dimarts, d’octubre 30, 2007

[catalonia-europa] Catalunya venç l'Argentina (6-3) en el debut de la Copa Amèrica d'hoquei patins.

Catalunya venç l'Argentina (6-3) en el debut de la Copa Amèrica d'hoquei patins.

La selecció de korfbal comença avui la participació en el mundial de Brno

DILLUNS, 29/10/2007 - 20:00h
Catalunya venç l'Argentina (6-3) en el debut a la Copa Amèrica d'hoquei patins
La selecció de korfbal comença avui la participació en el mundial de Brno
La selecció catalana d'hoquei patins torna a disputar una competició oficial: la Copa Amèrica, que es juga a Recife (Brasil). L'equip entrenat per Jordi Camps ha debutat anit en aquesta competició, que durarà fins diumenge, amb una victòria contundent sobre l'Argentina (6-3). El partit ha estat molt igualat, però Catalunya l'ha decidit als últims minuts. El pròxim partit dels catalans serà avui, amb Sud-àfrica. La selecció catalana participà en el Mundial B de Macau, el 2004.

La selecció catalana no és reconeguda per la Federació Internacional de Patinatge, però des del novembre de l'any passat la Federació Catalana de Patinatge és membre de la Confederació Sud-americana del Patí, fet que li permet de participar en competicions organitzades per aquest organisme.

La selecció de korfbal, al mundial de Brno

La selecció catalana de korfbal, reconeguda per la federació internacional d'aquest esport des de l'octubre del 2005, jugarà avui amb els Països Baixos dins el Mundial de Brno (República Txeca). També participen en aquest mundial Alemanya, Anglaterra, Austràlia, Bèlgica, els Estats Units, Hongria, l'Índia, Polònia, Portugal, Rússia, Sud-àfrica, Txèquia , la Xina, la Xina-Taipei.

L'any 1999 Catalunya va aconseguir la vuitena posició al mundial d'Adelaida (Austràlia) i el el 2003, la novena.

[Non-text portions of this message have been removed]

__._,_.___
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest és un grup sobiranista català i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligiós. Es una iniciativa espontània, espontaneïsta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religió o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideològics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCIÓ!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar és un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Si no vols rebre els missatges d'algú en particular, no cal donar-se de baixa del grup, és més fàcil filtrar aquest algú.
4-Els missatges d'aquest grup es pobliquen també al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
Yahoo! News

Kevin Sites

Get coverage of

world crises.

Dog Groups

on Yahoo! Groups

Share pictures &

stories about dogs.

Women of Curves

on Yahoo! Groups

A positive group

to discuss Curves.

.

__,_._,___

Catalunya venç l'Argentina (6-3) en el debut de la Copa Amèrica d'hoquei patins.

Catalunya venç l'Argentina (6-3) en el debut de la Copa Amèrica d'hoquei patins.
 
La selecció de korfbal comença avui la participació en el mundial de Brno
 
DILLUNS, 29/10/2007 - 20:00h

Catalunya venç l'Argentina (6-3) en el debut a la Copa Amèrica d'hoquei patins

La selecció de korfbal comença avui la participació en el mundial de Brno

La selecció catalana d'hoquei patins torna a disputar una competició oficial: la Copa Amèrica, que es juga a Recife (Brasil). L'equip entrenat per Jordi Camps ha debutat anit en aquesta competició, que durarà fins diumenge, amb una victòria contundent sobre l'Argentina (6-3). El partit ha estat molt igualat, però Catalunya l'ha decidit als últims minuts. El pròxim partit dels catalans serà avui, amb Sud-àfrica. La selecció catalana participà en el Mundial B de Macau, el 2004.

La selecció catalana no és reconeguda per la Federació Internacional de Patinatge, però des del novembre de l'any passat la Federació Catalana de Patinatge és membre de la Confederació Sud-americana del Patí, fet que li permet de participar en competicions organitzades per aquest organisme.

La selecció de korfbal, al mundial de Brno

La selecció catalana de korfbal, reconeguda per la federació internacional d'aquest esport des de l'octubre del 2005, jugarà avui amb els Països Baixos dins el Mundial de Brno (República Txeca). També participen en aquest mundial Alemanya, Anglaterra, Austràlia, Bèlgica, els Estats Units, Hongria, l'Índia, Polònia, Portugal, Rússia, Sud-àfrica, Txèquia , la Xina, la Xina-Taipei.

L'any 1999 Catalunya va aconseguir la vuitena posició al mundial d'Adelaida (Austràlia) i el el 2003, la novena.

dilluns, d’octubre 29, 2007

[catalonia-europa] BLOC J.SORT



Begin forwarded message:

> From: Josep <jsort64@gmail.com>
> Date: 29 octubre 2007 16:19:37 GMT+01:00
> To: josepsort@mac.com
> Subject: [josepsort] 10/29/2007 04:03:00 PM
>
> NOVA ENQUESTA: QUIN FUTUR PER EN CAROD-ROVIRA?
>
> Després de l'enorme plantufada que va rebre de la militància
> participant en la Conferència Nacional, quin és el futur
> institucional d'en Carod-Rovira? Es proposen les següents
> alternatives:
>
> a) Senador pel PSOE: aquesta serà la deriva lògica del procés de
> liquidació que està portant a terme, en la línia de repetir
> l'operació EE (Euskadiko Ezkerra). Qui diu senador, diu també
> eurodiputat o qualsevol altre càrrec pertanyent al cementiri
> d'elefants, on els sociates tenen milers de nínxols reservats.
>
> b) Tertulià de Tele 5: aquí podria fer una feina de voluntariat a
> les cadenes amb baixa audiència, atès que repetint el seu show "Yo
> no me llamo José Luís" podria aconseguir que remuntessin el share.
>
> c) Gran Cap de Colla del Moviment Casteller Unificat: en el cas que
> es produís una unificació del moviment casteller, se'l podria
> nomenar Gran Cap de Colla i podria viatjar com a part de la
> delegació oficial a la Mostra de Venècia.
>
> d) Ambaixador a Portugal: donats els seus dots lusoparlants el
> podríem nomenar ambaixador a Portugal o millor, al territori
> lusoparlant situat més a les antípodes (Macau, per exemple)
>
> La decisió és vostra. S'accepten propostes alternatives. Aquesta
> enquesta estarà penjada al bloc fins a l'30/11/2007.
>
> --
> Enviat per Josep a josepsort el 10/29/2007 04:03:00 PM

[Non-text portions of this message have been removed]

__._,_.___
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest és un grup sobiranista català i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligiós. Es una iniciativa espontània, espontaneïsta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religió o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideològics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCIÓ!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar és un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Si no vols rebre els missatges d'algú en particular, no cal donar-se de baixa del grup, és més fàcil filtrar aquest algú.
4-Els missatges d'aquest grup es pobliquen també al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
Yahoo! News

Odd News

You won't believe

it, but it's true

Best of Y! Groups

Check it out

and nominate your

group to be featured.

Official Samsung

Yahoo! Group for

supporting your

HDTVs and devices.

.

__,_._,___

[catalonia-europa] Bloc J.Sort



Begin forwarded message:

> From: Josep <jsort64@gmail.com>
> Date: 29 octubre 2007 15:01:28 GMT+01:00
> To: josepsort@mac.com
> Subject: [josepsort] 10/29/2007 02:03:00 PM
>
> BEATIFIQUEM-LOS, SI US PLAU
>
> Aquesta nit no he pogut dormir. A quarts de quatre m'he llevat del
> llit i he baixat a l'estudi. Acabava de tenir un somni que
> m'inquietava. Unes paraules em rebotaven al cap: "Beatifiquem-los,
> beatifiquem-los, beatifiquem-los!" i llavors veia una filera on
> podia reconèixer en Josep Maria A., l'Àngel A., en Marià R,
> l'Eduard Z., en Josep B., en Frederic M., l'Aleix V., en Daniel S.,
> en Francesc C. i l'Albert R. Tots estaven de genolls, i les seves
> cares lluien de felicitat. Els crits eren eixordidors "Beatifiquem-
> los, beatifiquem-los, beatifiquem-los!". De sobte jo crido als meus
> homes, "Recordeu que el procés de beatificació només és vàlid si
> ens perdonen, si no, no". El miro i ell em mira. "2040?" em demana.
> "Massa d'hora, han de passar pel cap baix 50 anys" li responc.
> "2045 i et perdono ara mateix", insisteix. "Fet" acabo jo. El futur
> beat somriu i fa un gest que jo interpreto com de perdó. Acota el
> cap i sembla que s'encongeix. Quan el senyal apareix, uns sons secs
> espeteguen i els crits arriben al paroxisme "Beatifiquem-los,
> beatifiquem-los, beatifiquem-los!". Els deu cossos han desaparegut
> a l'ombra, però de seguida són substituïts per uns altres deu. Algú
> dels nostres diu en veu baixa "Se li gira feina a Roma".
>
> --
> Enviat per Josep a josepsort el 10/29/2007 02:03:00 PM

[Non-text portions of this message have been removed]

__._,_.___
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest és un grup sobiranista català i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligiós. Es una iniciativa espontània, espontaneïsta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religió o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideològics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCIÓ!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar és un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Si no vols rebre els missatges d'algú en particular, no cal donar-se de baixa del grup, és més fàcil filtrar aquest algú.
4-Els missatges d'aquest grup es pobliquen també al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
Yahoo! News

Odd News

You won't believe

it, but it's true

Real Food Group

Share recipes,

restaurant ratings

and favorite meals.

Women of Curves

on Yahoo! Groups

see how women are

changing their lives.

.

__,_._,___

[catalonia-europa] Sociolingüística i repressió de la llengua catalana

Escoles amb accent (trobada de 5 llengües no oficials de l'Estat francès a Barcelona):
http://www.youtube.com/watch?v=Iig9JuySyBc&NR=1

"La lengua (española) es un arma de intervención rápida" (José María Aznar, tirà falangí).

Violència quotidiana de la colonització espanyola: http://snow.prohosting.com/%7Eweexist/Aix%ED_s%F3n_ells_els_espanyols.html
Jugador mallorquí expulsat del partit per xerrar català:
http://www.lobbyperlaindependencia.org/webl2/noticia.php?paramNotid=65&paramCategoria=
Una mica d'informació sobre cinisme sàdic colonial a:
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/122988/index.php
http://www.ua.es/spv/observatori/farmaciaenvalencia.html
http://eltirant.net/Hiper_EnemicsValencia.htm
http://www.radiocatalunya.ca/cgi-bin/prev.cgi
http://lavanc.com/lavanc/externes/noticiaext1.php?id=8575
http://makeashorter link.com/ ?R262217CD
http://www.vilaweb. cat/www/noticia? p_idcmp=2057373
http://membres.lycos.fr/catalunya1714/catalafraga1.pdf
http://www.unitat.org/catalafraga1.pdf
http://www.lamalla.net/canal/localia/noticies/article?id=163519
Negre catalanoparlant monolingüe denuncia atracament policial: http://cibernautes.com/jaume/dies/20051206/4052/

Un jutge fa traduir al castellà l'escrit en català d'uns xinesos:
http://www.avui.cat/avui/diari/07/abr/11/370701.htm

Una pareja denuncia que un juez de Barcelona les forzó a celebrar su boda en castellano
http://www.20minutos.es/noticia/213099/0/matrimonio/boda/castellano/

Despedida una doctora en El Prat por hablar catalán:
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=396112&idseccio_PK=1022

Insultos a una librería de Barcelona por vender libros en catalán:
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Quim/Monzo/dedica/premio/Trayectoria/2007/libreria/Ona/elpepuespcat/20070306elpcat_18/Tes?print=1

Documental L'Exèrcit del Fènix, de Xevi Mató
http://www.ericielf enix.cat/ index.php? option=com_ content&task= view&id=73& Itemid=1

Antoni Gaudí, maltractat per parlar català a Barcelona:
http://www.racocatala.com/cat1714/antonigaudi.htm


Estudis sociolingüístics del PV: http://www.cult.gva.es/sies/fonsnum02.htm
Ensenyament del valencià al PV: http://www.cult.gva.es/polin/pdfs/valencia_ara.pdf

UNESCO educació: http://portal.unesco.org/education/es/ev.php-URL_ID=52449&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html

El Carxe: www.elcarxe.blogspot.com

"Pondrá [el corregidor] el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" (1724).
"La boca del just fa créixer la saviesa, però la llengua perversa serà tallada" (Proverbis 10:31, de Salomó, 1020-929 a. de C., rei d'Israel).
"La nostra vida no és tan amatent que ens inciti a estimar el món:
llibertats? drets humans?, mots! vots insolvents!
En el cel obert veim com volen coloms;
en l'erma terra nostrada, indolent,
el nadiu presenta la unglada del voltor" (Antoni Rovira i Virgili, Tarragona 1882 – Perpinyà 1949, patriota català).
"La manca d'aquesta política (lingüística) prolonga el conflicte d'identitat dels catalans de primera generació privant-los l'accès a un ús segur de la llengua catalana, consolida la divisió de la societat en dues comunitats definides lingüísticament i prepara la marginació definitiva dels catalanòfons que mantinguin la pretensió de viure en la seva llengua. El discurs de l'evitació del conflicte, de la fractura social i de la discriminació, no fa altra cosa que dissimular el refermament de la conflictivitat, de la divisió i de la marginació. Però és ben possible que la lògica del guany electoral immediat aconselli el cultiu d ela demagògia fins i tot al cost del deteriorament de la societat" ("Política Lingüística", de Xavier Lamuela, DdB, 22·05·92).
"Resistir contra l'Imperiet genocida és la nostra dignitat" (Autocitació).
"El caràcter que persuadeix és el caràcter del qui parla, no el seu idioma" (Menandre).
"Els mapes fan conèixer les fites dels estats, però no les de les nacions, que surten, al contrari, de l'harmonia de les llengües" (Leibnitz).

En el reichne de valencia tenemos dos lenguas oficiales valencianas y españolas:
-la blavenciana propiamente dicha sirve para decir tacos, espardeñaes y los piropos oficiales a las falleras
-y luego está la del Imperio, la del PP, el idioma de Franco que sirve para hacer callar a los demás y llamarles gilipoyas aunque tengan razón

Per què el català parlat és tan dolent? Per què el català literari pràcticament no es parla i allò que domina és un catanyol? No és pas un problema filològic (i per tant les preteses solucions merament filològiques queden condemnades al fracàs), sinó de manca de caràcter i de colonització espanyola, de la pressió constant d'un sector de castellanoparlants agressius que es mostra agressiu contra l'ús del català i que menysprea qualsevol cosa (i paraula) que no entén o diu no entendre. La reacció dels catalanoparlants, desassistits tradicionalment per les lleis i pels polítics, és recular cap a un català cada volta més embastardit.

"Sense ètica no hi ha estètica i sense sociolingüística no hi ha lingüística" (Autocitació).
"El colonialisme lingüístic i l'opressió nacional (com qualsevol opressió) són tan intensos i durs que al principi amb prou feines pots distingir-los, potser penses que simplement és la realitat, després t'adones que això és realment la mort en vida. És menester molt de coratge i unes altres veus per a convèncer-te que pot ser capgirat i que deus actuar" (Autocitació).

Com resistir:
-Legalment: http://www.platafor ma-llengua. cat/doc/guia% 20i%20jo% 20qu%E8%20faig% 20si.pdf
-En la vida quotidiana: "La marca de l'esclau":
http://www.sant-andreu.com/catXppcc/agressionsllengua-ricardcolom.htm
http://www.geocities.com/Athens/Pantheon/8883/trib28a.html
http://www.racocatala.com/cat1714/d/colom.pdf

Llengües en perill per la invasió del castellà:
http://www.soon.ch/cervesaencatala/versiocastellana.html
Apartheid contra el català a l'Estat espanyol: http://www.unitat.org/Contrainmforme_ONU-2.pdf

català a la UE: http://membres.lycos.fr/cat1714/amelia041006.jpg

Els plans del PP és que continuen venint-ne, a ser possible jubilats de la UE, amb pela, per a forrar-se amb l'especulació
Naturalment, amb ells, han de vindre criats (est-europeus, sudamericans, etc.) que treballen i cobren poc
Mentrestant els valencians anirem desapareixent del mapa, dins de 30 anys trauran el bilingüisme castellà-valencià i el substituiran per castellà-anglès, i dins de 50 anys sols un 10% de la població sabrà parlar català, o millor dit, catanyol (però quasi que no tindrà cap ocasió de fer-ho)

"L'ocupant sap perfectament, com no hauríem d'oblidar mai nosaltres, que res no cohesiona tant un poble, res no hi dóna tanta "identitat" com la llengua, i sap, doncs, com també hauríem de saber nosaltres, que res no destrueix tan fàcilment aquesta identitat com la fragmentació d'una llengua en uns quants idiomes "independents". La fragmentació d'una cultura compartida, comuna, converteix cada "tros" en una cultura local, en el sentit més reduccionista del terme, i la deixa indefensa o perillosament afeblida davant dels atacs del colonitzador que s'hi encara amb tota la força de la seva cultura única, bo i que també sigui feta de modalitats. És amb aquest tracte que el poble dirigent d'un Estat plurinacional discrimina" Manuel de Pedrolo
Final del formulario

"El català, idioma de la burgesia? Una gran part del món del treball veia ben clar, cinquanta anys enrere [durant la 2a República ecspanyola], que el català era la llengua del país, no la de la burgesia, com alguns partits i sindicats li han començat a dir amb una mala fe que repugna, perquè aquests partits i aquestes sindicals havien de saber més bé que ningú que l'idioma de Lenin, per exemple, era el mateix que havia utilitzat el tsar (quan no se servia del francès, naturalment!). No sabem de cap poble que, en fer una revolució i instaurar una altra estructura social, hagi canviat de llengua per por que se l'acusi de parlar-ne una de burgesa. Tampoc no sabem que cap partit socialista o comunista "espanyol" tingui el projecte d'abandonar el castellà si un dia passa els taps a la burgesia i enderroca l'ordre social capitalista" Manuel de Pedrolo
"La reina Germana (de Foix, muller del Catòlic i brutal repressora d'agermanats) no la parlava mai (la llengua catalana), però comentava en una ocasió que: dixo doña Hierónima, mujer de Joan Fernàndez:
-Quin predicador de butles falses és mon marit!
...La reina rió mucho y dixo:
-doña Hierónima, sempre querría que hablássedes en valenciano, que en vuestra boca es gracioso".
"Dixo la señora Juana Pallàs
-Senyora donya Violante, amagau lo valencià, que castellans van per la terra que per burlar de la nostra llengua nos furten paraules i porten-les a Castella per a fer farses ab ella...".
(Fragments esmentats per Manuel Sanxis Guarner, a Els valencians i la llengua autòctona).
"... no sols se fa particular estudi a procurar saber la llengua castellana però també oblidar la valenciana, per la molta abundància que hi ha de subjectes que els pareix que tota la seva autoritat consisten en parlar en castellà" (Marc-Antoni Ortí, notari valencià, 1640).
« ...la trista
parla dels avantpassats,
des de sempre condemnada,
per covarda indignitat,
a l'imperi de l'estepa
i a bordells dialectals,
potser del cos i de l'ànima tu ja no fores malalt" (Malalt, Les Cançons d'Ariadana, de Salvador Espriu, poeta de la Resistència catalana contra el franquisme).
"Va seguir la bifurcació de l'ànima catalana, que continuava tenint per seu i propi tot el que el poble castellà havia anat fent passar com a únic espanyol: però començàvem ja a no demanar perdó d'ésser catalans... Admetíem la monstrruosa coexistència de les dues cultures, de les dues psicologies sobreposades d'inferioor a superior, i fins volíem trobar-hi un fonament. El fonament que, de boca en boca, o de ploma en ploma, ha durat fins avui és l'harmonia de la unitat i la varietat. Argument espigolat pels camps de l'estètica alemanya, empeltat de sabor teològic amb analogies cercades al dogma catòlic de la Trinitat, no sortia d'una vaga i estèril poetització" (La Nacionalitat Catalana, 1906, Enric Prat de la Riba, 1870-1917).
"La nostra opinió és que "l'oposició fictícia entre "català" i "valencià" ha estat una cortina de fum barroera, darrera de la qual hom amagava el conflicte veritable, que era l'establert entre català i castellà a València" (...) "Tanmateix, des de la perspectiva total de les classes superiors valencianes, el "valencià" era un patuès i havia d'ésser preservat en aqueixa condició. La situació avui [1971] no és, en general, gaire distinta". (...) "Precisament perquè tendim a projectar en els idiomes categories socials, el terme "dialecte" simbolitza el lloc que hom li dóna en l'ordre social" ("Llengua i prejudici" de Rafael L. Ninyoles).
"En algun moment de pessimisme afectuós, he arribat a augurar als meus amics de Barcelona: "Ací, acabareu parlant valencià". Partint de la base que el "valencià" no és solament un dialecte geogràficament perimetrat, sinó també un estadi emblemàtic de degradació de l'idioma, la meva observació admonitòria no em sembla excessivament inoportuna. A Barcelona, hi ha centenars de milers de ciutadans que ja parlen "en valencià". No és una qüestió de fonètica, ni de morfologia, ni de vocabulari..." (J. Fuster, justament en el pròleg "Llengua i prejudici" de Rafael L. Ninyoles)
"L'únic estímul capaç de fer parlar català i de fer-lo parlar bé és que l'aptitud lingüística sigui un discriminant social com ho és per a totes les llengües que funcionen. Si molts polítics se'n despreocupen és perquè a ells ja els està bé una llengua inútil socialment però ben cotitzada com a símbol" ("La Qualitat de la Llengua", DdB, 10·4·92, Xavier Lamuela).
« [...] heu donat preferència a expressions no vernacles i abusat de mots bàrbars, fins al punt de trastocar la vostra parla en un autèntic guirigall» (Tacià, «Discurs contra el grecs»).
«Als fills imposes, car els vols senyors, guisofis agres d'una llengua estranya» «Llengua embastardida, / poble bou al fang. / Necis jocs podrien / vils cervells parats» (Salvador Espriu, Llibre de Sinera).
« [...] les maneres corrents de parlar d'una nació pre-anuncien, als qui saben veure el fons de les vicissituds humanes, el camí que aquella nació està emprenent» (Antonio Rosmini).
"La llengua i la història són els botins més preuats a l'hora de sotmetre un poble" (Àngel Guimerà).
"L'idioma castellà a Catalunya es: criminalment imposat pels militars. Traïdorament acceptat pels politics. Abusivament introduït pels immigrants. Covardament resignats, els catalans, i burlats, en el dret i la justícia". Jordi Roca i Bullich.
"Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes" (Juan Carlos I, 2002, Descendent de Felip V de Borbó, que abolí tots els drets de la Corona Catalanoaragonesa i que prohibiren el català durant segles).
"Una llengua no es perd perquè els que no la saben no l'aprenen, sinó perquè els que la saben no la fan servir" (No en consta l'autor).
«La marca de l'esclau és parlar la llengua del seu senyor» (Tàcit).
«Poble que no s'estima,
escarneix o margina
sa llengua, sa cultura,
tal poble
diu a la resta del món,
que menysprea l'essencial,
que es perdé del camí,
que té la dignitat esmaperduda».
(Uxenu A. Florez-Queno, asturianista de Prahúa/Pràvia).
"Hi ha gent que prefereixen que hi hagi una guerra abans de fer l'esforç d'aprendre una altra llengua" (Eduardo Mendoza, abans de fer-se partidari del Foro Babel).
"Quan se sentí aquella remor, la gent s'aplegà i van quedar desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Sorpresos i meravellats, deien: -¿No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs com és que cada un de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? (Fets 2-6-8). Pentecosta és el camí de tornada que Déu dóna en el Nou Pacte a la confusió de llengües de Babel de l'Antic: D'Ell va ser la decisió de la varietat de llengües en Babel i d'Ell igualment la d'utilitzar la varietat lingüística per a la predicación del seu Evangeli. És a dir, Déu vol la diversitat lingüística doblement: per a evitar l'orgull (imperial) humà (Babel), alhora que vol ser donat a conèixer en totes les llengües (Pentecosta)" (Autocitació).
"Entre otras cosas lo malo de los catalanes es que se niegan a hablar la lengua del Imperio" (Informe -sobre la situació a Catalunya- a Madrid d'un enviat del Comte-Duc d'Olivares, 1628, trobat per l'historiador britànic John Elliot a la Biblioteca de Catalunya el 1953).
«Cada lengua que se pierde es una visión del hombre y del mundo que desaparece» (Octavio Paz).
"Germans, la vida se'ns en va,
a poc a poc ens la prenen,
si avui ens obren la mà
es que hi ha altres cadenes". (Joan Bta. Humet)
"Una cosa és ser universal i una altra que t´universalitzin" (Jesús Quintero, "El loco de la Colina").
"Qohèlet, a més de ser un savi, també va ensenyar el saber al poble. I va sospesar, aclarir i compondre molts proverbis. Qohèlet mirà de trobar paraules atractives per a escriure exactament la veritat. Les sentències dels savis són com agullons i els qui les han recollides s'assemblen a fites ben plantades. Un sol pastor és qui les ha fetes" (Qohèlet 12:9-11).

No traduïu directament del castellà perquè ix catanyol. Penseu en alguna persona major que conegueu com ho diria, així trobareu l'expressió més natural, genuïna i adient.

Libertad
Castellano Y Francés Optativos.
No A La Imposición Del Español.
Castellano Voluntario.

Estamos En Europa.
Queremos El Inglés O El Alemán
Que Tienen Más Futuro Y Son Más Útiles.

En Castilla, Castellano,
En París, Francés,
En Catalunya, Catalán,
En El País Vasco, Euskara (Euskadin, euskaraz).

El dia que les putes, els guàrdies civils, els atracadors i les monges parlen valencià sense complexos, eixe dia tindrem la plena normalització lingüística.

SOM DE LA MARINA (la gossa sorda)

Xe, ja fa un grapat d´anys
Els senyorets canviaren de llengua
per sentir-se importants.
Ens miraven sempre
Per damunt del muscle
Amagueu els patos
que venen de la capital.

can I speak valencian in my country?
Serà possible un mínim de respecte cap als
meus?
Is possible respect for everybody?
I ja veus, no demanàvem més.

Xe, mentalitat colonial,
senyorets de mitja Europa
ara ens volen manar.
A garrotades sempre
parlàvem cristià
i a garrotades parlarem
anglés, francés i alemany.

Can I speak valencian in my country?
Serà possible un mínim de respecte cal als
meus?
Is possible respect for everybody?
I ja veus, no demanàvem més.

Parlem català, som de La Marina,
d´aquesta estimada terra on tanquem els
ulls
i l´imperi ens assassina.

We speak english, si parla italiano
We speak english, si parla italiano, on parle français
deutch esprechen, pa rusky, hablame en
cristiano
Deutch esprechen, pa rusky, on parle français.

Can I speak valencian in my country?

Parlem català, som de La Marina,
d´aquesta estimada terra on tanquem els
ulls
i l´imperi ens assasina.

Parlem valencià!
Parlem valencià!

L'Abradelo és molt baixoteta i duu plataformons perquè no es note tant. Ella sempre betava xiques altes per no quedar com la naneta del xou. És així com moltes xiques valencianes corrents perderen la feina en favor d'aquesta madrilenya per la qual tenen tanta predilecció el de Canal Nueve perquè pronuncia el valencià de manera artificial i per tant el fa semblar malparlat, forçat i desagradable
Fixeu-vos que sempre busquen accents acastellanats, forçats, malparlats, etc. per desprestigiar el valencià parlat entre la gent i fer-lo "antinatural"

REPRESSIÓ DEL CATALÀ-CRONO
1900 – L'Església deixa de fer misses en català, pressionada pel poder politic espanyol.
1901 – Prohibició de fer representacions teatrals en català.
1923 – L'Església torna a impedir les misses en català.
1925 – Suspensió de l'Orfeó Català.
1925 – Clausura del Futbol Club Barcelona.
1927 – Prohibició de l'himne nacional català "La Santa espina".
19361947: fase de violència general en què els espanyols pretenen obtenir la substitució cultural, seguint una estratègia d'assimilació o l'aparició d'una cultura expressada en espanyol (qualsevol manifestació en català era perseguida o prohibida i en molts de casos penalitzada amb fortes multes).
1936 – Supressió de tota publicació en català.
1936 – Supressió de l'estudi de la llengua catalana a l'escola.
1936 – Prohibició de l'ús, sota condemna militar, del català per a emissions radiofòniques.
1937 - Joaquim Rivera Barnola és multat per parlar per telèfon en català amb la seva familia.
1937 – Centenars de persones són detingudes per parlar català al carrer.
1938 – Multa a Joan Merida per parlar català amb la seva familia mentre dinava a un restaurant de Sevilla.
1938 – les tropes franquistes entren a Lleida i tirotegen les làpides del cementiri per estar escrites en català.
1938 – Prohibició del Registre Civil de posar noms catalans.
1938 – Considerats nuls els registres de propietat, casament i herència escrites en català. Comença el pillatge per part de les tropes espanyolistes del territori i pertinences catalanes.
1939 – Prohibició de representacions teatrals en català.
1939 - L'Església torna a impedir les misses en català.
1939 – Clausurat l'Ateneu Igualadí, lloc simbòlic de resistència de la cultura catalana.
1939 – un grup de militars entra a la seu de Ràdio Associació de Catalunya i, en directe, clausura les emissions en català i obliga a parlar espanyol i defensar l'espanyolisme.
1939 – Supressió de l'ensenyament a la Universitat Autònoma de Barcelona.
1939 – Tancat l'Ateneu Barcelonès, centre de cultura catalana, que no passarà a mans democràtiques fins al 1971.
1939 – El volum vuitè de la Història General de Catalunya (corresponent, llavors, als moments actuals) és cremat per les tropes franquistes.
1939 – Obligació de canviar els rètols dels noms dels carrers a l'espanyol, i de canviar els noms d'illustres catalans pels noms d'espanyols fidels al règim franquista.
1939 – Decret pel que es prohibeix el català fins i tot com a segon idioma domèstic.
1939 – Tota la correspondència de ciutadans catalans és revidsada pels militars espanyols.
1940 – Prohibició de parlar català a les escoles.
1940 - Prohibició de la premsa escrita en català. La premsa escrita a Catalunya, llavors ja en castellà, serà supervisada per Fraga Iribarne, i censurada. Les obres publicades en català cauen per sota del 4,5%, i sempre en la clandestinitat.
1943 – obligació de traduir totes les obres literàries i teatrals catalanes al castellà i obligació de dir-ne "obres espanyoles".
1945 – 1975: durant la guerra civil la malícia contra la llengua catalana arribà fins a l'extrem de fer sospitosos els noms pròpiament catalans, de manera que per demostrar que no eres enemic t'havies de canviar el cognom.
1952 – Prohibició als funcionaris del govern de parlar català.
1967 – Prohibició de fer cinema en català i desmuntatge de la indústria cinematogràfica catalana.

Informe panxacontent de la Generalitat sobre la llengua catalana:

El català es situa entre les cent llengües més parlades
Font: www.e-noticies. com

EL CASTELLÀ SUPERA L'ANGLÈS

El català es situa entre les cent llengües més parlades

El català ocupa el lloc 88 a la classificació de les cent llengües més parlades del món, segons un comunicat de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat. En total, 9,1 milions de persones afirmen que el coneixen. Es calcula que al món hi han unes 6.800 llengües repartides entre 220 estats.

Segons aquest comunicat, saben parlar la llengua catalana un 84,7% dels habitants de Catalunya, el 78,9 % dels habitants d'Andorra, el 74,6% de les Illes Balears i el 53% de la Comunitat Valenciana. També saben parlar català el 88,8% dels habitants de la Franja de Ponent, el 37,1% de les províncies franceses limítrofes amb Catalunya i el 61,3% dels que resideixen a l'Alguer. La llengua més parlada és el xinès mandarí, amb 885 milions de persones, seguit per l'espanyol, amb 332 milions de persones, i de l'anglès -en tercer lloc-.

En aquest sentit, la Secretaria de Política Lingüística, Montse Romà, s'ha felicitat en declaracions a TV3 perquè "la gent coneix el català", tot i matisar que "una altra cosa és l'ús social que certament hi ha un dèficit de fer servir el català en segons quins sectors".

El català ocupa el 88è lloc en el rànquing de les llengües més parlades al món

Les dades més recents procedents d'estadístiques oficials realitzades a tots els territoris de parla catalana permeten afirmar que el català té 9.118.882 parlants

La llengua catalana ocupa el lloc número 88 en el rànquing de les llengües més parlades del món. Aquest és el resultat que es desprèn de les dades extretes de les enquestes d'usos lingüístics realitzades a tots els territoris de parla catalana durant el període 2003-2004: Estadística d'usos lingüístics de Catalunya (2003), enquestes d'usos lingüístics de les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra, l'Alguer i Franja d'Aragó (2004), dades de la Generalitat Valenciana: Conselleria d'Educació i Esports (2004).

Les dades de parlants de català són estimacions ja que les enquestes es duen a terme a població de 15 anys o més.

Territori
Població total Sap parlar català Entén el català

Andorra
78.549 78,9% 96,0%

Catalunya
7.134.697 84,7% 97,4%

Illes Balears
1.001.062 74,6% 93,1%

Comunitat Valenciana
4.806.908 53,0% 75,9%

Franja de Ponent (Aragó)
45.357 88,8% 98,5%

Catalunya Nord (França)
422.297 37,1% 65,3%

L'Alguer (Sardenya)
40.257 61,3% 90,1%

Total 13.529.127 9.118.882 11.011.168
------
Quantitat sense qualitat. Poca cohesió social ni resistència dels catalanoparlants a la castellanització intensiva i un català parlat paupèrrim (=catanyol).

---------------------------------
All new Yahoo! Mail -
---------------------------------
Get a sneak peak at messages with a handy reading pane.

[Non-text portions of this message have been removed]

__._,_.___
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest és un grup sobiranista català i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligiós. Es una iniciativa espontània, espontaneïsta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religió o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideològics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCIÓ!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar és un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Si no vols rebre els missatges d'algú en particular, no cal donar-se de baixa del grup, és més fàcil filtrar aquest algú.
4-Els missatges d'aquest grup es pobliquen també al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
Yahoo! News

Get it all here

Breaking news to

entertainment news

Fitness Edge

A Yahoo! Group

about sharing fitness

and endurance goals.

Yahoo! Groups

Wellness Spot

A resource for living

the Curves lifestyle.

.

__,_._,___

diumenge, d’octubre 28, 2007

[catalonia-europa] La Federació Catalana de Bitlles, membre de ple dret de la Federació Internacional

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2608331

La Federació Catalana de Bitlles, membre de ple dret de la Federació Internacional
Les negociacions s'han fet amb molta discreció
La Federació Catalana de Bitlles i Bowling (FCBB) ha aconseguit el reconeixement internacional i ja és membre de ple dret de la Federació Internacional. És una fita important perquè aquesta disciplina esportiva és reconguda pel Comité Olímpic Internacional. A partir d'ara les seleccions catalanes de bowling, bitlles catalanes, bolos palma i bolos lleonesos podran competir al marge de la federació espanyola. Les negociacions s'han portat amb discreció.

Aquesta ha estat una de les claus de l'èxit, malgrat que la federació espanyola ha intentar frustrar el reconeixement, com ja va passar en el cas de la federació d'hoquei patins. A Catalunya, hi ha aproximadament tres milers de llicències i arreu del món és un esport força practicat.

En declaracions a VilaWeb, el president de la FCBB, Joan Ricart, ha dit que la millor forma de promocionar l'esport és la internacionalització. I que el gran secret per aconseguir aquest reconeixement ha estat el prestigi de la federació catalana quant a l'organització d'esdeveniments. Ha reconegut que el procés va començar fa tres o quatre anys, i que el camí no ha estat fàcil.

[Non-text portions of this message have been removed]

__._,_.___
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest és un grup sobiranista català i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligiós. Es una iniciativa espontània, espontaneïsta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religió o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideològics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCIÓ!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar és un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Si no vols rebre els missatges d'algú en particular, no cal donar-se de baixa del grup, és més fàcil filtrar aquest algú.
4-Els missatges d'aquest grup es pobliquen també al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
Yahoo! News

Get it all here

Breaking news to

entertainment news

Real Food Group

Share recipes

and favorite meals

w/ Real Food lovers.

Fitness Challenge

on Yahoo! Groups

Get in shape w/the

Special K Challenge.

.

__,_._,___

[catalonia-europa] Mártires "buenos", mártires "malos"

Los curas vascos fusilados por Franco, olvidados por la Alta Curia. El monstruoso fascismo y racismo españoles de cierta Jerarquía acitosamente hipócrita.

"¿Nosotros somos nadie o qué?

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/somos/nadie/elpepusoc/20071027elpepisoc_13/Tes

Familiares de los curas vascos fusilados por Franco claman contra el olvido.

MARÍA ANTONIA SÁNCHEZ-VALLEJO - Zeanuri (Vizcaya) - 27/10/2007

Los escasos familiares que aún viven de los sacerdotes vascos fusilados por las tropas de Franco en 1936 claman contra la desmemoria. Hermanos y sobrinos de dos de estos religiosos lamentan el silencio y la politización de la ceremonia de beatificación de los mártires del llamado bando nacional, mañana domingo, en Roma.

En casa de los Sagarna Uriarte no se ha dejado de hablar ni un solo día de la muerte de José, a los 24 años, el 20 de octubre de 1936. Ni sus dos hermanos supervivientes, Vicenta, de 85 años, y Fidel, sacerdote, de 83, ni sus sobrinas Merche o Izaskun pasan día sin nombrarlo. Zeanuri, la localidad de la Vizcaya profunda donde viven, verá este domingo elevar a los altares a dos lugareños. Sobre la figura de otro de ellos, el sacerdote José, se abate el silencio. Es uno de los 16 religiosos vascos asesinados en los primeros meses de la guerra civil, otra más de las víctimas silenciadas.

"¿Nosotros somos nadie o qué?", clama con rabia la matriarca Vicenta. "La sangre no es agua, por eso sentimos mucha impotencia ante la ceremonia del Vaticano. ¿Y los nuestros? No estoy en contra de nadie, pero aún no nos han pedido perdón", se queja.

José Sagarna Uriarte llevaba un año ordenado cuando un asunto privado le granjeó la inquina de un prócer de Berriatúa, en cuya parroquia era auxiliar. "Al parecer, un señor importante tenía relaciones extramatrimoniales y mi tío denunció esa conducta como impropia en el sermón, sin nombrarlo. El hombre le delató a las tropas franquistas" , cuenta su sobrina Izaskun, alcaldesa del PNV de Zeanuri.

El joven José fue hecho preso en la parroquia, maniatado con dos cuerdas que aún conserva la familia como reliquia, y ejecutado junto a un manzano en el monte, en Amalloa. Minutos antes, el capellán que le confesó había dicho a los soldados que estaba libre de pecado. "El monaguillo vio cómo traían el cuerpo desangrado en una camioneta, y cómo lo enterraban, vestido, con los borceguíes puestos, en la tierra del cementerio de Larruskain, su anterior parroquia. Sin caja, como un perro", prosigue Vicenta.

La lápida de piedra colocada sobre el túmulo de restos es lugar de peregrinación de la familia Sagarna, pero también de Juan Zabala, el monaguillo de José, hoy con 81 años. "Juan se encargó de indicar con una estaca el lugar donde fue asesinado; cuando se caía o pudría, ponía otra", recuerda Vicenta Sagarna. Desde hace 20 años, una cruz de piedra recuerda el suceso.

Unos por nacionalistas, otros por encontrarse en el lugar inadecuado, los 16 sacerdotes vascos asesinados por Franco no fueron las únicas víctimas religiosas del bando rojo. También hubo decenas de exiliados: unos 200 vascos, el navarro Marino Ayerra o el andaluz Gallegos Rocafull, por ejemplo. "A unos los buscaban porque se habían significado como nacionalistas o como partidarios del gobierno legal; a otros, como a Sagarna, se los encontraron" , resume el historiador Iñaki Goiogana, de la Fundación Sabino Arana. "Entre los fusilados había figuras preclaras del nacionalismo o el vasquismo, como José Ariztimuño, Aitzol, activista y renovador de la lengua y la cultura vascas".

La cripta del cementerio de Hernani, en la que aún cuelgan las lápidas con el nombre de algunos de los muertos, ha sido objeto de investigación por parte de la Sociedad de Ciencias Aranzadi. El historiador Iñaki Egaña confirma que allí mismo fue asesinado el grupo más numeroso: nueve sacerdotes (otros cinco murieron en Oyarzun). "No sabemos qué ha pasado con los restos. Puede que vaciaran la cripta en época de Franco, o que llevaran los despojos al Valle de los Caídos", explica.

Celestino Onaindía fue ejecutado el 28 de octubre de 1936 allí, en Hernani. Triste paradoja: el mismo día, 71 años después, la jerarquía celebra la beatificación de otros muertos como él. Su sobrina Miren Onaindía, de 74 años, reivindica su figura: "Apenas lo traté, pero en casa siempre se ha hablado del tío Celestino, el que mataron los franquistas. Tenía 38 años y volvía de oficiar un entierro. Le esposaron y llevaron a la cárcel de Ondarreta, donde estuvo ocho días. Le fusilaron sin juicio, sólo por ser un sacerdote vasco; la orden de ejecución apareció después en un archivo de Galicia. Murió entonando un Tedeum bajo las balas".

Celestino era hermano de Alberto Onaindía, el padre Olasso, figura clave en la iglesia nacionalista vasca. "Por ser sobrinos de Alberto nos quitaron el pasaporte a todos. Hemos estado en el exilio, así que para nosotros no es algo tan lejano. Durante años nadie pudo decir nada. Incluso para hacernos llegar su breviario hubo gente que se jugó el tipo", remata Miren. El breviario, marcado por la página del 28 de octubre -día de la ejecución-, está en poder de la sobrina. También el cáliz con que oficiaba, que hoy se utiliza en las misas de una residencia de ancianos de Getxo.

"Soy creyente católica, y me resbalan los fastos del domingo. Me parece todo muy político, pero fundamentalmente me molesta el silencio de la Iglesia vasca. No tengo nada en contra de los que van a beatificar, pero no está nada bien que los nombres de nuestros fusilados no hayan aparecido nunca en el Boletín Diocesano. La jerarquía de Madrid debería pedir perdón por lo que hicieron", protesta Miren Onaindía.

El historiador Hilari Raguer, de la abadía de Montserrat (Barcelona), es uno de los máximos expertos en la Iglesia de la guerra civil y el franquismo. "He visto los archivos secretos vaticanos, recientemente abiertos a los investigadores. Pues bien, en el fondo Antoniutti están las listas de sacerdotes represaliados" , confirma. Hildebrando Antoniutti fue enviado por Pío XI a Euskadi para proteger al clero. Como dijo este pontífice durante la guerra civil, "en la España de Franco se fusila a los sacerdotes igual que en la zona republicana" , recuerda Raguer. Siete décadas después, su sucesor en la silla de Pedro sólo ve mártires a un lado de la historia.
------------ ------
http://www.deia. com/es/impresa/ 2007/10/27/ bizkaia/politika /412115.php

la memoria selectiva de la jerarquía de la iglesia > Mártires buenos, mártires malos El bando sublevado asesinó en 1936 a 16 religiosos vascos, pero no figuran en la lista de 468 beatos de la Guerra. Nekane Lauzirika Bilbao La jerarquía de la Iglesia Católica Española vivirá uno de sus mayores momentos de gloria el domingo, con la beatificación de 498 mártires, obispos, curas, religiosos y seminaristas, asesinados durante la Guerra Civil (incivil) de 1936.

Siendo como fue una Guerra Civil, con asesinatos, represión y represalias por ambos bandos, más que el número excepcionalmente elevado, lo llamativo es que todos sean víctimas provocadas por los republicanos; entre estos futuros beatos no hay ni uno solo de los ejecutados o asesinados por orden de los franquistas, que también los hubo, aunque los jerarcas católicos los tengan trasmemoriados. Son sus mártires, los buenos, frente a los no reconocidos, los otros mártires, mártires malos.

El acto de beatificación de mañana domingo, previamente pensado para realizarse de modo discreto en la Basílica de San Pablo Extramuros ante sólo 25.000 fieles, se ha macrodimensionado por presión de la jerarquía católica española hasta ser transformado en un acto a celebrar en la plaza de San Pedro ante cientos de miles o más de un millón de personas, incluso con la asistencia del propio Papa Benedicto XVI, que siendo cardenal había dicho que no asistiría a actos de beatificación, considerados en el Vaticano actos más locales que las canonizaciones.

Habrá quienes leyéndolo en clave de política interna española, pensarán que ésta es una contraofensiva frente a la aprobación de la Ley de Memoria Histórica. "Pudiera ser que los últimos remates de boato sí tuvieran algo que ver, pero el transfondo de la historia viene de mucho más lejos y tiene vida propia desde hace bastantes décadas. De hecho, en 1987 se produjo ya la primera beatificación de un religioso fusilado en el bando republicano. Y en todo caso, la Iglesia del poder nacional-catolicist a desde siempre, desde 1936, ha ensalzado a estos mártires religiosos, pero tan sólo a los fusilados por los republicanos. Otra cosa es que la Iglesia Vaticana no asumiera los ensalzamientos con un sesgo franquista y de un momento en el cual Franco recibió ayuda de dos dictadores como Mussolini y Hitler", explica José Manuel Zabala y Salegui, hermano de Juan, capellán de gudaris e historiador.

Durante décadas, ni Pío XII, ni Juan XIII, ni Pablo VI se prestaron a dar el visto bueno a esas causas de beatificación, pero la llegada de Juan Pablo II a la tiara de San Pedro abrió todas las espitas y desde entonces el Estado español se ha convertido en el país martirial por excelencia, a partir de la opinión que sostiene la jerarquia católica española actual de que entre 1936-1939 en el Estado español se produjo la mayor persecución religiosa jamás conocida en la historia.

Por otra parte, es bastante evidente que el golpe de efecto se busca también en unos momentos donde los templos se vacían de manera progresiva, poniendo más de manifiesto que la jerarquía más que fieles busca boato. Y en este rango utiliza la historia, pero de manera muy selectiva. "No es oportuno que se haya llevado adelante el proceso de beatificación de los mártires de la Cruzada; la Iglesia tendría que estar comprometida en la reconcialiació n y propiciar gestos que favorezcan este objetivo, criticando los que lo dificulten. Las beatificaciones de mañana hacen mucho daño entre los católicos", reconoce Jose Manuel Zabala y Salegui.

beligerantes Entre los futuros próximos beatos se halla el obispo de Cuenca, Cruz Laplana y Laguna. Ciertamente fue asesinado y como tal es mártir, pero es evidente que desde el mismo 14 de abril de 1931 había dedicado todos sus esfuerzos tanto de prédica como económicos para que aquella República fracasara, poniéndose desde el primer momento a favor del levantamiento militar fascista de Franco. "Era evidentemente obispo, pero al mismo tiempo claramente beligerante y activista profascista. Cabe preguntarse si ahora le beatifican por ser obispo mártir o por haber sido aliado de los vencedores franquistas" , dice Zabala y Salegui.

Estas mismas preguntas, pero en imagen especular, podemos hacernos sobre otros ciudadanos que no merecen tal honor por el hecho de no haber sido curas ni religiosos. Pero en lo que más cerca nos toca, en Euskadi, al hacer la comparación, nos encontramos con que la discriminació n junto con la memoria selectiva de la jerarquia eclesiástica es aún más palmaria.

"Es bien conocido que en los primeros meses del levantamiento militar franquista, tras la fulminante ocupación militar de Gipuzkoa por el General Mola, fueron fusilados dieciséis sacerdotes vascos. Y fueron fusilados por vascos, por ser nacionalistas vascos, por ser sacerdotes nacionalistas vascos, bien por separado o por todo ello junto a la vez, pero fueron fusilados, asesinados vilmente, tan sólo por sus ideas. Y fueron asesinados sabiéndose lo que se hacía, porque se les obligó a vestirse de seglar para ser ejecutados de noche, con alevosía y premeditación" , recalca el historiador Iñaki Goiogana, archivero del Museo del Nacionalismo Vasco en Artea.

Las ejecuciones no se sucedieron, porque las contradicciones que generaban tales asesinatos dentro de la propia jerarquía católica obligaron a que el cardenal Gomá interviniera ante el mismísimo Franco para que tales ejecuciones, injustas ejecuciones de represalia, cesaran. Y cesaron los fusilamientos y asesinatos de sacerdotes vascos, pero no así las represalias, las torturas y los encarcelamientos, que se mantendrían durante décadas sobre el clero vasco. "También queda de manifiesto la posición desmemoriada, discriminatoria y hasta selectivamente sectaria de la jerarquía católica española de entonces, cuando no tuvo el mismo rasgo de generosidad para pedir que no se fusilara a seglares católicos inocentes. Al parecer, la actual jerarquía también se ha olvidado de éstos", subraya Iñaki Goiogana.

antes española Frente a esta contradicción de una jerarquía que es antes española que católica (universal), la respuesta de sus portavoces va siempre en el mismo camino: que los curas vascos no fueron fusilados por ser sacerdotes católicos, sino por ser activistas nacionalistas vascos, en opinión sostenida por el portavoz de la Conferencia episcopal, el jesuita Juan Antonio Martínez Campos.

Aparte de ser un hecho difícil de probar, porque ningún cura podía ser afiliado del entonces Partido Nacionalista Vasco, la verdad es que algunos de los que decidieron su liquidación sabían muy bien que "el factor religioso" era determinante en aquella contienda, y como tal había que eliminarlo para que no se pudiera aducir que en la zona republicana era posible practicar en libertad la religión católica. Por supuesto, eliminar a altavoces que desde los púlpitos hablaban de los sentimientos del pueblo era también otra finalidad de su fusilamiento. "La desmemoria de los obispos es palpable cuando a esos sacerdotes no se les reconoce la categoría de martirizados. La discriminació n hacia los religiosos asesinados por orden del bando sublevado es escandalosa, aunque la jerarquía se intente lavar las manos justificando lo insustificable" , asegura Juan Zabala y Salegui.

También se aduce desde la cúpula católica española que, siguiendo el código canónico, es imposible hacer nada porque nadie ha iniciado aún causa alguna a favor de la posible beatificación de estos 16 vascos fusilados, de modo que su memoria hasta ahora queda restringida a un dato de archivo.

Si la ceremonia del domingo, calificada por algunos católicos críticos con la jerarquía católica también como "un viaje de 50 años entre los altares y la desmemoria", fuese el punto final de un proceso que permitiera una memoria serena para la reconciliació n de aquel periodo convulso y hasta truculento, bien estaría; pero es casi seguro que esta beatificación no sea sino el preludio de otras 863 ya en camino y de otras muchas miles más que están dispuestos a impulsar, siempre excluyendo a aquellos que no fueron de su bando.

tomando partido La posición de la Iglesia podría ser incluso más respetable si la jerarquía de aquel momento no hubiera tomado partido de manera casi total por los sublevados. De tal manera que, aceptando que la Iglesia sufrió represión, no es menos cierto que tuvo parte de culpa y no fue ajena a los asesinatos franquistas y en buena medida, según los historiadores, entre ellos Goiogana, alentó, justificó y dio cobertura ideológica (y más) a la dictadura.

"Está en los archivos y en los libros de texto que así fue. Si la curia católica española, elevándose por encima de su propio posicionamiento coyuntural en 1936, fuera capaz de asumir su parte de culpa y reconocer a otros mártires que no fueran los suyos, no cabe duda de que por parte de todos, católicos o no, habría un reconocimiento total también de estos mártires buenos que ellos llevan ahora a los altares. Porque de no ser así, para muchos ciudadanos, católicos incluidos, y muy en especial católicos vascos, que sí guardan en su memoria a los 16 sacerdotes fusilados, estos procesos masivos de beatificación se ven más como un folclore masivo de propaganda partidista que como un acto religioso de ensalzamiento a los altares", concluye el responsable del Archivo del Nacionalismo Vasco en Artea.

"Fueron fusilados por vascos, por ser nacionalistas vascos y por ser curas vascos"

"Se les asesinó sabiéndose lo que se hacía, porque se les obligó a ir de seglar"
------------ --------- --------- --------- --
http://www.elplural .com/politica/ detail.php? id=11280
http://www.euskomed ia.org/aunamendi /85835?idi= eu

------------ -----

http://www.derechos .org/nizkor/ espana/doc/ lekuona.html

06may07
El recuerdo de los curas vascos fusilados por los franquistas golpea en la desmemoria de la Iglesia

No fueron los únicos religiosos ejecutados por el bando nacional durante la Guerra Civil, pero constituyen un grupo nítidamente identificable. El recuerdo de los 16 curas vascos que en 1936 fusilaron los franquistas resuena setenta años después y golpea en las desmemorias de la Iglesia de la que formaron parte, que los ha relegado al olvido y parece preferir que un velo cubra su recuerdo.
Hoy sabemos que el Papa se quejó a Franco por "la ejecución de sacerdotes católicos"
El recuerdo de los curas vascos fusilados por los franquistas golpea en la desmemoria de la Iglesia
Los primeros en morir fueron Martín de Lekuona y Gervasio de Albizu, que eran vicarios en la parroquia de Rentería (Guipúzcoa) y que fueron fusilados el 8 de octubre de 1936. El mes anterior las tropas de los generales alzados habían ocupado casi toda Guipúzcoa y llegaba la hora de la represión de las izquierdas y de los nacionalistas. Las convicciones religiosas, que se decía legitimaban la sublevación militar, quedaban en el segundo plano. De ahí que las represalias incluyesen a sacerdotes vascos, de filiación nacionalista y hondas actitudes religiosas. Así describía el escritor José Arteche a uno de los ejecutados: "Don Martín de Lecuona era el sacerdote cuya manera de ser más me sugería el ideal del ángel".
Murieron después los siguientes: el cura y escritor José de Ariztimuño (Aitzol), Alejandro de Mendikute y José Adarraga, ejecutados en Hernani el 17 de octubre de 1936. El 24 de octubre fue fusilado en el cementerio de Oiartzun José de Arin, arcipreste de Mondragón. Ese mismo día se ejecutó a José Iturri Castillo, párroco de Marín, así como a los también sacerdotes Aniceto de Eguren, José de Markiegi, Leonardo de Guridi y José Sagarna. El 27, a José Peñaga-rikano, vicario de Markina. Celestino de Onaindía, cura auxiliar de Elgoibar, fue fusilado el día siguiente. Se sabe también que ese mismo mes fueron fusilados los padres Lupo, Otano y Román; el último era el superior del convento de los carmelitas de Amorebieta.
El número de sacerdotes fusilados, las fechas y lugares de las ejecuciones y la coyuntura política y militar en que se produjeron confirman que estas actuaciones del bando franquista no constituyeron incidentes aislados. Fueron iniciativas con un determinado sentido, reprimir a quienes defendían la legitimidad republicana, sin que para esta práctica del terror fuese impedimento que el encausado fuese religioso. No puede descartarse que tal condición constituyera causa o agravante, en un momento en que, por el apoyo decidido de la Iglesia a la sublevación, el bando franquista desplegaría su inquina contra los curas que se oponían a la rebelión. Téngase en cuenta que era el momento en el que desde la Iglesia se gestaba la idea de la Cruzada para referirse a la sublevación, pero sin que quizás se hubieran deducido aún las consecuencias que tal símbolo implicaba o sin que se hubiesen transmitido eficazmente.
Resulta obvio -todos los datos lo corroboran- que sufrieron represalias por sus creencias políticas, no por alguna suerte de actividad armada, pues no era este el papel que les adjudicó el País Vasco fiel a la República, sino el que se ceñía a la asistencia espiritual. La Iglesia no pudo alegar nunca desconocimiento sobre estos hechos. El embajador de Estados Unidos en España durante la guerra civil, Claude Bowers, los denunció en su libro Misión en España, 1933-1939, que señalaba que "esta lealtad de los católicos vascos a la democracia ponía en un aprieto a los propagandistas que insistían en que los moros y los nazis estaban luchando para salvar a la religión cristiana del comunismo". Y daba datos suficientes para comprobar que la jerarquía eclesiástica española sabía de estas ejecuciones. En enero de 1937 el cardenal Gomá se dirigía por carta al presidente del Gobierno vasco, José Antonio Aguirre, que el 22 de diciembre había expresado su asombro por la pasividad de
la Iglesia ante el fusilamiento de los curas vascos. Admitía que se había producido, pues aseguraba que la jerarquía eclesiástica no se había callado en este asunto, pero que su protesta había sido discreta, por considerarlo así más eficaz. Reconocía el hecho y su gravedad... y justificaba que la Iglesia participase en la ocultación.
Hoy sabemos también que en diciembre de 1936 un telegrama del Papa se quejó a Franco por "la ejecución de sacerdotes vascos católicos", en respuesta a protestas de aquel, que pedía que la Iglesia se implicase más en el apoyo a la sublevación. Ninguna duda hay, por tanto, de que las más altas instancias eclesiásticas, incluyendo el pontífice, estaban al tanto de lo que había sucedido en Guipúzcoa, ni de la actitud del bando franquista respecto a los religiosos que no participaban de sus ideas políticas.
La Iglesia, que sostuvo la idea de Cruzada Nacional para legitimar la sublevación militar, fue beligerante durante la Guerra Civil, aun a costa de relegar a algunos de sus miembros. Sigue siendo beligerante, en su insólita respuesta a la Ley de Memoria Histórica, acudiendo a la beatificación de 498 "mártires" de la Guerra Civil. Entre ellos no se cuentan los sacerdotes ejecutados por el ejército de Franco. Sigue siendo una Iglesia incapaz de superar sus posiciones de parte, de hace 70 años, y dispuesta a que tal pasado nos persiga siempre. En este uso político de reconocimientos religiosos se percibe su indignación por la reparación a las víctimas del franquismo. Los criterios selectivos sobre los religiosos que militaron en sus filas resultan difíciles de comprender. ¿Los sacerdotes que fueron víctimas de los republicanos son "mártires que murieron perdonando" y los que fueron ejecutados por los franquistas los olvida la Iglesia? Esta actitud brutal, que quiere además
aprovechar el acto para una gran peregrinación de resonancias públicas, señala quizás la incapacidad de la Iglesia española para superar sus rencores del pasado.
El guipuzcoano José de Arteche, en su libro El abrazo de los muertos, de 1956, escribía: "Los hombres de mi generación no tienen remedio; nadie dice que hay que rectificar. Nadie dice que hay que pedir perdón. Uno llega a la conclusión de que en España no se reza el Padre Nuestro".
Mateo Múgica Cuando supo que habían ejecutado al cura José Joaquín Arín, sin formación de causa, Mateo Múgica, obispo de Vitoria, concluyó: "Mejor habrían hecho Franco y sus soldados besando los pies de este venerable sacerdote que fusilándole". La trayectoria del prelado, cuya diócesis incluía Vizcaya, Guipúzcoa y Álava, ilustra sobre las dificultades del franquismo con la Iglesia vasca y los recelos que la dictadura suscitaría en un clero mayoritariamente nacionalista. No lo era Mateo Múgica, sino monárquico. Natural de Idiazabal (Guipúzcoa) y obispo de Vitoria desde 1928, fue desterrado en mayo de 1931 por sus reticencias públicas respecto a la República. Volvió dos años después.
Apoyó en un principio la sublevación militar, exigiendo que los católicos no cooperaran "ni mucho ni poco, ni directa ni indirectamente, al quebranto del ejército español". Suscribió pues la instrucción episcopal Non licet, con la prohibición formal a los católicos de adherirse a la República.
Los excesos y brutalidades de los sublevados y su actuación en la diócesis vasca, le hizo cambiar pronto de opinión. En octubre elevaba sus protestas a la Santa Sede, informando de que en su diócesis los creyentes estaban siendo "injustamente perseguidos, vejados, castigados, expoliados por los representantes y propagandistas del Movimiento Nacional". En 1937 fue enviado de nuevo al destierro, esta vez por orden de los militares franquistas. Se negó a firmar la Carta colectiva de los obispos españoles por la que apoyaban al bando sublevado. Denunció entonces que en su diócesis se había perseguido a "nutridísimas filas de cristianos fervorosos y de sacerdotes ejemplares". No pudo regresar a España hasta 1947. Se instaló en Zarautz (Guipúzcoa), donde vivió, ya ciego, hasta 1968. Murió a los 98 años.
[Fuente: El País, Madrid, 06may07. Manuel Montero es catedrático de Historia Contemporánea de la Universidad del País Vasco.]

---------------

"El món va cap a una cada cop més gran integració econòmica (...) El que no és tan cert és que la tendència mundial sigui d'anar vers una major integració política. De fet la realitat és exactament la contrària: si mirem el nombre de països existents al planeta Terra després de la 2ª Guerra Mundial, veurem que no ha parat d'augmentar: el 1946 hi havia 74 països (=Estats), mentre que, en l'actualitat, el nombre total de països és de 191" (Xavier Sala i Martín, economista català, *1963).

http://wave.prohosting.com/~fortesa/index.htm

---------------------------------
Be smarter than spam. See how smart SpamGuard is at giving junk email the boot with the All-new Yahoo! Mail

[Non-text portions of this message have been removed]

__._,_.___
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest és un grup sobiranista català i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligiós. Es una iniciativa espontània, espontaneïsta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religió o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideològics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCIÓ!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar és un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Si no vols rebre els missatges d'algú en particular, no cal donar-se de baixa del grup, és més fàcil filtrar aquest algú.
4-Els missatges d'aquest grup es pobliquen també al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
Yahoo! News

Odd News

You won't believe

it, but it's true

Endurance Zone

A Fitness Group

about overall

better endurance.

Yahoo! Groups

Real Food Group

Share recipes

and favorite meals.

.

__,_._,___