http://cmenat.
REPÚBLICA CATALANA SÍ SENY TAMBÉ
Aquests darrers dies , com tothom ja coneix, s'han produït tot un seguit de manifestacions antimonàrquiques tenint com a eix aglutinador la crema de figures del rei d'Espanya cap per avall.
NO considero gens positiu per a la causa republicana que es manifesti el posicionament polític a favor de la república catalana amb actes d'aquest tipus que recorden actuacions de règims totalitaris .
http://www.vilaweb.
Així que manifesto el meu rebuig a la crema d'imatges de qualsevol persona com a mètode per a manifestar l'antipatia a qualsevol règim polític, monàrquic o no .
Per contra , tampoc considero que, tot aquest moviment social i popular que ara i arran de tots aquests fets, s'hagi de deixar diluir com si res i, tornar, novament, a passar pàgina.
Si recordem els fets històrics del nostre país veurem que, precisament, aquesta família monàrquica no s'ha guanyat pas la voluntat dels catalans.
vilaweb.tv/?
Avui, precisament que és una dia històric per Catalunya - Els fets del 6 d'Octubre-,
ca.wikipedia.
youtube.com/
volem tenir un record pel berguedà, que fou president de la Generalitat de Catalunya i proclamà la primera república catalana, En Pau Claris
Pau_Claris_i_
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA
VISCA LA LLIBERTAT DE TOTS ELS POBLES
------------
MONARQUIA, REIS, PRÍNCEPS.
"El joc és / On agafaré la consciència del rei" (William Shakespeare, 1564-1616, dramaturg anglès).
QUÈ ÉS UN REI, UNA MONARQUIA? QUÈ DEU FER?
"El primer art que deu aprendre un rei és el de suportar l'enveja" "Un rei és una persona que no tem res ni desitja res" (Luci Anneu Sèneca, 4 a.C.-65, escriptor i filòsof estoic hispanoromà).
"La monarquia és una indústria a destall" (Harold Wilson, nat 1916, polític laborista anglès).
HISTÒRIA: REIS, CATALANS I ESPANYOLS
REIS CATALANS
"Les gents de Catalunya e d'Aragó viuen pus alts de cor, (perquè amb llurs prínceps) cascú pot parlar aitant com se meta en cor que parlar hi vulla, e aitantes hores ells escoltaran graciosament, e pus graciosa li respondran..
"-Senyor, si tots els reis cristians fossin tan cavallers com vós i tinguessin tals vassalls, no hi hauria moro al món" (Na Festa al rei d'Aragó, a "Curial e Güelfa", Anònim català de cavalleria escrit cap a 1435-1456).
"…No sé quins drets o folles profecies
te vas trobant, amb lo teu sant novell.
En lo desert adorant lo vedell
periren tots ab tals idolatries.
Tu et vas perdent, oh ciutat nomenada!
i d'any en any sols canviar de rei,
rompent la fe contra la santa llei,
dels cristians, oh ciutat difamada!…" (Poema anònim sobre Barcelona en guerra civil catalana, ca 1466-1470).
CATALANS I MONARQUES
"Els homes van fer els reis, i no pas els reis els homes" (Pau Clarís, President de la Generalitat pel braç eclesiàstic, el 1641 –i cal tenir en compte la mentalitat de l'època).
"La República té sobre la monarquia l'avantatge que porta la racionalitat i no l'absurditat" (Francesc Pi i Margall, 1821-1901, President de la 1ª República espanyola, únic català que ha governat –molt breument- a Madrid).
REIS ESPANYOLS
"El rei se'n va fins on pot, no fins on ell podria" (Proverbi hispànic).
"En España no ha habido nunca nación y la unidad se produjo por el fuego y por el hierro. La misma Cataluña no perdió su libertad sino por los intereses de los Habsburgos y los Borbones, es decir, por los Estados" (Julián Besteiro, líder del PSOE, Míting al teatre Bosc de Barcelona, el 22 de desembre de 1919).
"Felipe V i Franco foren Hitlers per als catalans" (Autocitació)
"El meu avi resava el rosari a sa casa, a soles i sense donar la llanda a ningú. Jo no sabia si ell era republicà, perquè encara que érem en l'època de la República jo en coneixia molt pocs, de republicans, i sentia com les senyores es planyien per aquell tan simpàtic i tan espanyol que se n'havia hagut d'anar d'aquella manera. Però tornant al meu avi recorde que malgrat no saber si ell era republicà, el sentia malparlar dels Borbons i deia que havien estat fatídics per a la nostra història. Per això a ciutat, a sa casa, tenia un retrat d'un d'ells, que li deien Felip d'Anjou, i com que es veu que havia estat el més bord de tots, el tenia penjat cap per avall per tal que tothom el veiés i li digués, don Francesc, vostè sap que aquest retrat és cap per avall?, i aleshores aprofitava per a contar totes les malifetes del Borbó" ("Matèria de Bretanya", 1975, Carmelina Sànchez-Cutillas, *1927, escriptora madrilenyo-valencia
"Ten mucha cabeza, bastante olfato, nada en la lengua y los cojones en su sitio / Tingues molt cap, bastant olfacte, gens en la llengua i els collons en el seu lloc" (Don Juan de Borbón al seu fill Juan Carlos como divisa per a poder exercir com a rei espanyol).
"Le he prometido en el lecho de muerte a mi padre que nunca se rompería España. Y te recuerdo que soy jefe de las fuerzas armadas" (Avui, 8-1-04, Juan Carlos I a Pilar Rahola en rebre-la com a diputada d'ERC).
REIS I CREENCES
"Aquests són esperits de dimonis, que fan prodigis i van als reis de la terra per a aplegar-los en batalla la gran diada del Déu totpoderós" (Apocalipsi 16:14, darrer llibre de la Bíblia, escrit per Joan "el profeta" -identificat com a l'apòstol-, deportat a l'illa de Patmos, Mar Egeu, ca. 95).
"L'Esperit no és ja aqueix colom que cobria els homes sota ales de pau, sinó un Verb visible, la llengua de foc del qual parla tots els idiomes de la terra, amb una eloqüència que aixeca o ensorra imperis" ("El Geni del Cristianisme"
"I sempre teníem guerres, i més guerres, i més encara -pertot Europa, arreu el món. "De vegades en l'interès privat de famílies reials –deia Satanàs- a voltes per a aixafar una nació dèbil; però mai una guerra començada per l'agressor per a qualsevol propòsit net- no hi ha cap guerra neta en la història de la raça" (The Mysterious Stranger / L'estranger misteriós, de Mark Twain [Samuel Langhome Clemens], 1835-1910, escriptor i periodista estadounidenc)
"Ells regnaren, però no de part meva; foren prínceps, i jo no en sé res" (Osees -o Ausias- 8:4, profeta d'Israel, d'ençà el 744 a. C.).
"Més val morir en Déu que regnar sobre tota la terra d'una punta a altra, perquè ¿de què serveix a l'home de posseir el món sencer, si sofreix esclavitud en la seva ànima?" (Sentència atribuïda a Jesús per Pares de l'Església i que constaven als evangelis apòcrifs perduts).
"Recordeu, el poble alemany és l'elegit de Déu. Sobre mi, l'Emperador Alemany, ha descendit l'esperit de Déu. Jo sóc la seva espasa, la seva arma i el seu virrei" (Kaiser Wilhelm II d'Alemanya, 4 d'agost de 1914, al principi de la 1ª Guerra Mundial, acabà destronat).
"Satanàs influencia governs i nacions, Daniel 10:12-13, 20-21 dóna un cop d'ull en el reialme espiritual d'àngels i dimonis i com afecta les nacions. El "príncep del regne de Pèrsia" (v.13) és aparentment un dimoni que exerceix influència sobre el reialme persa en interès de Satanàs. L'arcàngel de Déu, de nom Miquel, finalment en venç la resistència. Igualment el "príncep de Grècia" al verset 20 és també un dimoni" (Citació d'Internet en anglès).
"I tu, infern pregon, rep el teu nou senyor, que arriba a tu amb un ànim que no podran pas canviar ni el temps ni el lloc. L'esperit duu en si mateix el seu propi habitatge i pot en si mateix fer un cel de l'infern o un infern del cel. Què hi fa l'indret on jo sojorni, si sóc sempre el mateix i el que dec ser, si ho sóc tot, encara que menor que Aquell a qui el raig ha fet més gran? Ací, si més no, serem lliures (...) Ací podem regnar amb seguretat i, segons el meu parer, regnar és digne d'ambició, encara que sia dins l'infern; val més regnar dins l'infern que no servir al cel" (El Paradís Perdut / Paradise Lost, cap. I, any 1667, de John Milton, 1608-1674, poeta purità anglès).
"El "regne de Cel" és una condició del cor -no alguna cosa que arriba "a la terra" o "després de mort" (Friedrich Wilhelm Nietzsche, 1844-1900, filòsof ateu alemany).
"Si no us feu com a nens, excepte que es pot despertar en el seu cinquantè aniversari amb la mateixa emoció que mira endavant i interessar en la vida de què gaudia quan tenien cinc anys, "no podràs entrar dins el regne de Déu". Un ha de morir no sols cada dia, sinó que tots els dies hem de néixer una altra vegada" (Dorothy Leigh Sayers, 1893-1957, escriptora anglesa).
"-Digues foll: has diners?.
Respongué:
-He Amat.
-has viles, ni castells, ni ciutats, comtats ni ducats?
Respongué:
-He amors, pensaments, plors, desigs, treballs, llanguiments, qui són millors que imperis ni regnats"
("Llibre d'Amic e Amat", ca. 1275-1285, de Ramon Llull, 1235-1316, català de Mallorca).
"Crist fugí de la maldat de la sobirania,
El Papa exerceix una horrorosa tirania.
Va tenir Crist una corona... però d'espines,
i el Papa en té una altra...de joies fines!.
Crist va rentar els peus als pecadors,
Els del Papa besen els grans senyors.
Crist pagà tribut, però el seu Vicari (?)
vol que el món li sia tributari.
Va ser súbdit Jesús d'un món advers,
mentre el Papa vol ser Rei de l'Univers.
Va ser el mèrit de Crist la pobresa,
Ara el mèrit del Papa és la riquesa.
Els que Crist va refusar a fuetades
El Papa els acull amb abraçades" (Victor Hugo, 1802-1885, pintor i escriptor romàntic francés).
"Crist és el rei dels vençuts...per ensenyar-los a vèncer" (Autocitació)
"L'autoritat continua essent exercida (dins l'Església) de manera monàrquica, indivisa, sense control, sense contrapoders, sens opinió pública, sense possibilitat de contenciós administratiu. Per ço a penes estranya que els fenomens "ideològics" hi tinguin especial virulència: autolegitimació
"El meu regne no és d'aquest món" (Jesucrist a Pilats, a l'Evangeli de Joan 18:36).
"El meu món no és d'aquest regne" (José Bergamín, 1895-1983, escriptor madrileny).
MONÀRQUICS
"El conservadors anglesos s'havien imaginat per molt de temps que eren els entusiastes de la monarquia, de l'església i de les belleses de l'antiga Constitució anglesa, fins al dia de perill, en què els van extraure la confessió que són entusiastes sols del lloguer (que en treuen)" (Karl H. Marx, també Moses Levy Mordecai, 1818-1883, economista i pensador socialista juevoalemany)
"Anna Pavlovna tenia molta raó per a neguitejar-se, perquè en Pere deixà la tia bruscament, sens esperar tan sols la fi de la seva frase a tomb de la salut de Sa Majestat" ("Guerra i Pau", 1866, de Lev N. Tolstoi, 1828-1910, escriptor rus).
"No pas tot el que és d'or lluu, no pas tots els que vaguen estan perduts; allò vell si és fort no es marceix, fins a les arrels profundes no arriba la gebrada. Des de la cendra un foc es despertarà, un llum de les ombres saltarà; fulla que caigué rebrostarà, els destronats una tornaran a regnar" ("The Lord of the Rings / El Senyor dels Anells", de John Ronald Reuel Tolkien, 1892-1973, escriptor anglès).
"En España nos la damos de muy patriotas. En la escuela nos dicen: "España es nuestra segunda madre y el Rey su representante" , es decir, su maniquí... y nosotros mirábamos al maestro que, encendido el pecho de entusiasmo, nos decía :"Es nuestra segunda madre. Vosotros como buenos hijos debéis dar hasta la última gota de vuestra sangre" (ésta es la frase de cajón...)" (Federico García Lorca, 1898-1936, poeta y dramaturg republicà andalús, assassinat pel terrorisme franquista).
REI CONSTITUCIONAL, REI ABSOLUT
"Dues forces que són els pitjors enemics de llibertat civil són la monarquia absoluta i la revolució" (Lord Acton [John Emerick Edward Dahlberg], 1834-1902, historiador, polític i escriptor anglès).
"França és una monarquia absoluta temperada per cançons" (Proverbi Francès).
"ABSOLUT, adj. Independent, irresponsable. Una monarquia absoluta és on el sobirà actua tal com li plau mentre complagui els assassins. No queden moltes monarquies absolutes, la majoria que s'han canviat per monarquies constitucionals, on el poder del sobirà per al mal (i per al bé) es retalla en gran manera, i per repúbliques, que es governen per la casualitat" (The Devil's Dictionary / El Diccionari del Diable, 1911, d'Ambrose Bierce, 1842-1914, escriptor sàtiric estadounidenc)
"El Sobirà té, en una monarquia constitucional com la nostra, tres drets: el dret per ser consultat, el dret d'encoratjar, el dret d'advertir. I un rei de gran sentit i sagacitat no en voldria cap altre més" (Walter Bagehot, 1826-1877, economista, periodista i crític literari anglès).
"L'estat de monarquia és allò suprem de la terra: perquè els reis són no sols lloctinents de Déu a la terra, i seuen al tron de Déu, sinó que fins i tot pel mateix Déu són anomenats Déus" (James I d'Anglaterra–VI d'Escòcia, 1566-1625, rei escocès de les Illes Britàniques).
"No hi ha cap rei que, de tenir prou força, no estigui sempre disposat a convertir-se en rei absolut" (Thomas Jefferson, 1743-1826, estadista estadounidenc)
"El poder arbitrari constitueix una temptació natural per a un príncep, com el vi o les dones per a un home jove, o el suborn per a un jutge, o l'avarícia per al vell, o la vanitat per a la dona" (Jonathan Swift, 1667-1745, escriptor i periodista irlandès).
MONARQUIA O REPÚBLICA
"El luxe arruïna les Repúbliques; la pobresa, les monarquies" (Carles Lois de Secondat, Baró de Montesquiu, 1689-1755, advocat, escriptor i filòsof occitanoparlant)
"La gent pensa que han fet un pas avant extraordinàriament atrevit quan han de deslliurar-se de la fe en monarquia hereditària i jurar la república democràtica. En realitat, tanmateix, l'Estat no és més que una màquina per a l'opressió d'una classe per una altra, i en efecte en la república democràtica no passa això menys que en la monarquia" (Friedrich Engels, 1820-1895, filòsof socialista alemany, col•laborador de Karl Marx).
"En defensa de la Sancta Fè Catholica y la República si estan en gràcia de Déu" (Clergue català planteja gairebé com a una guerra santa les lleves de la Generalitat contra la invasió hispànica de la tardor del 1640 i promet la vida eterna a qui mori per la pàtria contra els soldaders del rei que profanen també esglésies).
POBLE I MONARQUIA
"La toga distingeix el Cèsar del patrici" (No en consta l'autor).
"El silenci de la gent és un avís per al rei" (Proverbi francès).
"Després del joc, el rei i el peó van a raure a la mateixa caixa" (Proverbi italià).
"És el més feliç, adés rei, adés camperol, aquell qui troba pau en sa casa" (Johan Wolfgang von Goethe, 1749-1832, científic, novel•lista, dramaturg i poeta, cim de les lletres alemanyes).
"Sovint diuen que els reis tenen les mans llargues; jo voldria que tinguessin igualment llargues les orelles" (Jonathan Swift, 1667-1745, escriptor i periodista irlandès).
"Tots els Estats ben governats i tots els prínceps intel•ligents han tingut cura de no reduir la noblesa al desesper, ni el poble al menyscontent" (Niccolò Machiavelli, 1469-1527, estadista, historiador i tractadista polític florentí, teòric del pragmatisme)
"Està igual de bé nèixer rei o ximplet" (Luci Anneu Sèneca, 4 ó 2 a.C.-65, escriptor i filòsof estoic hispanoromà).
"No hi ha cap rei que no hagi tingut un esclau entre els seus avantpassats, i cap esclau que no hagi tingut un rei entre els seus" (Helen Adams Keller, 1880-1968, escriptora estadounidenca sordomuda).
"L'opinió pública és el termòmetre que un monarca hauria de consultar constantment" (Napoleó Bonapart, 1769-1821, General cors esdevingut emperador francès).
"És vital per a la monarquia de mantenir-se en contacte amb la gent. És allò que mir de fer, i que faig" (Diana de Gal•les [Lady Diana Frances Spencer], 1961-1997, princesa del Regne Unit).
"No hi ha cap necessitat per separar el monarca de la plebs; tota autoritat és també –igualment- dolenta" (Oscar Wilde [Fingal O'Flahertie Wills], 1854-1900, escriptor dublinès).
"La millor raó perquè la Monarquia sia un govern dur és que és un govern intel•ligible. La massa de la humanitat ho comprèn, i amb prou feines enlloc del món n'entenen cap altra" (Walter Bagehot, 1826-1877, economista, periodista i crític literari anglès).
"Els reis poden ser beneïts, però el Tam (=gorra escocesa) era gloriós,
I, més enllà de les malalties de la vida; victoriosa" (Tam o ' Shanter / Gorra Escocesa, de Robert Burns, 1759-1796, poeta nacional escocès).
"La tirania d'un príncep en una oligarquia no és pas tan perillosa per al benestar públic com l'apatia ciutadana en una democràcia" (Charles Louis de Secondat, Baró de la Brède i de Montesquiu, 1689-1755, filòsof occitanoparlant, teòric de la divisió democràtica de poders).
"Qualsevol home abjuraria per guanyar un reialme" (Roger Zelazny, 1937-1995, Scifi, escriptor de fantasia).
"Tots els reis provenen d'alguna raça d'esclaus, i tots els esclaus tingueren reis entre llurs avantpassats" (Plató [Aristocles]
"REGNE" INDIVIDUAL I FAMILIAR
REGNES I REIALMES
"La infantesa és el regne on ningú no mor. Ço és, ningú que importi" (Edna St. Vincent Millay, 1892-1959, poetessa lírica i dramaturga estadounidenca, la 1ª dona a guanyar el Premi Pulitzer de poesia).
"Hi ha pocs menys problemes governant una família privada que un regne sencer" (Michel Eyquem de Montaigne, de Bordèu e Peiregòrd, 1533-1592, filòsof gascó).
"Els pares que donen les claus al cotxe actuen com si estiguessin donant les claus del regne" (William E. Rothschild, escriptor econòmic actual).
MILLOR QUE SER REI, ELS LLIBRES
"Preferiria més aviat ser pobre en una masia plena de llibres que rei sense el desig de llegir" (Thomas Babington Macaulay, 1800-1859, historiador, assagista i estadista anglès).
"Si les riqueses de les Índies, o les corones de tot els regnes d'Europa, es posaven als meus peus a canvi de l'amor que tinc per la lectura, els rebutjaria tots plegats" (François de Salinhac de la Mothe, Fénélon, 1651-1715, clergue i escriptor occitanoparlant)
SEMBLANT A UN REI
"Estar malalt és gaudir de prerrogatives monàrquiques" (Charles Lamb, 1775-1834, escriptor anglès).
"No hi pot haver cap fracàs per a un home que no ha perdut el seu valor, el seu caràcter, el seu autorespecte, ni la seva autoconfiança. És encara un Rei" (Orison Swett Marden, 1853-1924, escriptor i moralista estadounidenc)
"Clarament ens adonem que el regne interior de la llibertat no pot ser tocat pels atacs exteriors" (Vernon Linwood Howard, 1918-1992, mestre espiritual, autor i filòsof).
"Pens que en una de les meves vides prèvies era un rei poderós, perquè m'agrada que la gent faci el que dic" (Jack Handey, Deep Thoughts, "Recurring Saturday Night Live comedy bit").
"Sóc el rei llangardaix. Puc fer-ho tot" (Jim Morrison, 1943-1971, cantautor nordamericà, membre de "The Doors" i mite del rock).
"El poder d'elecció de l'home li permet pensar com un àngel o com un rei o un esclau. Qualsevol cosa que triï, la ment ho crearà i ho manifestarà" (No en consta l'autor).
"Els homes són com una baralla. Trobaràs el rei ocasionalment, però hi ha moltes sotes" (Laura Swenson, escriptora).
POSSESSIONS.
"No el que tinc, sinó el que faig és el meu regne" (Thomas Carlyle, 1795-1881, historiador, crític i pensador social escocès).
"Una vida lliure no pot adquirir gaires possessions, perquè això no és fàcil de fer sense servitud envers multituds o monarques" (Epicur de Samos, 342 ó 341-270 a. de C., filòsof grec).
FELICITAT I REIS
"És més feliç, sia rei o camperol, el qui troba la pau a ca seva" (Johan Wolfgang von Goethe, 1749-1832, cim de les lletres alemanyes).
"Ser feliç és millor que ser rei" (Proverbi africà).
"Com més feliç sóc, més em plany dels reis" (François Marie Arouet Voltaire, 1694-1778, filòsof racionalista i escriptor il•lustrat francès).
MONARQUIA, REIS, PRÍNCEPS: EN NEGATIU
FALSEDAT I MALDAT EN REIS, PERILLS DE LA MONARQUIA
"I així vestesc la meva nua vilesa
Amb estranys i vells finals robats fora de l'ordre sagrada,
I semble un sant quan el qui més represent és el diable" (King Richard III / El Rei Ricard III, Acte 1, Escena 3, de William Shakespeare, 1564-1616, dramaturg anglès).
"Senyor –digué l'hoste-, no podria hom esmar lo damnatge qui es segueix per malvat príncep. L'un és per lo mal que fa; l'altre és per lo bé que fer podria, lo qual no fa" ("Llibre de les Bèsties", de Ramon Llull, 1235-1315, català de Mallorca, místic i savi).
"Els alexandrins han acudit
a veure els fills de Cleopatra...
Alexandre –nomenat rei
d'Armènia, de Pèrsia i dels Parts.
Ptolomeu –a qui donen els reialmes
de Cilícia, Síria i Fenícia.
Cesarió resta dempeus una mica més avant,
vestit de seda rosada,
damunt el pit duu una toia de jacints,
el seu doble cinyell centelleja de zèfirs i amatistes,
les sandàlies relligades de cintes albes
lluen perles rosades.
Atorgada li és la dignitat superior a sos germans:
és nomenat Rei de Reis.
Els alexandrins sabien certament
que tot es reduïa a paraules i teatre.
Però el dia era ple de llum, i poètic,
el cel blau i clar,
i el Gimnàs d'Alexandria
un triomf clamorós de l'art,
així com l'extraordinària magnificència dels cortesans,
i sobretot Cesarió, imatge de la gràcia i de la bellesa
(fill de Cleopatra, sang dels làgides),
així els alexandrins corrien a la festa,
i s'entusiasmaven i aclamaven,
en grec i en egipcià i alguns en hebreu,
arravatats per la fascinació de l'espectacle
-malgrat que prou coneixien la vàlua d'aquestes coses,
la sonora buidor d'aquella reialesa"
("Reis alexandrins", 1912, Konstantínos Pétrou Kaváfis, Egipte 1863-1933, Alexandria; poeta grecoegipcià)
"Tots els governs monàrquics són militaristes. La guerra és la indústria que escampen; i el saqueig la fita que pretenen. Mentre continuïn existint tals governs, la pau no estarà segura ni un sol dia" (Thomas Paine, 1737-1809, escriptor anglès).
"Tota corona noble és i serà sempre en la terra una corona d'espines" (Thomas Carlyle, 1795-1881, historiador, crític i pensador social escocès).
"La corona reial no guareix el maldecap" (Benjamin Franklin, 1706-1790, estadista, científic i filàntrop nordamericà).
"Deixeu-me dir-vos amb tota franquesa que aquest negoci de ser rei no m'ha donat res personalment tret de maldecaps" (Mohammed Reza Pahlavi,1919-
"Encara que els reis actuïn bé, hom en malparlarà" (Marc Aureli Antoní, 121-180, emperador i filòsof romà).
CÀSTIG AL REI
"Et trauran d'enmig dels homes i viuràs amb animals feréstecs; t'alimentaran d'herba com els bous i aniràs xop de rosada; així passaran set anys, fins que reconeguis que l'Altíssim és l'amo dels reialmes humans i que els dóna a qui vol. I l'ordre de deixar les arrels amb la soca de l'arbre, vol dir que el regne et serà retornat tan aviat com reconeguis que el Déu del cel és l'únic amo" (Daniel 4:22-23, profeta major jueu durant la captivitat de Babilònia, s. VI a. C., al rei Nabucodonosor)
"El rei de Babilònia no fou res de supèrbia només quan pronuncià mots orgullosos, sinó també quan encara no s'havia enorgullit amb les seves paraules...es posà davant de tots en el seu pensament. Els mots obriren la porta a la revenja d'aquella ira que havia encès l'orgull amagat" (Regla Pastoral, 1:4, 591, de Gregori el Gran, ca. 540-604, bisbe de Roma).
"També el dominador del poble jueu, el rei de Babilònia, abandonat dels seus, fa penitència i es purifica amb set anys de misèria. La seva cabellera esbullada supera les crineres dels lleons, i la seva paor, la paor dels bàrbars i les seves mans amb llargues ungles ganxudes imiten les de les horribles àligues, mentre menja fenàs com els bous o, com un remugant, mastega palla d'herba. Aquesta penitència el reconcilia amb Déu i el torna al seu antic regne. Déu acceptava aquell de qui els homes fugien espaordits, mentre ell era feliç amb la calamitat d'aqujells mals tractes. Aquesta és l'amputació de la qual he parlat; qui pugui suportar-la recobrarà la salut (espiritual)" ("Exhortació a la penitència" del bisbe Pacià de Barcelona, 370-390).
DECADÈNCIA I FI DE LES MONARQUIES
"Un rei està perdut si no refusa l'adulació i si no prefereix els que diuen audaçment la veritat" (François de Salinhac de la Mothe, Fénélon, 1651-1715, clergue i escriptor occitanoparlant)
"Un regne fundat damunt la injustícia mai no perdura" (Luci Anneu Sèneca, 4 ó 2 a.C.-65, escriptor i filòsof estoic hispanoromà).
"Una monarquia és un comerciant que navega bé, però xocarà de vegades contra una roca, i se n'anirà al fons; una república és una barca que mai no s'enfonsarà, però que té sempre els peus dins l'aigua" (Fisher Ames, 1758-1808, un dels pares fundadors oblidats dels EUA).
"El rei està envoltat de gent que no pensen sinó a divertir-lo i a impedir que pensi en si mateix. Perquè, per molt rei que sia, és desgraciat si hi pensa" "¿Qui se sent desgraciat per no ser rei, sinó un rei destronat?"
Blaise Pascal (1600-1662) Filòsof i escriptor occità.
"Una monarquia és la més cara de totes les formes de govern, l'Estat monàrquic exigeix una desfilada costosa, i el qui depèn del seu propi poder per a regnar, ha de reforçar-lo tot subornant l'actiu i emprenedor el qual no pot intimidar" (James Fenimore Cooper, 1789-1851, novel•lista estadounidenc)
"La por de canvi desconcerta els monarques" (John Milton, 1608-1674, poeta èpic anglès).
"L'autoritat s'oblida en un rei agonitzant" (Lord Alfred Tennyson, 1809-1892, poeta líric i elegíac anglès).
"Totes les coses humanes acaben decaient, i quan convoca el destí, els monarques han d'obeir-li" (John Dryden, 1631-1700, poeta, dramaturg i crític anglès).
"Una vegada que les trampes de la monarquia són toquejades, és com obrir una tomba egípcia, l'interior tendeix a esfondrar-se" (Anthony Sampson, 1926-2004, escriptor britànic socialdemòcrata)
PLANTAR CARA AL REI, CRÍTIQUES ALS REIS
"La major jihad (guerra santa) és dir la veritat davant del rei" (Hadith).
"Encara que Pan Zagloba servava el seu aspecte tranquil i coratjós, el cor li bategà més fort dins el pit a la vista del príncep, perquè Bogislau era un mal enemic i tots tenien por del seu poder" ("Un heroi polonès-Pan Wolodyjowski"
"De les diverses formes de govern que han prevalgut al món, una monarquia hereditària sembla que presenti el perfil més procliu per a la burla" (Edward Gibbon, 1737-1794, historiador anglès).
"Les versions oficials sobre els festeigs entre cases de les famílies reials són la mena d'arranjaments rosa per a la foto que molts fidels súbdits ja intueixen o imaginaen que són més o menys falsos, però que la majoria s'estimen creure o fer que s'ho creu per no contradir la Dictadura Mediàtica dels poderosos, i no ser tatxat de "rar", de dissident per qualque esbirro del poder. Altrament –si vols consolar-te- recorden la preciosa infantesa: són contes de fades per a adults infantilitzats, si bé per darrere el que hi ha sovint, lògicament, és faràndula de luxe" (Autocitació)
"És fàcil criticar i trobar culpes en la conducta dels reis, i també escriure articles furiosos contra ells per diaris, o fer discursos violents en contra per plataformes. Qualsevol ximplet pot estripar repetidament una peça de roba costosa, però no tots els homes poden retallar i fer-ne una. Esperar perfecció dels reis, primers ministres, o governants de qualsevol rei, és absurd i irracional. Demostraríem més seny si hi pregàvem més, i criticàssim menys" (John Charles Ryle, 1816–1900, bisbe anglicà).
"No hi ha res de tan insegur com la grandesa dels reis" (¿Quiló o Chilón de Lacedemònia, s. VI a. de C., un dels Set Savis de Grècia?).
"Tot aquell qui no en sap, encara que sia senyor i príncep, pot i ha de ser tingut dins el nombre de la plebs" (Miguel de Cervantes Saavedra, 1547-1616, escriptor hispànic, cim del Segle d'Or foraster).
"Fins i tot en el tron més alt, hom se senta sobre el seu cul" (Michel Eyquem de Montaigne, de Bordèu e Peiregòrd, 1533-1592, filòsof gascó).
"El primer que fou rei va ser un soldat afortunat: Qui serveix el seu país bé no té cap necessitat d'avantpassats" ("Candide", de François Marie Arouet Voltaire, 1694-1778, filòsof racionalista i escriptor il•lustrat francès).
"Reis o governants no són els qui duen ceptre, sinó els qui saben manar" (Sócrates d'Atenes, 470 ó 469-399 a. de C., filòsof grec, creador de l'ètica).
"Qui és amable és lliure, encara que sia un esclau; i qui és dolent és un esclau, encara que sia un rei"
(Sant Agustí, teòleg i bisbe de Bona del 396 al 430, un dels Pares Llatins de l'Església. 354-430).
ANTIMONÀRQUICS
"Un monarca, quan és bo, té el dret a la consideració que podem concedir a un pirata que es queda a l'Escola Dominical carregat de delictes; quan és dolent, no té dret a res de res" (Mark Twain, pseudònim de Samuel Langhome Clemens, 1835-1910, escriptor i periodista estadounidenc)
"Oh que se m'asseiés tan alt com la meva ambició, i posaria el meu peu despullat als colls de monarques" (Horace Walpole, 1717-1797, 4t Comte d'Orford, polític, escriptor londinenc autor de la 1ª novel•la gòtica).
------------
Be smarter than spam. See how smart SpamGuard is at giving junk email the boot with the All-new Yahoo! Mail
[Non-text portions of this message have been removed]
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest és un grup sobiranista català i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligiós. Es una iniciativa espontània, espontaneïsta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religió o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideològics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCIÓ!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar és un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Si no vols rebre els missatges d'algú en particular, no cal donar-se de baixa del grup, és més fàcil filtrar aquest algú.
4-Els missatges d'aquest grup es pobliquen també al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
Change settings via the Web (Yahoo! ID required)
Change settings via email: Switch delivery to Daily Digest | Switch format to Traditional
Visit Your Group | Yahoo! Groups Terms of Use | Unsubscribe
__,_._,___
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada