divendres, de març 21, 2008

[catalonia-europa] Un concepte novell i poderós per amillorar l'eficiència personal i política: La intel•ligència emocional.


Un concepte novell i poderós per amillorar l'eficiència independentista: La intel·ligència emocional.

S'escau ben interessant el concepte cada dia més popularitzat d'"Intel•ligència emocional" (bàsicament creativa i social) front a la Intel•ligència pura (del Coeficient d'Intel•ligència) com a via més segura cap a l'èxit de tot projecte.
Especialment recomanable és aquest llibre, gran bestseller arreu el món: Intel•ligència emocional, de Daniel Goleman, psicòleg i redactor científic del New York Times.

"Intel•ligència emocional: trets com la capacitat de motivar-nos nosaltres mateixos, de perseverar en el propòsit malgrat les possibles frustracions, de controlar els impulsos, de diferir les gratificacions, de regular els nostres propis estas d'ànim, d'evitar que l'angoixa interferesca amb les nostres facultats racionals i, finalment –però no, per això, menys important-, la capacitat d'empatitzar i confiar en els altres"
"L'estudi també pareixia mostrar (com s'esdevé sempre) una relació general entre el Coeficient d'Intel•ligència i el nivell socioeconòmic al qual hom havia arribat als 47 anys, però certament la diferència existent rau en les habilitats adquirides en la infantesa (com ara la capacitat de plantar cara a les frustracions, controlar les emocions o saber dur-se bé amb els altres)"
"Gardner afirma que no sols existeix un sol i monolític tipus d'intel•ligència que s'escaigui essencial per a l'èxit en la vida, sinó que, en realitat, n'existeix un ample ventall, pel capbaix, de set varietats distintes d'intel•ligència; entre les quals, en Gardner esmenta les dues menes d'intel•ligència acadèmica (és a dir, la capacitat verbal i l'aptitud lògico-matemàtica); la capacitat espacial pròpia dels arquitectes o dels artistes en general; el talent kinestèsic manifestat en la fluïdesa i en la gràcia corporal de Martha Graham o de Magic Johnson; la dotació musical de Mozart o de YoYo Ma, i un parell de qualitats més a les quals col•loca sota l'epígraf d'"intel•ligències personals": la intel•ligència interpersonal (pròpia d'un gran terapeuta com Carl Rogers o d'un adalil de fama mundial com Martin Luther King Jr.) i la intel•ligència "intrapsiquica" que demostren les brillants intuïcions de Sigmund Freud o, més modestament, la satisfacció interna que
experimenta qualsevol de nosaltres quan nostra vida es troba en harmonia amb els nostres sentiments"
"La intel•ligència interpersonal...fou subdivivida en quatre habilitats distintes: el lideratge, l'aptitud d'establir relacions i mantenir les amistats, la capacitat de solucionar conflictes i l'habilitat per a l'anàlisi social"
"La presa de consciència de les emocions constitueix l'habilitat emocional fonamental, el fonament damunt del qual són edificades unes altres habilitats d'aquesta mena, com l'autocontrol emocional, per ex."
"Existeixen certes condicions concretes on l'oberta expressió de l'enfelloniment pot ser adient com ara quan tractem de comunicar quelcom directament a la persona causant del nostre enuig; quan serveix per a restaurar l'autoritat, el dret o la justícia; o quan inflingim així "un dany proporcional" a l'altra persona que l'obliga, més enllà de tot sentiment de revenja per part nostra, a canviar la situació que ens sufoca. Val a dir també que, a causa de la natura altament inflamable de la ira, això és més fàcil de dir que no pas de dur a la pràctica"
"En Tice descobrí, així mateix, que l'oberta expressió de l'enfelloniment constitueix una de les pitjors maneres de tractar d'apaivagar-lo, car els arrevats d'ira fan augmentar de necessitat l'excitació emocional del cervell i fan que la persona se senti encara més enfadada"
"La reflexió constructiva a tomb d'un problema -una activitat sols aparentement semblant a la preocupació- pot permetre'ns de trobar una solució escaient".
"El problema sorgeix quan la preocupació es fa crònica, reiterativa, quan es repeteix contínuament sense procurar mai una solució positiva"
"Les solucions originals i les maneres creatives d'encarar un problema no solen anar de la mà amb la preocupació, especialment en el cas de la preocupació crònica. En lloc de cercar una possible solució als problemes potencials, els aprensius es limiten simplement a bogir i rodar al voltant del perill, tot aprofundint el solc del pensament que els atemoreix. Els aprensius crònics poden albergar pors front a un ample ventall de situacions –la major part de les quals amb escasses probabilitats que puguin succeir- i identifiquen perills en el viatge de la vida que els altres no arribem ni tan sols a cavil•lar"
"Segons pareix, la seqüència de la preocupació és la següent: la persona comença enfocant alguna cosa que suscita la idea de qualsevol amenaça o perill potencial, una catàstrofe imaginària que, alhora, desencadena un atac moderat d'ansietat; després l'aprensiu se submergeix en un seguit de pensaments d'angoixa, cadascun dels quals deslliga noves preocupacions. Mentre l'atenció romangui circumscrita en aquest àmbit obsessiu i es mantingui focalitzat en aquesta mena de pensaments, aconseguirà apartar de la seva ment la imatge original catastròfica que disparà l'ansietat. Com descobrí Borkovec, les imatges són més poderoses que es pensaments a l'hora d'activar l'ansietat fisiològica. Ës per això que la immersió en els pensaments i l'exclusió de les imatges catastròfiques és capaç d'alleugerir parcialment l'angoixa. I, en aquest sentit, la preocupació es veu reforçada car constitueix una casta d'antídot parcial a l'angoixa"
"Però la preocupació crònica també s'escau frustrant perquè es constitueix un seguit d'idees obsessives i estereotipades que no aporten cap solució creativa que contribuesca realment a resoldre el problema. Aquesta rigidesa no sols es manifesta en el contingut mateix del pensament obsessiu –que simplement es limita a repetir la mateixa idea una vegada i una altra, sinó també a nivell neurològic, on pareix presentar una certa inflexibilitat cortical i una incapacitat del cervell emocional per adaptar-se a les circumstàncies canviants" (Intel•ligència emocional, de Daniel Goleman, psicòleg i redactor científic del New York Times).

Algunes citacions d'altres autors que apareixen en aquest mateix llibre:
"Sols hom pot veure correctament amb el cor; allò essencial roman invisible per a l'ull" ("El petit príncep").
"La vida és una comèdia per als qui pensen i una tragèdia per als qui senten" (Horace Walpole).
"Quan puguis posar paraules al que sents te n'apropiaràs" (Call It Sleep, de Henry Roth).
"Sempre hi ha raons per a estar enfellonits, però poques vegades són bones" (Benjamin Franklin, 1706-1790, estadista, científic i filàntrop nordamericà).
"No reprimesques l'enfelloniment ni t'hi deixis arrossegar" (Xogyam Trungpa, mestre tibetà).

-------------------------

Un suggeriment molt pràctic: l'eficàcia psíquica del jazz i de la música clàssica.

Potser hi hagin més músiques interessants, però aquestes trob que són les que més per afinar psicològicament, ja que la influència de la música en la psique humana és cabdal.
Es tracta de músiques complexes i molt exactes. Especialment el jazz (o relacionats: blues, etc) té molts canvis de ritme i contrastos emocionals http://es.youtube.com/watch?v=X-chsQ1rG9o
http://www.youtube.com/watch?v=mzNEgcqWDG4 http://es.youtube.com/watch?v=48cTUnUtzx4
http://es.youtube.com/watch?v=SQ9wPJfu5XM http://es.youtube.com/watch?v=Thls_tMuFkc&feature=related http://es.youtube.com/watch?v=bECMNNFxgoE&feature=related http://es.youtube.com/watch?v=6m6vtHIXzF8 , i és fruit de segles d'esclavatge sota la potència que avui dia comanda el món. Això vol dir que és una expressió artística, és a dir, psíquica de resistència psíquica de primer ordre d'un poble oprimit.
El jazz, blues, etc. són músiques altament emocionals i subtils, molt educatives i adaptatives. Centren mentalment, ajuden a l'autoconeixença.
La música clàssica també però potser en aquest cas els efectes beneficiosos no són tan generals, em pareix a mi. Són molt útils un Chopin http://es.youtube.com/watch?v=asDXpfFMKNA&feature=related
, un Bach http://www.youtube.com/watch?v=E69ASpFxOiY
, un Mahler http://youtube.com/results?search_query=Mahler&search_type= , etc. però no tant un Mozart, un Schubert o un Brahms.

---------------------------------
Ask a question on any topic and get answers from real people. Go to Yahoo! Answers.

[Non-text portions of this message have been removed]

__._,_.___
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest és un grup sobiranista català i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligiós. Es una iniciativa espontània, espontaneïsta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religió o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideològics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCIÓ!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar és un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Si no vols rebre els missatges d'algú en particular, no cal donar-se de baixa del grup, és més fàcil filtrar aquest algú.
4-El terme "Catalunya" s'hi usa seguint el criteri de Josep Guia al seu llibre "Es molt senzill digueu-li Catalunya": http://www.psan.net/llibres/digueu-li/digueu-li.pdf
5-Els missatges d'aquest grup són reenviats automàticament i es pobliquen al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
.

__,_._,___