"ACONSEGUIR LA RECEPCIÓ DE LES TELEVISIONS EN CATALÀ"
Podeu adherir-vos a la campanya a:
http://www.indexcat
------------
CANVIEM JA DE XIP, PROU DE RUTINES INEFICACES!!
http://conferenciai
http://www.congresc
http://deumil.
Independentisme científic, contra la insolvència i la quincalla ideològica: http://www.polsegue
------------
"Si cerques resultats distints, no facis sempre el mateix" (Albert Einstein, 1879-1955, físic i matemàtic juevoalemany, el major científic del s. XX).
"Si fas el que has fet sempre, aconseguiràs el que has aconseguit sempre" (Anthony Robbins, *1960, expert mundial en lideratge i d'altres temes).
"Si voleu triomfar més aïna hauríeu d'obrir nous camins més que no fer via pels camins ja coneguts dels èxits acceptats" (John D. Rockefeller, Jr., 1839-1937, multimilionari filàntrop).
Assatgem nous camins:
- Duguem barretines en hivern, com a identificatiu que volem que ens parlin en català.
- Pengem senyeres al balcó o finestres tot l'any, en una campanya de protesta contra l'espoli fiscal.
- Quan perdi la Selecció espanyola o el Madrid, tirem petards o coets, en protesta pel boicot a les nostres seleccions.
- Quan jugui la Selecció espanyola o posin música espanyola, tinguem preparats uns bons bafles per posar sardanes o cantants nostres.
-Tinguem un megàfon, que no costa molt car, amb alguna cançó o lema gravat i, en moments determinats, engeguem-lo.
"No dubteu gens que una petita colla de ciutadans seriosos i compromesos pot canviar el món: de fet, és l'únic que ha assolit de canviar-lo" (Margaret Mead, 1901-1978, antropòloga estadounidenca)
------------
Catalunya després de la sentència del tribunal constitucional
Ferran | 30.03.2009 13:00 pm
Han transcorregut tres dècades des de l'aprovació de la Constitució de 1978 i dels primers estatuts d'autonomia. Segons els criteris sociològics habituals, equivalen a dues generacions. Òbviament, avui sabem moltes més coses sobre les llums i ombres del model constitucional actual del que ens imaginàvem, més del que sabíem en els temps de la transició de finals dels anys setanta. Bàsicament, el nou marc jurídic va permetre sortir d'una dictadura i d'un Estat molt centralitzat per passar a una democràcia amb certes dosis de descentralització
tècniques, institucions i processos de decisió diferenciats. En canvi, el model actual tracta de diluir el segon objectiu en el primer, facilitant un model "regionalitzador" que manté la primacia pràctica en el terreny polític i econòmic del poder central (amb l'excepció basca i navarresa) i tracta les "comunitats autònomes" d'una forma uniforme i jeràrquicament inferior respecte de les institucions i els processos del poder central. La regulació de la plurinacionalitat és inexistent i la descentralització ha acabat amb uns autogoverns amb un baix contingut de decisió política i econòmica real.
Fa pocs anys, la reforma de l'Estatut de Catalunya marcava tres objectius bàsics per tal de superar les mancances del model anterior: 1) l'establiment d'un reconeixement explícit de la realitat nacional catalana; 2) un aprofundiment i una millor defensa de l'autogovern polític que permetés desenvolupar polítiques pròpies i diferenciades per part de la Generalitat; i 3) un model de finançament que acabés amb una excessiva "solidaritat" interterritorial, una solidaritat que no té paral•lel en altres estats europeus i que en la pràctica esdevé un autèntic espoli fiscal amb un dèficit al voltant del 10% del PIB de Catalunya.. El resultat de l'Estatut aprovat finalment l'any 2006 presenta deficiències en els tres aspectes i, a més, es troba pendent d'un recurs davant el Tribunal Constitucional (TC) —un tribunal la regulació constitucional del qual presenta greus problemes de legitimitat que afecten a la seva composició,
als seus procediments i a la seva dependència dels partits d'àmbit estatal— que també afecta aquests tres aspectes.
Quina ha de ser la resposta de les formacions polítiques i de la societat civil del país si el TC rebaixa encara més el contingut del reconeixement, l'autogovern i la solvència econòmica de Catalunya? Crec que aquesta resposta ja no pot ser la tradicional, és a dir, la d'acatar la sentència i obrir una doble estratègia que combini la tàctica del "peix al cove" a curt termini amb una propera reforma estatutària a mig termini. Avui sabem millor que mai el que aquesta estratègia dóna de si: una reformulació legal que, després de molts costos en el procés, no qüestiona les bases regionalitzadores i marcadament jeràrquiques entre el poder central i unes autonomies considerades de manera uniforme; que no fa seu el pluralisme nacional, cultural i lingüístic interns de l'Estat; que envaeix competències estatutàries; que manté una estructura centralitzada en el poder judicial i en la fiscalitat; i que monopolitza la política
europea i internacional.
Si la sentència del TC afecta aspectes clau de l'Estatut com la llengua, el contingut de l'autogovern, les bases del sistema de finançament o el reconeixement simbòlic de la realitat nacional catalana, la resposta hauria de ser unitària, plantejada a mig termini, i molt més contundent que les realitzades habitualment. De fet, es tractaria d'establir una reacció tan immediata com a mig termini davant l'intent de diluir la realitat nacional de Catalunya en el model jeràrquic i homogeneïtzador de l'Estat. Les coses no han d'acabar amb una manifestació al carrer i unes quantes declaracions tan clares com inútils. S'han de prendre mesures que puguin afectar la legitimitat de l'Estat i que facilitin la projecció nacional del país en diversos escenaris. Això es pot concretar en tres tipus d'accions: 1) la internacionalització del conflicte; 2) pràctiques de desobediència civil; i 3) mesures d'insubmissió fiscal. La
internacionalització del conflicte requereix una política informativa i de cerca d'aliances que facin que la causa catalana sigui coneguda i "simpàtica" amb la finalitat de tenir veu i de bastir aliances amb altres forces polítiques d'arreu del món. Les pràctiques de desobediència civil afecten qüestions com el no-compliment de determinades lleis estatals (ús de banderes, regulació dels models educatiu i de salut, de les regulacions sobre el poder municipal, del model d'universitats, etc.). Aquests dos tipus d'accions afectarien tant les forces polítiques com les organitzacions de la societat civil. Les pràctiques d'insubmissió fiscal, sempre tècnicament més complicades, requeririen l'acord de les forces polítiques del país i també el poder local. Es tracta d'establir programes contundents que condueixin el malestar del país i que estableixin una estratègia d'autoafirmació nacional i de projecció política del
país amb vocació de futur. Liderar és oferir projectes, models i estratègies. La pregunta —que vol ser més pertinent que impertinent— és si les forces polítiques catalanes i els seus líders actuals estan capacitats per portar endavant l'autoafirmació nacional i la projecció política que el país i els seus ciutadans necessiten en els propers anys.
____________
Yahoo! Canada Toolbar: Search from anywhere on the web, and bookmark your favourite sites. Download it now
http://ca.toolbar.
[Non-text portions of this message have been removed]
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest �s un grup sobiranista catal� i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligi�s. Es una iniciativa espont�nia, espontane�sta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religi� o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideol�gics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCI�!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar �s un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Si no vols rebre els missatges d'alg� en particular, no cal donar-se de baixa del grup, �s m�s f�cil filtrar aquest alg�.
4-El terme "Catalunya" s'hi usa seguint el criteri de Josep Guia al seu llibre "Es molt senzill digueu-li Catalunya": http://www.psan.net/llibres/digueu-li/digueu-li.pdf
5-Els missatges d'aquest grup s�n reenviats autom�ticament i es pobliquen al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
��������������������
Change settings via the Web (Yahoo! ID required)
Change settings via email: Switch delivery to Daily Digest | Switch format to Traditional
Visit Your Group | Yahoo! Groups Terms of Use | Unsubscribe
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada