Versió en català / Versión original en castellano
Presentació
Catalunya i Andalusia
Andalucia Libre
Segons les dades del Padró d'habitants de 2004 a Catalunya viuen 743.516 persones nascudes a Andalusia, el 10,91% de la seva població total. En el conjunt dels Països Catalans -que inclouen, al costat de Catalunya, al País Valencià i Balears- la xifra d'andalusos ascendeix a 1.058.330. Aquestes magnituds no inclouen als fills d'andalusos nascuts a Catalunya o en els Països Catalans.
El 12,30% de tots els andalusos d'origen del món viuen a Catalunya. En altres paraules, hi ha encara avui més andalusos residint en els Països Catalans que els quals viuen en cinc de les vuit 'províncies' que l'Estat espanyol va dividir administrativament Andalusia des de 1833: Almería, Còrdova, Granada, Huelva i Jaén. Dels 1.760.297 andalusos que Espanya va obligar a la Diàspora -el 20,6% de la Nació- el 42,2% viu a Catalunya; percentatge que s'eleva al 60,12% si prenem al conjunt dels Països Catalans. Per a situar internacionalment el que això significa basti recordar que hi ha avui més andalusos nascuts a Andalusia residint a Catalunya que luxemburguesos, estonios, letones, maltesos o grecchipriotes sobre tota la faça de la terra; per limitar la referència només a nacionals d'Estats membres de la Unió Europea.
Les dades referides avalen l'entitat objectiva del fenomen de l'emigració andalusa a Catalunya i la seva repercussió política i social, tant per a Andalusia com Catalunya. Aquest cabal humà que uneix ambdós països explica així mateix la singular naturalesa de la vinculació existent entre les dues nacions; que és alhora una relació exterior i interior a ambdues, que les connecta i travessa.
Aquesta emigració andalusa a Catalunya dels últims quaranta anys ha estabilitzat la seva presència a Catalunya; no obstant això, a l'hora de valorar el seu comportament i opcions, cal constatar que col·lectivament és conscient que Andalusia -donada la seva dependència- segueix sense oferir-los condicions adequades de tornada. El nivell d'integració andalusa a Catalunya és plural i abasta totes les gradacions possibles, segons generacions i circumstàncies. La autoconsideració nacional d'aquesta Diàspora és múltiple, diversa, contradictòria i dinàmica i ha estat i és un factor molt influït pel curs dels esdeveniments tant a Andalusia com a Catalunya.
No és d'estranyar doncs que els independentistes andalusos no només ens considerem amb tot el dret a opinar i intervenir políticament sobre la realitat catalana sinó que -més encara- estiguem en l'obligació de fer-lo si volem defensar conseqüentment els interessos nacionals d'Andalusia (el que no és contradictori amb donar suport des d'aquesta perspectiva el que entenem són també interessos nacionals reals de Catalunya).
AL fer-lo hem de tenir present també que ambdues nacions -Catalunya i Andalusia- estan sota el domini de l'Estat espanyol. A ambdues l'Estat espanyol i Espanya els nega el reconeixement del seu dret a la Sobirania Nacional. A ambdues els ha atacat reprimint o usurpant la seva cultura nacional, utilitzant en cada cas recursos específics.
Alhora i encara des d'aquesta posició, l'Estat espanyol, Espanya i el seu capitalisme han permès històricament en contrast paral·lel el desenvolupament català al mateix temps que impulsaven el subdesenvolupament andalús. Referent a això recordem que Andalusia aportava en 1800 el 25,7% del PIB de la Monarquia espanyola enfront del 8,3% de Catalunya. Ara, dos-cents anys després, Andalusia segueix reduïda -com fa dècades- al 13,6% del PIB estatal, substancialment inferior al seu pes demogràfic mentre que Catalunya està situada entorn del 18,36%. Per a tenir un quadre general del període, no deixem de tenir present que la parasitaria Cort de Madrid ha pujat en aquest temps d'un ridícul 2,7% a l'actual 17,35%, com a conseqüència d'una constant i conscient política espanyola de 'rapiña', expoli i privilegi orientada a crear-la i enfortir-la com centre espanyol. Una de les conseqüències d'aquest procés és precisament la Diàspora andalusa.
Per a major complexitat si cap, si la catalanofobia constituïx eix polític i ideològic essencial del espanyolisme -que actua sobre els andalusos de la Pàtria i també de la Diàspora- tampoc és convenient minusvalorar l'existència d'influents sectors catalans autòctons que han apostat i aposten per Espanya i han tendit a utilitzar instrumentalment als andalusos de Catalunya com tropa al servei dels seus projectes. Sumem-li a més -per a completar el panorama- el fet que els andalusos tenen com llengua nacional pròpia el castellà -en la modalitat andalusa-; llengua que l'Estat espanyol ha imposat a Catalunya i a la qual manté allí amb rang de co-oficialitat amb el català.
El espanyolisme, per la seva banda, coincideix amb el catalanisme majoritari i amb el cosmopolitisme d'esquerres en negar-li a Andalusia la seva condició nacional o en no reconèixer-se-la en tota la seva magnitud i amb totes les seves conseqüències. Aquest fenomen respon i es retroalimenta del diferent pes del sucursalismo polític espanyol en ambdues nacions: dominant a Andalusia i més feble a Catalunya.
En aquests dies, tant Catalunya com Andalusia es troben embarcades en sengles processos de reforma estatutària que apareixen políticament interconnectats. El procés català ha influït i influïx sobre el procés andalús per acció o omissió i viceversa.
El seu desenvolupament, al llarg del seu accidentat esdevenir, mereix ser sotmès a estudi i balanç. A més el debat català ha ofert variats episodis extremadament il·lustratius a ulls andalusos a partir del comportament de forces polítiques i socials catalanes, andaluses i de autoreferencia estatal; valguts i útils per a la seva caracterització.
A abordar aquestes temàtiques es dediquen els articles que -per la seva extensió- distribuirem entre aquest numero i el següent d'ANDALUCIA LIBRE. En aquest primer lliurament recollim notícies i documentació sobre l'aprovació del Estatut pel Parlament espanyol i les reaccions que ha provocat i incloem una primera anàlisi des d'una perspectiva andalusa.
Complementarem el tema en el nostre pròxim numero detenint-nos específicament en el paper de ERC i abordant diversos aspectes relacionats amb la situació dels andalusos de Catalunya.
Andalucia Libre nº 290 - Cataluña y Andalucía (1)
sábado, 1 de abril de 2006 21:44
Sumario abajo
-------
Presentación
Cataluña y Andalucía
Andalucía Libre
Según los datos del Padrón de habitantes de 2004 en Cataluña viven 743.516 personas nacidas en Andalucía, el 10,91% de su población total. En el conjunto de los Países Catalanes -que incluyen, junto a Cataluña, al País Valenciano y Baleares- la cifra de andaluces asciende a 1.058.330. Estas magnitudes no incluyen a los hijos de andaluces nacidos en Cataluña o en los Países Catalanes.
El 12,30% de todos los andaluces de origen del mundo viven en Cataluña. En otras palabras, hay aún hoy más andaluces residiendo en los Países Catalanes que los que viven en cinco de las ocho 'provincias' en que el Estado español dividió administrativamente Andalucía desde 1833: Almería, Córdoba, Granada, Huelva y Jaén. De los 1.760.297 andaluces que España obligó a la Diáspora -el 20,6% de la Nación- el 42,2% vive en Cataluña; porcentaje que se eleva al 60,12% si tomamos al conjunto de los Países Catalanes. Para situar internacionalmente lo que esto significa baste recordar que hay hoy más andaluces nacidos en Andalucía residiendo en Cataluña que luxemburgueses, estonios, letones, malteses o grecochipriotas sobre toda la faz de la tierra; por limitar la referencia sólo a nacionales de Estados miembros de la Unión Europea.
Los datos referidos avalan la entidad objetiva del fenómeno de la emigración andaluza a Cataluña y su repercusión política y social, tanto para Andalucía como Cataluña. Este caudal humano que une ambos países explica asimismo la singular naturaleza de la vinculación existente entre las dos naciones; que es a la vez una relación exterior e interior a ambas, que las conecta y atraviesa. Esta emigración andaluza a Cataluña de los últimos cuarenta años ha estabilizado su presencia en Cataluña; no obstante, a la hora de valorar su comportamiento y opciones, hay que constatar que colectivamente es consciente de que Andalucía -dada su dependencia- sigue sin ofrecerles condiciones adecuadas de retorno. El nivel de integración andaluza en Cataluña es plural y abarca todas las gradaciones posibles, según generaciones y circunstancias. La autoconsideración nacional de esta Diáspora es múltiple, diversa, contradictoria y dinámica y ha sido y es un factor muy influido por el curso de los acontecimientos tanto en Andalucía como en Cataluña.
No es de extrañar pues que los independentistas andaluces no sólo nos consideremos con pleno derecho a opinar e intervenir políticamente sobre la realidad catalana sino que -más aún- estemos en la obligación de hacerlo si queremos defender consecuentemente los intereses nacionales de Andalucía (lo que no es contradictorio con apoyar desde esa perspectiva lo que entendemos son también intereses nacionales reales de Cataluña).
Al hacerlo hemos de tener presente también que ambas naciones -Cataluña y Andalucía- están bajo el dominio del Estado español. A ambas el Estado español y España les niega el reconocimiento de su derecho a la Soberanía Nacional. A ambas les ha atacado reprimiendo o usurpando su cultura nacional, utilizando en cada caso recursos específicos.
A la vez y aún desde esta posición, el Estado español, España y su capitalismo han permitido históricamente en contraste paralelo el desarrollo catalán al tiempo que impulsaban el subdesarrollo andaluz. A este respecto recordemos que Andalucía aportaba en 1800 el 25,7% del PIB de la Monarquía española frente al 8,3% de Cataluña. Ahora, doscientos años después, Andalucía sigue reducida -como hace décadas- al 13,6% del PIB estatal, sustancialmente inferior a su peso demográfico mientras que Cataluña está situada en torno al 18,36%. Para tener un cuadro general del periodo, no dejemos de tener presente que la parasitaria Corte de Madrid ha subido en este tiempo de un ridículo 2,7% al actual 17,35%, como consecuencia de una constante y consciente política española de rapiña, expolio y privilegio orientada a crearla y fortalecerla como centro español. Una de las consecuencias de este proceso es precisamente la Diáspora andaluza.
Para mayor complejidad si cabe, si la catalanofobia constituye eje político e ideológico esencial del españolismo -que actúa sobre los andaluces de la Patria y también de la Diáspora- tampoco es conveniente minusvalorar la existencia de influyentes sectores catalanes autóctonos que han apostado y apuestan por España y han tendido a utilizar instrumentalmente a los andaluces de Cataluña como tropa al servicio de sus proyectos. Sumémosle además -para completar el panorama- el hecho de que los andaluces tienen como lengua nacional propia el castellano -en la modalidad andaluza-; lengua que el Estado español ha impuesto en Cataluña y a la que mantiene allí con rango de co-oficialidad con el catalán.
El españolismo, por su parte, coincide con el catalanismo mayoritario y con el cosmopolitismo de izquierdas en negarle a Andalucía su condición nacional o en no reconocérsela en toda su magnitud y con todas sus consecuencias. Este fenómeno responde y se retroalimenta del diferente peso del sucursalismo político español en ambas naciones: dominante en Andalucía y más débil en Cataluña.
En estos días, tanto Cataluña como Andalucía se encuentran embarcadas en sendos procesos de reforma estatutaria que aparecen políticamente interconectados. El proceso catalán ha influido e influye sobre el proceso andaluz por acción u omisión y viceversa.
Su desarrollo, a lo largo de su accidentado devenir, merece ser sometido a estudio y balance. Además el debate catalán ha ofrecido variados episodios extremadamente ilustrativos a ojos andaluces a partir del comportamiento de fuerzas políticas y sociales catalanas, andaluzas y de autoreferencia estatal; validos y útiles para su caracterización.
A abordar estas temáticas se dedican los artículos que -por su extensión- distribuiremos entre este numero y el siguiente de ANDALUCÍA LIBRE. En esta primera entrega recogemos noticias y documentación sobre la aprobación del Estatut por el Parlamento español y las reacciones que ha provocado e incluimos un primer análisis desde una perspectiva andaluza.
Complementaremos el tema en nuestro próximo numero deteniéndonos específicamente en el papel de ERC y abordando diversos aspectos relacionados con la situación de los andaluces de Cataluña.
Andalucia Libre nº 290 - Cataluña y Andalucía (1)
sábado, 1 de abril de 2006 21:44
*Cataluña y Andalucía (1)
*Presentación, Andalucía Libre
*Parlamento español aprueba estatuto catalan con la oposición de PP y ERC
*Resumen posicionamientos: CiU - ERC - Vascos: PNV, EA, Nafarroa Bai - IU/ICV - PA
*Texto integro del Debate en el Parlamento español - Enlace
*El Congreso español reforma el estatut salido del Parlamento catalán - resumen de contenidos
*Propuesta de Estatuto de Autonomia para Cataluña aprobada por el Parlamento Catalán - Enlace
*Reforma del Estatuto de Autonomia aprobada por el Parlamento español - Enlace
*Más información: Campaña por la Autodeterminación - Estatuto.Info - StopEstatuto
*CiU lanza en Andalucía una campaña contra la catalanofobia
*Ultraespañolistas atacan sede PSOE en Granada en protesta por el estatut
*El Remate, Un estatuto fenicio: Perspectivas andaluzas sobre el Estatuto catalán, Andalucía Libre
*Andalucía - Polemica PSOE-PA: PSOE difunde texto adjudicado al PA
*Polemica PSOE-PA: Comunicado oficial del PA
*PA firma manifiesto conjunto con PNV, CiU y BNG
*La Construcción crea el doble de empleo en Andalucía que otros sectores productivos.
*Solidaridad con Palestina y la Nacion Árabe
*Directorio de Andalucía en Internet
*Musica de fondo
ANDALUCÍA LIBRE
* Sitio: http://www.andalucialibre.tk/
* Alta: andalucialibre-alta@eListas.net
Independencia - República - Socialismo
==========================
[Non-text portions of this message have been removed]
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
ATENCIÓ!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar és un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML. Per tant els que
useu hotmail cal que desactiveu l'Editor RTF del Desplegable "Herramientas".
---------------------------
1).Llegeix els missatges anteriors en aquesta web:
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/messages
2).Apuntar-se al grup => Directament des de la web:
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
o enviant un missatge en blanc a l’adreça:
catalonia-europa-subscribe@yahoogroups.com
i respondre el missatge de confirmació.
3).No rebre missatges però poder enviar-los i llegirlos a la web =>
Enviar un missatge en blanc a l’adreça:
catalonia-europa-nomail@yahoogroups.com
4).Rebre solament un resum diari => Cal enviar un missatge en blanc a:
catalonia-europa-digest@yahoogroups.com
5).Rebre tots els missatges en comptes del resum diari => Enviar un
missatge en blanc a l’adreça:
catalonia-europa-normal@yahoogroups.com
6).No voler saber mai més res del grup i esborrar-se’n del tot => Es pot
fer des de la web o enviant un missatge en blanc a l’adreça:
catalonia-europa-unsubscribe@yahoogroups.com
i responent el missatge posterior de confirmació.
--------------------
Atenció: aquest és un grup sobiranista català i federalista europeu. Es una iniciativa espontània, espontaneïsta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religió, 3-que atemptin contra els principis ideològics de l'esquerra europea i catalana.
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
Yahoo! Groups Links
<*> To visit your group on the web, go to:
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
<*> To unsubscribe from this group, send an email to:
catalonia-europa-unsubscribe@yahoogroups.com
<*> Your use of Yahoo! Groups is subject to:
http://docs.yahoo.com/info/terms/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada