Carod defensa la vigència del comte Guifré el Pilós El vicepresident del govern català, Josep-Lluís Carod-Rovira va presidir divendres a Ripoll els actes commemoratius de la inauguració de la tomba del comte Guifré el Pilós, pare fundador de la nació catalana.
Carod va assistir a la constitució de la Comissió Tècnica del Mil·lenari de l'Abat Oliba 2008. Més tard, a les 19:15 h, va tenir lloc al temple del monestir l'acte en què van prendre la paraula l'alcaldessa Teresa Jordà i el vicepresident. L'actriu Montserrat Carulla va recitar un poema. Finalment, es va fer una ofrena floral a la tomba del comte.
En el seu parlament, Jordà va demanar a Carod que "Ripoll sigui tingut més en compte perquè és un referent a nivell de país".
-----------
És que Guifré el Pilós és el fundador de la nació catalana.
Llàstima que quan morí partí els comtats entre els seus fills. Va ser un gran error, perquè es passaren gran part de l'Alta Edat Mitjana barallant-se entre ells, quan si hagueren estat units, hagueren avançat molt la Reconquesta i la història haguera estat diferent...
Vaja, igual que ara.
------------
Guifré el Pilós és totalment històric (no és per ex. com l'heroi Otger Cataló, del qual no està demostrat que existís realment): era un comte que deixà de retre homenatge a la Dinastia merevíngia una volta s'extingí. Uns anys abans el Khalifat havia saquejat tot Catalunya Vella i els francs no havien mogut un dit per defensar-la. Així que es declararen independents. GUIFRÉ FOU L'ARTIFEX DE LA INDEPENDÈNCIA CATALANA DEL REGNE FRANCÈS.
El que sí que és llegenda és allò de l'origen de les 4 barres. De fet l'origen és cabalístic, i té a veure amb les 4 lletres del nom de Jahvè (el dit "Tetragrammaton"
A més, per curiositat, està canonitzat, a què no ho sabíeu? És SANT Guifré el Pilós.
""""""""""""
La ridiculització com a arma d'autoodi anticatalà
"Maragall ho va veure clar: "Porque he aquí cómo mata la parodia: se fija en el gesto descompuesto del hombre apasionado, lo vacía de pasión, pone en vez un sentimiento pequeño y he aquí el héroe convertido en mamarracho. Y el pueblo ríe, ¡infeliz!, y le están matando el alma. "La venganza catalana": "La venjança de la Tana". ¡Ja, ja, ja! ¡Qué exacto, qué bien encontado, qué divertido! Y el sentimiento catalán de lo heroico se va al diablo" (...) Ara que parlem amb tot l'espinguet de desmitificació serà profitós de popularitzar-
RIDICULITZAR ELS REFERENTS NACIONALS CATALANS PERQUÈ TOTHOM EN FUGI
http://www.radiocat
28.10.2007 - 07:33
"Qui penjarà el cascavell al gat?"
QUIM GIBERT, psicòleg
Durant segles els portuguesos, de primer, i els espanyols, més tard, van efectuar innombrables expedicions Àfrica endins a la caça d'esclaus. Un cop capturats calia encaminar-se fins la costa atlàntica i, per tant, travessar a peu bona part del Sàhara. Arribats vora mar, aquell botí humà era embarcat de qualsevol manera cap a Amèrica. Al Sudan, els expedicionaris europeus van ensopegar amb els felates. Quan un membre d'aquesta tribu era pres tenia la consigna de deixar-se caure a terra, de tal manera que per moure'l l'havien d'arrossegar. Els felates captius tampoc menjaven, ni bevien, ni parlaven, amb la qual cosa gairebé sempre se'ls morien pel camí. Com que no sabien què fer amb els presoners d'aquesta tribu, els portuguesos s'avisaren entre ells que encalçar els felates no els era rendible. Lluís Maria Xirinacs, que és el difusor d'aquest relat històric a casa nostra, conclou: «Els caçadors els obviaven i la tribu, fora de les primeres víctimes, va romandre lliure de
visites d'esclavistes» (dins el llibre Què ens mou?). Xirinacs afegeix que amb el sacrifici d'uns quants se salvaren moltes vides: «Si cada un, solidàriament, intentava protegir la seva tribu, amb tres o quatre n'hi havia prou. És la no cooperació portada a l'extrem».
Si la no cooperació acostuma a enfonsar, tard o d'hora, les pretensions de l'opressor, la cooperació acostuma a desencadenar justament el contrari. En aquesta línia, els catalans tendim a ser crítics amb Espanya, fins al punt de voler abandonar-la, però amb la nostra forma d'actuar l'únic que aconseguim, en la majoria de casos, és cooperar activament amb l'Estat. Per trencar precisament aquesta dinàmica, la plataforma Sobirania i Progrés estudia vies de desobediència fiscal «per resoldre el tema de l'expoliació» (Avui, 2-3-07) i s'ha fixat assolir un milió de signatures que els permetin reclamar la transferència a Catalunya en matèria de celebració de referèndums.
Martin Luther King apuntava que si un poble és capaç d'aplegar un petit tant per cent de persones decidides a anar a la presó per una causa que creu justa, llavors cap obstacle el pot detenir. En terra catalana, però, pràcticament ningú està disposat a jugar-se-la en bé del nostre alliberament nacional. Això delata que tenim molts dubtes a l'hora de creure en nosaltres. No oblidem que la malfiança i la desunió interna traspua vulnerabilitat. I que, aleshores, som molt més fàcils de dominar.
Per l'escriptor Sebastià Alzamora, allò que ens paralitza és el repertori inacabable de temors que els catalans hem desenvolupat; «entre els quals destaca amb llum pròpia el temor –potser fóra més adequat dir-ne el pànic- a fer el ridícul» (Avui, 7-4-07). Aquest sentit tan acusat del ridícul no existiria si abans no s'haguessin produït veritables linxaments mediàtics (Jordi Pujol, Joan Maria Pujals, Josep-Lluís Carod-Rovira. ..) quan la metròpoli considera ofensius certs plantejaments catalanistes. És a dir, es tracta de ridiculitzar al màxim els referents nacionals catalans a fi i efecte que tothom en fugi per no haver de passar la mateixa vergonya. Alzamora pensa que el ridícul no és més que una modalitat de l'error «i l'error, per molt que ens disgusti admetre-ho, és imprescindible per arribar a aconseguir l'encert (...) fer algun cop el ridícul sol ser una bona manera de prendre impuls a continuació en la direcció adequada». La reacció dels felates en ser capturats
devia ser vista d'allò més ridícula per portuguesos i espanyols. Però aquests darrers saben més bé que ningú que «quien la sigue la consigue».
#yiv1319593974 #message94403455166
------------
Ask a question on any topic and get answers from real people. Go to Yahoo! Answers.
[Non-text portions of this message have been removed]
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest és un grup sobiranista català i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligiós. Es una iniciativa espontània, espontaneïsta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religió o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideològics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCIÓ!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar és un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Si no vols rebre els missatges d'algú en particular, no cal donar-se de baixa del grup, és més fàcil filtrar aquest algú.
4-Els missatges d'aquest grup es pobliquen també al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
Change settings via the Web (Yahoo! ID required)
Change settings via email: Switch delivery to Daily Digest | Switch format to Traditional
Visit Your Group | Yahoo! Groups Terms of Use | Unsubscribe
__,_._,___
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada