LLIBERTAT SOCIAL, POLÍTICA.
POBLES LLIURES I POBLES ESCLAUS
"Els pobles educats en la llibertat i en la voluntat de governar-se ells mateixos, consideren monstruosa i contra natura qualsevol altra forma d'organització" (Michel Eyquem de Montaigne, de Bordèu e Peiregòrd, 1533-1592, filòsof gascó).
"L'arbre de la llibertat deu ser regat de quan en quan amb la sang de tirans i de patriotes" (Thomas Jefferson, 1743-1826, estadista estadounidenc)
"Quan les persones tenen llibertat per a fer el que volen, en general comencen a imitar-se mútuament" (Françoise Sagan, [Françoise Quoirez], 1935-2004, novel·lista francesa).
-CATALUNYA I CASTELLA/ESPANYA
"Reina, reina! Lo nostre poble és franc, e no és així subjugat com és el poble de Castella: ells tenen a Nós com a senyor, e Nós a ells com a bons vassalls i companyons" (Alfons el Benigne a sa muller la tirana intrigant Leonor de Castella, a València, després de l'ambaixada de l'heroi civil Vinatea, la qual aturà un dels primers intents de l'imperialisme castellà per subjugar valencians i tortosins).
"La llibertat no fa feliços els homes, els fa senzillament homes" "Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años. El sistema de Felipe V era injusto y duro, pero sólido y cómodo. Ha valido para dos siglos" ("Memorias", de Manuel Azaña, 1880-1940, President de la II República Espanyola).
-LA RELIGIÓ
"La Saviesa va salvar, encara, el poble sant, un llinatge irreprotxable, de les mans d'una nació opressora. Va entrar en l'esperit d'un servent del Senyor que, amb signes i prodigis, va plantar cara a reis temibles" (Saviesa 10:15-16, llibre deuterocanònic de la Bíblia escrit en grec, potser del rei Salomó, probablement recopilat a Egipte cap al 200 a. C.).
"L'Islam és una religió que, en posar Al·là en el lloc de la llei, en el lloc de l'Estat, governa cadascun dels sentits de la vida dels seus fidels i per tant altera la vida dels altres. Una religió que creu que la separació entre religió i Estat és una blasfèmia, una religió que no té la paraula llibertat al seu diccionari (àrab)" (Oriana Fallaci, *1925, periodista i escriptora feminista i antiislamista italiana).
"És impossible esclavitzar mentalment o socialment un poble que llig la Bíblia. Els principis de la Bíblia són el fonaments de llibertat humana" (Horace Greeley, 1811-1872, editor periodístic estadounidenc)
LLIBERTAT NACIONAL
"L'home no és lliure si no ho és el poble al qual pertany" (Fèlix Cucurull i Tey, 1919-1996, escriptor i polític català).
"El veritable demòcrata és aquell que valent-se de mitjans exclusivament no-violents defensa la seva llibertat i, per tant, la de la seva pàtria i, en última instància, la del gènere humà" (Mahatma Gandhi, 1869-1948, independentista i místic indi).
"És menester conservar la llengua i no oblidar-la mai perquè quan un poble perd la llibertat, si conserva
la llengua, és com si conservés la clau de la presó. Serveu la llengua, que és la garantia de la vostra llibertat" ("La dernière classe de français", Alphonse Daudet, a tomb del pas d'Alsàcia-Lorena de França a Alemanya el 1871)..
"Quina és l'arrel del problema irlandès -va escriure- El poble irlandès vol ser lliure. Per què desitgen la llibertat? Trob que és perquè senten adins d'ells mateixos un geni que encara no s'ha pas manifestat en una civilització, com els grecs, romans i egipcis han exterioritzat llur geni, en el passat , en societats amb cultura, arts i ciències particulars d'ells mateixos" (Æ o A.E. [George William Russell], 1867–1935, escriptor, editor, crític, pintor i periodista nacionalista irlandès, molt popular als Estats Units).
