Escoles amb accent (trobada de 5 llengües no oficials de l'Estat francès a Barcelona):
http://www.youtube.
"La lengua (española) es un arma de intervención rápida" (José María Aznar, tirà falangí).
Violència quotidiana de la colonització espanyola: http://snow.
Jugador mallorquí expulsat del partit per xerrar català:
http://www.lobbyper
Una mica d'informació sobre cinisme sàdic colonial a:
http://barcelona.
http://www.ua.
http://eltirant.
http://www.radiocat
http://lavanc.
http://makeashorter link.com/ ?R262217CD
http://www.vilaweb. cat/www/noticia? p_idcmp=2057373
http://membres.
http://www.unitat.
http://www.lamalla.
Negre catalanoparlant monolingüe denuncia atracament policial: http://cibernautes.
Un jutge fa traduir al castellà l'escrit en català d'uns xinesos:
http://www.avui.
Una pareja denuncia que un juez de Barcelona les forzó a celebrar su boda en castellano
http://www.20minuto
Despedida una doctora en El Prat por hablar catalán:
http://www.elperiod
Insultos a una librería de Barcelona por vender libros en catalán:
http://www.elpais.
Documental L'Exèrcit del Fènix, de Xevi Mató
http://www.ericielf enix.cat/ index.php? option=com_ content&task= view&id=73& Itemid=1
Antoni Gaudí, maltractat per parlar català a Barcelona:
http://www.racocata
Estudis sociolingüístics del PV: http://www.cult.
Ensenyament del valencià al PV: http://www.cult.
UNESCO educació: http://portal.
El Carxe: www.elcarxe.
"Pondrá [el corregidor] el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" (1724).
"La boca del just fa créixer la saviesa, però la llengua perversa serà tallada" (Proverbis 10:31, de Salomó, 1020-929 a. de C., rei d'Israel).
"La nostra vida no és tan amatent que ens inciti a estimar el món:
llibertats? drets humans?, mots! vots insolvents!
En el cel obert veim com volen coloms;
en l'erma terra nostrada, indolent,
el nadiu presenta la unglada del voltor" (Antoni Rovira i Virgili, Tarragona 1882 – Perpinyà 1949, patriota català).
"La manca d'aquesta política (lingüística) prolonga el conflicte d'identitat dels catalans de primera generació privant-los l'accès a un ús segur de la llengua catalana, consolida la divisió de la societat en dues comunitats definides lingüísticament i prepara la marginació definitiva dels catalanòfons que mantinguin la pretensió de viure en la seva llengua. El discurs de l'evitació del conflicte, de la fractura social i de la discriminació
"Resistir contra l'Imperiet genocida és la nostra dignitat" (Autocitació)
"El caràcter que persuadeix és el caràcter del qui parla, no el seu idioma" (Menandre).
"Els mapes fan conèixer les fites dels estats, però no les de les nacions, que surten, al contrari, de l'harmonia de les llengües" (Leibnitz).
En el reichne de valencia tenemos dos lenguas oficiales valencianas y españolas:
-la blavenciana propiamente dicha sirve para decir tacos, espardeñaes y los piropos oficiales a las falleras
-y luego está la del Imperio, la del PP, el idioma de Franco que sirve para hacer callar a los demás y llamarles gilipoyas aunque tengan razón
Per què el català parlat és tan dolent? Per què el català literari pràcticament no es parla i allò que domina és un catanyol? No és pas un problema filològic (i per tant les preteses solucions merament filològiques queden condemnades al fracàs), sinó de manca de caràcter i de colonització espanyola, de la pressió constant d'un sector de castellanoparlants agressius que es mostra agressiu contra l'ús del català i que menysprea qualsevol cosa (i paraula) que no entén o diu no entendre. La reacció dels catalanoparlants, desassistits tradicionalment per les lleis i pels polítics, és recular cap a un català cada volta més embastardit.
"Sense ètica no hi ha estètica i sense sociolingüística no hi ha lingüística" (Autocitació)
"El colonialisme lingüístic i l'opressió nacional (com qualsevol opressió) són tan intensos i durs que al principi amb prou feines pots distingir-los, potser penses que simplement és la realitat, després t'adones que això és realment la mort en vida. És menester molt de coratge i unes altres veus per a convèncer-te que pot ser capgirat i que deus actuar" (Autocitació)
Com resistir:
-Legalment: http://www.platafor ma-llengua. cat/doc/guia% 20i%20jo% 20qu%E8%20faig% 20si.pdf
-En la vida quotidiana: "La marca de l'esclau":
http://www.sant-
http://www.geocitie
http://www.racocata
Llengües en perill per la invasió del castellà:
http://www.soon.
Apartheid contra el català a l'Estat espanyol: http://www.unitat.
català a la UE: http://membres.
Els plans del PP és que continuen venint-ne, a ser possible jubilats de la UE, amb pela, per a forrar-se amb l'especulació
Naturalment, amb ells, han de vindre criats (est-europeus, sudamericans, etc.) que treballen i cobren poc
Mentrestant els valencians anirem desapareixent del mapa, dins de 30 anys trauran el bilingüisme castellà-valencià i el substituiran per castellà-anglè
"L'ocupant sap perfectament, com no hauríem d'oblidar mai nosaltres, que res no cohesiona tant un poble, res no hi dóna tanta "identitat" com la llengua, i sap, doncs, com també hauríem de saber nosaltres, que res no destrueix tan fàcilment aquesta identitat com la fragmentació d'una llengua en uns quants idiomes "independents"
Final del formulario
"El català, idioma de la burgesia? Una gran part del món del treball veia ben clar, cinquanta anys enrere [durant la 2a República ecspanyola], que el català era la llengua del país, no la de la burgesia, com alguns partits i sindicats li han començat a dir amb una mala fe que repugna, perquè aquests partits i aquestes sindicals havien de saber més bé que ningú que l'idioma de Lenin, per exemple, era el mateix que havia utilitzat el tsar (quan no se servia del francès, naturalment!
"La reina Germana (de Foix, muller del Catòlic i brutal repressora d'agermanats) no la parlava mai (la llengua catalana), però comentava en una ocasió que: dixo doña Hierónima, mujer de Joan Fernàndez:
-Quin predicador de butles falses és mon marit!
...La reina rió mucho y dixo:
-doña Hierónima, sempre querría que hablássedes en valenciano, que en vuestra boca es gracioso".
"Dixo la señora Juana Pallàs
-Senyora donya Violante, amagau lo valencià, que castellans van per la terra que per burlar de la nostra llengua nos furten paraules i porten-les a Castella per a fer farses ab ella...".
(Fragments esmentats per Manuel Sanxis Guarner, a Els valencians i la llengua autòctona).
"... no sols se fa particular estudi a procurar saber la llengua castellana però també oblidar la valenciana, per la molta abundància que hi ha de subjectes que els pareix que tota la seva autoritat consisten en parlar en castellà" (Marc-Antoni Ortí, notari valencià, 1640).
« ...la trista
parla dels avantpassats,
des de sempre condemnada,
per covarda indignitat,
a l'imperi de l'estepa
i a bordells dialectals,
potser del cos i de l'ànima tu ja no fores malalt" (Malalt, Les Cançons d'Ariadana, de Salvador Espriu, poeta de la Resistència catalana contra el franquisme).
"Va seguir la bifurcació de l'ànima catalana, que continuava tenint per seu i propi tot el que el poble castellà havia anat fent passar com a únic espanyol: però començàvem ja a no demanar perdó d'ésser catalans... Admetíem la monstrruosa coexistència de les dues cultures, de les dues psicologies sobreposades d'inferioor a superior, i fins volíem trobar-hi un fonament. El fonament que, de boca en boca, o de ploma en ploma, ha durat fins avui és l'harmonia de la unitat i la varietat. Argument espigolat pels camps de l'estètica alemanya, empeltat de sabor teològic amb analogies cercades al dogma catòlic de la Trinitat, no sortia d'una vaga i estèril poetització" (La Nacionalitat Catalana, 1906, Enric Prat de la Riba, 1870-1917).
"La nostra opinió és que "l'oposició fictícia entre "català" i "valencià" ha estat una cortina de fum barroera, darrera de la qual hom amagava el conflicte veritable, que era l'establert entre català i castellà a València" (...) "Tanmateix, des de la perspectiva total de les classes superiors valencianes, el "valencià" era un patuès i havia d'ésser preservat en aqueixa condició. La situació avui [1971] no és, en general, gaire distinta". (...) "Precisament perquè tendim a projectar en els idiomes categories socials, el terme "dialecte" simbolitza el lloc que hom li dóna en l'ordre social" ("Llengua i prejudici" de Rafael L. Ninyoles).
"En algun moment de pessimisme afectuós, he arribat a augurar als meus amics de Barcelona: "Ací, acabareu parlant valencià". Partint de la base que el "valencià" no és solament un dialecte geogràficament perimetrat, sinó també un estadi emblemàtic de degradació de l'idioma, la meva observació admonitòria no em sembla excessivament inoportuna. A Barcelona, hi ha centenars de milers de ciutadans que ja parlen "en valencià". No és una qüestió de fonètica, ni de morfologia, ni de vocabulari..
"L'únic estímul capaç de fer parlar català i de fer-lo parlar bé és que l'aptitud lingüística sigui un discriminant social com ho és per a totes les llengües que funcionen. Si molts polítics se'n despreocupen és perquè a ells ja els està bé una llengua inútil socialment però ben cotitzada com a símbol" ("La Qualitat de la Llengua", DdB, 10·4·92, Xavier Lamuela).
« [...] heu donat preferència a expressions no vernacles i abusat de mots bàrbars, fins al punt de trastocar la vostra parla en un autèntic guirigall» (Tacià, «Discurs contra el grecs»).
«Als fills imposes, car els vols senyors, guisofis agres d'una llengua estranya» «Llengua embastardida, / poble bou al fang. / Necis jocs podrien / vils cervells parats» (Salvador Espriu, Llibre de Sinera).
« [...] les maneres corrents de parlar d'una nació pre-anuncien, als qui saben veure el fons de les vicissituds humanes, el camí que aquella nació està emprenent» (Antonio Rosmini).
"La llengua i la història són els botins més preuats a l'hora de sotmetre un poble" (Àngel Guimerà).
"L'idioma castellà a Catalunya es: criminalment imposat pels militars. Traïdorament acceptat pels politics. Abusivament introduït pels immigrants. Covardament resignats, els catalans, i burlats, en el dret i la justícia". Jordi Roca i Bullich.
"Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes" (Juan Carlos I, 2002, Descendent de Felip V de Borbó, que abolí tots els drets de la Corona Catalanoaragonesa i que prohibiren el català durant segles).
"Una llengua no es perd perquè els que no la saben no l'aprenen, sinó perquè els que la saben no la fan servir" (No en consta l'autor).
«La marca de l'esclau és parlar la llengua del seu senyor» (Tàcit).
«Poble que no s'estima,
escarneix o margina
sa llengua, sa cultura,
tal poble
diu a la resta del món,
que menysprea l'essencial,
que es perdé del camí,
que té la dignitat esmaperduda».
(Uxenu A. Florez-Queno, asturianista de Prahúa/Pràvia)
"Hi ha gent que prefereixen que hi hagi una guerra abans de fer l'esforç d'aprendre una altra llengua" (Eduardo Mendoza, abans de fer-se partidari del Foro Babel).
"Quan se sentí aquella remor, la gent s'aplegà i van quedar desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Sorpresos i meravellats, deien: -¿No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs com és que cada un de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? (Fets 2-6-8). Pentecosta és el camí de tornada que Déu dóna en el Nou Pacte a la confusió de llengües de Babel de l'Antic: D'Ell va ser la decisió de la varietat de llengües en Babel i d'Ell igualment la d'utilitzar la varietat lingüística per a la predicación del seu Evangeli. És a dir, Déu vol la diversitat lingüística doblement: per a evitar l'orgull (imperial) humà (Babel), alhora que vol ser donat a conèixer en totes les llengües (Pentecosta)" (Autocitació)
"Entre otras cosas lo malo de los catalanes es que se niegan a hablar la lengua del Imperio" (Informe -sobre la situació a Catalunya- a Madrid d'un enviat del Comte-Duc d'Olivares, 1628, trobat per l'historiador britànic John Elliot a la Biblioteca de Catalunya el 1953).
«Cada lengua que se pierde es una visión del hombre y del mundo que desaparece» (Octavio Paz).
"Germans, la vida se'ns en va,
a poc a poc ens la prenen,
si avui ens obren la mà
es que hi ha altres cadenes". (Joan Bta. Humet)
"Una cosa és ser universal i una altra que t´universalitzin" (Jesús Quintero, "El loco de la Colina").
"Qohèlet, a més de ser un savi, també va ensenyar el saber al poble. I va sospesar, aclarir i compondre molts proverbis. Qohèlet mirà de trobar paraules atractives per a escriure exactament la veritat. Les sentències dels savis són com agullons i els qui les han recollides s'assemblen a fites ben plantades. Un sol pastor és qui les ha fetes" (Qohèlet 12:9-11).
No traduïu directament del castellà perquè ix catanyol. Penseu en alguna persona major que conegueu com ho diria, així trobareu l'expressió més natural, genuïna i adient.
Libertad
Castellano Y Francés Optativos.
No A La Imposición Del Español.
Castellano Voluntario.
Estamos En Europa.
Queremos El Inglés O El Alemán
Que Tienen Más Futuro Y Son Más Útiles.
En Castilla, Castellano,
En París, Francés,
En Catalunya, Catalán,
En El País Vasco, Euskara (Euskadin, euskaraz).
El dia que les putes, els guàrdies civils, els atracadors i les monges parlen valencià sense complexos, eixe dia tindrem la plena normalització lingüística.
SOM DE LA MARINA (la gossa sorda)
Xe, ja fa un grapat d´anys
Els senyorets canviaren de llengua
per sentir-se importants.
Ens miraven sempre
Per damunt del muscle
Amagueu els patos
que venen de la capital.
can I speak valencian in my country?
Serà possible un mínim de respecte cap als
meus?
Is possible respect for everybody?
I ja veus, no demanàvem més.
Xe, mentalitat colonial,
senyorets de mitja Europa
ara ens volen manar.
A garrotades sempre
parlàvem cristià
i a garrotades parlarem
anglés, francés i alemany.
Can I speak valencian in my country?
Serà possible un mínim de respecte cal als
meus?
Is possible respect for everybody?
I ja veus, no demanàvem més.
Parlem català, som de La Marina,
d´aquesta estimada terra on tanquem els
ulls
i l´imperi ens assassina.
We speak english, si parla italiano
We speak english, si parla italiano, on parle français
deutch esprechen, pa rusky, hablame en
cristiano
Deutch esprechen, pa rusky, on parle français.
Can I speak valencian in my country?
Parlem català, som de La Marina,
d´aquesta estimada terra on tanquem els
ulls
i l´imperi ens assasina.
Parlem valencià!
Parlem valencià!
L'Abradelo és molt baixoteta i duu plataformons perquè no es note tant. Ella sempre betava xiques altes per no quedar com la naneta del xou. És així com moltes xiques valencianes corrents perderen la feina en favor d'aquesta madrilenya per la qual tenen tanta predilecció el de Canal Nueve perquè pronuncia el valencià de manera artificial i per tant el fa semblar malparlat, forçat i desagradable
Fixeu-vos que sempre busquen accents acastellanats, forçats, malparlats, etc. per desprestigiar el valencià parlat entre la gent i fer-lo "antinatural"
REPRESSIÓ DEL CATALÀ-CRONO
1900 – L'Església deixa de fer misses en català, pressionada pel poder politic espanyol.
1901 – Prohibició de fer representacions teatrals en català.
1923 – L'Església torna a impedir les misses en català.
1925 – Suspensió de l'Orfeó Català.
1925 – Clausura del Futbol Club Barcelona.
1927 – Prohibició de l'himne nacional català "La Santa espina".
19361947: fase de violència general en què els espanyols pretenen obtenir la substitució cultural, seguint una estratègia d'assimilació o l'aparició d'una cultura expressada en espanyol (qualsevol manifestació en català era perseguida o prohibida i en molts de casos penalitzada amb fortes multes).
1936 – Supressió de tota publicació en català.
1936 – Supressió de l'estudi de la llengua catalana a l'escola.
1936 – Prohibició de l'ús, sota condemna militar, del català per a emissions radiofòniques.
1937 - Joaquim Rivera Barnola és multat per parlar per telèfon en català amb la seva familia.
1937 – Centenars de persones són detingudes per parlar català al carrer.
1938 – Multa a Joan Merida per parlar català amb la seva familia mentre dinava a un restaurant de Sevilla.
1938 – les tropes franquistes entren a Lleida i tirotegen les làpides del cementiri per estar escrites en català.
1938 – Prohibició del Registre Civil de posar noms catalans.
1938 – Considerats nuls els registres de propietat, casament i herència escrites en català. Comença el pillatge per part de les tropes espanyolistes del territori i pertinences catalanes.
1939 – Prohibició de representacions teatrals en català.
1939 - L'Església torna a impedir les misses en català.
1939 – Clausurat l'Ateneu Igualadí, lloc simbòlic de resistència de la cultura catalana.
1939 – un grup de militars entra a la seu de Ràdio Associació de Catalunya i, en directe, clausura les emissions en català i obliga a parlar espanyol i defensar l'espanyolisme.
1939 – Supressió de l'ensenyament a la Universitat Autònoma de Barcelona.
1939 – Tancat l'Ateneu Barcelonès, centre de cultura catalana, que no passarà a mans democràtiques fins al 1971.
1939 – El volum vuitè de la Història General de Catalunya (corresponent, llavors, als moments actuals) és cremat per les tropes franquistes.
1939 – Obligació de canviar els rètols dels noms dels carrers a l'espanyol, i de canviar els noms d'illustres catalans pels noms d'espanyols fidels al règim franquista.
1939 – Decret pel que es prohibeix el català fins i tot com a segon idioma domèstic.
1939 – Tota la correspondència de ciutadans catalans és revidsada pels militars espanyols.
1940 – Prohibició de parlar català a les escoles.
1940 - Prohibició de la premsa escrita en català. La premsa escrita a Catalunya, llavors ja en castellà, serà supervisada per Fraga Iribarne, i censurada. Les obres publicades en català cauen per sota del 4,5%, i sempre en la clandestinitat.
1943 – obligació de traduir totes les obres literàries i teatrals catalanes al castellà i obligació de dir-ne "obres espanyoles".
1945 – 1975: durant la guerra civil la malícia contra la llengua catalana arribà fins a l'extrem de fer sospitosos els noms pròpiament catalans, de manera que per demostrar que no eres enemic t'havies de canviar el cognom.
1952 – Prohibició als funcionaris del govern de parlar català.
1967 – Prohibició de fer cinema en català i desmuntatge de la indústria cinematogràfica catalana.
Informe panxacontent de la Generalitat sobre la llengua catalana:
El català es situa entre les cent llengües més parlades
Font: www.e-noticies. com
EL CASTELLÀ SUPERA L'ANGLÈS
El català es situa entre les cent llengües més parlades
El català ocupa el lloc 88 a la classificació de les cent llengües més parlades del món, segons un comunicat de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat. En total, 9,1 milions de persones afirmen que el coneixen. Es calcula que al món hi han unes 6.800 llengües repartides entre 220 estats.
Segons aquest comunicat, saben parlar la llengua catalana un 84,7% dels habitants de Catalunya, el 78,9 % dels habitants d'Andorra, el 74,6% de les Illes Balears i el 53% de la Comunitat Valenciana. També saben parlar català el 88,8% dels habitants de la Franja de Ponent, el 37,1% de les províncies franceses limítrofes amb Catalunya i el 61,3% dels que resideixen a l'Alguer. La llengua més parlada és el xinès mandarí, amb 885 milions de persones, seguit per l'espanyol, amb 332 milions de persones, i de l'anglès -en tercer lloc-.
En aquest sentit, la Secretaria de Política Lingüística, Montse Romà, s'ha felicitat en declaracions a TV3 perquè "la gent coneix el català", tot i matisar que "una altra cosa és l'ús social que certament hi ha un dèficit de fer servir el català en segons quins sectors".
El català ocupa el 88è lloc en el rànquing de les llengües més parlades al món
Les dades més recents procedents d'estadístiques oficials realitzades a tots els territoris de parla catalana permeten afirmar que el català té 9.118.882 parlants
La llengua catalana ocupa el lloc número 88 en el rànquing de les llengües més parlades del món. Aquest és el resultat que es desprèn de les dades extretes de les enquestes d'usos lingüístics realitzades a tots els territoris de parla catalana durant el període 2003-2004: Estadística d'usos lingüístics de Catalunya (2003), enquestes d'usos lingüístics de les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra, l'Alguer i Franja d'Aragó (2004), dades de la Generalitat Valenciana: Conselleria d'Educació i Esports (2004).
Les dades de parlants de català són estimacions ja que les enquestes es duen a terme a població de 15 anys o més.
Territori
Població total Sap parlar català Entén el català
Andorra
78.549 78,9% 96,0%
Catalunya
7.134.697 84,7% 97,4%
Illes Balears
1.001.062 74,6% 93,1%
Comunitat Valenciana
4.806.908 53,0% 75,9%
Franja de Ponent (Aragó)
45.357 88,8% 98,5%
Catalunya Nord (França)
422.297 37,1% 65,3%
L'Alguer (Sardenya)
40.257 61,3% 90,1%
Total 13.529.127 9.118.882 11.011.168
------
Quantitat sense qualitat. Poca cohesió social ni resistència dels catalanoparlants a la castellanització intensiva i un català parlat paupèrrim (=catanyol).
------------
All new Yahoo! Mail -
------------
Get a sneak peak at messages with a handy reading pane.
[Non-text portions of this message have been removed]
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest és un grup sobiranista català i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligiós. Es una iniciativa espontània, espontaneïsta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religió o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideològics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCIÓ!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar és un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Si no vols rebre els missatges d'algú en particular, no cal donar-se de baixa del grup, és més fàcil filtrar aquest algú.
4-Els missatges d'aquest grup es pobliquen també al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
Change settings via the Web (Yahoo! ID required)
Change settings via email: Switch delivery to Daily Digest | Switch format to Traditional
Visit Your Group | Yahoo! Groups Terms of Use | Unsubscribe
__,_._,___
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada