La nostra EIR catalana té poc d'independentista (més enllà del nom o mera etiqueta), perquè és abans antiamericana que independentista i es preocupa més de dimonitzar EUA que de veure el que està passant al món i, sobretot, a casa. Fins i tot ni a internacionalista arriba, en la seva mediocritat, rutina i prejudici.
La independència de Kosovo arribarà 'ben aviat'
#message6828190566309258701330765400123549203423966151225 { overflow:auto; visibility:hidden }
El primer ministre de Kosovo, Hashim Thaçi, va afirmar ahir a
Brussel·les que "la independència de Kosovo és un assumpte de dies".
Thaçi va fer aquestes afirmacions després de la reunió amb l'Alt
Representant europeu per a la Política Exterior i de Seguretat Comuna
(més conegut com a Mr. PESC), Javier Solana, i amb el comissari europeu
d'Ampliació, Olli Rehn. Tot i que ni les autoritats comunitàries ni els
EUA han confirmat encara cap data per a una possible proclamació del
nou estat de Kosovo, el primer ministre kosovar va afirmar que "Kosovo
està preparada, fins i tot avui" per a esdevenir independent.
Sent to you by ecspanyans via Google Reader: La independència de Kosovo
arribarà 'ben aviat' via Racó Català: Llegeix, pensa i opina by Guillem
on 1/25/08 El primer ministre de Kosovo, Hashim Thaçi, va afirmar ahir
a Brussel·les que "la independència de Kosovo és un assumpte de dies".
Thaçi va fer aquestes afirmacions després de la reunió amb l'Alt
Representant europeu per a la Política Exterior i de Seguretat Comuna
(més conegut com a Mr. PESC), Javier Solana, i amb el comissari europeu
d'Ampliació, Olli Rehn. Tot i que ni les autoritats comunitàries ni els
EUA han confirmat encara cap data per a una possible proclamació del
nou estat de Kosovo, el primer ministre kosovar va afirmar que "Kosovo
està preparada, fins i tot avui" per a esdevenir independent.
Thaçi també va afirmar que si encara no ha declarat la independència és
perquè Kosovo "dóna temps" als aliats per a que finalitzin els
seus "procediments" . Així mateix va vaticinar un "reconeixement massiu"
del seu país per part de la Unió Europea i els Estats Units, i va negar
haver rebut cap tipus de pressió ni de la UE -per ajornar l'anunci fins
després de les eleccions sèrbies- ni de l'Estat espanyol -per ajornar
l'anunci fins després de les espanyoles-.
El primer ministre kosovar va afirmar que ja havien estat negociant
altres aspectes de la independència de Kosovo, com ara els nous símbols
nacionals o el possible esborrany de la nova constitució kosovar, entre
d'altres coses. "Kosovo ja ho té tot a punt per a ser independent" va
finalitzar Thaçi,
Hashim Thaçi va ser al seu moment el líder polític de l'antic Exèrcit
d'Alliberament de Kosovo (UÇK). En l'actualitat és el primer ministre
kosovar, després d'haver guanyat les darreres eleccions parlamentàries
a aquell país, el 17 de novembre de 2007, on el partit que presideix,
el Partit Democràtic de Kosovo (PDK), va obtenir-hi el 35% dels vots.
------------
Mentre George W. Bush defensa Kosovo. Ja no cal patir, aquesta nació serà independent, segur!. Pot trigar un xic més o menys, però com diu el Xavier Roig i un servidor el Bush té moltes coses però no és tanoca. Diu el dairi que Bush va mantenir una "llarga conversa" amb el president rus, Vladimir Putin –l´únic líder del G-8 contrari a la sobirania de Kosovo-, a qui va traslladar el seu entusiasme per aplicar aviat la resolució de l´ONU, favorable a la independència. La Merkel també diu que és urgent una solució per a Kosovo. Cada cop posen més pressió a la comunitat internacional.
GRÀCIES, BUSH !!
------------------
A l´altra banda dels prosobiranistes hi trobem en V. Putin i el seu amic F. Castro els quals carreguen –com no podia ser d´altra forma-, contra la independència de Kosovo. És curiós, he conegut algun independentista català, que encara anava a favor de Castro, sense haver estat mai a Cuba. Deia que era internacionalista. Com que no el veig penso que deu ser a casa carregat de dubtes i de contradiccions perquè si volia la llibertat i les independències de tots els països del món, (fins i tot la nostra, deia ell) què deu pensar ara que l´amo li diu que hem d´anar contra la llibertat nacional dels pobles?.A vegades sembla que parlin com a membres d´una secta, sense pensar el que diuen. Quan el vegi, l´ajudaré a recuperar la lluita per Catalunya, i que deixi les rampoines pel Putin i Castro.
En V. Putin alerta altre cop, contra el perill "separatista" del País Basc i de Catalunya. Això és bo que se´n parli, malgrat que sigui malament. Ja és vergonya que hagi de ser un criminal que ens anomeni però com que no ho fan els catalans, ni els que són al Parlament català, ni els del Parlament europeu, doncs, almenys que ho facin els altres. Ara només falta saber reconduir-ho. Ho sabran fer?. O ni tan sols ho intentaran?. Afegeix el Putin que la independència de Kosovo, animaria la catalana, l´escocesa i la basca. No ens ho podien dir més clar. Ell, en contra la llibertat i a favor dels serbis.
El portaveu del PosE, Miguel Iceta diu a l´AVUI que el Dret a l´Autodeterminació com "una collonada". Segons ell, el Psc no vol fer de Catalunya un Montenegro o un Kosovo. Aquest savi de Vilatrista deu ignorar que en els darrers 40 anys, hi ha hagut ni més ni menys que 50 nous estats que han aplicat aquest Dret.I cap, ni un, ha tornat a demanar l´ingrés al territori al qual pertanyia abans. Deu ser per alguna cosa, no?.
Jordi Romeguera
----------------
KOSOVO, UN CAS PARADIGMÀTIC PER ALS CATALANS
Els EUA tenen el poder militar mundial i gran part de l'econòmic i, si s'hi ficaren, podrien desestabilitzar l'Estat espanyol i permetre la independència catalana com han fet amb molts altres pobles (els darrers els bàltics, ex-Jugoslàvia, Timor o Kurdistan). Però per ara no els interessa perquè Madrid és prou submís a Washington i l'independentisme català està controlat per infiltrats espanyols que el porten a l'antiamericanisme indiscriminat i sense matisos.
Unes consideracions:
1) Els albanesos de Kosova eren proUSA perquè aquests els ajudaven, de la mateixa manera que els croats i eslovens són filogermanistes (Alemanya i Àustria foren els primers a reconèixer les independències de Croàcia i Eslovènia, i no Cuba, la Xina o Corea del Nord). També supòs que si els USA ajudaren els kosovars fou per defensar els seus propis interessos nacionals (els americans). Tot això demostra que, en política internacional, no existeixen amics, sinó aliats: tothom dóna i demana coses a canvi, i aquesta màxima val per igual a tots els països del món, sien socialistes (Cuba, Xina, Corea del Nord) o capitalistes, sien cristians, musulmans, budistes o ateus. Sinó, per què Cuba no ajuda (encara que sia diplomàticament) els catalans?, i la Xina, per què vol el seu fabulós exèrcit?, doncs sols que per defensar-se ELLS.
Sóc un internacionalista desencisat, i això que tinc amics independentistes d´altres països (Bretanya, Andalusia, Euskaleherria, Tamazgha, Occitània, Biafra, País Mon...). Crec que és una errada estratègica cremar els minsos recursos que tenim els independentistes (humans i econòmics) a realitzar campanyes a favor d´altres nacions. Deman: quantes campanyes i manifestacions a favor de la independència de Catalunya es fan al Marroc, a Egipte, al Kurdistan, a Cuba, als USA,...?, doncs jo t´ho dic: CAP NI UNA. Aleshores, per què m´haig de solidaritzar amb aquells que no volen la independència de Catalunya?, per què solidaritzar-nos amb els insolidaris?
Un poble que vol la llibertat, ha d´ésser en certa manera endogàmic, mirar cap a si, i no perdre el temps en lluites forànies, que acaben cremant la militància. Mirem els països que ens poden ajudar, que són aquells tradicionalment antihispans i antifrancòfons (Anglaterra, Alemanya, Holanda, USA, etc.), i mirem d´oferir coses a canvi de suport logístic i diplomàtic. Un parell d´apunts per finalitzar:
1er Alemanya demanà perdó al poble català per segrestar i lliurar als espanyols el nostre president Lluís Companys; els àrabs que ajudaren Franco a conquerir Catalunya (la famosa Guàrdia Mora, que violà, torturà i assassinà tants catalans i catalanes a ganivet) no s´han dignat a demanar perdó.
2on Els irlandesos de l´Ulster, inclosos els republicans del Sinn Féin, donaren una càlida benvinguda al president Clinton, i no dubtaren a treure la bandera ianqui a les seves manifestacions patriòtiques. I no crec que en Gerry Adams, amic personal d´en Clinton, sigui un fatxa pudent, simplement té sentit d´Estat, i els catalans no en tenim... i així ens va.
No cal aplaudir les barbaritats que els marroquins puguin fer al Sàhara, però no tindria cap problema a demanar ajut al rei marroquí, i no parlar del tema saharauí. Quan en Castro veu al seu amic en Fraga o en Juan Carlos, parla de la independència de Catalunya o d´Euskadi?, és clar que no, en Castro aleshores pateix amnèsia i no toca aquests temes espinosos. Quan en Clinton parla amb en Blair, diu que en Gerry Adams és un xicot molt simpàtic?, no, parlen d´altres temes d´interés comú. I en Castro parlarà amb en Putin del tema txetxè?, a ben segur que no. Ací els únics babaus sense sentit de la macropolítica i la geoestratègia som els catalans. Quan Arnaldo Otegi envià el text del Pacte de Lizarra a en Clinton, via Gerry Adams, hi adjuntà una noteta demanant que no reprimissin les minories ètniques a Amèrica i que no bombardegessin l´Irak?, Otegi no és tan estúpid!.
Per cert, el propi Al Gore treballava en una agència on hi havia (supòs que encara hi és) una oficina d'interessos catalans. Si ens independitzem un dia, els EUA ja estaran preparats per tractar-nos.
Ah, i entre Wilson i Gore, a l'època Truman, hi va haver el Lobby Català per pressionar els EUA per tal que ajudessin a la lluita independentista (parlo de memòria però crec que ho portava el Doctor Trueta), però en no rebre gaire suport del govern català a l'exili (que preferia el 'suport' francès al nordamericà i bàsicament es barallaven entre ells) la cosa va anar morint.
2) O fem independentisme amb fetge, o millor no fem res. Els "progres" espanyols no fan altra cosa que agafar els típics arguments franquistes per tal d´atacar els catalans: "parla espanyol que estem a Espanya", "no parlis català, que és de mala educació", "Catalunya és beneficiada econòmicament per Espanya", etc. I nosaltres, vinga, a llepar culs forasters. Em neg a treballar amb gent així, millor morir com a poble que continuar fent tants equilibris sintàctics-retòrics-argumentals, amb recargolament rococó; o agafem argumentacions contundents o no farem res. Com deia en Fichte: conformem-nos amb la pàtria del cel, si és que no volem encaparrar-nos per aquesta terrenal (no és citació textual). Tenim una Nació plena de cagats; qui vol pertànyer a una Nació així?.
Recordem l´article aquell de l´Avui on un escriptor criticava que el nacionalisme català anés de la mà de partits antieuropeus com el BNG gallec, en comptes de cercar el suport dels més forts que s´oposen al jacobinisme però que són europeistes, com Alemanya?, doncs mira ara el que està passant amb els fons estructurals, i les baralles entre Madrid i Berlín... i els catalans on estem en aquesta batalla?, demostrem que som europeus de debò i donem suport a les teories alemanyes?, demostrem que els espanyols són uns pidolaires, i nosaltres no. La premsa internacional està d´ungles contra Espanya, els acusa de "xantatgistes", etc. Bona cosa per als catalans, això.
A poc a poc anirem veient que tots els "independentistes" d´arreu del món comprenen Catalunya, però no mouran mai un dit per ella. Ni tan sols els bascs que conec un xic. La nostra lluita l´hem de portar nosaltres ininterrompudament fins al final. La resta, és perdre el temps. Ja fa molts anys que ho sé, i el temps hi dóna la raó.
I sols fer una cosa conjunta amb uns altres, si coincidíssim d´enemic i també en sortissím beneficiat. Per exemple podem anar amb Euskadi en una campanya contra França i Espanya, perquè coincideix els països opressors. Dos millor que un, en aquest cas. Ara anar a favor de Nicaragua sense cap compensació, no ens interessa. Els Nicaragüencs paren la mà del govern espanyol, també. No podem doncs, anar amb els altres. Ens hem d´emmirallar amb països millors que nosaltres, no pitjors. Dels no reconeguts sols Irlanda, Euskadi i Quebec i poc més. I després dels "normals", i no massa grans, i cultes: Dinamarca, Noruega, Suècia, Finlàndia, etc. I després si hi ha una cosa molt concreta i puntual d´acord. Si no, no hi podem perdre temps.
Heu vist mai cap país, que lluitàs per Catalunya?. Heu vist mai alguna solidaritat cap a la independència de Catalunya?. No. Doncs jo tampoc. Llavors, jo mentestrant, tinc feina a alliberar Catalunya.
Quan la doctrina Wilson facilità la independència de Polònia, Txecoslovàquia, Hongria, països bàltics, Ucraïna, Irlanda i fins i tot del Kurdistan (finalment se n'hi feren arrere), els cofois membres del catalanisme (època Cambó-Mancomunitat) anaren a parlar-li...del projecte d'autonomia per a Catalunya. La resposta d'en Wilson fou lògica: ni els volgué rebre, tot dient que ell no podia entrar en afers interns d'un altre Estat, que una cosa és voler la independència per un conflicte greu, i una altra demanar una autonomia dins un Estat (afer intern d'aquest Estat).
Com de costum, sempre tan deixats i panxacontents, els catalans hi vam perdre una bona ocasió i, quan ho reitentàrem a causa de l'opressió de la Dictadura de Primo de Rivera (sempre volem fer les coses en els pitjors moments, quan no hi ha més remei perquè estem amb l'aigua al coll, a causa de la nostra monumental ignorància sobre geoestratègia i diplomàcia), teníem ja damunt el nazifeixisme pertot i la bona conjuntura internacional ja havia passat.
Amb en Clinton hem fet igual: un moment de fortes convulsions nacionals, guerra freda acabada, i un president USA molt favorable a les petites nacions (Clinton fou nombre u de la seva promoció i especialista en política internacional i minories). Aquests bons anys el vermellam independentista sols s'ha dedicat a fer el sioux trencavidres com si encara estiguèssim amb Reagan: rucs, desastrats i irresponsables.
L'antiamericanisme, a més de ser erroni, no ens convé gens.
L'antiamericanisme visceral que tenen els progres catalans els fa ser miops i sords a la situació del món, i moure's en una obtusa unidimensionalitat pròpia dels temps de la guerra freda.
Els nordamericans obraran segons els seus interessos nacionals, com és lògic i normal, i sembla que uns dels principals és l'anticomunisme. L'anticomunisme, en si, és una posició correctíssima, ja que el comunisme, juntament amb el nazisme, han estat els dos horrors més horribles del segle XX. Afortunadament, les democràcies han derrotat tots dos, la qual cosa és una gran sort.
Encara que l'objectiu era lloable, els mètodes nord-americans no sempre han estat correctes. Moltes vegades han estat criminals, tot s'ha de dir, sobretot en temps de la guerra freda. I jo penso que els fins no justifiquen mai els mètodes. Emperò, encara que et costi de creure (tanta és la força de la propaganda d'esquerres), els crims comunistes i nazis han estat incomparablement més grossos. I algunes vegades, els mètodes i tot nordamericans van ser correctes: casos de Bòsnia, Irak i, especialment, Kosovë.
Els nordamericans sembla que no tenen problemes amb les nacions oprimides. Bona prova n'és llur intervenció a Bòsnia i al Kosovo: van ajudar les nacions oprimides, i no l'imperialisme serbi (comparable al castellà, però actualment més descaradament opressor i genocida). Però sí que tenen problemes amb el comunisme: de fet, als bascs i catalans no ens afavoreix en absolut destacar en l'escena internacional per aquest absurd i irracional antiamericanisme esquerranós i nostàlgic del comunisme. No oblidem que ETA es declara marxista-leninista, i sempre diu que lluita per la "revolució basca". I que Barcelona és, potser, la ciutat més antiamericana d'Europa.
Al contrari que França. Aquest Estat és ferotgement contrari a la llibertat de les nacions oprimides (de fet en els Balcans mantenien actituds de tolerància i connivència amb els serbis), encara que no té problemes amb l'esquerranisme ni amb el comunisme. L'estranya sintonia de sempre entre jacobins i comunistes, però això ja és un altre tema. Amics esquerrans, ja podeu fer mans i mànigues, que de França no podeu esperar mai res que afavoresca Catalunya.
Si de debò volem la independència, siguem intel·ligents i vegem què li convé en realitat a Catalunya. Les ideologies progre-esquerranoses-marxistoides, ultra ésser socialment perilloses per als ciutadans en si mateixes (ja que, cas de triomfar, ens portarien a la ruïna econòmica i a la pèrdua de les llibertats), treballen en sentit exactament contrari a la futura independència de la nostra nació. Quan acabarem de comprendre que formem part del món occidental? El nostre àmbit supranacional no és pas Espanya: és Occident.
--------
Però de fet, l'única manera de contrarestar la superioritat militar i demogràfica espanyola és amb un suport internacional dels més poderosos. Per això els infiltrats promouen tant l'antiamericanisme i la judeofòbia entre l'independentisme català: temen perdre les colònies dels ous d'or.
Les nacions intel·ligents tenen líders competents que es fan una diplomàcia realista. No és pas el cas ni dels palestinians ni dels kurds, ni de l'esquerra independentista catalana. Sí que és el cas dels irlandesos, flamencs, jueus, croats, lituans, etc. La ruqueria, l'amateurisme infantiloide i l'encaparrament dogmàtic tenen un alt preu en una ciència exacta com és la política.
-------
Està bé tenir bones relacions amb tothom que vulgui estar a bones amb nosaltres. I, per suposat, també amb bascs, sards, occitans, corsos, bretons, gallecs, castellans, andalusos, berbers, kurds, quítxues, tibetans, igbos, mons, karens i tutti quanti. Tots aquests són els primers que ens entendran psicològicament perquè estan en situació semblant a la nostra.
Ara bé, el problema és que els qui duen la diplomàcia real són els Estats i els Estats són els que donen suport a causes independentistes (o no). Així, mentre que Espanya-PP donà suport als kurds en Iraq via EUA o França en dóna als igbos a Nigèria, els anglosaxons tendeixen a simpatitzar amb catalans o bascs i donen suport a enemics d'igbos, mons, karens...Igualment els berbers han tingut ajut tradicionalment de França i fins i tot han simpatitzat ells amb EUA o Israel. Tot plegat és complexe i els lligams van entrecreuats, com passa sempre en diplomàcia internacional.
Per això, deixem-nos de simpaties pro-irlandeses o pro-el que sia, i centrem-nos a pensar catalanament i catalanocèntricament. Centrem-nos: per un costat amb perspectiva internacional, però actuant localment segons els nostres interessos.
Hi ha unes quantes nacions que tenen molt els mateixos interessos que nosaltres: Euskalherria, Còrsega, Occitània i Bretanya. Aquestes i els berbers , gallecs i andalusos haurien de ser d'acció preferent per a l'independentisme català.
Ara bé, com a models, hauríem de deixar de banda les nacions sens Estat i aprendre directament dels EUA, Israel, Anglaterra i Alemanya i projectar-nos-hi com a acció preferent. Nosaltres tenim els cables creuats i hem d'aprendre dels qui en saben més, dels líders mundials, no pas dels matats, perquè si algú està oprimit és perquè no en sap: Els sentimentalismes socialistoides l'erren ben errada. Una cosa és tenir misericòrdia i una altra que el sentimentalisme primari ens ennuvoli la vista.
---------------------------------
Be smarter than spam. See how smart SpamGuard is at giving junk email the boot with the All-new Yahoo! Mail
[Non-text portions of this message have been removed]