"La independència és un dret, no un privilegi. Per tant, ningú no te la pot concedir ni ningú no te la pot negar. Aquell qui la nega és enemic de la llibertat, aquell qui no la vol és un enemic de si mateix" (Víctor Alexandre, *1950, periodista i escriptor principatí).
LLIBERTAT CATALANA
"Correlativa a aquesta bona tradició (de llibertat), hi ha la dolenta, que s'inicia molt d'hora. L'esperit de llibertat, quan no és controlat per una consciència moral exigent, degenera en rebel·lió i discòrdia, les dues tares que presenten invariablement les males èpoques de Catalunya" (Cardó, Les dues tradicions, Barcelona 1977, p. 87).
"Les gents de Catalunya e d'Aragó viuen pus alts de cor, (perquè amb llurs prínceps) cascú pot parlar aitant com se meta en cor que parlar hi vulla, e aitantes hores ells escoltaran graciosament, e pus graciosa li respondran..
«Qual poble és en lo món que sia així franc de franqueses e llibertats ni que sia així liberal com vosaltres?» (Rei Martí I l'Humà o l'Eclesiàstic, Girona 1356 - Barcelona 1410, adreçant-se als catalans).
"Gràcies al renaixement català, als molts escriptors que han popularitzat l'excel·lència de la constitució civil i social de Catalunya, avui dia ningú no ignora que la nostra terra fou la més lliure del món, com digué aquell bon rei" ("La tradició catalana", cap. I, 1892, d'en Josep Torras i Bages, 1846-1916, bisbe cofundador del catalanisme modern).
"Atès i considerat que en el present Principat de Catalunya los habitants i poblats en ell són lliures i no poden ésser obligats a haver d'anar a servir a S.M" (Narcís Ramon March, 1626, contra els intents del Comte-Duc de la "Unión de Armas").
"Sou capità valerós!
St. Jordi, mateu l'aranya,
Volem ser lliure com vós
Per volar ben lluny d'Espanya!" (Bonaventura Gassol i Rovira [Ventura Gassol], 1893-1980, poeta i polític català).
"Quan els francesos us desitgen: "Bon apetit", posen l'èmfasi del fet no pas en el que hom s'empassa, sinó en la gana que tingui. És com si us diguessin: "Allò que cal és que hi hagi gana". L'inconscient col"lectiu dels francesos revela que temps ha que no tenen fam. Creu que no pot fallar el menjar i sí l'apetit (…) En canvi, els castellans en la mateixa ocasió tenen un altre punt de vista: us diuen: "Que aproveche". Manifesten, inconscientment, que la qüestió important és que s'aprofiti tot el que es cuina. És com si advertissin que les reserves del rebost mai no són gaires i la gana sempre és intensa. Es pareteix d'un atàvic pensar en els àpats endarrerits. Els catalans, que de tot fem un problema de sensibilitat personal, diem quasi sempre: "Que vagi de gust". La teoria sembla que doni més importància al fet que ens agradi que no pas a la gana o al menjar. Ens ha de venir de gust. I, venir de gust
o no, és de cabdal importància entre nosaltres. Per això mots com "tolerància" o "llibertat" mai no fan so de buit en el cor de cada català" (Peculiaritats-
"Tothom sap que els poetes fan moure els pobles, però molts poetes els haurien fets moure i remoure si no s'haguessin embadalit amb la mateixa poesia" (Vocacions-Segones intencions, 1967, Ed. d'Aportació Catalana, de Carles Muñoz Espinalt, 1920-1993, patriota català fundador de la Psicoestètica)
ENEMICS DE LA LLIBERTAT: ELS EXTREMISMES I LA VIOLÈNCIA MATEN LA LLIBERTAT. LA TIRANIA TENDEIX AL CRIM
"Dues forces que són els pitjors enemics de llibertat civil són la monarquia absoluta i la revolució" (John Emerich Edward Dalberg Acton, historiador anglès, 1834-1902).
"... el pitjor enemic de la llibertat és la guerra" (Bertrand Russell, 1872-1970, pacifista, filòsof i matemàtic anglès).
"Quan el futurisme social parla d'un món millor i d'un altre món millor possible, en parlar col·lectivament i en abstracte, tendeix a presuposar-ho com a imposició a la col·lectivitat. Dissortadament és així: teòricament, estan predicant el Bé –un concepte dissecat i boirós de Bé- per damunt la llibertat individual. És una mena de subtil axioma inconscient de la Dictadura del Proletariat, ço és, de l'estalinisme. En els textos bíblics, Déu, en canvi, planteja la llibertat de fer el mal i de no creure fins i tot en Ell, perquè sap que el món millor no pot ser mai una abstracció, una il·lusió a la totalitat, sinó sols la suma dels amilloraments individuals reals, és a dir, de la llibertat de consciència per a fer el bé amb maduresa, en comptes d'autoexcusar-
gran per a vomitar el sentiment de culpa per les injustícies mundials en forma de clixés de consum fàcil" (Autocitació)
"Aquell qui vol ser tirà i no mata Brutus i el qui vol establir un Estat lliure i no mata els fills de Brutus, sols per un breu temps servarà la seva obra" (Niccolò Machiavelli, 1469-1527, estadista, historiador i tractadista polític florentí, teòric del pragmatisme)
"La Llibertat no sempre guanya. Això és un de les lliçons més amargues de la història" (Alan John Percival Taylor, 1906-1990, historiador i periodista londinenc).
SEPARACIÓ DE PODERS I AUTONOMIA. LA CLIENTELITZACIÓ I LA MANIPULACIÓ. EL RESPECTE HUMÀ.
"La noció que l'església, la premsa, i les universitats deuen servir l'Estat és essencialment una noció comunista. En una societat lliure aquestes institucions deuen ser totalment lliures – que és dir que tenen la funció de servir com a xecs sobre l'Estat" (Alan Barth, 1906-1979, periodista estadounidenc)
"L'autèntic destructor de les llibertats de les persones és qui distribueix entre elles els incentius, els donatius i els beneficis" (Plutarc de Queronea, ca. 46-c.120, assagista i historiador biògraf).
"Quan hi ha diners per enmig és molt difícil la llibertat" (Gonzalo Torrente Ballester, 1910-1999, professor, escriptor, crític i periodista gallec espanyolista, de la Generació del 36).
"El preu de la llibertat és l'eterna vigilància" (Thomas Jefferson, 1743-1826, estadista estadounidenc)
"En donar a cada home un vot, els homes no s'esdevenen més savis i lliures que bons els hagi pogut fer el cristianisme" (Henry-Louis Mencken, 1880-1956, escriptor i editor estadounidenc)
"La llibertat és el dret d'escollir a les persones que tindran l'obligació de limitar-nos-
"La meva Llibertat acaba on comencen els drets dels altres" (Anònim).
FRONT A LA REPRESSIÓ, LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ. MESURA DE LLIBERTAT POLÍTICA.
"No hi ha llibertat on no hi ha seguretat de ser lliures" (P. Whitedam).
"Em van dir: si veus a un esclau adormit, no el despertis per si està somiant en la llibertat. Els vaig dir: si veieu a un esclau adormit, desperteu-lo i expliqueu-li la llibertat" (Jubran Khalil Jubran, 1883-1931, escriptor i artista libanès).
"Preferiria que l'Índia morís abans que conquerís la llibertat amb el sacrifici de la veritat" (Mohandas Karamchand Mahatma Gandhi, 1869-1948, advocat de pobres, activista noviolent de l'Índia i el major independentista de la història).
"Perillosos són els grans homes dels quals la gent no se'n pot riure" (Giovanni Guareschi, 1908-1968, escriptor italià).
"Com a mínim una manera de mesurar la llibertat de qualsevol societat és la quantitat de comèdia que es permet, i clarament una societat sana permet més comentari satíric que una de repressiva, de manera que si la comèdia ha de funcionar d'alguna manera com a un alliberament de seguretat llavors hagi de tractar òbviament d'aquestes àrees tabú. Això és part de la responsabilitat que concedim als nostres bufons, una llicència, que no hi hagi excusa per a no obrir la llum esbrinadora de la comèdia. Si tot pot sobreviure a la investigació de l'humor és clarament de valor, i al contrari tots els grups que reclamen immunitat de riure-se'n estan reclamant privilegis especials que no s'haurien de concedir" (Eric Idle, *1943, autor i comediant anglès).
"Un crim és la infracció del(s) dret(s) d'uns altres homes per la força (o el frau). És només la iniciació de la força física contra uns altres -és a dir, el recurs a la violència- el que pot ser classificat com a crim en una societat lliure (com a distintiu d'una injustícia civil). Les idees, en una societat lliure, no són un crim -ni poden ser utilitzades com a justificació de cap crim" (Ayn Rand [Alissa Rosenbaum], 1905-1982, escriptor conservador russoestadounidenc)
"Si penseu que matant els homes impedireu que hi hagi algú que us faci retrets perquè viviu malament, no penseu pas bé. Aquesta fugida no és ni eficaç ni noble; només n'hi ha una de noble i ràpida: no tancar la boca als altres" (Sócrates d'Atenes, 470 ó 469-399 a. de C., filòsof grec, creador de l'ètica, en el seu judici pels "demòcrates" -però corruptes- que l'acusen de pro-espartà).
"Què és la llibertat d'expressió?: el dret d'expressar-
encara de les cavernes ni s'hagués desenvolupat la ciència. El que cal és, si hi ha diferència de parers, cosa molt humana, argumentar amb dades, amb humor, amb respecte i sense joc brut. A voltes en temes que duen dolor o apassionen, com és la política, això pot ser problemàtic, però amb l'esforç es crea una civilització" (Autocitacions)
"El meu objectiu en escriure Heterofòbia ha estat triple: 1) exposar el funcionament de la indústria de l'assetjament sexual mitjançant una anàlisi detallada del seu desenvolupament i les seves reivindicacions, amb especial atenció als casos basats en acusacions frívoles o falses, que aquesta indústria tracta com a insignificants en nombre i importància; 2) demostrar que existeix un antagonisme feminista contra la heterosexualitat, palesat en les obres de nombroses i importants investigadores i professores feministes, i que aquest antagonisme, plasmat en una legislació sobre assetjament sexual, s'ha obert camí en els centres d'ensenyament i els llocs de treball; i 3) demostrar que el resultat està fent malbé la llibertat d'expressió i d'associació, a mesura que un clima de por, sospita i vigilància entela les relacions entre homes i dones" ("Heterophobia: Sexual Harassment and the Future of Feminism / "Heterofobia:
L'assetjament sexual i el futur del feminisme", 1999, de Daphne Patai, professora de literatura comparada i estudis de la dona en la Universitat de Massachusetts)
"Una opinió equivocada pot ser tolerada on la raó és lliure de combatre-la" (Thomas Jefferson, 1743-1826, estadista estadounidenc)
"Confessem el nostre patriotisme sincer i la nostra lleialtat inqüestionable a la nació que estimem, però reclamem per a nosaltres mateixos el dret i la llibertat per parlar en qualsevol moment contra els qui poden ser temporalment al govern, si la lleialtat a Jesucrist, tal com l'entenem, demana tal acció" (The Reformed Church in the U.S., "Minutes of the General Synod", 1926).
LLIBERTAT I GREUGES
"La llibertat que havia estat abolida i més tard és recuperada mossega amb uns ullals més esmolats que no la llibertat que mai no fou amenaçada" (Marcus Tullius Cicero, "Cigró", 106-43 a. de C., orador, lletaferit i estadista romà).
"Hem apel·lat a llur justícia i magnanimitat naturals, i els hem conjurat, pels llaços de la nostra comuna ascendència, que repudiïn aquestes usurpacions, que, inevitablement, arribaran a interrompre els nostres nexes i correspondència" (Declaració d'independència dels Estats Units d'Amèrica, 11). "Quan una llarga cadena d'abusos i usurpacions que persegueixen invariablement el mateix objectiu, fa patent la intenció de reduir un poble a un despotisme absolut, és un dret de l'home i és la seva obligació desfer-se d'aquest govern i procurar-se nous guardians per a la seva seguretat futura" (Declaració d'independència dels Estats Units d'Amèrica, 33).
"El bé públic està format per un bon nombre de mals particulars" (Anatole France, 1844-1924, pseudònim de Jacques Anatole François Thibault, narrador, poeta, crític i assagista escèptic francès).
"Una societat lliure i oberta és un conflicte progressiu, interromput periòdicament per arranjaments" (Saul David Alinsky, 1909-1972, criminalista de Chicago).
"Si vaig i trec el capell d'un home del seu cap, eixe capell s'esdevé en un símbol de la llibertat d'eix home. Quan lluita contra mi pel seu capell està combatent per la seva llibertat" ("Dones enamorades", 1920, de David Herbert Lawrence, 1885-1930, poeta i novel·lista britànic).
"En España no ha habido nunca nación y la unidad se produjo por el fuego y por el hierro. La misma Cataluña no perdió su libertad sino por los intereses de los Habsburgos y los Borbones, es decir, por los Estados" (Julián Besteiro, 1870-1940, líder del PSOE, mort en presons franquistes, madrileny d'origen gallec, al Míting al teatre Bosc de Barcelona del 22-12-1919).
"Tant s'hi val de quina color és la bandera de la llibertat, ni sa mare l'ha de conèixer quan eixirà de la comissaria" (Anònim).
ALLIBERAMENT
"¿No serà pas, més aïna, aquest altre el dejuni que jo vull: deslligar els nusos de maldat, desfer les junteres del jou, despatxar en llibertat els aclaparats i trencar qualsevol jou? No serà compartir amb el famolenc el teu pa, els pobres sense llar rebre a ta casa? Que quan vegis un nu el cobresques, i del teu proisme no te n'apartis?" (Isaïes 58:6-7). "Perquè has trencat el pesat jou, i la vara dels seus muscles i el bastó del qui l'oprimia, com en el dia de Madian els has esmicolats. Perquè les botes que trepitgen amb estrèpit i les túniques xopades de sang seran cremades, consumides pel foc" (Isaïes 9:4-5, profeta major, d'una alta família de Jerusalem, predicà inflexiblement cap a 740-680 a. C., probablement morí martiritzat pel rei Manasès).
"L'Esperit del Senyor és damunt de mi, per això m'ha ungit per donar la bona notícia als pobres; m'ha enviat a proclamar als captius l'alliberament i als cecs la recuperació de la vista, a deixar en llibertat els oprimits; a proclamar l'any de gràcia del Senyor" (Evangeli segons Lluc 4:18-19, apòstol †83, probablement escrit cap al 64-70 d. C.).
"I santificareu l'any cinquantè, i pregonareu llibertat arreu la terra a tots els qui hi viuen; aqueix any us serà de jubileu...." (Levític 25:10, llibre considerat de Moisès [מֹשֶׁה בן-עַמְרָם Móše ben Amrām], ca. 1350-1230 a. C., guia i del poble israelita).
LLIBERTAT COM A IDEAL O IRREALITAT
"Si la llibertat i la igualtat, com alguns pensen, es troben principalment en la democràcia, serien millor assolides quan totes persones participin igualment i al màxim en el govern" (Aristòtil d'Estagira, 384-322 a. de C., filòsof grec, deixeble de Plató i preceptor d'Alexandre Magne).
"Joventut, saps que la teva no és la primera generació que adelera una vida plena de bellesa i llibertat?" (Albert Einstein, 1879-1955, físic i matemàtic juevoalemany, el major científic del s. XX).
"El principi de llibertat i d'igualtat, si s'associen amb el mer egoisme, faran només diables: cadascú maldarà per ser independent a fi de poder lluitar sols pel seu propi interès. I ací rau la necessitat de religió i el seu poder, de portar al principi de la benevolença i d'estimar fins als homes" (John Randolph, 1773-1833, orador i estadista estadounidenc)
"-La mare no es cansava de dir-m'ho: "Noi, no t'emboliquis; els ajudaràs a treure les castanyes del foc i després no et deixaran ni les brases". La gent dels pobles sempre en diu de bones, oi?" ("Els vençuts", 1955-1982, d'en Xavier Benguerel, 1905–1990, escriptor barceloní exiliat).
"La Llibertat, no pas el comunisme, és la força més contagiosa del món" (Earl Warren, 1891–1974, californià d'origen noruec, cap de la Cort Suprema dels EUA).
"Mentre l'Estat existesca, no pot haver-hi llibertat. Quan hi ha la llibertat no hi haurà Estat" (Vladimir llich Ulianov Lenin, 1870-1924, revolucionari i estadista rus soviètic).
"La llibertat existeix únicament a la terra dels somnis" (Johann Christoph Friedrich von Schiller, 1759-1805, historiador alemany).
"La Llibertat és poesia, és prendre les llibertats amb les paraules, trencar les regles d'un discurs normal, violar el sentit comú" (Norman O. Brown, -1913-2002, filòsof americà).
"La llibertat, primer cal acceptar-la, després planificar-la i, finalment gaudir-la" (Francisco Rabaneda Cuervo [Paco Rabanne], *1935, sastre donostiarra fugit a França durant la Guerra Civil)..
LLIBERTAT SENSE BÉ
"En veure com aquest i aquells tants homes,
veritat i virtut, on puc trobar-vos?
Que en el poble, tu, em dius? I on és el poble?
És la munió de gent que alegre xiscla
i a la plaça de bous té l'Ateneu?
És la que per carrers i places corre,
"Visca la llibertat!" cridant contenta,
i és esclava, primer de sa ignorància,
després de ses passions, després dels ídols
que, per demà cremar, avui aixeca?
("Epístola" De Joaquim Maria Bartrina, Reus, 1850 - Barcelona, 1880; científic i escriptor).
"I tu, infern pregon, rep el teu nou senyor, que arriba a tu amb un ànim que no podran pas canviar ni el temps ni el lloc. L'esperit duu en si mateix el seu propi habitatge i pot en si mateix fer un cel de l'infern o un infern del cel. Què hi fa l'indret on jo sojorni, si sóc sempre el mateix i el que dec ser, si ho sóc tot, encara que menor que Aquell a qui el raig ha fet més gran? Ací, si més no, serem lliures (...) Ací podem regnar amb seguretat i, segons el meu parer, regnar és digne d'ambició, encara que sia dins l'infern; val més regnar dins l'infern que no servir al cel" (El Paradís Perdut / Paradise Lost, cap. I, any 1667, de John Milton, 1608-1674, poeta purità anglès).
"La llibertat sense educació és sempre un perill; l'educació sense llibertat resulta vana" (John Fitzgerald Kennedy, 1917-1963, estadista i president demòcrata estadounidenc d'origen catòlicoirlandè
------------
http://www.cronica.
http://www.congresc
Bons preus i bona qualitat: http://www.adocse.
http://webs.
Pel Canvi de xip: http://wave.
http://blocs.
"El cielo, se les antoja, una vitrina de espuelas"
("Romance de la Guardia Civil Española", de García Lorca).
____________
Make your browsing faster, safer, and easier with the new Internet Explorer® 8. Optimized for Yahoo! Get it Now for Free! at http://downloads.
[Non-text portions of this message have been removed]
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest �s un grup sobiranista catal� i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligi�s. Es una iniciativa espont�nia, espontane�sta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religi� o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideol�gics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCI�!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar �s un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Si no vols rebre els missatges d'alg� en particular, no cal donar-se de baixa del grup, �s m�s f�cil filtrar aquest alg�.
4-El terme "Catalunya" s'hi usa seguint el criteri de Josep Guia al seu llibre "Es molt senzill digueu-li Catalunya": http://www.psan.net/llibres/digueu-li/digueu-li.pdf
5-Els missatges d'aquest grup s�n reenviats autom�ticament i es pobliquen al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
��������������������
Change settings via the Web (Yahoo! ID required)
Change settings via email: Switch delivery to Daily Digest | Switch format to Traditional
Visit Your Group | Yahoo! Groups Terms of Use | Unsubscribe
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada