divendres, de desembre 21, 2007

[catalonia-europa] 300 aniversari de la crema d'Ares a mans de les tropes borbòniques. La importància actual del genocidi anticatalà.

300 aniversari de la crema d'Ares a mans de les tropes borbòniques. una de tantes i tantes de les nostres viles arrasades pels invasors.

El pròxim 27 de desembre es commemora el 300 aniversari de la crema d'Ares a mans de les tropes borbòniques durant la Guerra de Successió i l'Ajuntament ha organitzat una sèrie d'activitats.
Més informació: http://aresdelmaestrat.cat
El Setge d'Ares fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els borbònics van prendre definitivament la ciutadella el 15 de juliol de 1708, acabant la presa del País Valencià.
El castell d'Ares, defensat per en Miguel Purroi va ser rodejat pels exèrcits espanyol i francès dirigits pel Marquès de Belport, amb suport d'artilleria i dels botiflers de Morella, la Jana, Cantavella, Benassal, Aiguaviva, el Mas de las Matas i Villafeliche.
Després de dues setmanes de setge intens, els defensors havien perdut el Raval i resistien a les murades. El 27 de desembre, després d'un intens bombardeig, els regiments francesos ocupaven la vila mentre els aliats es retiraven a la següent línia de defensa, la barbacana del castell, i els veïns fugien a la desbandada. Per assaltar la nova defensa, es va minar l'església amb càrregues de pólvora per tombar la paret que formava part de la murada, però en fracassar en l'intent de prendre el castell, Belport ordenava el saqueig i crema de la vila. Els defensors, encara dirigits per Purroy es trobaven aïllats i D'Asfeld es va retirar al setge de Tortosa, i quan el 15 de juliol el seu comandant austracista es va rendir, entre les condicions se li imposava el lliurament de la ciutadella d'Ares.
Amb la presa d'Ares, es completava la conquesta del País Valencià, i el castell fou arrasat després del seu abandó el juliol del 1708.
Obtingut de http://ca.wikipedia.org/wiki/Setge_d%27Ares

----------------------------

NETEJA ÈTNICA ESPANYOLA CONTRA LES NOSTRES VILES. DESENTERREM ELS "DESPAREGUTS" DE LA DICTADURA ESPANYOLISTA.
Quan els Borbons van conquistar la Corona d'Aragó (1707-1715), que era molt majoritàriament austracista i foralista, els borbònics franco-castellans es dedicaren a cremar, arrasar i degollar en massa moltes ciutats valencianes (Xàtiva, Vila-real, Dénia, Ares, Alcoi, Quart de Poblet, Pedreguer, Alacant, Sueca, Gandia, Villahermosa...), catalanes (Manresa, Terrassa, Lleida, St. Pol, St. Cugat, Reus...), aragoneses (Calaceit...) i illenques (Eivissa...). La dita popular de "Quan el mal ve d'Almansa a tots alcança" (dita popular valenciana que hem sentit dir sovint a mares i àvies, que segur que no sabien que hi havia hagut cap batalla a Almansa) deu ser per alguna raó: un enorme trauma col·lectiu que durà tota una generació.
http://www.tribunacatalana.org/noticies.php?idf=8236
La història és la que és:
"Y tocándome el dominio absoluto de les reinos de Aragón y Valencia se añade ahora el de justo derecho de conquista que dellos han hecho últimamente mis armas" (Felip V en el Decret de Nova Planta del Consejo de Castilla, 29-6-1707).
El contrast entre l'absolutisme castellà i borbònic i el parlamentarisme de la Corona aragonesa és evident:
"Reina, reina! Lo nostre poble és franc, e no és així subjugat com és el poble de Castella: ells tenen a Nós com a senyor, e Nós a ells com a bons vassalls i companyons" (Alfons el Benigne a sa muller la tirana intrigant Leonor de Castella, a València, després de l'ambaixada de l'heroi civil Vinatea, la qual aturà un dels primers intents de l'imperialisme castellà per subjugar valencians i tortosins).
"Les gents de Catalunya e d'Aragó viuen pus alts de cor, (perquè amb llurs prínceps) cascú pot parlar aitant com se meta en cor que parlar hi vulla, e aitantes hores ells escoltaran graciosament, e pus graciosa li respondran...E d'altra part (dits prínceps) que cavalguen tots dies per les ciutats e viles e llocs, els mostren a llurs e si un hom o fembra pobre los crida, que tiraran la regna e els oiran e els daran tantost consell a llur necessitat" (Ramon Muntaner).
Per tant, hauríem d'enfocar-ho més centrats en allò just, lògic i nostre:
http://www.unitat.org/stopparem.htm
http://www.freewebs.com/nacioncatalana/
http://www.amnistiacatalunya.org/educadors/docs/nu-civils-i-politics.htm
Sé que durant la guerra de Successió, i també durant la dels Segadors, prou viles catalanes foren cremades i arrasades, sovint amb degollines i neteja ètnica: a la de Successió conec el cas de Xàtiva, Vila-real, Manresa, Terrassa, Lleida, St. Pol, Villahermosa del Río, Quart de Poblet, Dénia...A la de Segadors: Sta. Coloma, Binèfar, Casp...
Quina vila més coneixeu que fos arrasada pels borbònics a la Guerra de Successió?
-----------
També em vindrien bé dades concretes, com ara, el cas de Vila-real (Plana Baixa):
Vila-real fou arrasat el 12 de gener del 1706: El comte de las Torres, qui baixava amb el seu exèrcit després de fracassar en la presa de Sant Mateu (Baix Maestrat), se'n ve els dies previs cap a la Plana, on el partit pagesívol i antifeudal maulet és majoritari, i pretèn atacar Castelló, on "acudía toda la gente foragida y revoltosa; y qyue en caso de querer entrar en Castellón las tropas del Rey, naturalmente hubieran sucedido muchas desgracias, porque los advenedizos micaletes y voluntarios habrían intentado hacer frente a la tropa reglada; y ésta irritada...la hubiera entrado a la fuerza con estrago..." (Pare José Vela), però el comte vol arribar a València i no s'hi entreté. Tanmateix té problemes en passar vora Vila-real, vila maulet (n'Anglesola hi és el cap dels maulets, ara no n'hi queden, d'Anglesoles, es degueren exiliar cap a Austria o Itàlia) i finalment l'atacà en una duríssima batalla al llarg de la vesprada. "Después de una desesperada lucha entre los
vecinos de Villarreal, que eran partidarios del archiduque D. Carlos de Austria, y las tropas borbónicas al mando del Conde de las Torres, asaltan éstas la villa, pasando al degüello á los que pudieron, saqueando las casas y templos é incendiando la población. 272 heroicos villarrealenses quedaron muertos en las calles, entre ellos 7 clérigos y 7 mujeres. Las tropas se llevaron más de 200 prisioneros...El convento de monjas dominicas fue también saqueado, del cual se llevaron 9 arrobas de plata de la comunidad y de los particulares que la había depositado allí...". Hi lluiten des d'ancians a jovenetes, un capellà -mossèn Tomàs Cabrera-, des de l'escala de l'antic palauet del C/Major, matà a trets 30 soldats estrangers que calaven foc a les cases (això demostra un camí més la gran implicació de tot el baix clergat dels Països Catalans en favor de l'arxiduc i dels furs); una dona mata d'un cop de còdol el comte de la Rosa. Entre els borbònics moren més de 500 soldats (molts
bascs, i també castellans i segurament francesos), la qual cosa demostra el tremp i la ràbia del bàndol maulet. El poble queda quasi tot arrasat i cremat, d'on els ve el malnom antic de socarrats (jo encara l'he sentit dir popularment, però ja poc).
En la retirada, el comte de las Torres se'n porta més de 200 vilarealencs presoners cap a Requena (la Castella fronterera), on sols n'arriben 145, potser assassinats per represàlies i males condicions. Són tancats dins el castell de Requena i, més tard, intercanviats per hostatges botiflers (de beatiful flower: el regne valencià arribà a tenir virrei aliat anglès, el general Peterborough; el "popular" Mambrú també era un general anglès d'aquesta guerra: Malborough, vencedor de Blenheim). Cal dir que de Requena és la perversa Maria Consuelo Reyna, la ultra catalanòfoba que, durant 25 anys, ha bombardejat el País Valencià amb els seus torpedes des de "Las Provincias", i ara des d'un altre diari nou que han creat amb l'ajut dels seus valedors políticoeconòmics.
A banda de Vila-real, Xàtiva, Villahermosa del Río (Alt Millars), Sant Pol, Manresa... i d'altres viles catalanes foren cremades, arrasades i/o passades a coltell pels borbonicoespanyols, en episodis d'autèntica neteja ètnica (I això sense comptar destruccions parcials i saqueigs).
Vosaltres en coneixeu algun cas més?. Sé que n'hi ha unes quantes més. Fos interessant de fer-ne un llistat, donar-ho a conèixer, promoure agermanaments de viles catalanes socarrades per la tirania racista espanyola, etc.
També us hi adjunt un resum cronològic de la Guerra de Successió en perfecte anglès per tal que sia difòs entre els vostres contactes internacionals, a fi d'internacionalitzar la nostra causa.
--
L'any 1706 la Franja de Ponent queia calcigada sota les tropes invasores franco-castellanes. Els borbònics socarraren pobles, mataren centenars de catalans de la Franja de Ponent i en pobles resistents com Calaceit,
decretaren deu dies a sang i foc.
Descobrírem una placa en memòria dels nostres defensors.
Tots els detalls a: www.franjadeponent.cat/lanit.Htm

---

Sant Pol de Mar, a la zona mitja-alta de la comarca del Maresme.
Sembla ser que els defensors de Sant Pol van ser especialment resistents a les tropes franco-castellanes, que reberen diferents ensulsiades en emboscades a la part alta del poble (Serrat d'En Mas). Fins i tot escamots de Sant Pol acudiren amb èxit a la defensa de la vila veïna d'Arenys de Mar. Quan les tropes borbòniques entraren a Sant Pol s'hi rabejaren especialment, cremant-ho tot, i fins no respectaren l'església del poble, el campanar hi quedà derruït. I diu la llegenda que, en desparèixer el bonic rellotge que allí hi havia, els botiflers se'n reien tot dient en to foteta "Sant Pol, quina hora és?". La resposta que tenien els bons Santpolencs era la mateixa que avui dia hem de tenir tots presents: "És l'hora de que Catalunya recuperi lo perdut". Aquesta frase pot ser trobada avui al mateix poble en un emotiu monument que recentment s'hi va construir.
També et podria esmentar fets de Xàtiva, o de la sembla que invicta vila d'Arbúcies. Però segur que algú ho coneix més bé que jo.
Joel Català.
----------
A la guerra dels Segadors jo conec: Palafrugell (arrasat pel terços castellans perquè sí), Tordera (amb l'assassinat de tota la família Fluvià), Riudarenes (on els terços cremaren l'església amb tot...i tothom qui havia refugiat a dins), Cambrils (on malgrat el pacte de rendició foren executats tots els defensors), i curiositats com la de Puigcerdà on l'exèrcit reial castellà, després de la guerra, va desmantellar una de les principals fortaleses de la línia nord, i deixà Catalunya foradada, tal com es va veure als conflictes posteriors.
"Carrasclet".
------
La cançó original d'Els Segadors també parla del lloc, avui poble, de Riudarenes (La Selva) com un dels punts incendiats. Sé que a Arbúcies i a Olot hi van haver enfrontaments molt durs però amb resultat favorable als catalans.
Quim.
-----------
No sé si hi tindrà alguna relació, però els alcoians solen anomenar despectivament els seus veïns de Cocentaina (vila situada a uns 5 km al d'Alcoi) socarrats. De tota manera, hi parlaré amb uns quants historiadors de la zona i et mantindré informat
Josep.
-------
Voldria informació sobre viles catalanes que foren cremades i arrasades, sovint amb degollines i neteges ètniques en especial sobre la població Villahermosa del Rio.
El motiu del meu interés en especial és perque la meva mare era d'aquesta població.
Paulí
------
Villahermosa del Rio era una població fortament austracista, de fabla aragonesa o catalana (llavors no s'hi parlava castellà). Fou destruïda pels borbònics l'any 1707. Això ho sé per un llibre editat per "Bancaixa" sobre història de les viles de la "provincia" de Castelló. No en sé gaire més, cerca en alguna referència d'història local-municipal.
----------
Els dies 3, 4 i 5 de setembre de 1713 l'exèrcit borbònic va entrar a Terrassa. Estava format per un
destacament d'un miler d'homes a cavall i entre 3.000 i 4.000 soldats a peu, molts d'ells francesos, comandades pel general don Feliciano de Bracamonte. L'acompanyaven el duc de Pópuli, capità general de l'exèrcit a Catalunya i el Coronel Pou de Jafre.
Alguns terrassencs, al veure l'arribada borbònica intentaren aturar-los a les portes de la ciutat, però, al veure que no podien frenar l'avenç filipista, s'amagaren alguns cap a dins de la vila i d'altres al convent de Sant Francesc. Durant la primera nit es comptaren una dotzena de ferits i una vintena de morts, disset dels quals van ser resistents terrassencs.
A les nou del vespre, els ocupants ja havien pres tota la vila, i començaren a saquejar i cremar algunes cases. En una d'elles hi trobaren el canonge i famós jurista Josep Deona, que havia estat jutge de cort de i que s'havia refugiat a Terrassa, per abstenir-se en el conflicte entre les dues corones. Els assaltants el trobaren malalt i al reconeixer-lo, el mataren a baionetades dins el llit, per que creien que no havia estat prou fidel al rei Borbó.
Durant la nit uns soldats van entrar a l'església del Sant Esperit i van robar molts objectes que estaven allí dipositats, 50 quarteres de grà, una cinquantena de llençols i forces objectes de gran valor.
L'endemà dia 4, A part de cremar algunes cases més, aquell dia foren les esglésies de Sant Pere les que van patir els atacs. Allí hi van robar la custòdia amb el Santíssim Sagrament de l'Altar. Les formes sagrades ja no van aparèixer mai més.
El dia 5 van marxar al matí, després d'incendiar i saquejar algunes cases més.
La crònica de l'entrada, ocupació, saqueig i incendi de la vila de Terrassa es troba en una llibreta que duu per títol Llibreta de notas curiosas de Anton Rodó y Martinez trets de altre llibreta q li deixa un Amich. És una crònica signada pel Pare Garriga, era el predicador i guardià del convent de Sant Francesc durant aquella època. Està datada del 1843. Es conserva en l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa. En la crònica del Pare Garriga s'esmenta que "ab tot, posaren foch en algunes cent y quatre casas de las quals lo dany considerable fou la meitat".
Segons una carta adreçada per la Vila a Jose Aparicio el 9 de gener de 1714, s'esmenta que "la vila ha padecido en el saqueo y quema de ciento y seis casas por las tropas del Mariscal Bracamonte". (Arxiu Històric Comarcal de Terrassa. Documents Històrics 1701-1716)
Un acte aixecada pel notari terrassenc Joan Puig reconeix que es van cremar totalment setanta-tres cases d'un total de dues-centes noranta cinc cases que té la vila. (Arxiu Històric Comarcal de Terrassa).
------
Una altra ciutat que patí les conseqüències d'haver estat al costat de la causa austriacista fou Lleida;
ja no us dic tot el que hagué de patir durant el setge de 1707, però quan entraren els felipistes ja en feren un gra massa, entre d'altres cremar l'església on estaven refugiades la major part de la població que no havien fugit, per suposat amb dones i criatures adins, i a allò que avui és el Roser(reconstruït), on s'havien concentrat els ferits durant les conteses,
foren literalment morts i tot seguit tiraren llurs cadàvers al riu, l'excusa fou que havien d'atendre els seus...
T.
El 12 d'octubre de 1707, les tropes castellanes, disposades a devastar Catalunya i els Països Catalans, assaltaven el convent del Roser de la ciutat de Lleida. Dins l'església del baluard, 700 refugiats dels pobles dels voltants -homes, dones, infants...- eren degollats un a un. Tres dies abans, un atac artiller aconseguia obrir dues grans escletxes a les muralles, concretament en el portal de Magdalena i en el bastió del Carme. Ens trobem en plena barbàrie, eternitzada fins el 18 de setembre de 1714, quan Cardona, amb la seva
rendició, evita el saqueig de Barcelona, caiguada una setmana abans.
La Guerra de Successió. Matança duta a terme pels Borbons, de les sagues criminals més destacades de la història. Una guerra extremadament desigual, un acarnissament ferotge excusat per l'odi.
Un odi que, al seu pas, va arrasar el que s'alçava, incendiant pobles i ciutats senceres. Que va llaurar carrers i reduir camps i cultius a la misèria. Que va vexar dones. Que va humiliar homes, torturant-los
fins a la mort. Que va oprimir vides i esperances dins la gàbia de la derrota. I, ara, tot just fa 300 anys...
------------

LA IMPORTÀNCIA HISTÒRICA DELS GENOCIDIS SOFERTS COM A DRET HISTÒRIC INTERNACIONAL PER LA INDEPENDÈNCIA CATALANA D'ESPANYA

És menester explicar el genocidi espanyol contra els PPCC i reclamar reconeixement internacional.
Assolida l'alienació del sotmès per mitjà (bàsicament) de la coerció física, la tasca del colonitzador es concreta a mantenir aquest estat d'alienació i a convertir-lo en el seu (nou) estat "natural"; per això la colonització vol dir sempre la falsificació de la història, o fins i tot la seva anatemització. (Heinz Dietrich, Emancipació i identitat d'Amèrica Llatina: 1492-1992)
[...] el desconeixement de la pròpia història és una de les causes més radicals de l'afebliment de la consciència nacional catalana i de la seva lenta substitució per la consciència nacional espanyola. Els nostres ocupants ho saben perfectament i, per ço, és la primera cosa que han amagat, car són conscients que és allò que més els denuncia i més els posa en evidència. El factor històric és tant o més important que el factor lingüístic a l'hora de crear o de reconstruir una consciència nacional, donat que és la història la que més explica el per què de la identitat lingüística i col·lectiva d'un país. (Catalunya, nou Estat europeu. Declaració de la Primera Convenció per la Independència Nacional)
La llengua i la història són els botins més preuats a l'hora de sotmetre un poble. (Àngel Guimerà, escriptor català de la Renaixença).
"El passat és sols allò que diguin els testimonis escrits i la memòria humana. Però com que el Partit controla tots els documents i també la ment de tots els membres, resulta que el passat serà allò que el Partit voldrà fer que sia" "I si cal readaptar els nostres records o falsificar documents, també cal oblidar-ho tot plegat. Aquest truc pot ser après com qualsevol altra tècnica mental. La majoria dels membres del Partit l'aprenen...En l'antic idioma en deien... "control de la realitat"".("1984", novel•la escrita el 1948, Georges Orwell, pseudònim d'Eric Arthur Blair, 1903-1950, escriptor antitotalitari anglès i lluitador antifeixista a Catalunya).

Per què els historiadors nostres són tan poc donats a escampar de manera popular i didàctica dades històriques bàsiques com les que demostren l'origen dels valencians o l'Holocaust borbònic contra les nostres terres? Els nostres drets històrics explicats i homologats internacionalment es basen en aquests genocidis que ens arrabassaren la nostra sobirania nacional d'una manera brutal i antijurídica. Hi ha estudis que no poden quedar a les prestatgeries de les biblioteques, sinó que han d'eixir a ràdios i TV i han d'arribar a totes les llars valencianes. Els mèdia del PP i cia ho fan amb les dades que sovint ells mateixos s'inventen, nosaltres no ho fem ni amb les vertaderes, malgrat que les tenim. Això demostra que som uns senyorets elitistes sense sentit polític i més burros que en Tacó en temes de propaganda política. Canviem de tàctica, sisplau, si és que volem sobreviure. Tota la misèria que patim, ens l'hem guanyada a pols.
Conquista y genocidio borbónicos (de los ejércitos franco-castellanos) sobre la Confederación Catalano-aragonesa (Catalunya, València, Mallorca, Aragón, más Cerdeña, Nápoles y Sicilia) durante la Guerra de Sucesión (1704-15) y años posteriores:
http://forum.skadi.net/archive/index.php/t-12784.html
"Y tocándome el dominio absoluto de les reinos de Aragón y Valencia se añade ahora el de justo derecho de conquista que dellos han hecho últimamente mis armas" (Felip V en el Decret de Nova Planta del Consejo de Castilla, 29-6-1707).

Com podrem reclamar el que desconeixem? Els estudiants israelians dediquen un curs sencer a estudiar la Xoà (l'Holocaust), amb viatges als camps de concentració de Polònia. Ells saben com reclamar els crims que patiren. Els idiotes (mot que prové del grec clàssic i que hi té el sentit d'egoistes, ignorants i despolititzats) dels catalans no sols desconeixen exactament en què van consistir els genocidis espanyols (neteja ètnica contra població civil) a costa de la nació catalana (especialment durant la Guerra dels Segadors i la de Successió), sinó que ni tan sols els historiadors o els partits pomposament autoconsiderats independentistes s'hi interessen gens ni mica, tot col·laborant a esborrar la història i la memòria dels nostres màrtirs. Com podem donar a conèixer la nostra causa amb semblant ineptitud, mandra i curtesa de mires?. Com gosem queixar-nos dels espanyols si els ho posem tan fàcil? Per això afirm que, quasi sempre, els planys catalans sols són,
efectivament, victimisme barat: ens planyem del que ens fan però no diem que els deixem la casa oberta, que som uns ineptes i uns mandrosos, que realment no estimem les nostres coses, perquè si ens les estimàssim, en lloc de fer de ploramiques ridículs, treballaríem en els punts que estratègicament hem de menester per a sobreviure.
"Els catalans, induïts a fer la guerra pels aliats, i especialment per Anglaterra, i que donàven suport amb una admirable tenacitat a l'Arxiduc, que anomenàven Carles III varen ser lliurats, amb frases diplomàtiques molt corteses, a la venjança del bàndol guanyador a Espanya." "A History of the English speakin peoples (vol. III; The Age of Revolution), de Sir Winston Churchill.
"Rarament s'ha vist un exemple de resistència tan obstinada com el dels habitants de Barcelona, i calgué tot el valor de les meves tropes juntament amb les d'Espanya, per a poder-los subjugar" (Carta del rei francès al cardenal de Noailles referint-se als fets de 1714).

Sens dubte, la clau de volta de la Història catalana dels darrers segles ha estat la Guerra de Successió
Els nacionalistes catalans, el catalanam en general i especialment els sobiranistes haurien de conèixer a fons la Guerra de Successió, etapa tan silenciada pels espanyols i que tantes dades importants té. Però fins i tot els nostres independentistes desconeixen els herois catalans d'aquella guerra (com el General Moragues -vilment esquarterat pels francoespanyols amb traïdoria- i el seu grup de vigatans, o el General Basset, radical social i valencià).
El màrtir Josep Moragues:
En català: http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Moragues_i_Mas

---------------------------------
Ask a question on any topic and get answers from real people. Go to Yahoo! Answers.

[Non-text portions of this message have been removed]

__._,_.___
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest és un grup sobiranista català i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligiós. Es una iniciativa espontània, espontaneïsta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religió o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideològics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCIÓ!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar és un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Si no vols rebre els missatges d'algú en particular, no cal donar-se de baixa del grup, és més fàcil filtrar aquest algú.
4-Els missatges d'aquest grup es pobliquen també al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
Yahoo! News

Get it all here

Breaking news to

entertainment news

Best of Y! Groups

Discover groups

that are the best

of their class.

Yahoo! Groups

Special K Challenge

Learn how others are

shedding the pounds.

.

__,_._,___