Free Catalonia = Europa Lliure: [catalonia-europa] Montilla o la típica hipocresia progrepiha

L'escola dels fills de Montilla costa 4.300 euros l'any
www.e-noticies.cat

EL PSC AL·LEGA "OPCIÓ PERSONAL"

El columnista de l'Avui i exdirector de TVC, Joan Oliver, ha revelat en un article al diari que el Col·legi Alemany -l'escola dels fills de Montilla- costa "entre 320 i 335 euros, per 10 mensualitats. Com que es paguen també dues mensualitats de 100 euros a l'estiu, el cost total és d'entre 3.400 i 3.550 euros per alumne i any". L'import de la matrícula és de 800 euros, "importe que no se devolverá una vez confirmada por escrito la admisión".

En aquest sentit, Oliver creu que el que "no acaba de ser raonable és que per dur els fills a l'escola que desitges ho hagis de pagar íntegrament de la teva butxaca i que fins i tot l'escola concertada es vegi obligada a acceptar el sistema dictatorial d'adjudicació de places posat en marxa pels socialistes".

Tot i això Oliver reconeix també que "la decisió del president Montilla i la seva segona esposa de dur els seus tres fills a una escola privada em sembla perfectament raonable. Si més no, de moment, tothom té dret a dur els fills a l'escola que li sembli més convenient". "Bé, el cas és que si pagues pots dur els fills a l'escola privada que més desitgis i això és el que fa el president Montilla amb els seus tres fills petits".

El secretari d'organització del PSC, José Zaragoza, va justificar que els tres fills petits del president de la Generalitat, José Montilla, vagin a l'escola privada sota l'argument que "una cosa són les opcions personals i unes altres les polítiques". Zaragoza també va assegurar que no s'han de confondre "el que defensa un partit i un govern amb les opcions personals i familiars". També va comentar que encara que el PSC defensa la separació entre Estat i religió, "molts militants" seus tenen creences religioses, i va dir finalment que es pot estar "a favor de la llei del divorci" malgrat mantenir una magnífica relació amb la parella.

----------------------------------------------------------

CANYA A LA HIPOCRESIA "D'ESQUERRES".
"Un coneixement petit dut a l'acció és infinidament més valuós que un de gran però va i ineficaç" (Jubran Khalil Jubran, 1883-1931, escriptor i artista libanès).
Els progres diuen que ajudar és paternalisme, més que res, perquè ells tenen el cor (=la llengua) a l'esquerra i la cartera a la dreta, mentre els qui ajuden de debò tenen la cartera més a l'esquerra encara que el cor (la llengua) no la solen tenir tan a l'esquerra com ells. Així els progres demostren el que són: l'esquerra barata de barra de bar.
"Agafem un nin malcriat i progre, que sia còmode i fàcil de dur (conformista en el fons) i, potser, tinguem l'ideal ètic que Fernando Savater expressa en «Etica para Amador»" (Gustavo Querejeta). "Si complien amb les petites regles podien infringir-ne les grans" ("1984", novel·la escrita el 1948, Georges Orwell). "Creure és bell, però dur aqueixes creences a la pràctica és prova de fortalesa. Molts, en parlar, recorden el bram de la mar, malgrat que llurs vides són superficials i estantisses com les aigües podrides dels marjals" (Jubran Khalil Jubran).
Per a qualsevol dels més de 30.000 infants que moren cada dia de desnodriment al món, la fraseologia esquerrana i anarca contra "el paternalisme" dels qui intenten alimentar-los sols és feixisme i una excusa més per a l'Holocaust que estan patint. Aquests progres simplement els estan deixant morir, sense fer res concret més enllà de discursos autoexculpatoris acusant de tot al capitalisme.
"Jo odie la Humanitat, perquè crec que jo mateix en sóc dels millors, i sé com en sóc, de dolent" (Joseph Baretti).
Els progres catalanets solen venir de casa bona i tenen com recança de veure pobres, ells que van de marca i beuen vins exquisits per a bufar-se les nits de xirinola. Solució: que pagui l'Estat o la "Generositat" la tranquil·litat de llurs consciències recollint tota la misèria del món sencer i tots comunistes (dins un ordre, és a dir, ells en llur torre d'ivori) a fi que l'Estat solucioni els problemes sense haver-hi ells de despendre un euró. La caritat, que la faci l'Estat (socialista). Però... "L'autèntic destructor de les llibertats de les persones és qui distribueix entre elles els incentius, els donatius i els beneficis" (Plutarc).
El feixisme (i l'opressió en general) és la terrorífica materialització en negatiu de l'horrible hipocresia i de la inconseqüència extrema, en algunes èpoques, dels qui es diuen progressistes i revolucionaris. "El marxisme és l'opi dels intel·lectuals" (Edmund Wilson, 1895-1972, assagista estadounidenc).
"Acció: Decideix-te i surt a la tempesta del viure" (Dietrich Bonhöffer, 1906-1945, pastor evangèlic de l'Església antihitleriana, assassinat pels nazis).

HEDONISME CAP AL SUBJECTIVISME NIHILISTA.
"N'hi ha qui es fica unes ulleres de sol per tenir més carisme i simptomàtic misteri" (Franco Battiato).
El problema de fons del progressisme-humanisme és que pensen (o fan com si ho pensassin) que la natura humana és bona, la qual cosa és molt pròpia de l'idealisme jovenívol però molt teòrica, car les persones, per simple dessídia, tendim profundament al mal, o dit altrament, a deixar les coses per fer, a no esforçar-nos per fer-les bé, a passar-les per alt, a agafar dreceres violentes, etc. i el resultat és el que veiem. Pensen que la natura humana és bona els qui no han treballat prou, els qui treballen molt s'adonen perfectament que la gent prefereix xalar. "La major entremaliadura del s. XIX fou perpetrada per Rousseau amb la seva doctrina de la bondat de la natura humana. La gent i els intel·lectuals n'extragueren la visió d'una Edat Daurada que arribaria indefectiblement un camí la noble raça humana actuàs segons els propis desigs" (Jakob Burckhardt, 1818-1897, historiador suís).
"Menjar, beure, fotre i no creure" (Dita valenciana).
Aquesta gent, en realitat, creu simplement en el plaer pel plaer mateix, cosa molt respectable si no la disfressassin d'altres coses. El nihilisme s'ha de dir obertament que ho és per no embolicar més la troca. "Des de la literatura ideològica inspirada en el positivisme lògic fins a les vinyetes del darrer Snoopy de Schulz hom difon una "poètica" de la realització com a voluntària autolimitació mitjanánt la crítica irònica i suposadament sofisticada de qualsevol intent de transcendir els límits "empírics" del coneixement o els límits "hedonistes" del capteniment. La repressió no és aleshores física sinó intel·lectual; no pas externa i adreçada al control del capteniment, sinó interna organitzadora de la personalitat, el caràcter o el "criteri", no aixeca armes en la mà, ni amenaces, sinó que s'eregeix en defensora d'allò "raonable" i "assenyat" ("Moral i Nova Cultura", d'en Xavier Rubert de Ventós, catedràtic català d'Estètica, independentista i cristià convers dins el
PSC). "Un cínic és un home que coneix el preu de tot i no dóna valor a no-res" (Oscar Wilde).
"Cregau alguna cosa, i tindreu una possibilitat d'assabentar-vos què és digne de ser obeït. Però si començau no obeint res, acabareu obeint el dimoni i tots els seus amics convidats" (John Ruskin, 1819-1900, crític d'art i sociòleg anglès).
"Els febles tenen, en general, somnis més abundosos i bells que els forts, car tota llur energia, tota llur activitat s'evapora a través dels somnis" (Maeterlinck).
"L'home honrat és el qui mesura el seu dret pel seu deure" (Lacordaire).
Madurar significa deixar de tirar les culpes a tercers i assumir la pròpia responsabilitat històrica. Ser honests i voler veure –tenir el valor de voler descobrir- la llei de l'embut privilegiada que encara volem mantenir per a nosaltres mateixos oblidant els quals vénen darrere o els qui vénen darrere dels qui vénen darrere. No fer-ho així, només demostra que no hem sortit encara del panfletarisme estèril i perillosament incendiari. "Hi ha tanta falsia perquè tothom exigeix rectitud sense sotmetre's a la menor disciplina" (Mahatma Gandhi, 1869-1948, independentista i místic indi).
Certa progressia –majoritària- fomenta l'individualisme, la manca de compromís o de corresponsabilitat, el subjectivisme, l'eticisme superficial, molt ensopit i a més purament teòric. Això ve de la mà de la manca de treball constant i aquesta mancança duu a la ignorància sobre els mecanismes del canvi social real. La ignorància implica la derrota davant els més treballadors i millor formats. La derrota ens porta a la colonització i/o a l'explotació, les quals porten normalment més ignorància, tot tancant el cercle de subdesplegament nacional i/o social.
Els qui es diuen nacionalistes i no treballen –la gran majoria- ho volen maquillar fent victimisme en comptes d'endreçar el mal treball o la manca d'esforç. Però tal faràs tal trobaràs, l'autoengany és un tret miserable del gauchisme infantiloide que encara raja a dojo perquè emmascara la malfeineria i la irresponsabilitat massives.
Mentre els catalanets feien poesia i cantaven folk a la llum de la lluna esperant a veure a quina es tiraven, els bascs anaven pels barris obrers de Bilbo predicant l'aberzalisme en castellà. Vet ací la gran diferència. On hi ha l'hedonisme vulgar i immediatista i on el tremp amb sentit del deure i la sinceritat. "Hi ha molta gent que no creu en res, però que té por de tot" (Christian Friedrich Hebbel, 1813-1863, poeta i dramaturg romàntic alemany).
"El preu de la llibertat és l'eterna vigilància" (Thomas Jefferson, 1743-1826, estadista estadounidenc). Sense vigilància no hi ha llibertat, sols prejudici.
I la conclusió dels qui perderen la guerra: "Escrivíem. Disposàvem d'unes normes racionals per a escriure. Cultura-economia. Política. Bon programa. Cada dia un nou pas endavant. Endavant. Fa bonic una pàtria endreçada, sòlida, amb equips competents. Sentir certa prepotència envers els veïns, que a un l'hagin convertit en un novíssim manxesterià –ho deien sovint- dins un procès industrial enlluernador. Ho estimàvem profundament, i ho anàvem construint com una estàtua, cada dia més evolucionada, més envejada, més alta (...) Ara, caiguda l'estàtua, no em quedava altre recurs que exiliar-me, que ser un més en aquell caòtic i grotesc i sublim i miserable èxode. I que no em preguntessin si havia fet tot el que podia per defensar aquella terra de la qual desertava" ("Els vençuts", 1955-1982, d'en Xavier Benguerel, 1905–1990, escriptor barceloní exiliat).

---------------------------------
Looking for the perfect gift? Give the gift of Flickr!

[Non-text portions of this message have been removed]

__._,_.___

Messages in this topic (1) Reply (via web post) | Start a new topic

€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest és un grup sobiranista català i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligiós. Es una iniciativa espontània, espontaneïsta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religió o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideològics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCIÓ!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar és un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Si no vols rebre els missatges d'algú en particular, no cal donar-se de baixa del grup, és més fàcil filtrar aquest algú.
4-Els missatges d'aquest grup es pobliquen també al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€