[catalonia-europa] Fw: 10 RAZONES PARA UN NO CATALANISTA Y DE IZQUIERDAS

----- Original Message -----
From: Diosdado Toledano Gonzalez
<diostole@diostole.jazztel.es>
To: Undisclosed-Recipient:;
Sent: Saturday, May 13, 2006 11:00 AM
Subject: 10 RAZONES PARA UN NO CATALANISTA Y DE IZQUIERDAS

Documento de Revolta Global: 10 RAZONES PARA UN "NO" CATALANISTA Y DE IZQUIERDAS al "Estatuto de La Moncloa"

10 RAZONES PARA UN "NO" CATALANISTA Y DE IZQUIERDAS

al "Estatuto de La Moncloa".

El alto el fuego permanente de ETA no sólo representa una esperanza de paz para el País Vasco. También contribuye a disipar el dramatismo que siempre ha envuelto el debate acerca del derecho de autodeterminación de los pueblos. Al final del proceso que hoy se inicia en Euskadi, habrá que dar la palabra a sus ciudadanos y ciudadanas. Si eso es así, ¿por qué habría de renunciar Cataluña al anhelo democrático de alcanzar su pleno autogobierno? ¿Por qué tendría que aceptar - ¡justamente ahora! - un Estatuto de rebajas "para toda la vida"? La voluntad de reformar el orden jurídico vigente no resulta del capricho de nadie. La necesidad de un cambio surge del agotamiento del modelo de Estado heredado de la transición. Hace casi treinta años, las aspiraciones nacionales de los pueblos que habían sido largamente sometidos por la dictadura tan sólo fueron parcialmente satisfechas. Desde entonces, los cambios sociales y económicos, acelerados por la globalización y las exigencias de la construcción europea, han ido topando cada vez más con el marco constreñido de esa "España de las Autonomías", centralista y coronada. La urgencia de hacer frente al despotismo de las multinacionales o la necesidad de concebir la ciudadanía desde una realidad nacional mestiza, han mezclado con fuerza las viejas aspiraciones democráticas y las nuevas demandas sociales. Para el pueblo, la necesidad de tomar el destino en sus propias manos está ya a la orden del día. Desde esa óptica, el proyecto de Estatuto que fue adoptado por el 90 % del Parlamento catalán era muy modesto, y pretendía encajar algunas de esas aspiraciones en el marco de la Constitución monárquica de 1978. La versión que ahora nos devuelven las Cortes españolas, recortada y acotada por el pacto entre el gobierno de Zapatero y CiU, desvirtúa profundamente aquella Propuesta y la convierte en un texto absolutamente inaceptable para Cataluña. He aquí diez poderosas razones para decir "NO" al que ya se conoce como "el Estatuto de La Moncloa".

1- Este Estatuto muestra las cicatrices de la campaña anticatalana de la derecha española, ante la que ha cedido - cuando no ha prestado un oído complaciente a sus tesis - el gobierno del PSOE. En cierto modo, este es el Estatuto del PP, la ley que han ido esculpiendo la demagogia, las presiones y las amenazas de los herederos del franquismo.

2- Este Estatuto rehúsa a Cataluña su derecho a afirmarse como aquello que se siente plenamente, porque como tal ha ido forjándose a lo largo de la historia: una nación. Una nación que, por lo tanto, tiene derecho a decidir y tiene derecho a la autodeterminación. Esa misma historia y, concretamente, los años de una transición vigilada por el ejército, han cargado el término "nacionalidad" de un significado preciso: pueblo bajo vigilancia.

3- Este Estatuto niega a Cataluña su soberanía fiscal y los medios para hacer frente a las crecientes necesidades sociales del país. Ni Agencia Tributaria propia, ni transparencia. A balanza fiscal de Cataluña sigue siendo uno de los secretos mejor guardados del Estado. La falta de recursos golpea a las capas más desfavorecidas de la población. La opacidad nos aleja de la justicia distributiva y de la solidaridad hacia los colectivos sociales - y los territorios - que la requieren.

4- No hay un nuevo modelo de financiación. El incremento de la parte de ciertos impuestos (IVA e IRPF) que correspondería a la Generalitat no resuelve el problema. El Estado se niega a ceder recursos decisivos, como el impuesto de sociedades. Esa política, harto conocida, ha empujado sistemáticamente a la administración autonómica catalana a recurrir a los impuestos indirectos, en lugar de tasar grandes fortunas y rentas del capital. El nuevo Estatuto presenta una formulación ambigua acerca de la progresividad fiscal, obedeciendo a los intereses de la derecha y de la patronal.

5- No existe bilateralidad en las relaciones entre el gobierno central y la Generalitat. El Estado conserva, de hecho, la última palabra en todos los asuntos. La ausencia de una definición clara sobre inversiones o sobre los futuros mecanismos de reequilibrio entre comunidades autónomas, hace más que dudoso el avance prometido a Cataluña, y consagra por el contrario la pesada tutela de la burocracia estatal.

6- No se produce ese "salto adelante del autogobierno", tan anunciado por determinados sectores de la izquierda. El Estado se resiste a traspasar competencias básicas para el desarrollo del país, como es el caso de puertos y aeropuertos. No se ha logrado obtener el control del Prat. Por no hablar del agravio comparativo que representa un enjambre de peajes alrededor de Barcelona y su periferia industrial.

7- No progresan los derechos democráticos de la ciudadanía. Las disposiciones más avanzadas han ido cayendo de la Propuesta adoptada el pasado 30 de setiembre: capacidad de convocar consultas populares, revisión de leyes orgánicas. Si el carácter laico de la enseñanza quedó ya maltrecho en el Parlament por las exigencias del nacionalismo clerical catalán, corregir ese despropósito no ha sido - ¡sino todo lo contrario! - una preocupación del socialismo español.

8- Los nuevos derechos sociales y medioambientales - emblemáticos para formaciones políticas como ICV-EUiA - han quedado recortados y desfigurados. Las formulaciones son generales y no contienen mecanismos para garantizar su cumplimiento. Así, las mujeres tienen derecho a disponer de su propio cuerpo. en el marco de una legislación que sigue tipificando el aborto como un delito. Hemos pasado del derecho a una muerte digna al "derecho a vivir dignamente el proceso de la muerte"; es decir, al rechazo de abordar la cuestión de la eutanasia. La vaguedad caracteriza también las referencias a la cooperación y a la solidaridad con los pueblos pobres del planeta.

9- El Estatuto no mejora sustancialmente la posición de la lengua. El catalán tan sólo puede prevalecer si deviene un vehículo prestigiado de comunicación social. Los magistrados siguen disfrutando de una posición de privilegio lingüístico. Sólo desde la exigencia sobre las administraciones, las multinacionales y las grandes empresas es posible garantizar los derechos lingüísticos de la ciudadanía y promover el uso del catalán.

10- Este Estatuto no permite integrar a la inmigración en plenas condiciones de ciudadanía, a falta de instrumentos jurídicos y de recursos. La participación en el "control de los contingentes" se reduce así a la gestión compartida de una injusticia para millares de hombres y mujeres. La privación de derechos que padece este colectivo mina el mercado del trabajo y favorece los brotes de xenofobia.

La denominada "vía catalana", un regateo institucional alejado de la participación popular, ha conducido a esta frustración. La juventud y el movimiento obrero de Francia, movilizados contra los contratos precarios y triunfando sobre el gobierno liberal de turno, nos brindan un ejemplo muy distinto. Hay que seguir el camino emprendido el 18 de febrero. Ahora, es necesario votar "NO" para preparar una nueva acometida ciudadana. Algunos os dirán que, si votáis "NO", estaréis haciendo el juego a los peores enemigos de las libertades de Cataluña. Las mismas voces nos advirtieron el año pasado que, rechazar el Tratado Constitucional europeo, significaba alinearse con la extrema derecha. Pero, lo cierto es que la victoria de aquel "NO" en Francia y en Holanda preparó la formidable explosión social que hemos visto estos días. ¿Alguien confunde acaso la voz de la juventud francesa con las arengas racistas de Le Pen? Aquí tampoco, nadie atribuiría a la influencia del PP un "NO" contundente de la ciudadanía catalana. No basta con protestar contra este escarnio a base de votos nulos o de papeletas en blanco. Se trata de forzar la retirada efectiva de un proyecto inaceptable. ¿Quién habla de complicidad con la derecha? El Estatuto valenciano, pactado entre el PSOE y el PP, pretendía acotar las aspiraciones catalanas. Con el Estatuto catalán se pretende ahora rebajar el techo de las pretensiones vascas. Este Estatuto - y el pacto que lo hizo prefiguró - preparan un giro hacia la derecha en Cataluña y en todo el Estado. El tripartito tiene los días contados. Los dirigentes del PSOE buscan, a través de las fuerzas nacionalistas conservadoras, alianzas más acordes para emprender reformas liberales - en materia fiscal o laboral - como las que han suscitado la revuelta francesa. Para abrir una perspectiva de progreso y de libertad para la gente trabajadora y los pueblos, tenemos que empezar por detener esta acometida. En el referéndum del próximo 18 de junio, es necesario rechazar de modo inequívoco el Estatuto vergonzoso que pretenden imponernos.

¡CON UN "NO" VALIENTE, CATALANISTA

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

10 RAONS PER A UN "NO" CATALANISTA I D'ESQUERRES

a "l'Estatut de La Moncloa"

L'alto el foc permanent d'ETA no només representa una esperança de pau per al País Basc. També contribueix a dissipar el dramatisme que sempre ha envoltat el debat sobre el dret d'autodeterminació dels pobles. Al capdavall del procés que s'enceta a Euskadi, caldrà donar la paraula als ciutadans i ciutadanes d'aquell país. Si això és així, per què renunciaria Catalunya a l'anhel democràtic d'assolir el seu ple autogovern? Per què hauria d'acceptar - justament ara! - un Estatut de rebaixes "per a tota la vida"? La voluntat de reformar l'ordre jurídic vigent no ha estat caprici de ningú. La necessitat d'un canvi sorgeix de l'esgotament del model d'Estat heretat de la transició. Fa prop de trenta anys, les aspiracions nacionals dels pobles llargament sotmesos per la dictadura només foren parcialment satisfetes. Des d'aleshores, els canvis socials i econòmics, accelerats per la globalització i les exigències de la construcció europea, han anat topant cada cop més amb el marc constret d'aquesta "Espanya de les autonomies", centralista i coronada. La necessitat de fer front al despotisme de les multinacionals o de concebre la ciutadania des d'una realitat nacional mestissa, han barrejat amb força les velles reivindicacions democràtiques i els nous afanys socials. La necessitat que el poble prengui el seu destí en mà esdevé a l'ordre del dia. Des d'aquesta òptica, el projecte d'Estatut adoptat pel 90 % del Parlament era ja força modest, i pretenia encabir algunes d'aquestes aspiracions en el marc de la Constitució monàrquica de 1978. La versió que ara ens tornen les Corts espanyoles, retallada i acotada pel pacte entre el govern i CiU, desvirtua profundament aquella Proposta i en fa un text del tot inacceptable per a Catalunya. Vet aquí deu poderoses raons per a dir "NO" al que ja es coneix com "l'Estatut de La Moncloa".

1- Aquest Estatut porta les cicatrius de la campanya anticatalana de la dreta espanyola, davant la qual ha cedit - quan no hi ha mostrat una orella complaent - el govern del PSOE. En certa manera, aquest és l'Estatut del PP, la llei que han anat esculpint la demagògia, les pressions i les amenaces dels hereus del franquisme.

2- Aquest Estatut refusa a Catalunya el dret d'afirmar-se com allò que se sent plenament, perquè ho ha esdevingut en el decurs de la seva història: una nació. Una nació que, com a tal, té el dret de decidir i té el dret a l'autodeterminació. Aquesta mateixa història, i concretament els anys d'una transició vigilada per l'exèrcit, han carregat el terme "nacionalitat" d'una significació precisa: poble sota vigilància.

3- Aquest Estatut refusa a Catalunya la sobirania fiscal i els mitjans per fer front a les creixents necessitats socials del país. Ni Agència Tributària pròpia, ni transparència. La balança fiscal roman un dels secrets millor guardats de l'Estat. La manca de recursos colpeja les capes més desafavorides de la població. L'opacitat ens allunya de la justícia distributiva i la solidaritat vers els col·lectius socials - i territoris - que ho requereixin.

4- No hi ha un nou model de finançament. L'increment de la part de certs impostos (IVA i IRPF) que correspondria a la Generalitat no resol el problema. L'Estat refusa cedir recursos cabdals, com ara l'impost sobre societats. Aquesta política, prou coneguda, ha empès sistemàticament l'administració catalana a recórrer als impostos indirectes, en lloc de taxar grans fortunes i rendes del capital. El nou Estatut presenta una formulació ambigua sobre la progressivitat fiscal, obeint als interessos de la dreta i la patronal.

5- No hi ha bilateralitat en les relacions entre el govern central i la Generalitat. L'Estat conserva, de fet, l'última paraula en tots els assumptes. La manca d'una definició clara sobre inversions o sobre els futurs mecanismes d'anivellament entre comunitats autònomes, fa més que dubtós l'avenç promès a Catalunya, i consagra per contra la feixuga tutela de la burocràcia estatal.

6- No es produeix el "salt endavant en l'autogovern", tan anunciat per determinats sectors de l'esquerra. L'Estat es resisteix a traspassar competències bàsiques per al desenvolupament del país com ara ports i aeroports. No ha estat possible obtenir el control del Prat... Sense parlar del greuge comparatiu que representa un eixam de peatges al voltant de Barcelona i la seva perifèria industrial.

7- No progressen els drets democràtics de la ciutadania. Les disposicions més agosarades han anat caient de la Proposta adoptada el passat 30 de setembre: capacitat de convocar consultes populars, revisió de lleis orgàniques... Si l'ensenyament laic va quedar malmès al Parlament per exigència del nacionalisme clerical català, posar-hi remei no ha estat - ans el contrari! - preocupació del socialisme espanyol.

8- Els nous drets socials i els mediambientals - emblemàtics per a formacions polítiques com ICV-EUiA - han quedat retallats i desfigurats. Les formulacions són generals i no contenen mecanismes per garantir-ne el compliment. Les dones podran disposar del seu cos... en el marc d'una legislació que segueix tipificant l'avortament com a delicte. Hem passat del dret a una mort digna al "dret de viure dignament el procés de la mort"; val a dir, al refús d'abordar la qüestió de l'eutanàsia... La vaguetat caracteritza també les referències a la cooperació i solidaritat amb els pobles empobrits del planeta.

9- L'Estatut no millora substancialment la posició de la llengua. El català només pot prevaler com a vehicle prestigiat de comunicació social. Els magistrats segueixen gaudint d'una posició de privilegi. Només des de l'exigència sobre les administracions, les multinacionals i les grans empreses és possible garantir els drets lingüístics de la ciutadania i promoure l'ús del català.

10- Aquest Estatut no permet integrar la immigració en plenes condicions de ciutadania, per manca d'estris jurídics i recursos. La participació en el "control de contingents" es redueix a la gestió compartida d'una injustícia per a milers d'homes i dones. La privació de drets d'aquest col·lectiu soscava el mercat del treball i afavoreix els brots de racisme.

L'anomenada "via catalana", un mercadeig institucional sense participació ciutadana, ha conduït a aquesta frustració. El jovent i del moviment obrer de França, mobilitzats contra els contractes precaris i triomfant sobre el govern liberal de torn, ens mostren l'exemple. Cal seguir pel camí endegat el 18 de Febrer. Ara, cal votar "NO" per preparar una nova embranzida ciutadana. Alguns us diran que, si voteu "NO", fareu costat als pitjors enemics de les llibertats de Catalunya. Les mateixes veus ens varen dir l'any passat que, rebutjar el Tractat Constitucional europeu, significava alinear-se amb l'extrema dreta. Però, el cert és que la victòria d'aquell "NO" a França i a Holanda va preparar l'actual explosió social. Hi algú que confongui la veu del jovent francès amb les arengues racistes de Le Pen? Aquí tampoc, ningú atribuiria a la influència del PP un "NO" contundent de la ciutadania. I és que no n'hi ha prou de protestar contra l'escarni a còpia de vots nuls o en blanc. Cal tirar efectivament enrera un projecte inacceptable. Qui parla de complicitat amb la dreta? L'Estatut valencià, pactat entre el PSOE i el PP, pretenia acotar les aspiracions catalanes. Amb l'Estatut català és vol abaixar el sostre de les pretensions basques. Aquest Estatut - i el pacte que l'ha fet possible - preparen un gir cap a la dreta a Catalunya i a tot l'Estat. El tripartit té els dies comptats. Els dirigents del PSOE cerquen, a través de les forces nacionalistes conservadores, aliances més adients per tirar endavant reformes liberals - en matèria fiscal o laboral - com les que han desfermat la revolta francesa. Per tal d'obrir una perspectiva de progrés i de llibertat per a la gent treballadora i els pobles, hem de començar a aturar aquesta escomesa. En el referèndum del proper 18 de juny, cal rebutjar inequívocament l'Estatut vergonyós que ens volen imposar.

AMB UN "NO" VALENT, CATALANISTA I D'ESQUERRES !

[Non-text portions of this message have been removed]

€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
ATENCIÓ!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar és un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML. Per tant els que
useu hotmail cal que desactiveu l'Editor RTF del Desplegable "Herramientas".
---------------------------
1).Llegeix els missatges anteriors en aquesta web:
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/messages
2).Apuntar-se al grup => Directament des de la web:
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
o enviant un missatge en blanc a l’adreça:
catalonia-europa-subscribe@yahoogroups.com
i respondre el missatge de confirmació.
3).No rebre missatges però poder enviar-los i llegirlos a la web =>
Enviar un missatge en blanc a l’adreça:
catalonia-europa-nomail@yahoogroups.com
4).Rebre solament un resum diari => Cal enviar un missatge en blanc a:
catalonia-europa-digest@yahoogroups.com
5).Rebre tots els missatges en comptes del resum diari => Enviar un
missatge en blanc a l’adreça:
catalonia-europa-normal@yahoogroups.com
6).No voler saber mai més res del grup i esborrar-se’n del tot => Es pot
fer des de la web o enviant un missatge en blanc a l’adreça:
catalonia-europa-unsubscribe@yahoogroups.com
i responent el missatge posterior de confirmació.
--------------------
Atenció: aquest és un grup sobiranista català i federalista europeu. Es una iniciativa espontània, espontaneïsta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religió, 3-que atemptin contra els principis ideològics de l'esquerra europea i catalana.
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€

Yahoo! Groups Links

<*> To visit your group on the web, go to:
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/

<*> To unsubscribe from this group, send an email to:
catalonia-europa-unsubscribe@yahoogroups.com

<*> Your use of Yahoo! Groups is subject to:
http://docs.yahoo.com/info/terms/