Castella i Catalunya (article de fa algun any)
Dos galls –desiguals– en un corral
Avui que torna a perfilar-se una nova sessió de la confrontació entre nacionalitats a l'Estat espanyol –el finançament, els "Papers" de Salamanca, el procés de pau basc, el nou Estatut– potser seria interessant de veure la manera en què, dins la modernitat, s'han anat perfilant les relacions entre castellans i catalans, i la manera en què s'han vist els us als altres al llarg dels darrers dos segles. Ha estat sempre amb menyspreu i enveja que s'han fitat? Certament, projectant la vista enrere, podem assegurar que res del que es cou avui -políticament i mediàtica- no deixa de tenir uns clars precedents en temps passats. Dit en altres paraules, poques de les actituds polítiques que es van manifestant avui no tenen uns antecedents històrics clars. Però ¿què hi ha d'inevitable en l'origen de l'enfrotament entre les dues velles nacions? Què hi ha d'interessada tergiversació política? Es podria evitar? O és llei de vida en un corral on conviuen, si us plau per força, dos galls?
Dos galls en un corral
Els països membres de les Nacions Unides sovint són percebudes com a realitats tan uniformes com inqüestionables, amb una capital, un idioma, un destí. Però ho són? De fet hi ha molts estats que són bicèfals o fins i tot multicèfals. Txecoslovàquia o Iugoslàvia ho eren fins fa poc més d'una dècada i la seva multinuclearitat s'ha resolt en l'eclosió de diversos estats. Per molt que els estats d'Europa hagin maldat per aplicar el rodet de la uniformatizació
Espanya seria un estat on el rodet, malgrat l'energia del pintor, ha anat al pedregar. La voluntat uniformdora ha arribat a prop del gol, però no ho ha pogut arranar tot. Més que una plana sedimentada i estable, Espanya dóna un quadre de rocallar, amb certa inestabilitat. La pedra angular és sens dubte Castella. Però hi ha més textures, més colors, més angles. Peter Russell, antic catedràtic d'Hispàniques a Oxford, va definir la península ibèrica com "un gelat de tres colors amb una cirera mariscino al damunt". La cirera seria, evidentment, el món basc, impàvida al gel i a la fosa. La xocolata seria la llesca galaicoportuguesa. L'ampla secció de vainilla, la nació castellana i el seu coixí d'afegitons lingüísticoculturals: Extremadura, Andalusia, Múrcia, Cantàbria etc. I la maduixa? Efectivament, no és altra que nosaltres, els catalanoparlants.
De tot aquesta massa gelatosa, dues parts només han mantigut la consistència. Fins i tot l'han referemada. L'astut Russell ja apuntava que els gelats comencen a fondre's per les vores, la qual cosa explicaria l'amplitud i consistència de la vainilla central. Aquest bloc blanquinós el va galvanitzar una clara nacionalitat històrica -Castella – un gall que de tan ufanós que s'ha fet, fins i tot ha gosat metamorfar-se en Espanya, tout court, segur que totes les pondrien i que cap gall li tossiria. La segona part que s'ha resistit a les foses és la part de lleó de la xocolata –Portugal– que sens dubte ho ha aconseguit gràcies a l'apropiació que pogué fer d'un corral propi al segle XVII, en part gràcies a les maduixes. No sols és nacio reconeguda al món, sinó que donà llengua a Brasil i nacionalitat a famosos descobridors històrics. Al gep porta de lloro Galícia, terra més dissortada que, de tant refosa, reincideix a l'hora de fer president un vell addicte a la vainilla.
La maduixa nostrada, en canvi, és un caponet del Prat. Mig capat –d'un sol ou doncs– fa mans i mànigues per mantenir-se en un racó del corral. Netament desprovist de plomes per volar i cresta per fardar, les gallines veïnes no volen saber res d'ell. Greument pal.lidit pel Gall vainilla, no gosa fer sonar el seu quiquiriquic més enllà d'Almacelles, on ràpidament passa a un xapurreau o panotxo sense quarter. De tant en tant, però, de dins sent veus de deliri que l'aconsellen temeraris d'imposar-se el so to amaduixat a tot el galliner". No sap amb qui les ha. Vol catalanitzar Espanya i en surt ben socarrimat. "Au fes-te enrere" li diu el cor de gallines. "Ens agrada més el pas doble que no la polca polonesa". Per això cada cop més catalans pensen que com a casa -amb un corral propi s'entén– enlloc.
Dues nacions "proteccionistes"
Per entendre l'enquistament de la històrica rivalitat entre castellans i catalans, moltes respostes les trobarem al segle XIX. L'esclat de la revolució industrial, la pèrdua de Cuba i la crisi que va provocar van fer surar molts elements divergents que amb el temps cristallitzaran en dos models antagònics. Catalunya reneix com a gall, ja sigui per les ganes que mostren alguns líders –com Cambó– de disputar-li el corral a Castella, ja sigui per fer-se amb un corral propi com recetava l'avi Macià. Tant una via com l'altra causaran una intensa irritació a Castella.
Malgrat els enfrontaments de fi de segle, cal no oblidar, però, que durant una bona porció del segle XIX castellans i catalans van tenir més en comú del que sovint es pensa. Sobretot en el cap econòmic. Malgrat el contrast que hi havia entre la Castella agrícola i la Catalunya cada cop més industrialitzada, aquesta divergecia va serevir més de complement que no de confrontació d'interessos. Tots dos havien de produir ls mercaderies que venien, i això els va fer partidaris, tots dos, del proteccionisme. Hi empenyia la voluntat de protegir els seus productes davant , una poltica que i vendre productes. Certament, no fou –d'entrada almenys- l'amarga disputa entre proteccionistes i lliurecanvistes allò que els enfrontaria inicialment, com enfrontà mitja península. Al contrari. Durant un temps, tan proteccionistes eren els cerealistes castellans com els fabricants de teixits, ambdós grups centrats en assegurar que el blat i la roba d'importació fossin obstaculitzats amb
aranzels pel Govern espanyol. En aquest front compartit, els diputats catalans a les Corts sovint eren lloats a la premsa castellana com a models de patriotisme proteccionista : « ¡Apreneu, diputats de Castella, apreneu a ser patriotes, apreneu a ser enèrgics defensors dels furs i les interessos (castellans) ... en els representants de Catalunya!" proclamava una revista mercatil de Valladolid l'any 1885. Greu contrast amb el que vindrà després...
La Catalunya "comunera"
Però tampoc no era el proteccionisme l'únic element que uní incialment catalans i castellans. Els lligams ideològics entre els dos territoris eren presents en més d'un aspecte. A pricipis del segle XIX, quan els liberals i primers republicans espanyols s'oposaven a Ferran VII, i després a Isabel II, la figura dels "comuners" de Castella es convertiren en un referent. Havien estat oposats al rei "estranger" i "dèspota" Carles V, i la seva rebel.lió, llargs anys oblidada o anatemitzada, fou vist com un símbol de resistència cívica. I no sols a Castella, sinó a Catalunya. Josep Roca i Ferreras, periodista catalanista d'esquerres, actiu al darrer terç del XIX, no es cansava de recordar als seus lectors que el primer republicanisme a Catalunya venia directament inspirat per Castella i els comuners. El pare de Roca havia estat militar destinat a Castella i li n'havia parlat amb admiració. De ben jove, Roca havia escrit una memòria favorable els comuners a la classe de retòrica.
Ara Roca recorda que a la Catalunya de 1843 s'havien fundat societats de "Comuneros y de Torrijas y de Padillas" i que a Gràcia li havien posat el nom de Padilla a un carrer.
L'interés de Roca, i d'altres republicans de la seva època, era l'evocació d'un clima de solidaritat i comprensió entre Castella i Catalunya, sense per aiò rebaixar les pretensions nacionals del Principat. Roca recordava, que, desitjosos d'evitar estèrils enfrontaments de tipus ètnic o racial, els primers manifestants republicans catalans havien dut una cinta morada castellana a la barretina, com a símbol republicà i rebel. En un període en què els possibles models propis –Claris, Rafael de Casanova, Fiveller– encara no havien estat reincorporats a la memòria col.lectiva per la Renaixença, els progressistes catalans es consideraen "comuners i Fills de Padilla". Curiosament la derrota de Villalar –on Carles V decapità el moviment comuner- era més recordada pels catalans que no la derrota de 1714 que més tard la va suplir com a icona de la rebel.lió antiabsolutista i les institucions catalanes. El record d'això ha de servir perquè l'enfrontament que busquen els reaccionaris
no contagiï el que ha de ser la germanor dels pobles respectius.
En el 369è aniversari de Villalar –l'any 1890– Roca i Farreres va publicar un article a la primera plana de La Publicidad, principal diari barceloní del moment. Sota el títol de "Los comuneros de Castilla", Roca considera un "deber moral gratísimo" recordar els Comuners castellans i qualifica Villalar de fita "sagrada para todos los liberales españoles algo avanzados". A l'article ironitza sobre el fet que l'any 1823 els reaccionaris absolutistes de Zamora llencessin al riu Duero el que creien era l'urna amb les cendres dels capitostos comuners, quan en realitat eren buides. Per altra banda Roca recorda que en produir-se la revolta dels comuners i dels agermanats, el 1521, les classes populars catalanes s'hi van mobilitzar a favor. Hi assegura que si els senyors catalans haguessin preparat forces per fer costat a Carles V, elles s'hi haguessin oposat. Pel que fa a l'agermanament popular de castellans i catalans, Roca insisteix que tant les Comunitats castellanes com la
causa catalana havien patit tres segles del mateix "anatema", i això ja era un puntal per a la germanor. Ja en un
La cosa es comença a tòrcer
Amb aquests prometedors elements en comú, què fou doncs, el que començà a enfrontar de nou castellans i catalans? Amb episodis històrics com Casp i 1714 força lluny ja de ser elements d'enfrontament –l'11 de setembre només ho serà a finals de segle– al darrer terç de segle va veure néixer dos elements que promourien molt eficaçment l'enfrontament: el primer catalanisme polític i el lliurecanvisme centrat, sobretot, en sectors propers a la Borsa de Madrid. Així, molt poc després que la revista mercantil de Valladolid hagués elogiat l'exemple dels diputats catalans, veus madrilenyes començaven a pintar una imatge de Catalunya com a "eura separatista, enrosacada a l'arbre d'Espanya", una eura que era precís de tallar "perquè no prosperi a expenses de la sàvia nacional". Els sectors econòmics espanyols partidaris de no aplicar aranzels als productes estrangers, van atacar el proteccionisme que caracteritzava els interessos catalans, com caracteritzava totes les nacions on la
producció industrial o agrícola, i no la importació, eren els motors econòmics principals.
Però les primeres expliciacions del programa catalanista
Més es va perdre a Cuba
Blincar una imatge
Sense
Desigualtat en les desigualdats
Potser una manera de posar fi a aquest secular enfrontament seria un canvi en l'status de relació política. Si Catalunya pogués exercir la seva sobirania, sentir-se i ser lliure, potser passaria igual que a Belgrad i Praga, on respectivamnt eslovens i eslovacs simplement han deixat d'ocupar espai editorial com a "problemes" nacionals. Cuba va ser una feria per als espanyols. Però no van passar massa anys abans no es va convertir en nació de tacte especial de Franco. Avui Vietnam és un destí turístic per a molts nord americans. Les coses canvien sobretot si el grau de respecte puja. Es perdona a les nacions consolidades allò que no es les regions díscoles. Sense una acceptació mútua entre catalans i castellans, no hi haurà solució, amb perjudicis per a uns i altres.
------------
Yahoo! Canada Toolbar : Search from anywhere on the web and bookmark your favourite sites. Download it now!
[Non-text portions of this message have been removed]
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest és un grup sobiranista català i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligiós. Es una iniciativa espontània, espontaneïsta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religió o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideològics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCIÓ!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar és un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Si no vols rebre els missatges d'algú en particular, no cal donar-se de baixa del grup, és més fàcil filtrar aquest algú.
4-Els missatges d'aquest grup es pobliquen també al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
Earn your degree in as few as 2 years - Advance your career with an AS, BS, MS degree - College-Finder.net.
Change settings via the Web (Yahoo! ID required)
Change settings via email: Switch delivery to Daily Digest | Switch format to Traditional
Visit Your Group | Yahoo! Groups Terms of Use | Unsubscribe
__,_._,___
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada