dimarts, de maig 04, 2010

[catalonia-europa] Primer de Maig: Sense els treballadors no hi ha sobirania

 

Primer de Maig: Sense els treballadors no hi ha sobirania

Els més exigents en qüestions d'intel·ligència i menys paciència en l'ús d'obvietats pel que fa a titulars d'un article m'haureu de disculpar. I creieu que no vull avorrir-vos, sinó que el meu objectiu és adreçar-me especialment a aquells altres lectors del Bloc Gran del Sobiranisme que encara participen de l'esquematisme tronat de segles enrere i no saben, o no poden, veure quins interessos motiven les forces que lluiten per l'alliberament de Catalunya (de les Corberes al Segura i a Maó) i quins interessos motiven les forces que pugnen per espanyolitzar-nos. Quasi mai és sentiment, quasi sempre és l'economia, ja sigui de forma conscient o alienada.
 
Puc entendre que no és fàcil comprendre els interessos econòmics que hi ha darrere d'imposicions que semblen lluny de l'economia. Jo mateix n'he sentit de tots colors, i lamentablement moltes opinions no emergien ni un dit de concepcions ingènues o de mites sobre l'etnicisme, l'enveja cultural i d'altres formes del vernís alienador que camufla la realitat. Diversos investigadors socials han assenyalat que fins i tot elements tan "antropològics" com la manca de tolerància front la nuesa al llarg dels segles han tingut més a veure amb els interessos de la indústria tèxtil i no tant amb costums i religions que, al contrari del que hom podia suposar, s'han adaptat en cada moment a les necessitats culturals d'aquests interessos econòmics.
 
La permeabilitat dels ciutadans a la manipulació ideològica dels mitjans de comunicació de tots els temps, i en tots els temps sota control dels més potentats, ha estat i continua sent l'arma més potent de l'enemic. Fixeu-vos que el darrer terç del segle passat hi va haver tal pressió mediàtica dedicada al negacionisme de la "unitat social i nacional" que vam veure com aquesta pressió actuava fins i tot com una pinça: des de la suposada esquerra negant l'obvietat de les revolucions socialistes d'alliberament nacional (us recomano al respecte l'article de Josep Guia "Sobre el nacionalisme" http://www.scribd.com/doc/26900603/Nacionalisme-Josep-Guia-1983-04MB ) i des de la dreta negant que el triomf electoral d'aquesta dreta era obra, ni més ni menys, que d'una majoria de treballadors amb llur vot alienat, que es tiraven pedres a la seva pròpia teulada triant uns diputats el principal objectiu dels quals era robar-los.
 
A Catalunya, com arreu, l'objectiu dels potentats és eixamplar el suport popular en favor de llurs interessos cleptòmans. Ja és normal que la classe mitjana, en estar mancada de projecte autònom, s'alineï alternativament en favor dels interessos dels treballadors i dels interessos del capital. Tanmateix, quan l'organització dels treballadors és feble, com en el cas actual, les minories financeres cleptòmanes dels consells d'administració al servei dels gran bancs tenen via lliure per influir en les classes mitjanes. Si hi afegim la circumstància que els dirigents polítics dels partits de centre dreta i de centre esquerra també treballen a favor dels gran capital, llavors s'arriba a l'estupidesa de veure com tot de petits empresaris, autònoms, botiguers… (classes populars), creient-se que llurs interessos coincideixen amb els dels seus botxins, acaben donant suport electoral a aquests partits (subordinats, com he vist, al grupet
de financers que viuen de que els diners dels catalans continuïn sent malbaratats en aquest negoci ruïnós que és Espanya).
 
Cal recompondre la força dels treballadors per moltes raons: 1-per dotar el sobiranisme català d'una capacitat de lluita que no té la petita burgesia, 2-per continuar integrant els nou vinguts  –com estem fent des dels segles de les grans migracions occitanes-  evitant que caiguin sota influències propagandístiques colonials, 3-per evitar que les classes mitjanes s'impregnin solament amb la força mediàtica del gran capital, 4-per fer front a les retallades salarials  que proporcionen substanciosos beneficis a pocs grans accionistes alhora que provoquen greus conseqüències  a la cohesió social i nacional de Catalunya…
 
Alerta, que quan no ens toca directament i no passegem gaire pels barris amb els ulls prou oberts és fàcil que relativitzem la importància d'aquests efectes, però les dades són públiques: 1-Mesures anticrisi de congelació salarial, abaratiment de l'acomiadament i temporalització. 2-El model de lliure mercat ha afavorit un creixement desmesurat que només ha afavorit l'élite financera. 3-Quan la bombolla ha petat deixant endeutades milers de famílies, aquesta mateixa élite n'ha sortit gairebé indemne. 4-Tot i que durant el període de vuit anys els beneficis empresarials van augmentat un 50%, el valor de les accions un 90% i el patrimoni immobiliari un 125 %, els salaris solament van créixer un 1% i les prestacions d'atur un 4%. 5-És al col·lectiu laboral a qui li toca pagar la crisi, compensant els "desajustaments" en les economies  dels que l'han provocat, a un cost altíssim que està destrossant milers de famílies.
6-El 16% dels catalans no guanyen més que 1.823 euros anuals (si, anuals). 7-On ha anat a parar el 60% que ha crescut el PIB espanyol? No pas a les economies de la majoria social! 8-Les empreses més afectades per la davallada industrial són les PIMES. 9-Les deslocalitzacions estan donant el tret de gràcia a l'economia productiva que ens caracteritzava…
 
En resum: el gran capital roba a treballadors i a petits empresaris i treu un gens menyspreable rendiment econòmic del rol subsidiari que a nivell d'Estat espanyol ha reservat a Catalunya. En conseqüència no vol perdre els guanys de robar els catalans i per tant treballa sense descans contra la independència de Catalunya influint a nivell mediàtic i a través dels polítics subordinats. Les classes mitjanes li donen suport creient compartir interessos i mancades d'una anàlisi de la realitat des del punt de vista dels treballadors, que no solament són l'aliat adient en aquest context sinó que a més són la base electoral de la independència (de fet són la base electoral de tots els partits!). La causa principal és la desmobilització i desorganització dels treballadors. La conclusió és clara: no ens podem permetre estar coixos si volem guanyar la sobirania, sense els treballadors (la defensa dels seus interessos i llur participació
organitzada en el procés d'alliberament), no hi ha sobirania.
 
 
Que tingueu  un bon jorn  de satisfaccions i de lluita en el camí de l'alliberament!
 
Fantassin Manel
 
 
En capítols anteriors:
-El llarg camí des de l'extrema esquerra fins al centre dreta independentista
http://blocgran.cat/?page_id=978
 
-Elogi de l'extremisme des de la sistèmica independentista
http://blocgran.cat/?page_id=428
 

[Non-text portions of this message have been removed]

__._,_.___
Recent Activity:
��������������������
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest �s un grup sobiranista catal� i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligi�s. Es una iniciativa espont�nia, espontane�sta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religi� o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideol�gics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCI�!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar �s un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Si no vols rebre els missatges d'alg� en particular, no cal donar-se de baixa del grup, �s m�s f�cil filtrar aquest alg�.
4-El terme "Catalunya" s'hi usa seguint el criteri de Josep Guia al seu llibre "Es molt senzill digueu-li Catalunya": http://www.psan.net/llibres/digueu-li/digueu-li.pdf
5-Els missatges d'aquest grup s�n reenviats autom�ticament i es pobliquen al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
��������������������
.

__,_._,___