La llei de ferro d'Esquerra
http://reset-
Quan el sociòleg alemany Robert Michels va publicar al 1911 el seu llibre "Zur Soziologie des Parteiwesens in der modernen Demokratie. Untersuchungen über die oligarchischen Tendenzen des Gruppenlebens"
En efecte, com a resultat de l'estudi del Partit Socialdemòcrata Alemany del seu temps Michels va concloure que el funcionament intern de la majoria de partits polítics es regeix per l'anomenada "llei de ferro de l'oligarquia". Aquesta llei diu que les organitzacions esdevenen burocratitzades en crèixer, formant una èlit que contraposa l'eficiència a la democràcia interna: com més gran és el lideratge dels dirigents més petita és la democràcia interna del partit.
En el cas d'ERC aquesta norma s'agreuja encara més per la multiplicitat de sectors i l'existència de pugnes de lideratge entre ells, per la qual cosa la democràcia interna se'n ressent encara més.
Tota aquesta teòrica ve a tomb del trist episodi viscut aquest cap de setmana passat amb la confecció de les llistes electorals d'aquest partit. La història és coneguda perquè tots els mitjans de comunicació se n'han fet ressò àmpliament: el Consell Nacional d'ERC va ratificar les candidatures promogudes per la direcció en les quatre circumscripcions, tot i que en els casos de Tarragona i Lleida existien altres candidats (Jaume Renyer i Antoni Bertran, respectivament) que comptaven amb el suport majoritari de les bases del partit, segons les eleccions territorials realitzades a tal efecte. És a dir, que un partit estatutàriament assembleari es passa pel forro l'assemblearisme dels seus propis estatuts quan li convé a la direcció. Suposem que això deu ser com a conseqüència de "l'esforç de cohesió interna davant el perill de divisió" que demanava Joan Puigcercós aquest diumenge en una entrevista a El Punt. Però a nosaltres ens recorda més a Maquiavel quan recordava que la
política és l'art de conquerir el poder i mantenir-lo. Per fer-ho, tots els mitjans són lícits, deia.
Aquests fets se sumen a la candidatura non nata d'Elisenda Paluzié com a número dos per la llista per Barcelona. Després d'uns tumultuosos esdeveniments a l'interior de la Plataforma Sobirania i Progrés que van acabar com el rosari de l'aurora, la professora de Teoria Econòmica de la UB va sortir projectada com a possible acompanyant de Joan Ridao al Congrés dels Diputats perquè "dóna el perfil" que es buscava per aquest lloc, segons les cròniques de fa un parell de mesos. Què ha passat després? Les males companyies que sovinteja li han costat el càrrec? Podeu preguntar-li directament a la nostra economista. No us costarà gaire. A hores d'ara posa a parir a la direcció d'ERC davant de qualsevol que vulgui escoltar-la.
Com a conclusió de tot plegat i en homenatge al company blocaire Manel Bargalló i Alabart, que ha decidit tancar el seu bloc, reproduirem aquí la seva anàlisi en relació al tema que ens ocupa, extreta d'un post que va publicar al juliol d'aquest mateix any: "Com les empreses, hi ha partits amb un tarannà més obert i participatiu i d'altres que són més jerarquitzats i dirigits. Hi ha partits que el seu secretari general té un control absolut de l'organització perquè molts dels seus militants tenen el sou depenent de si el secretari general ho vol o no ho vol. També en molts partits les llistes electorals, que recordem que a casa nostra són tancades, es proposen a dit pel secretari general al comitè executiu per tal que l'aprovi. Si el secretari general no vol que un nom no hi sigui, aquest no surt a la llista proposada i el consell executiu no l'aprova. Es queda fora sense possibilitats derepetir o estrenar un escó o regidoria."
I per acabar, un altre recordatori. En aquest cas per la visionària secretària d'organització d'ERC, Pilar Albiol, que a preguntes d'El Periódico (del 25 d'octubre) sobre el procés d'elaboració de les llistes al Congrés dels Diputats va respondre: "no es preveu conflictiu".
------------
Gran article de Hèctor López Bofill, que segons diuen a e-notícies li ha tancat la porta a Erc, ja que Carod el considera "xenòfob".
http://www.e-
El president d'Esquerra, Josep-Lluís Carod-Rovira, no permetrà, "mentre sigui president", l'ingrés a ERC d'Hèctor López Bofill, com a conseqüència d'un article que l'escriptor va publicar al diari 'Avui' el passat 24 de setembre, segons publica 'El Periódico' en el seu apartat 'BCN Confidencial'
En aquest article, Bofill atacava "la bossa de la immigració espanyola no assimilada", en la figura del "més il·lustre representant del gran gueto, el Molt Honorable José Montilla". "A Catalunya ens hem dedicat a premiar la no integració i, en concret, hem premiat una persona d'un perfil formatiu molt baix en comparació amb els mateixos nouvinguts", lamentava Bofill, a més de retreure que "entre tots hem tolerat i fomentat la pervivència del gran gueto" i denunciar que la Corpo està "infestada de referents espanyols".
L'article de l'escriptor s'iniciava tot afirmant que "a diferència de la majoria de països europeus, la inquietud que genera la nova immigració entre nosaltres no ve tant perquè d'aquí a un parell de generacions els xinesos de l'Arc de Triomf continuïn parlant només en xinès sinó perquè ho facin en castellà. No cal dir que, si la imminència d'aquest risc es percep amb tanta intensitat, això té la seva causa en el quadre sociològic anterior: el d'una immigració massiva d'arrel espanyola que en gran part s'ha mantingut en un horitzó mental aliè al país. Els problemes de desintegració social que deriven dels petits guetos de la nova immigració amenacen els fluxos de continuïtat de la cultura catalana, perquè entre tots hem tolerat i fomentat la pervivència del gran gueto: la dels fills i els néts de la immigració atiada durant el franquisme que, amb certs matisos, viuen a les ciutats catalanes com si visquessin a Leganés o a Dos Hermanas".
"Tot i que després ens diuen que no som respectuosos amb el pluralisme, vet aquí que tota la política catalana per acció o per omissió gira al voltant d'aquest col·lectiu. Per acció, perquè els complexos de l'esquerra catalana, parapetats en sofisticades construccions intel·lectuals com l'independentisme no nacionalista i el catalanisme sense patriotisme, han catapultat a la presidència de la Generalitat el més il·lustre representant del gran gueto, el Molt Honorable José Montilla, que de tant en tant es permet la gosadia d'afirmar que la qüestió de la identitat és allò que llasta el progrés del país. Però la bossa de la immigració espanyola no assimilada també domina la política catalana en allò que no es fa. El pacte entre forces nacionals (encara majoritàries al Parlament de Catalunya) que propulsin un procés d'autodeterminació es retarda ad calendas graecas (o com a mínim fins al 2014) per por que es dinamiti la tan venerada cohesió social. Se suposa que davant la
imminència d'un gest democràtic com el d'un referèndum de sobirania les masses del Baix Llobregat s'aixecaran en defensa de la nació espanyola i rebentaran la pau civil instaurada des de la Transició (o hauríem de dir des de la fi de la Guerra Civil), un escenari preocupant, sobretot perquè el primers que el posen per davant de tota acció política són l'independentisme governamental. ¿No seria més aviat tasca de Montilla, d'Iceta o de Manuela de Madre demostrar-nos que la coherència amb els seus discursos no nacionalistes reclama que s'abstinguin d'omplir estadis brandant banderes espanyoles quan decidim independitzar-
Hèctor López Bofill també recordava que "de moment, com assenyala el professor Joan Ramon Resina en un recent article publicat a Criteri -cosa que pot corroborar aquest cronista amb tota la legitimitat que li proporciona la condició d'anomenar-se López, que, sigui dit de passada, el fa immune a tota acusació de nacionalisme ètnic-, hem elevat a la màxima institució del país un immigrant que ha fet carrera política com a immigrant i que mai abans del seu accés a la presidència havia mostrat cap mena d'inclinació a participar del rerefons cultural i lingüístic que defineix la nostra consciència col·lectiva. Com remarca Resina, Madeleine Albright, Henry Alfred Kissinger o Arnold Schwarzenegger han ocupat o ocupen càrrecs rellevants a les administracions americanes malgrat haver nascut com a ciutadans d'altres nacionalitats, però han accedit a les respectives institucions a causa de la seva profunda implicació en l'univers cultural i patriòtic americà en el qual han excel·lit.
Entretant, a Catalunya ens hem dedicat a premiar la no integració i, en concret, hem premiat una persona d'un perfil formatiu molt baix en comparació amb els mateixos nouvinguts".
Finalment, l'escriptor reconeixia que "és clar que d'això en són responsables diversos agents del catalanisme amb tota la seva pilota de complexos, de falsos progressismes, de grans cabrioles ideològiques amb què encobrir l'absència de fermesa i d'autoritat que ha de revestir el poder. Des del mateix sector catalanista del PSC s'han dedicat durant més de vint anys al funambulisme polític amb artefactes incomprensibles com provar de convertir al federalisme una societat profundament mononacional com l'espanyola i encara avui el president Maragall es llança a predicar la fantasia del Partit Demòcrata com un il·luminat a mig camí entre Ramon Llull i el rei Lear arrossegant els parracs dels seus discursos utòpics per tot Europa i passant el platet entre la classe empresarial autòctona. Com que no arreglem Espanya, ni superem la nostra situació de dominació nacional, la vanitat sense límits ens porta a pensar que encara arreglarem el continent i el món. Però vet aquí que al PSC
i a la plaça Sant Jaume han acabat manant els menys federals, els menys cosmopolites, els que promouen una Corporació Catalana de Ràdio i Televisió infestada de referents espanyols, i els que entenen que per ser catalanista no cal ni que es consideri que Catalunya és una nació.
"Però el més greu és que aquesta ha estat la realitat avalada i legitimada per l'independentisme no nacionalista, per una direcció d'ERC encara tenallada per aquest temor propi del comunisme hegemònic durant el tardofranquisme de no ser prou d'esquerres si no es pacta amb l'obrerisme espanyol, que ara es dedica a proposar grans salts endavant incompatibles amb un acord de govern nacionalment de mínims. ¿Assumirà Montilla que els propers anys es traci el full de ruta cap a la sobirania? Mentre esperem el moment d'impulsar el gest secessionista, l'evaporació de la nació potser ja haurà entrat en una fase tan accelerada que no quedarà res per decidir", sentenciava Bofill.
(Llegir l'article de Bofill)
http://adjunts.
---------
S'ha de menjar cuscús, anar amb burca x casa i pensar que gent com montilla són un exemple d'integració. Si no, no tens lloc a ERC.
La gent que parla clar com en Bofill no interessa, ja que no posen dates per exercir els nostres drets. I assenyala de manera clara qui són els enemics de Catalunya: la immigració espanyola no integrada i els "catalans" unionistes, federalistes i cosmopaletos de l'autoodi.
---
Felicito als cada cop més nombrosos personatges públics que fa anys donaven suport a ERC i que ara, un cop vista l'estafa i el perill que ERC representa per la nació, han decidit començar a dir les coses pel seu nom. Ja veieu com els ho paga ERC ara.
Es veu que, segons el vasall del Virrei Montilla, en Carod, el senyor Bofill és xenòfob perquè acusa i assenyala -tal com s'ha de fer- tota aquella població que després de quartanta anys són capaços de girar-te la cara si els parles en català, és a dir, en la llengua que existeix des de segles abans que no arribessin ells. Una gent que vota partits espanyols només perquè viuen de la nostàlgia, del passat, i perquè per damunt de tot "estamos en ejpaña".
Xenòfob? Qui és el xenòfob, tros de Carallot llepa-cul de la tinya sociata, un senyor com l'Hèctor López Bofill que parla clar i català (exactament el que tu no fas), o els espanyols que expulsen catalans dels seus bars perquè parlen en català, els insulten, els fan escarni o fins i tot els assassinen (Isanta/Guillem Agulló)?
Senyor Carod, vagi-se'n a pastar fang, vostè i el seu amo Montilla, aquest colón espanyol que vostè ha imposat a Catalunya. Aquest Montilla que va planejar l'esquarterament de TV3 quan era Ministre d'Indústria. Aquest Montilla que nega la nostra història exactament com ho fan el PP i els Anos de la Ciudad. Aquest Montilla que signa al llibre d'honor de la Muntanya de Montserrat en castellà. etc.
No s'atreveixi a insultar el senyor Bofill, senyor Carod, perquè vostè és l'última persona que té dret de donar lliçons de dignitat no només a ell, sinó a tot el poble de Catalunya.
"Immigrants que han fet la carrera política com a immigrants". Exacte; Montilla ,Corbacho, Chacón i aqui podriem afeixir els botiflers Sala, Ferràn,Majó, el difunt Lluch i tots els que volgueu. Ah! i el llefiscós del Iceta.
------------
Instant message from any web browser! Try the new Yahoo! Canada Messenger for the Web BETA
[Non-text portions of this message have been removed]
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest és un grup sobiranista català i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligiós. Es una iniciativa espontània, espontaneïsta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religió o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideològics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCIÓ!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar és un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Si no vols rebre els missatges d'algú en particular, no cal donar-se de baixa del grup, és més fàcil filtrar aquest algú.
4-Els missatges d'aquest grup es pobliquen també al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
Earn your degree in as few as 2 years - Advance your career with an AS, BS, MS degree - College-Finder.net.
Fed Lowers Rates Again - Think you pay you much for your mortgage? No SSN Required - Estimate New Payment.
Change settings via the Web (Yahoo! ID required)
Change settings via email: Switch delivery to Daily Digest | Switch format to Traditional
Visit Your Group | Yahoo! Groups Terms of Use | Unsubscribe
__,_._,___
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada