Injúries al Rei
Marina Albiol
Aquest estiu The Times assegurava que "durant 30 anys ha estat idolatrat, mentre viatjava en costosos iots, feia carreres de motos, gaudia d'una vida luxosa i rebia un tractament respectuós que altres monarquies europees ni tan sols poden imaginar. Però ara hi ha indicis que el Rei Juan Carlos corre el risc de perdre el favor dels seus súbdits". El conservador diari britànic alertava de la creixent pèrdua de popularitat del monarca espanyol. Un periòdic propietat del neocons Rupert Murdoch (és a dir, de dretes de tota la vida) feia un repàs sobre l'actualitat que rodeja la corona per concloure que "per al monarca espanyol, coronat per ordre del dictador Franco a la seva mort el 1975, les coses no van, darrerament, pel camí que desitjaria".
Jo supose que si The Times es publicara a Espanya la fiscalia haguera denunciat la publicació d'ofici i algun jutje haguera decretat el segrest de la publicació però, afortunadament, a la resta d'Europa existeix llibertat d'expressió. Llibertat que encara no gaudim a l'Estat espanyol. Perquè, a pesar que la Constitució al seu article 16.1 garanteix la llibertat ideològica i l'article 20.1 reconeix i protegeix el dret a expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l'escriptura o qualsevol altre mitjà... als darrers mesos estem assistint a tot un seguit de lamentables fets que posen en dubte aquests dos drets fonamentals: tant el de la llibertat d'expressió com el de professar qualsevol ideologia amb llibertat.
Per això, des d'Esquerra Unida vam intentar demanar a Les Corts Valencianes que instaren el Congrés dels Diputats a despenalitzar les "injuries al Rei" amb l'objectiu de salvaguardar la llibertat d'expressió i garantir el dret a la llibertat ideològica dels republicans i les republicanes. Dic que ho intentarem perquè el Partit Socialista, trencant la norma que havia seguit des de l'any 95, va vetar la proposta amb la complicitat, com no, del Partit Popular. La paradoxa era insuportable. Els dos partits majoritaris s'unien per tal de censurar una proposta que pretenia reivindicar un dels drets més importants de tots, el de la llibertat d'expressió. Sense el que no existeix democràcia creïble de ningun tipus. Açò ens va impulsar a defensar la proposta, per sobre de l'ordre del dia i de la censura 'llunàtica' dels socialistes i els vells mètodes rescatats pels populars.
El resultat ja el coneixeu, sens va negar la paraula des de la Mesa de Les Corts, on la presidenta va fer un ús dictatorial del seu paper de moderadora. Però el fet no és més que un nou capítol de persecució de l'ideari republicà. Centenars de milers de republicanes i republicans veuen impotents als darrers mesos com se'ls nega, fins i tot, els drets més bàsic, inclosos el de la llibertat d'expressió i d'ideari. I entre tots ells, el més important de tots, el dret a triar lliurement. El mateix que se'ns ve negant des de fa 30 anys.
I, a pesar de tot, any rere any, a tot arreu es multipliquen les plataformes i els actes que sobrepassen els intents del poder econòmic, polític i mediàtic per acallar la veu del republicanisme. I això, perquè la tricolor continua espantant als qui han convertit el sistema en una gran ruleta de joc i mantenen la voluntat popular segrestada a punta de bitllets. Elegir mitjançant el vot al màxim representant de l'Estat, no és cap capritx, és una imperiosa necessitat de salut democràtica, tot i que els valors republicans van molt més enllà. República significa, en primer lloc Democràcia, perquè si no se'ns reconeixen tots els nostres drets individuals i col·lectius podrem parlar de dictadura o de despotisme, però no mai de Democràcia. Però també vol dir llibertat, igualtat i solidaritat. Un sistema just. Un camí cap a l'emancipació.
Marina Albiol és Diputada d'EUPV i Compromís a Les Corts
------------
El Borbó i ZP perden el cul per tapar els tripijocs d'Aznar fent les amèriques i intents de cops d'estat.
Nova entrada a La muntanya russa:
Diumenge, 11 de novembre de 2007
Un rei mal educat
Que Hugo Chávez es carregós ho sap tothom. Que es una mica bananero, també. El que no sabíem tanta gent és que després de tants esforços esmerçats i tants diners gastats en una educació refinada d'acord a la seva categoria nobiliària, el rei d'Espanya fos un bocamoll a l'alçada de pensionista de sol i sombra a la vora de la barra. Fins la seva cara transmetia una vermellor sospitosa. A Xile, ja se sap, el vi és molt bò i a la Vall d'Elqui es destil·la un pisco excel·lent.
El "¿Por qué no te callas?" arriba després de mesos de disbauxa i disbarats a l'entorn monàrquic espanyol. La darrera visita al Marroc, a Ceuta i Melilla, a més de fer emprenyar el seu nebot alauita ha fet aflorar altres detalls que han passat més de resquitllada com el fet que els nens tinguessin festa a les escoles. Com quan Franco anava de visita i es volia garantir la presència de devots al carrer.
Per la ràdio episcopal l'inefable Federico Jiménez Losantos fa temps que belluga ombres sobre la imatge de Juan Carlos demanant de forma insistent la seva abdicació en favor del seu fill. Talment, tot plegat com un retorn al passat quan Juan Carlos príncep li va fer el llit al seu pare en la successió, parèntesi inclòs, d'Alfonso XIII.
A tot això hi hem d'afegir que Catalunya no vol rei. No vol rei i menys borbó. I a sobre el cremen. Són molts mesos de tensió, d'aguantar com la seva imatge intocable s'ha anat fent mundana, de veure que els seus pròxims parlen i comenten i venen anècdotes que no són tant campechanas. Són temps de dir estirabots, de donar plantades per resposta, d'aguantar les dolences en secret i de sentir crítiques des de dins i des de fora dels seus cercles.
El rei d'Espanya està malalt i a aquest pas li fallarà el cor. No pas de treballar, sinó de veure que la seva monarquia és tant fràgil després d'haver menjat tants gripaus i traït fins al seu pare i haver matat el seu germà en aquest tortuós camí fins al reialme.
------------
Editorial de La Jornada (México): El rey está nervioso
El incidente protagonizado ayer en la clausura de la 17 Cumbre Iberoamericana por el rey Juan Carlos I y el presidente venezolano, Hugo Chávez, es reflejo fiel de la relación imperante entre el régimen español y algunos gobiernos latinoamericanos cuya visión se aleja cada vez más del antiguo centro colonial.
La insólita salida de tono de Juan Carlos, mandando callar a Chávez, dio el tono a una reunión en la cual, por primera vez en esas encerronas de altos vuelos, los empresarios españoles fueron objeto de duras críticas de los gobernantes de Argentina, Venezuela y Nicaragua.
El colofón, ayer, fue la reiteración de los calificativos que Chávez endosó el viernes al ex presidente español José María Aznar; "fascista", lo llamó, tras decir que era el encargado de vender el discurso de Washington. También recordó el apoyo que el empresariado hispano dio al fallido golpe de Estado perpetrado en 2002 contra el gobierno de Caracas.
Cierto es que el presidente venezolano interrumpió a su homólogo español, José Luis Rodríguez Zapatero, cuando éste defendía la honorabilidad de Aznar argumentando que "no es aceptable" que en un foro democrático hubiera descalificaciones a personas que gobernaron como fruto de la voluntad popular.
Pero de ahí a que el rey español, en un foro democrático, mande callar a alguien, hay, cuando menos, un pequeño abismo conceptual. Es entendible que el monarca hispano tenga últimamente sus nervios en estado de alta tensión. Allá en su país les dio recientemente por quemar retratos de él, e incluso se hizo mundialmente famosa una caricatura del semanario El Jueves donde aparecían su hijo y príncipe heredero Felipe con su esposa Letizia en un acto sexual. El cartón, muy discutible, fue hecho célebre por la respuesta de celosos jueces que cerraron filas en defensa de la inmaculada corona, queriendo dar a entender que la realeza es una divinidad encarnada con la que nadie puede meterse.
De manera que el estado de nervios del rey se plasmó ayer en Santiago de Chile, en un país que como España vivió en carne propia los estragos de una dictadura. Y con un gesto antidemocrático, Juan Carlos I puso una pica en Flandes y envió el mensaje de que no se aceptará, al menos por parte de la corona española, que sus antiguos súbditos cuestionen a ex gobernantes y empresarios de aquel ultramarino reino.
Que Chávez tilde de fascista a Aznar no debe sorprender a nadie mínimamente informado sobre los dichos injerencistas del líder ultraderechista español. Y en efecto, que muchos españoles crean en él y voten por la opción política que representa, pues es un asunto muy de ellos. Pero que Rodríguez Zapatero diga que con ello se ofende al pueblo español…
Mayor fue el desprecio –¿democrático?– que Aznar mostró hacia millones de sus paisanos que en las calles dijeron no a la intervención del trío de las Azores (Estados Unidos, Gran Bretaña y España) en Irak, agresión ilegal, contraria a derecho, antidemocrática y, ¿por qué no?, fascista. Y ello no quiere decir que esos pueblos sean fascistas, en absoluto.
Aznar, cabeza visible de la democracia intolerante, y defendido ayer por el socialista Rodríguez Zapatero, sigue poniendo en jaque al estado de derecho español con su máxima fijación: que la voladura de trenes en Madrid del 11 de marzo de 2004 fue maquinación de ETA. Los jueces ya han dicho que no, que los etarras nada tienen que ver.
Aznar perdió las elecciones por mentiroso, por tratar de vender a su pueblo, cuatro días antes de las elecciones de 2004, que ETA era autora del criminal atentado. Y también defendió esos días y noches su nefasta alianza con Washington y Londres. Todo era una mentira. La mitad de sus compatriotas no le creyeron. Y perdió el poder.
No le correspondía a Juan Carlos I callar a nadie. A menos que quiera demostrar que en esas cumbres se hace lo que él ordena. Tal vez está cansado, y nervioso, porque en su paíscrece imparable un estado de opinión que cuestiona todo, incluyendo la vigencia de la monarquía.
Tal vez el problema estriba en que siendo que en España no dice, o no se atreve, a decir lo que realmente siente, cuando viene a sus antiguos territorios aprovecha para dictar una cátedra tan obsoleta como la misma monarquía.
Ojalá el monarca y Rodríguez Zapatero entiendan de una vez por todas que deben hablar de igual a igual hasta con los que se expresan, según ellos, en términos "políticamente incorrectos". Máxime si se tiene en cuenta que algunos empresarios españoles, apoyados silenciosamente por su gobierno, alientan asonadas como la de Venezuela. Y sin olvidar el trato humillante que regularmente reciben los emigrantes latinoamericanos que recalan en la península ibérica. De ahí también el reclamo del presidente de Ecuador por la brutal agresión xenófoba sufrida por una conciudadana en el Metro de Barcelona. Claro, su homólogo colombiano Álvaro Uribe nada dijo de la golpiza que días después le propinaron en Madrid a un emigrante colombiano.
¿Estará de más exigir que Juan Carlos I de España y Rodríguez Zapatero, con todo y su talante, entiendan y asuman que la democracia es para todos y en toda su expresión?
------------
Chávez: Amèrica ja no calla
David Segarra
Amèrica Llatina ha vist al rei espanyol intentar fer callar a un president de la regió. I a Caracas, Buenos Aires i Brasilia, avui en dia, les coses es veuen molt diferents a com es veuen a Madrid, Paris i Washington. Fent una comparativa es pot detectar com a la majoria dels mitjans espanyols es debat sobre mala educació i formes i es condemna a Chávez de manera automàtica. Mentre, als mitjans llatinoamericans hi ha una pluralitat d'opinions, però coincideixen en considerar un acte d'una prepotència intolerable el que un monarca tracte de fer callar a un president electe. El fons de tot és que la nova Amèrica es sent forta i autònoma i es sent capaç de parlar-li de tu a tu a les potències i antigues metròpolis. Cal entendre que ací es percep la monarquia com un símbol del passat genocidi indígena i l'esclavitud o del recent enfonsament de les economies argentina, nicaragüenca i boliviana. Coneguent la història d'Espanya a Amèrica, el rei li calia haver-se quedat callat.
Això s'anomena diplomàcia i educació.
Zapatero va dir que cal respectar els presidents democràtics malgrat les diferències polítiques. I té raó, però per a Veneçuela és democràtic Aznar que va tractar d'instaurar una dictadura estil Pinochet? I a més perquè el president d'Espanya està obligat a defensar la guerra bruta dels anteriors governs? Perquè, no ho oblidem, el president coneix perfectament que l'ex president i el seu govern van participar en el Cop d'Estat contra Veneçuela al 2002. I ho sap perquè precisament va ser el seu ministre d'exteriors Moratinos qui va donar les proves a la Comissió d'Exteriors del parlament espanyol. Cal assenyalar també que tres dies abans que Chávez parlara en la Cimera Iberoamericana, antixavistes van disparar i intentaren linxar a un grup d'uns 100 estudiants d'esquerres. Allò a destacar és que molts dels atacants provenien de la Universitat Catòlica Andrés Bello que té signat un conveni de col·laboració amb la Fundació FAES d'Aznar. O que Mayor Oreja va aparèixer,
coincidentment amb els disturbis, a Veneçuela donant suport a la lluita de la dreta opositora. O que Nuevas Generaciones està col·laborant activament amb els grups que estan fent kale borroka a les universitats privades veneçolanes. Així que Zapatero, en compte de defensar l'honor d'anteriors governs hauria d'investigar el suport d'Aznar i el PP al colpisme.
Per entendre el que està passant, és important que no ens enganyem: no és Veneçuela qui està aïllada a Amèrica, sinó la política nord-americana i europea. L'onada de governs nacionalistes i progressistes ja és majoria al continent i va des de Brasil a l'Equador, de Bolivia a Nicaragua i arriba fins Argentina i Veneçuela. La crítica contra les polítiques neoliberals d'Estats Units, Europa i el Banc Mundial és ja la posició comú. En aquest context, el rei, que no és precissament un expert en geopolítica, no ha entès que els indis, els negres i sudaques ja controlen el seu petroli, gas i aigua i estan construïnt satel·lits, ordinadors i telèfons mòbils. I li molesta que li parlen com iguals, fins i tot orgullosos i impulsius com Chávez. No ho pot tolerar. Doncs ho sentim majestat, però Amèrica Llatina ja no calla. Amèrica està unida en un desig de sobirania i independència i disposa de les ferramentes polítiques i econòmiques per a que es faça realitat. Amèrica està unida i ja
no la fan callar.
David Segarra viu a Veneçuela, és fundador del periòdic valencià L'Avanç i col·labora amb TeleSur, Vive Tv i Ávila TV.
------------
Ask a question on any topic and get answers from real people. Go to Yahoo! Answers.
[Non-text portions of this message have been removed]
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest és un grup sobiranista català i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligiós. Es una iniciativa espontània, espontaneïsta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religió o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideològics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCIÓ!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar és un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Si no vols rebre els missatges d'algú en particular, no cal donar-se de baixa del grup, és més fàcil filtrar aquest algú.
4-Els missatges d'aquest grup es pobliquen també al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
Change settings via the Web (Yahoo! ID required)
Change settings via email: Switch delivery to Daily Digest | Switch format to Traditional
Visit Your Group | Yahoo! Groups Terms of Use | Unsubscribe
__,_._,___
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada