Hi ha més blavers al Principat de Cat. que al País Valencià
El cas és que l'Ajuntament de Barcelona, durant el mandat de l'alcalde Joan Clos, no va convidar a fer el pregó a cap persona que exercís la seva activitat professional i principal en català. Cap ni un. N'hi ha hagut, de catalans, però treballen en altres llengües, principalment en castellà, com és el cas dels tres escriptors barcelonins convocats: Maruja Torres, Carlos Ruiz Zafón i Rosa Regàs.
(La ministra d'educació del regne, Mercedes Cabrera, acaba d'establir per llei de l'Estat, que té més rang que la competència de la Generalitat de Catalunya, que el castellà s'ha d'ensenyar tres hores setmanals a primària, i no pas dues [...] "per garantir el bilingüisme")
El conseller d'Educació no ha convidat pas la ministra a conèixer la realitat del Baix Llobregat. Ha fet tot el contrari: ha dit que potser sí que la canalla d'Olot no sap prou bé el castellà.
I el català, conseller? Com el pensa aprofundir al Barcelonès?
El "Titànic" de [Félix de] Azúa [...] és una revolta que es perllonga anys enllà a través del manifest del Foro Babel.
Gent que no té prejudicis contra el català (o sí), però que considera que la veritable tasca - i el veritable mercat- és a Espanya. Gent que el govern Maragall ha inundat de Creus de Sant Jordi.
La teoria pujoliana era: deixem els pares tranquils i dediquem-nos a catalanitzar els fills. Això va ser l'escola de la immersió lingüística, però s'ha de dir que l'aposta forta en aquest sentit la va fer el PSC, els hereus del socialisme federal que neix amb Almirall i que recull la fecunda tradició del progressisme català, arrelat i alternatiu al corretjós socialisme espanyol de convicció centralista que encara és avui el PSOE. Aquest PSC s'ha esvaït com un glaçó en l'aigua: no en queda sinó un rastre subtil, però durant la primera legislatura era una força sensata i fidel, preocupada pel país, preocupada pel futur. I va ser Marta Mata i altres al seu voltant que van convèncer Convergència de no fer dues línies escolars, sinó una i catalana, perquè la societat fos també una i catalana.
[A la] Gala de celebració de la Nit del Cinema Català, [...] és intolerable que els presentadors facin conyeta sobre el "cinema català" i què n'és, i què no n'és, i això és el que van fer Juanjo Puigcorbé i Rosa Maria Sardà a l'edició del 2006, i encara amb la postil·la de l'advertència: vés amb compte que això ara ho porta ERC. Que fan broma, els Goya, quan Alejandro Amenábar els presenta un Los otros rodada en anglès amb capital americà, i va pels premis grossos?
L'Institut d'Estudis Catalans [...] Celebració oficial del centenari. Hi assisteix el president de la Generalitat. Hi ha algú més?
Podem imaginar la celebració del centenari de la Real Academia Española de la Lengua sense la presència de l'alcalde de Madrid? Doncs el de Barcelona no hi era.
Va dir-se Pujol: tirem endavant, fem el país més pròsper i que l'escola faci més que nosaltres. Aquest determinació va tenir efectes perversos sobre la cultura i sobre el territori, dues premisses que basteixen la identitat. El territori va continuar patint una exacerbada explotació -la terra ha de rendir- i la cultura va començar a anar avall.
Cada any veus enraonades es queixen que la programació de la Mercè bandeja els grups musicals catalans, o que els dóna espais residuals. L'Ajuntament [de Barcelona] decideix que qui omple és la cultura espanyola, [i] programa El Canto del Loco.
El nomenament de conseller [de Cultura] va ser per a una dona afiliada a la branca menys catalanista del PSC. Era Caterina Mieras.
El segon [acte de la consellera], nomenar una persona vinculada al Foro Babel com a responsable de la cultura popular.
La Llei de Protecció Lingüística es va aprovar fa més de vint anys, amb un període d'adaptació de cinc, i encara estem igual que quan vam començar. En el moment d'obrir un nou local es miren les taxes, les sortides d'incendis, la normativa de soroll, tot menys la llengua que la llei diu que ha de figurar als rètols: no ho fa la Generalitat, no ho fan els ajuntaments.
O potser es posa el nom de la botiga en català, en un rètol llampant, i tota la informació interior es redacta en bon castellà.
[extret del llibre El preu de ser catalans, de Patrícia Gabancho (argentina que fa uns quants anys que viu aquí), d'Ed. Meteora]
------------
CATALUNYA, CUBA I ESCOCIA
Fa temps vaig llegir la teoría d'un historiador espanyol republicà, referent a l'independentisme català (no recorde el seu nom)
Venía a dir que no va existir mentre Espanay tenia possesions a Amèrica, es a dir, fins la crisi del 98, quan es va perdre Cuba. Fins al moment hauría exisitit una espècie de "pacte del pollastre" entre uns i altres per aprofitar-se'
El mateix historiador preveia també (ja fa molts anys) tensions independentistes al Regne Unit, per la mateixa causa: la pèrdua de les colonies (en aquest cas l'any 1945, amb la pèrdua de l'India etc).
Aço m'ha vingut al cap arran de les darreres eleccions a Escòcia, on han guanyat els independentistes.
Serà de veres que abans del 1898 tothom volia ser espanyol, per poder explotar les colonies americanes?
Vull respostes documentades, per favor
-----------
En una escola del Bages
Ahir un (com)patriota que fa de professor de català a primària en una escola de Sant Joan de Vilatorrada o de Torroella em va explicar el canvi que hi ha hagut. Per als qui no sàpiguen què és St. Joan de V., els dic que és el poble de Cat. (Principat) que ha crescut més, que encara és poble, no pas com Sta. Coloma de Gramenet, que abans era poble i ara és ciutat; aquest creixement ha sigut sobretot per la immigració andalusa dels anys 50-70. Ara bé, jo mateix hi vaig anar a escola i no és pas com l'àrea metropolitana de Barcelona.
Doncs bé, aquest professor em va dir que fa uns 5 anys, la majoria dels alumnes eren descendents d'aquells immigrants i cada 2 per 3 s'hi sentia catalufo. Ara, amb una bona part d'alumnes magribins i de l'Europa de l'Est, aquest sector fatxa és minoria, i ja no hi ha aquell ambient espanyolista anticatalanista, i si alguns d'ells encara ho són, callen. Els nouvinguts s'han integrat a Cat. força bé, en gral.
És un sol cas, i el professor ja em va dir que no sap què passa en classes amb majoria de nouvinguts hispanoamericans, però és molt esperançador i bé deu haver-n'hi alguns altres.
Gràcies als USA, Cuba, P, Rico, Filipines deixaren de ser colònies espanyoles. Gràcies als USA s'independitzà Irlanda d'un Estat fins i tot tradicional aliat dels USA (Anglaterra)
------------
Be smarter than spam. See how smart SpamGuard is at giving junk email the boot with the All-new Yahoo! Mail
[Non-text portions of this message have been removed]
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest és un grup sobiranista català i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligiós. Es una iniciativa espontània, espontaneïsta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religió, 3-que atemptin contra els principis ideològics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCIÓ!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar és un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Els missatges d'aquest grup es pobliquen també al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
Change settings via the Web (Yahoo! ID required)
Change settings via email: Switch delivery to Daily Digest | Switch format to Traditional
Visit Your Group | Yahoo! Groups Terms of Use | Unsubscribe
__,_._,___
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada