, menteixin i amenacin els ciutadans.
La tercera lliçó no és menys coneguda: la combinació del principi abans enunciat (el de deixar governar sempre el PP abans que qüestionar la unitat d'Espanya) amb les pràctiques electoralistes (enteses com "optimització de beneficis sectaris") determina que el PSOE enviï un cop més aquest missatge a la joventut basca dissident: "Oblideu-vos de la via política ; per aquest camí no aneu enlloc". Ens agradi o no, tots sabem que l'empresonament dels dirigents abertzales és més eficaç com a "missatge" que com a mesura policial, i que les bases independentistes basques no seran derrotades d'aquesta manera. Podem voler que dues injustícies juntes imposin de l'altra banda mansuetud i bon judici, però la llei de la gravetat convida a esperar més aviat el contrari. Els qui veritablement volem que ETA deixi d'existir (a alguns dels quals no se'ls permet votar ni presentar-se a les eleccions) no hem de deixar d'insistir en la negociació política com a única via possible per a sortir
d'aquesta atmosfera opressiva en què les víctimes d'un i d'altre bàndol cauen pel seu propi pes.
En aquesta Espanya que ha abolit el temps, en aquesta Espanya en coma, els gestos —al contrari que les denúncies— no es repeteixen en el buit. La monotonia és la monomania que desgasta el cos i consumeix les forces ; cada repetició augmenta el dolor, dificulta la solució i degrada les llibertats de tots els ciutadans, bascos i espanyols. L'Espanya que ha abolit el temps, l'Espanya en coma, és l'avantguarda repressiva d'una Unió Europea que, seguint les passes dels Estats Units, conjuga cada vegada més criminalització lliberticida i electoralisme populista: guanyi qui guanyi les eleccions, sempre governa el PP, de manera que ni tant sols els vots al PP no decideixen res. El vot s'ha convertit fins a tal punt en una operació eucarística i autorreferencial —mentre tot succeeix en una altra banda— que seria bo que, cada cop que una papereta entrés dins de l'urna, el gest fos acompanyat mecànicament, mitjançant un dispositiu acústic concebut a tal efecte, d'un 'ta-txaan!', una
ovació i un aplaudiment, per tal de marcar la banalitat del ritus i agrair alhora al ciutadà l'acceptació de la seva irrellevància. O la mà podria posar en marxa, en tocar l'urna, l'estrèpit d'una cisterna que descarrega en un vàter, per a què sabéssim com a mínim on va a parar el nostre vot. O millor: podríem també, en fer lliscar la papereta per la ranura —ferida democràtica—, activar en un altaveu un "ai!" ben sonor, per a què recordem tot el mal que l'Espanya unida fa no només a Afganistan, Llatinoamèrica o al País Basc, sinó també a la nostra pròpia casa.
Gràcies als USA, Cuba, P, Rico, Filipines deixaren de ser colònies espanyoles. Gràcies als USA s'independitzà Irlanda d'un Estat fins i tot tradicional aliat dels USA (Anglaterra)
------------
All new Yahoo! Mail
------------
Get news delivered. Enjoy RSS feeds right on your Mail page.
[Non-text portions of this message have been removed]
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest és un grup sobiranista català i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligiós. Es una iniciativa espontània, espontaneïsta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religió o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideològics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCIÓ!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar és un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Els missatges d'aquest grup es pobliquen també al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
Change settings via the Web (Yahoo! ID required)
Change settings via email: Switch delivery to Daily Digest | Switch format to Traditional
Visit Your Group | Yahoo! Groups Terms of Use | Unsubscribe
__,_._,___
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada