dimarts, d’abril 21, 2009

[catalonia-europa] La calúmnia de Carod -- CARRETERO PROPOSA CREAR UN NOU PARTIT PER AL 2010





Benvolgut/da, et fem arribar les novetats a victoralexandre.cat :

• Article a El Singular Digital: La calúmnia de Carod

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/la_cal_mnia_de_carod_36101.php

Deu haver-hi molta desesperació en la cúpula d'Esquerra per recórrer a l'estirabot, a la mentida i a la calúmnia com a arma d'atac contra els militants i simpatitzants que no pensen com ella. [Més....]

• Article a e-notícies: Gest d'en Carod? Quin gest?

http://blogs.e-noticies.com/victor-alexandre/gest_den_carod_quin_gest.html

Realment curiós l'entusiasme que ha despertat entre els socialistes l'anomenat gest de Carod-Rovira [Més...]

AGENDA:

• Presentació del llibre Víctor Alexandre, l'independentisme desacomplexat de Jordi Sedó, a La Garriga
Dimecres 22 d'abril, 20.00 h
Fundació Maurí. C/ Cardedeu, 25
La Garriga (Vallès Oriental)
 
-------------------------
 

http://www.radiocatalunya.ca/noticia/patriotisme-i-dignitat-amb-espanya-no-hi-ha-res-a-fer
 
CARRETERO PROPOSA CREAR UN NOU PARTIT PER AL 2010
18.04.2009 - 08:04
 

Una candidatura d'ampli espectre que tingui com a columna vertebral la proclamació unilateral de la independència. Aquesta és la proposta de Joan Carretero, líder del sector crític d'Esquerra Reagrupament.Cat (RCat), que trenca el silenci en un article a l'Avui en què obvia les sigles del seu partit i del qual es desprèn que vol intentar liderar la creació d'un nou partit basat en dos eixos: l'independentisme transversal i una oxigenació de l'activitat política.

L'exconseller de Governació, molt crític amb l'estratègia de la direcció d'Esquerra de pactar amb el PSC al govern de la Generalitat, ha seguit el procés postcongressual de la formació des de la distància. D'ençà de l'assemblea del juny passat, en què Joan Puigcercós va assumir la presidència del partit -per a la qual el mateix Carretero va presentar candidatura-, el líder de RCat no s'havia pronunciat públicament. La seva candidatura va obtenir aleshores el 27,6% del suport de la militància.

Quan Carod tot just acaba d'anunciar un pacte amb Puigcercós que resol el debat intern sobre el cap de cartell per a les pròximes eleccions -que tanca les ferides entre els dos sectors oficialistes-, Carretero planteja que es forgi una nova candidatura que respongui als plantejaments als quals, al seu parer, ha renunciat Esquerra.

Encara que des de Reagrupament no confirmen que el mateix Carretero tingui intenció de crear i liderar aquesta candidatura, no es descarta que en els pròxims mesos es doni de baixa com a militant d'Esquerra i que ho faci també el seu entorn. Aquesta aposta per recuperar "un referent electoral clar" per a l'independentisme es pot interpretar com una crida per sumar complicitats tant de la societat civil com d'altres partits sensibles al catalanisme.

En la ponència alternativa que va presentar a l'última conferència nacional d'Esquerra Republicana, Carretero ja parlava de bastir una candidatura transversal a les eleccions al Congrés. Aleshores preparava el terreny per intentar disputar a Puigcercós les regnes d'ERC. Ara, en canvi, les sigles no apareixen ni una sola vegada en tot l'article i les referències a la formació republicana són mínimes.

Crítiques al pacte

Pel que fa a la pipa de la pau firmada per Puigcercós i Carod, Reagrupament.Cat considera que Esquerra busca així "aferrar-se" al govern i mantenir l'statu quo i la presència dels republicans a l'executiu "passi el que passi". A la seva pàgina web, el sector crític va comparar ahir l'acord amb l'orquestra del Titanic, "que va continuar tocant mentre el vaixell s'enfonsava".

"PATRIOTISME I DIGNITAT"
JOAN CARRETERO

A mitjan mes de març, el govern espanyol acordava amb l'andalús liquidar el conegut com a deute històric –un concepte esotèric que els dos governs van acordar que pujava a més de 1.200 milions d'euros– de l'Estat amb Andalusia, tot complint escrupolosament el termini que fixa l'Estatut andalús. Es veu que de terminis n'hi ha que sí que són d'obligat compliment!

Des d'aleshores, en qüestió de setmanes, el govern de l'Estat ha decidit avalar amb 9.000 milions d'euros una caixa d'estalvis en situació compromesa, presidida per un veterà dirigent regional del PSOE i, en funció dels acords de la cimera del G-20, augmentar l'aportació espanyola a l'FMI en 4.000 milions. Queda clar que la crisi només serveix d'excusa per no millorar el finançament de Catalunya...

Mentrestant, l'executiu espanyol posava damunt la taula de Catalunya una quantitat de diners que no suposaria cap augment de recursos real, sinó que, segons dades del departament d'Economia i Finances, cobriria poc més de la tercera part de la disminució d'ingressos que la Generalitat va patir l'any 2008 a causa de la crisi. Una burla, en poques paraules.
Per un altre costat, quan fa prop de tres anys de l'aprovació de l'Estatut, no s'han traspassat ni les Rodalies de Renfe, ni l'aeroport del Prat, ni els de Reus i Girona, ni tan sols serveis que el Tribunal Constitucional fa anys que va decidir que són competència de Catalunya, com les beques universitàries.

A les portes –se suposa, perquè ja fa mesos que esperem– del desenllaç de la negociació del nou sistema de finançament i de la sentència del TC sobre l'Estatut, tots dos carregats de mals presagis, la situació política a Catalunya és desoladora. Hi ha un abisme entre la classe política i la ciutadania, com reflecteixen les enquestes oficials quan avaluen la satisfacció política dels ciutadans i demostren els altíssims índexs d'abstenció.

El catalanisme, davant el poc entusiasme que desperta en els seus rengles l'actuació dels partits que haurien d'ocupar aquest espai, tendeix a organitzar-se'n al marge, mitjançant plataformes i entitats que aprofiten les facilitats que, per a la difusió dels seus missatges, ofereixen les noves tecnologies de la comunicació. L'èxit de la manifestació independentista de Brussel·les del 7 de març és una demostració de la capacitat de mobilització d'aquest nou sobiranisme transversal. Ara bé, tot i valorant de manera molt favorable la tasca patriòtica d'aquestes entitats, cal que els seus objectius siguin inequívocament assumits pels partits.

L'Estatut amputat a Madrid no ens ha aportat ni reconeixement nacional, ni increment de les competències, ni millor finançament –i això, abans de la previsible nova retallada a mans del TC–. La constatació d'aquest fracàs ens ha de portar a superar, d'una vegada per totes, les estratègies del peix al cove, de la reclamació de la lectura generosa i de la relectura dels textos legals, de l'estació federal cap a la qual transitaríem junts els independentistes catalans i els progressistes espanyols, del patriotisme social i la pluja fina.

Ni Estat plurinacional, ni Espanya plural, ni federalisme asimètric –ni simètric, ni de cap mena–. Amb Espanya no hi ha res a fer. I no podran dir que el catalanisme no ha intentat regenerar Espanya per fer-hi viable l'encaix de Catalunya. Ja fa bastant més d'un segle que ho prova. La nostra supervivència com a nació i el progrés de Catalunya i el benestar dels seus ciutadans només es poden aconseguir amb la independència. Aquesta és una evidència que, segons diversos estudis, cada cop més catalans comparteixen.

El sobiranisme i l'independentisme, i els partits que se'n reclamen, han d'interioritzar un nou paradigma en les seves relacions amb l'Estat. No és missió del catalanisme vetllar per l'estabilitat dels governs espanyols de torn, a canvi de quatre concessions menors. No són els partits catalans els que han de suplicar que el partit del govern de l'Estat els tingui en compte. Són aquests governs, quan estan en minoria, que han de maldar per aconseguir els vots dels partits sobiranistes. I aquests només poden donar-los-els a canvi de millores substancials en l'autogovern i el reconeixement nacional de Catalunya: finançament digne, grans infraestructures, seleccions esportives, participació efectiva en organitzacions internacionals, organització territorial pròpia, restricció del concepte de llei estatal de bases i ampliació del de competència exclusiva de la Generalitat, respecte escrupolós a la utilització del català com a
llengua vehicular en tots els àmbits... Sense compromisos en aquesta línia, i d'acord amb la proposta formulada per Heribert Barrera, els parlamentaris catalanistes a les Corts espanyoles no haurien de donar suport a cap iniciativa de cap govern.

Demanar això a qualsevol govern espanyol és demanar molt, ho sé. Però les diverses estratègies basades en el pactisme i la implicació en la governabilitat de l'Estat han portat el nostre país a l'atzucac en què es troba. Catalunya ha d'utilitzar la força política que tingui a Madrid pensant només en els seus interessos nacionals.

Cal que el creixent independentisme sociològic torni a comptar amb un referent electoral clar. Per això penso que a les properes eleccions al Parlament s'hi ha de presentar una candidatura d'ampli espectre que tingui com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la independència de Catalunya per una decisió majoritària del Parlament, que posteriorment seria sotmesa al corresponent referèndum de ratificació. Discrepo cordialment dels que defensen que el referèndum s'ha de convocar des de l'actual legalitat vigent, ja que la seva convocatòria dependria de la imprescindible autorització del govern espanyol, que no cal dir que mai no estarà per la feina. La lògica més elemental obligaria que aquesta candidatura la liderés l'únic partit parlamentari que es defineix com a independentista en els seus estatuts i la seva declaració ideològica, però això, no ho ignoro, col·lideix frontalment amb la seva estratègia
actual.

Mentre no obtingui la majoria necessària per a governar, l'independentisme parlamentari no hauria de participar ni de donar recolzament actiu a cap govern que no tingués un programa d'augment important de l'autogovern i avenç en el reconeixement nacional de Catalunya, centrat en les qüestions cabdals de país a què abans m'he referit.

L'altre gran eix que hauria de vertebrar l'oferta de l'independentisme és el d'una severíssima exigència ètica en l'activitat política, que és la millor manera de recuperar la confiança dels ciutadans. L'independentisme hauria de ser l'abanderat de l'honestedat, el rigor, l'eficiència i l'austeritat en l'exercici dels càrrecs públics. L'independentisme no ha de participar del monopoli de la política per part de polítics professionals sense cap altra ocupació coneguda, la profusió d'assessors a les institucions, l'opacitat en les contractacions, la inflació d'informes externs d'eficàcia dubtosa, el gust per l'ostentació i el luxe i la col·locació de familiars, amics, coneguts i saludats. Una llei electoral que obligui a una vinculació efectiva entre candidats i electors és, en aquest sentit, una prioritat inajornable.

El programa polític que he intentat esbossar es basa en els dos valors que donen títol a aquest article: patriotisme i dignitat. Patriotisme per posar l'interès nacional de Catalunya per davant de qualsevol altra consideració, de qualsevol altre interès particular, per legítim que pugui ser. Dignitat per no tolerar cap humiliació a la nostra nació, ni que només sigui per honorar els qui ens van precedir en la lluita per la llibertat de la pàtria, fins l'extrem que alguns hi van deixar la vida. Patriotisme i dignitat: Catalunya no mereix menys.

Informa: AVUI

"El món va cap a una cada cop més gran integració econòmica (...) El que no és tan cert és que la tendència mundial sigui d'anar vers una major integració política. De fet la realitat és exactament la contrària: si mirem el nombre de països existents al planeta Terra després de la 2ª Guerra Mundial, veurem que no ha parat d'augmentar: el 1946 hi havia 74 països (=Estats), mentre que, en l'actualitat, el nombre total de països és de 191" (Xavier Sala i Martín, economista català, *1963).

http://www.cronica.cat/home.php http://www.congrescatalanista.cat/
Bons preus i bona qualitat: http://www.adocse.com/
http://webs.racocatala.cat/cat1714/
Pel Canvi de xip: http://wave.prohosting.com/Fortesa/
http://blocs.mesvilaweb.cat/mrocar/
"El cielo, se les antoja, una vitrina de espuelas"
("Romance de la Guardia Civil Española", de García Lorca).

__________________________________________________________
Yahoo! Canada Toolbar: Search from anywhere on the web, and bookmark your favourite sites. Download it now
http://ca.toolbar.yahoo..com.

[Non-text portions of this message have been removed]

__._,_.___
��������������������
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest �s un grup sobiranista catal� i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligi�s. Es una iniciativa espont�nia, espontane�sta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religi� o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideol�gics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCI�!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar �s un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Si no vols rebre els missatges d'alg� en particular, no cal donar-se de baixa del grup, �s m�s f�cil filtrar aquest alg�.
4-El terme "Catalunya" s'hi usa seguint el criteri de Josep Guia al seu llibre "Es molt senzill digueu-li Catalunya": http://www.psan.net/llibres/digueu-li/digueu-li.pdf
5-Els missatges d'aquest grup s�n reenviats autom�ticament i es pobliquen al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
��������������������
Recent Activity
Visit Your Group
Yahoo! News

Fashion News

What's the word on

fashion and style?

Group Charity

Loans that

change lives

Kiva.org

Get in Shape

on Yahoo! Groups

Find a buddy

and lose weight.

.

__,_._,___