De l'independentisme electoral a la nació independentista
En Manel Bargalló ens feia abans d'ahir una sèrie de reflexions, la majoria de les quals segurament jo les podria signar ( http://www.deumil.cat/bloc/2010/05/25/manel/d'estupids-i-il·lusos-a-patriotes/ ) llevat de la frase "…La nació catalana viu uns moments d'emergència nacional que posa en perill el seu futur proper , qui digui que no és així és estúpid o menteix. Però dels qui ho tenen clar que estem davant d'un repte que pot fer desaparèixer la nostra identitat com a poble …".
·
Sóc conscient que, en qüestionar-la, em poso dins l'etiqueta de "estúpid o de mentider", però el que passa és que AQUESTA IDEA DE QUE ESTEM AL PUNT LIMINAL ENTRE EL TRIOMF I L'ADÉU COM A POBLE ja l'he sentida abans d'ara al menys tres vegades, abans d'altres tantes convocatòries d'eleccions, en boca de companys que venien de les lluites de carrer dels anys vuitanta i que també estaven posant totes les esperances en uns comicis electorals, després d'haver desmuntat les organitzacions de base que precisament havien fet créixer l'independentisme.
·
Doncs parlant dels "ADÉU COM A POBLE", ens deia no fa pas gaire (al menys des de la meva perspectiva) l'enyorat Pierrot Rapsat, que quan els catalans diuen adéu, en realitat volen dir "a reveure" o "fins d'aquí a una estona" (jo crec que això deu ser contaminació de l'espanyol, perquè tant francesos com italians usen el "a reveure"). Al cap de poc d'aquest concert (http://fantassin.blogspot.com/2006/07/escoltant-pierrot-rapsat-adu-cadaqus.html ) en Rapsat ens deia "adéu per sempre", demostrant que la mort física no genera cap mena de dubtes en quan al significat de la paraula.
·
El que vull dir amb això és que, o sempre estem en el moment d'urgència o no estem en un moment tant d'urgència. Compte! Tampoc no vol dir que haguem de deixem perdre les oportunitats, però no cal dir adéu a res que no sigui Espanya. En canvi si que és cert que ens trobem en un moment interessant de consciència nacional, i és degut gràcies en part, a l'exacerbació espanyola anticatalana derivada del nou Estatut regional d'Autonomia.
·
Per què acollonir-se? Si ja estem a fregar de la majoria social ! Fixeu-vos que, per una bandaReagrupament serà la tercera força parlamentària, segons ens anunciava ahir la seva web, "…si l'independentisme va unit". Què trist voler guanyar, declarar la independència i dissoldre's… i ara haver d'alegrar-se de ser ("si tot l'independentisme va unit") els tercers per tal d'haver-se de dedicar a temes menors, com els drets dels homosexuals, l'avortament, els impostos..! Per cert, que tampoc no sabem si arribarem a saber la postura dels diputats de Reagrupament en aquests temes concrets (o fins i tot si no serà contrària als nostres interessos en tant que persones interessades en l'avortament, els drets dels homosexuals, els impostos…!).
·
I a més amb la famosa enquesta de La Vanguardia, que eleva al 37% el vot independentista (http://www.racocatala.cat/forums/fil/123457/37-dindependentistes-segons-vanguardia? ) tot i que a les consultes sobiranistes aquest vot sols ha rondat el 15%. Ara, això si, amb la característica curiosa de que tota aquesta munió d'independentistes diuen que no pensen votar partits independentistes.
·
No dic que això darrer em sorprengui perquè ja no em sorprèn res. De fet, recordo als primers anys norantes del segle passat que vaig conèixer una bona colla d'ex-votants espanyolistes de tota la vida, amb consciència nacional catalana igual a zero, votant ERC, en el primer èxit parlamentari d'aquest partit. Quan jo els preguntava el per què del seu vot em responien estranyats que "què tenia a veure aquell vot amb sentir-se més o menys espanyol?" Es tractava sols d'una forma de vot de càstig, o antisistema, o com li vulgueu dir, similar al que ha estat una part del vot que ha rebut Ciutadans.
·
Ara us pot semblar estrafolari que votar ERC pogués ser percebut com antisistema per aquella gent, però en aquella època hi havia encara una imatge pseudoterrorista del "català independentista". Posteriorment la imatge de govern d'ERC ha ajudat a centrar aquest arquetipus i a estendre'l pel centre sociològic. Tanmateix, l'independentisme d'aquella època s'havia multiplicat de forma increïble durant els quinze anys precedents de lluita i de repressió, i encara hi havia una xarxa organitzativa important, tot i que insuficient, entorn a activitats d'agitació en molts camps reivindicatius.
·
Però en el cas actual un 37 % s'hauria de poder visualitzar millor; hi hauria d'haver una xarxa cívica independentista, però jo no veig més enllà del 15% dels SI a les consultes.
·
Per tant decideixo aconseguir algun element més d'anàlisi preguntant el meu entorn més immediat (24 persones), encara que ja sé que el resultat serà exageradament diferent de l'estudi de la Vanguardia, però tampoc no busco números sinó opinions.
·
Tal com esperava, el vot independentista que he recollit ha estat del 80 % (és clar, no ens situem en la gran àrea industrial catalana sinó en un lloc molt reduït i qualificat culturalment). L'interessant de les respostes ha estat el següent:
-els que m'han dit que no volen la independència són 3 convergents, 2 sociates i 1 d'ICV.
-tots els no-europeus (2 magrebins, un sud-americà i 1 asiàtic) votarien SI (perquè "em sento català", perquè "per ser català n'hi ha prou parlant català i en canvi per a ser espanyol no n'hi ha prou parlant espanyol", perquè "no em cauen bé els espanyols" i perquè "els espanyols ens roben").
-dels 14 restants que votarien SI a la independència només n'hi ha 3 que abans votaven independentista. N'hi ha 2 que abans votaven CiU, 3 que votaven ICV i 6 que votaven PSC.
-únicament 3 (2 dels 3 que abans votaven ERC i 1 dels no-europeus) estan organitzats al mon associatiu.
-quan els pregunto el per què de la seva opció les respostes són majoritàriament inconcretes però les més recurrents no són d'afirmació sinó reactives: "pel Tribunal Constitucional" i "perquè ens roben" i "perquè ens insulten".
-i la gran pregunta: a qui votareu???? Els 3 que abans votaven ERC diuen que votaran ERC, els 2 que votaven CiU diuen que votaran CiU, els 3 que votaven ICV diuen que votaran ICV i els 6 que votaven PSC diuen que tornaran a votar PSC.
-Per què no votes independentista? –pregunto a tots i cada un. Excepte els 3 que ja voten ERC tots ho han rebutjat en torn de la idea de que: "el problema és la crisi i no pas ser o no ser espanyol".
·
No us sembla això molt semblant al vot de càstig o antisistema del anys 90? Aquest cop en comptes d'un vot ha estat una opinió reflectida en una enquesta però sense modificació de l'opció electoral.
·
I per postres veig que la seva percepció del procés sobiranista és molt simplista,relacionant l'opció independentista amb uns símbols i uns costums que no són els seus (en concret em diuen que el terme "nacionalisme" el relacionen amb la imatge d'una mena de Pujol barretinaire i el terme "independentisme" el relacionen amb la paròdia del Carod de Polònia) ni els motiven perquè em diuen que no els troben atractius.
·
De tota manera trobo més interessant l'enquadrament associatiu dels 3 votants d'ERC que el rampell dels altres, perquè el seu independentisme és nacional, en tant que cívic i social, i el dels altres és foc d'encenalls.
·
Suposo que el problema rau en que el sistema electoral ha substituït la clàssica revolta d'alliberament nacional reduint-la a una simple opció electoral publicitada durant uns dies cada quatre anys iadreçada a un grup compartimentatde població que s'identifica amb un clixé o que s'autoidentifica amb una colors i uns símbols.
·
La història social de la humanitat ha tendit a la compartimentació com a mecanisme per a gestionar "la generalitat" de les persones. La dialèctica de la història, basada en aquesta compartimentació, ha configurat el sistema que coneixem, d'equilibris entre grups i d'administració d'aquests grups per part dels subgrups que els formen (a partir de la lluita /competència entre ells).
·
Els humans hem conformat aquest sistema, o sigui, que probablement respon a les necessitats humanes que deuen estar connectades a la nostra psique: ens causa angoixa no poder etiquetargrups i persones amb una reducció d'aquelles de les seves característiques que més ens crida l'atenció.
·
Son compatibles totes aquestes autolimitacions, aquest reduccionisme administratiu, amb l'actual procés independentista de Catalunya?
·
Els prossel·litistes de la transversalitat sobiranista ens diuen que no i, en coherència,són els primers en proposar la moratòria partidista, fins que haguem aconseguit la independència. És lògic, no costa adonar-se que la independència no és una simple ideologia, sinó un procés d'agrupació, d'unitat nacional.
·
Tot i això, encara no som prou madurs (com a nació) per abastar tota la nació. Fixeu-vos que sols ens plantegem l'agrupació dels independentistes amb aquells autonomistes espanyols de partits que no tenen referent estatals (CiU).
·
És útil o és estèril plantejar el procés sobiranista transversal excloent tanta gent? És coherent parlar d'unitat nacional al mateix temps que posem tants límits a la nostra definició com a subjecte del procés independentista?
·
Els convergents diuen que no, que és per això que ells renuncien al reduccionisme independentista, perquè la nació la forma tothom, els independentistes i els no-independentistes. Però, és clar, això és trampa i ara no toca, ara estem precisament en un moment en què el nacionalisme – ni tan sols el catalanisme- no és compatible amb el manteniment de la unió amb Espanya.
·
Som contradictoris per natura i sovint fins el més optimistes dels sobiranistes (aquells que creuen que ja tenim el 90% dels vots assegurats) compaginen les crides a la unitat amb el rebuig del 60 % de la parròquia. Uns quants d'aquests també creuen que ens trobem en un moment d'emergència en què o guanyem o es acomiadem.
·
Pitjor encara, molts d'aquests mateixos bipolars són els primers a preconitzar que cal començar per renunciar a les nostres comarques del Sud (entre la Sènia i el Segura) en una espècie d'hara-kiri justificat amb la frase "si ells volen i fan el seu propi procés ja ens trobarem en el futur.
·
Bé, ja he comentat que, com deia Pierre Rapsat, els catalans tenim una manera molt rara de dir "adéu" i que, en tot cas, "no és un adéu per sempre" i que, a risc de semblar jo "estúpid o mentider", no crec en la emergència que diu en Manel Bargalló, però si que crec que cal aprofitar el moment creant nació. La nació no és crea unint mig parlament, sinó que es crea unint tothom. Només els països desestructurats són plurinacionals (compostos per ètnies compartimentades, i en aquest sentit l'aposta de Carod-Rovira de la simultaneïtat d'identitats nacionals com alternativa al model jacobí no és vàlida).
·
La unió es crea en la societat civil. Una societat on la catalanitat és molt reduccionista tindrà una expressió parlamentària reduïda i guanyaran els espanyols, en canvi una societat nacional catalana serà realment transversal si parteix de la realitat del carrer. Nosaltres necessitem, si volem guanyar la independència, un Parlament que emani d'una societat nacional, i nacional és tothom que no sigui espanyol: des de punks fins a pikhos; des de descendents d'occitans fins als espanyols i els xinesos nouvinguts; des d'animistes, passant per judeocristianomusulmans, seguint per budistes i acabant pels atheoagnòstics…
·
Conclusió: crec que als anys seixantes i setantes del segle passat, i degut a la manca de participació política, hi havia més nació en la mesura que hi havia més organització civil. Ara és l'hora de tornar a construir nació (aquest cop en uns perspectiva independentista i europea) però des del carrer. No és l'hora dels adéus però tampoc de l'eufòria, perquè tot i que hi ha més independentistes que mai, també estem sofrint la manca d'expressió electoral d'aquest fenomen, segurament degut a que estem intentant construir la casa per la teulada, i si la història és un pèndul, el resultat de no fer-ho bé (posant totes les esperances en una votació i descuidant la lluita al carrer) pot ser la frustració i nous i innecessaris endarreriments.
·
Que tingueu un bon jorn de satisfaccions i de lluita en el camí de l'alliberament!
·
Fantassin Manel
·
————————————————
·
En capítols anteriors:
-Espanyols? No! Europeus? Si! Catalans? És clar! Occitans? TAMBÉ! Cataloccitans?… (http://blocgran.cat/?p=2006 )
-Atur i Espoli entre Transversals i Carismàtics ( http://blocgran.cat/?p=1970 )
-8 maig a l'ONU (Ginebra) per l'Estat Propi – 9 maig a Europa ( http://blocgran.cat/?p=1891 )
-Primer de Maig: Sense els treballadors no hi ha sobirania ( http://blocgran.cat/?p=1830 )
-El llarg camí des de l'extrema esquerra fins al centre dreta independentista ( http://blocgran.cat/?page_id=978 )
-Elogi de l'extremisme des de la sistèmica independentista ( http://blocgran.cat/?page_id=428 )
··
·
[Non-text portions of this message have been removed]
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest �s un grup sobiranista catal� i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligi�s. Es una iniciativa espont�nia, espontane�sta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religi� o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideol�gics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCI�!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar �s un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Si no vols rebre els missatges d'alg� en particular, no cal donar-se de baixa del grup, �s m�s f�cil filtrar aquest alg�.
4-El terme "Catalunya" s'hi usa seguint el criteri de Josep Guia al seu llibre "Es molt senzill digueu-li Catalunya": http://www.psan.net/llibres/digueu-li/digueu-li.pdf
5-Els missatges d'aquest grup s�n reenviats autom�ticament i es pobliquen al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
��������������������
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada