EL PSOE I ELS SEUS ESCLAUS: CAROD.PUIGCERCÓS.
POLÍTICA CATALANA I L'ANUNCI FET PER CARRETERO A LES PÀGINES DE L'AVUI
Dins la ratera
Salvador Cardús i Ros / Sociòleg i escriptor salvador.cardus@
CRISTINA LOSANTOS
No tinc ni idea de com es por sortir de l'atzucac en què s'ha ficat la política catalana. Ho dic perquè dins la ratera no hi ha només el govern, sinó també l'oposició. El més grotesc és que a vegades sembla que els nostres dirigents no s'han adonat que ni uns ni altres no estan en condicions de sortir-ne, i que el seu combat per veure qui governa dins la ratera és més aviat ridícul. L'obsessió partidista, sovint els porta a discutir per repartir-se l'esquer. L'incompliment de l'Estatut i l'amenaça del Constitucional; l'espoli fiscal i la impossibilitat de gestionar la crisi econòmica i el seu impacte en la indústria del país; la intromissió pràctica de l'Estat en la supervivència de la llengua, en el model escolar o en el sistema financer català representat per les caixes d'estalvis, per posar alguns exemples, no està en mans dels nostres partits resoldre-ho. De cap partit, per molt que tots facin el valent. No n'hi ha cap que
tingui una estratègia pensada per sortir de la ratera i tot es redueix a tàctiques per veure qui la governa. I vet aquí la causa del ridícul: amenaçar el gat quan s'és dins de la ratera.
PROBABLEMENT PER TOT AIXÒ, la reflexió de Joan Carretero a l'AVUI, feta des de fora de la gàbia -per un "metge de Puigcerdà", com irònicament es presentava al cap de pocs dies en un acte públic- ha produït una enorme inquietud dins la ratera. A la ratera no estan per bromes. Allà dins, s'hi han vist uns nervis desigualment repartits segons la manera com cada partit ha pensat que una possible nova oferta electoral independentista el podria afectar en el repartiment de l'espai disponible, certament escàs. Si han cregut que no els afectava directament, s'ho han mirat -equivocadament- amb displicència. Si ho han vist com una intromissió en el propi espai electoral, hi han reaccionat amb ira, fent judicis d'intencions temeraris, sense voler entendre de què va l'envit.
VIST A UNA CERTA DISTÀNCIA -els tacticismes polítics a la gàbia fa temps que m'han deixat d'interessar-
vegada que el president Montilla ha advertit els espanyols que o es resolien les qüestions pendents de manera favorable o es produiria un gran desafecte, crec que ha partit exactament de la meva mateixa constatació, per bé que amb prudència ho hagi volgut situar en el futur hipotètic. Cada dia hi ha més població catalana que té la convicció que és esquilada, que a més se'n foten i que sap que, de fet, l'autonomisme de què tant havien lluït els espanyols, està a punt de fer fallida. De manera que no és una estupidesa pensar que una oferta electoral estrictament independentista i ideològicament transversal, pensant en ara mateix, podria recollir no tan sols el vot desenganyat d'ERC i CiU -que ja és molt-, sinó part del que encara té però que cada vegada que va a votar, vacil·la.
LA REACCIÓ DINS LA RATERA HA ESTAT de nervis, perquè s'ha interpretat com si Carretero també volgués entrar-hi. No ho sé, però crec que s'equivoquen. Si es tractés d'entrar a la gàbia, un cop dins, Carretero personalment o el projecte que el metge de Puigcerdà sembla que suggeria a l'AVUI, es trobaria amb les mateixes limitacions de la resta de partits. És per això que tinc la impressió que la novetat del que proposa l'antic conseller de Governació -estem parlant en el pla del discurs polític- és que se situa fora de la ratera. No conec prou el doctor Carretero, però, fins i tot quan era al govern, pensava i actuava com un outsider. Sembla que amb Maragall es van clissar de seguida, i automàticament la desconfiança va ser mútua. Qui millor que Maragall per veure venir un altre outsider com ell mateix? I és que entrar al Parlament amb el projecte principal de promoure una declaració unilateral d'independència, des del meu punt de
vista, ja és situar-se just fora de la ratera on s'han ficat tota la resta de partits i de la qual no volen sortir ni tan sols en el pla retòric del discurs. Ja sabem que ERC vincula la possibilitat de la independència a l'expectativa d'ocupar, sembla que prèviament, l'espai polític d'esquerres. Al PSC no tan sols no han tremolat, sinó que han vist que ERC els confortava en el seu catalanisme tebi. I a CiU, el sector més sobiranista, ha dit que de la independència "no en fa cavall de batalla". Encara bo que Oriol Pujol situava aquesta aspiració "en la neurona de qualsevol nacionalista"
UNA ALTRA COSA ÉS DISCUTIR LA possibilitat real de desenvolupar el projecte polític que s'intuïa en l'article de Joan Carretero al nostre diari. Calen diners, caldria superar obstacles mediàtics, caldria joc net per part de la resta de partits i, sobretot, caldria comptar amb lideratges sòlids, resistents a l'enorme risc personal de qui s'hi comprometés. Vistes algunes reaccions, potser ni tan sols els que comparteixen l'objectiu polític i que ara militen en els altres partits, farien un salt en el buit tan gran i sense xarxa. Les gàbies, les rateres, tanquen, però també protegeixen.
HE DIT QUE NO SÉ COM ES POT SORTIR de la ratera de la política catalana. I menys aquests dies, que els gats es passegen per aquí, vetllant-la. Però si la situació d'encallament s'allarga, si es resolt malament el finançament, és difícil d'imaginar amb quin programa els actuals partits podran anar a les eleccions del 2010 sense parlar de gats i només discutint de com repartir-se l'esquer. Serà en aquella circumstància, doncs, quan potser és veurà més clarament l'oportunitat de posar en qüestió l'existència de la mateixa gàbia. Tot i que el millor seria que tots els que ara són dins s'atrevissin a parlar-ne. I a sortir-ne, esclar.
Imprimir
Enviar
Agregar
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 26. Dissabte, 25 d'abril del 2009
DIARI AVUI: Jaume Renyer estripa el carnet d'Esquerra i dóna suport a Joan Carretero
VILAWEB: Jaume Renyer anuncia que abandona Esquerra
E-NOTICIES: Renyer se'n va amb Carretero
EL SINGULAR DIGITAL: El crític d'ERC Jaume Renyer deixa el partit perquè amb Carod i Puigcercós "no hi ha res a fer"
Si vols rebre informació directe de Regrupament.
Escriu un correu a
organitzacio@
------------
24 abril 2009
UN NOU PARTIT INDEPENDENTISTA
Santiago Espot ha fet diana en proposar un nou partit independentista. Ha fet diana per haver trobat el moment més oportú quan la situació es troba en el punt més dolç. Es sap que el 35% dels votants és independentista actualment i que les expectatives augmenten dia a dia. A més no hi ha cap partit dels actuals que se'n pugui fer càrrec plenament. Esquerra Republicana, per les raons que sigui (un dia en podem parlar), tal com està embolicat amb el tripartit seguirà la sort de la davallada per l'esfondrament del PSC junt amb la figura del Zapatero per la postura d'atac que ha emprès descaradament fa temps contra Catalunya. CiU com a bipartit es mou entre el "vull però no puc". I això no sedueix ningú.
El bo del cas és que el PSC té una oportunitat d'or per a fer-se respectar pel poble català; deixant de votar Zapatero i amenaçant-lo seriosament si no ens fa justícia econòmicament. Però vull creure que aquest acte de valentia i d'heroisme no està fet per a ells. I ERC també té una possibilitat oberta si vol recuperar la importància que havia tingut; amenaçant amb la clau que ara ha d'ensenyar per a desfer el tripartit. Si hi ha un camí obert per a salvar Catalunya i no es fa servir... és que no hi ha una voluntat sèria de jugar-s'ho tot. Un socialista català com Serra i Moret deia: "Mai he deixat de creure en la eficàcia d'un acte heroic!"
I Convergència Democràtica de Catalunya té un pes mort amb Unió Democràtica de Catalunya que provoca un recel sobre la seva voluntat de sobirania en el poble ras català. Falta seducció als tres partits que podrien ser determinants. I això sols pot convèncer que el millor és quedar-se a casa, de cansat que es troba el nostre poble dels seus polítics. Seria un escarment! Això pot fàcilment succeir si només es presenten els tres partits que podrien aprofitar l'ocasió quan passa per davant mateix de casa.
Però, el dijous passat a l'hotel dels Comtes de Barcelona vaig assistir a la presentació d'un nou partit independentista anomenat FORÇA CATALUNYA, que prové d'un col·lectiu amb molta tradició i encara actiu que es manifesta amb el nom de CATALUNYA ACCIÓ a través de molts actes i llibres publicats. L'ample saló estava ple a vessar, i sobretot els oients venien amb ganes d'escoltar allò que els havien anunciat. L'exposició d'en Santiago Espot fou brillant, emotiva i convincent com feia anys no havia sentit de cap líder polític. I jo tinc ja moltes hores de vol. Entre altres coses vaig ser durant dos anys President de la CONVENCIÓ PER LA INDEPENDÈNCIA NACIONAL , quan aquest objectiu ja havia desaparegut de l'horitzó històric i el país es trobava sense sortida ideològica. Nosaltres l'obrírem de nou. Em vaig sentir reconfortat i el vaig felicitar.
L'aparició d'un nou partit polític independentista enmig d'una situació de migradesa ètica com l'exposada ara mateix, pot fer molt mal als partits nacionalistes que se les donen de defensar la sobirania de Catalunya com a nou Estat Europeu, però no per damunt de tot. Mantenen, com a mals catalans, un roc a la faixa, per si de cas.
El poble ras davant d'una proposta serena, vibrant, convincent i nova, pot provocar una reacció en cadena, perquè la majoria del poble ras no es deu a cap partit; vol veure com es pot servir a la nació per a alliberar-la de tantes pallisses, mentides públiques i mediocritats. Vol viure una gran aventura com la que provocà Francesc Macià. Ell féu una proposta NOVA. I heus aquí la novetat d'un partit independentista quan tot es somou dels seus fonaments per una crisi galopant. I es dóna el cas que en Joan Carretero està fent un discurs que, amb veu baixa i "des de dalt de la muntanya" diu ell, coincideix amb el d'en Santiago Espot , que commou i fascina.
Per a acabar, i ho dic amb paraules d'en Salvador Cardús, l'únic dels dotze entrevistats pel diari Avui com a representants de l'opinió de la societat civil que va insinuar clarament això que he exposat a través de dades objectives: "La sensació d'atzucac a la política catalana, on govern i oposició semblen incapaços de sortir de la ratera on s'han ficat, fa pensar que una nova opció d'independentisme radical però socialment assenyada, podria connectar amb el malestar actual i arribar a tenir un espai electoral gens menyspreable a les properes eleccions".
Vaig estranyar que l'Avui no hagués fet cap comentari sobre l'acte de Força Catalunya perquè era notícia de primer ordre, i que lhavia estat anunciat almenys en dues ocasions amb un requadre de mitja plana en color.
Passats dos dies en Carretero també llançà la iniciativa de capitanejar una part d'ERC com exclusivament independentista, i Puigcercós el convidava a sortir. Espero que hi haurà ràpidament converses entre els dos nous partits per a assegurar la pervivència d'una formació política com a punta de llança, amb ganes de mantenir la seducció de tot bon català en un moment especialment favorable per al nostre contenciós secular.
Mn. Josep Dalmau
Escriptor i periodista
------------
CARTA OBERTA A JOAN CARRETERO
O viure subordinat o sent l 'amo de casa teva, o fer un pas endavant per decidir com administrar les necessitats de la teva familia. Fer el pas voldrà dir encetar un camí irreversible on molt probablement hi deixis la pell... O la teva vida política, per la gran quantitat de desagraïts, panxa contents i floreros que ens envolten ja que et posaran traves i pals a les rodes. Dirigents polítics de tots colors, empresaris, funcionaris i un llarg ecetera de gent que llueix paraigües quan fa sol , però són incapacos de desplegar-los quan plou. És per tot això que estic d acord amb tu CARRETERO de fer el pas endavant unilateralment; ,ja que els nostres ex-amics d'Esquerra que ho havian de fer han decidit que viure de lloguer i agonellat, però amb la panxa plena, és millor .
Abans amb menus de 10 euros passàven, ara tot és a la carta. Què hi farem?
I després de tot això la pregunta del milió de dollars: Què hi guanyarem essent independents . I jo mateix em responc:
A mig termini autopistes de franc, llibres de text gratuïts per la mainada, ordinados a les aules, beques pels estudiants..
Implantar la duresa democràtica què vol dir drets i deures. Si tens papers cap problema, però si no has de retornar al teu país d'origen: aquí no hi cabem tots. Catalunya té el dret de dicidir qui volem que entri al nostre país.
Poder administrar els nostre ports i aeroports i linies ferries, procurar que la llum i aigua estiguin l'abast de tothom a preus raonables. I tot això i més, amb els nostres diners que ara marxan a Madrid i no tornen. I encara ens en quedaran per ser solidaris amb altres països del món, inclosos els d'Espanya . Hem de buscar aliances exteriors per donar a conèixer la nostre condició de país colonitzat. Si els famosos de torn ens ajuden serè més fàcil. GASOLS, FERRAN ADRIÀ, PADROSA, SALA MARTIN i etc... I sinó ho hem de fer sense ells, també ens escoltaran perquè temin raó i el mateix dret que els altres països del món. Tot això és el complement a la dignitad de la persona que te la sort de tenir país propi i no de viure d'engrunes llogades.
DE JOAN ILLA i CASELLAS de ULLA
El dia 19 va sortir publicat al diari AVUI un aticle de Joan CARRETERO que ha convulsionat el mon sobiranista català i ha suscitat reaccions per a totes bandes, o deixant indiferent a ningú. He intentat resumir en 5 punts el que diu:
1. Espanya no respecta Catalunya, utilitza la crisis per incomplir i reparteix diners per altres coses...
2 Amb Espanya no hi res a fer
3 la independencia ha de venir per la declaracio unilateral del Parlament de Catalunya. Hem de tirar pel dret i no els hi hem de demanar permís... (És el primer polític que fa aquesta proposta).
4 L'independentisme ha de ser transversal. Només es pot participar al govern si això implica avenços substancials pel país.
5 Cal vetllar per la integritat i pel compliment d'un codi ètic per part dels nostres polítics.
Aquets són resumits els 5 punts d'en Carretero i el full de ruta per avancar . Això és el que els dirigents d'ERC no han tingut amb compte i aquesta és l'explicació de per què el sobiranisme creix espectacularment entre els catalans i no es traduiex amb vots i resultats per l'únic partit que es declara independentista. Això, els hauria de fer reflexionar.
ERC només té dos camins: rectificar i obrir un debat per canviar la seva estrategia erronia de submissió del PSC; o bé, expulsar CARRETERO i demonitzar-lo en aquest cas, ell està disposat a crear un nou partit. Molt més important que les sigles d'ERC és CATALUNYA. Per primera vegada, tenim un lider valent i digne que no s'arruga.
miquel casals
------------
"La independència una utopia? Recordaré que quan l'imperi de Roma dominava el món antic, el cristianisme era també una utopia" (Joan Ballester i Canals, patriota català).
------------
ESTRATÈGIA I CARRER
Cap partit no pot fer res sense tenir un poble mobilitzat darrere ni sense un Pla definit.
Els bascs almenys tenen el Pla Ibarretxe i més caràcter que no els catalans. Nosaltres no tenim ni estratègia ni caràcter. Això sí: abans tiràvem les culpes a CiU i ara a ERC, com si puguessin fer miracles ni encara que vulguessin!
El cas és tirar la culpa a algú i treure'ns-la de sobre. I plànyer-se ritualment fent espavaments victimistes.
Uns suggeriments: Llibres pràctics sobre estratègies: http://www.clubposi
Estratègia i tàctica en Mao: http://www.tegwork.
sobre publicitat i propaganda: http://www.generaci
http://storm.
El cas psiquiàtric del col•lapse caracteriològic dels catalans: http://www.unitat.
Citacions de líders: http://www.brainyqu
A més: una revolució o una independència quasi sempre arriba després que la metròpoli perd una guerra o està en divisió interna profunda o en crisi econòmica greu. Una revolució o una independència no es fa quan als independentistes ens surt dels ous, sinó quan històricament es pot fer.
"El coneixement governarà sempre damunt la ignorància, i una gent que volen autogovernar-
El problema és que el nostre independentisme és ahistòric, ahistoricista i, doncs, és bàsicament irreal i somiatruites. No sap ni on està ni on va. "La gent no demana fets per a decidir-se. Prefereixen més aviat una bona emoció que els satisfà l'ànima que una dotzena de fets" (Robert Keith Leavitt).
No li preocupa tampoc, perquè jo estic fart de dir-ho, raonar-ho i explicar-ho i no veig enlloc que els independentistes vulguin entendre aquestes coses. L'independentisme català, tant d'esquerres com no és somiatruites de mena perquè no té base ni caràcter, és fatu i folklòric, superficialment desvergonyit i frívolament ignorant i desvagat. És la cigala mentre que els bascs (i en general els independentismes d'arrel cristiana) són la formiga. La descristianització permet la frivolitat i el caos.
En definitiva: "Esperar senderi de la gent és una prova de no tenir-ne" (Eugene O'Neill, 1888-1953, dramaturg estadounidenc)
------------
http://www.cronica.
http://www.congresc
Bons preus i bona qualitat: http://www.adocse.
http://webs.
Pel Canvi de xip: http://wave.
http://blocs.
"El cielo, se les antoja, una vitrina de espuelas"
("Romance de la Guardia Civil Española", de García Lorca).
____________
The new Internet Explorer® 8 - Faster, safer, easier. Optimized for Yahoo! Get it Now for Free! at http://downloads.
[Non-text portions of this message have been removed]
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest �s un grup sobiranista catal� i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligi�s. Es una iniciativa espont�nia, espontane�sta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religi� o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideol�gics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCI�!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar �s un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Si no vols rebre els missatges d'alg� en particular, no cal donar-se de baixa del grup, �s m�s f�cil filtrar aquest alg�.
4-El terme "Catalunya" s'hi usa seguint el criteri de Josep Guia al seu llibre "Es molt senzill digueu-li Catalunya": http://www.psan.net/llibres/digueu-li/digueu-li.pdf
5-Els missatges d'aquest grup s�n reenviats autom�ticament i es pobliquen al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
��������������������
Change settings via the Web (Yahoo! ID required)
Change settings via email: Switch delivery to Daily Digest | Switch format to Traditional
Visit Your Group | Yahoo! Groups Terms of Use | Unsubscribe
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada