Atur i Espoli entre Transversals i Carismàtics
Llegiu nova entrada al Bloc Gran del Sobiranisme:
http://blocgran.cat/?p=1970
Estic en una terrassa d'un bar comentant amb dos amics com, de seguida que van maldades, els causants de la crisi corren a proposar "la solució" que invariablement passa per abaratir l'acomiadament i reduir encara més el nostre salari de mil euros (sense tocar el seu, al meu parer excessiu per la seva feina de paràsits de luxe).
Un dels meus companys proclama la solució dient que, si la crisi la paguen els pobres, a nivell de territori la paga Catalunya, que és la pitjor finançada. Cal la independència! Tothom a votar una única (i coneguda) candidatura transversal! Després, en la discussió, en demanar-li propostes de rescabalament dels treballadors, ens respon dient que no és moment d'apel·lar a posicions d'esquerra sinó al sentiment patriòtic.
-En quin mon vius? -li diem. Tothom dels nostre voltant (coneixem la gent del barri) són gent coneguda, podem dividir-los entre socialistes i convergents, i de tots ells no n'hi ha cap que es defineixi independentista, però en sabem d'alguns que ho farien si això els alleugerís de l'angoixa de no poder arribar a final de mes. Fins al punt que el nostre altre company de taula, el tercer de la tertúlia, es diu Mohammed, és nascut al Marroc i, junt amb nosaltres dos, sumem els tres únics votants independentistes habituals que hi ha en l'entorn.
Tanmateix, arrel d'això, ens submergim novament en la disjuntiva intel·lectual de si guanyar la independència estenent la indignació social del poble, o de confiar que ja en tindrem prou amb convergents penedits, sumats a la rauxa d'aquells filòlegs militants que s'han autocastrat per l'esquerra (per tal d'assajar un nou pla d'alliberament ràpid consistent en desembarcar del facebook a l'assalt del poder).
Durant anys i panys l'oasi, el conformisme català, derivava de la manca d'agressions. Si nosaltres no colpejàvem els espanyols no ens reprimíem. És d'aquesta manera que els governs regionals catalans del postfranquisme podien oferir un miratge de pseudonormalitat al poble català a canvi que continuéssim espoliats.
Per això jo crec que ha estat bona idea fer propostes reformistes, com l'Estatut, i crec que els sectors empresarials pujolistes no ho volien, i crec que no ho volien precisament per evitar la inevitable reacció espanyola que trencaria en conformisme català, perquè l'agitació no és bona pel negoci.
Els catalans de l'actualitat som fonamentalment reactius, però tenim la circumstància (la sort?, ho hauríem de debatre!) que la potència colonial que ens domina és massa depenent dels nostres diners. No pot permetre's gaires trets de normalitat democràtica. En conseqüència, l'independentisme català ha crescut i s'ha estès com mai (com mai des del seu renaixement en l'extrema esquerra dels anys seixanta). Però encara és un independentisme feble, perquè no ha resolt la gran anomalia que suposa que CiU encara s'hi resisteixi. Tot i així, és innegable el forat que ha fet, en les files convergents, tota la ignomínia que ens han llançat els veïns i també l'espoli que s'ha destapat en el context de la reacció espanyola contra l'Estatut.
Malauradament encara som febles. Som febles perquè a les comarques perifèriques (de la Sénia al Segura, a la Franja, a les illes, al nord.) domina l'enemic. Som febles perquè a les comarques centrals fins els més arrauxats pequen de regionalistes a l'hora de reivindicar tota la nació. Som febles perquè ERC encara no domina el centre-esquerre català i perquè la majoria de l'independentisme continua sent d'esquerres tot i haver un centre-dreta regionalista potent però poruc. És en aquest context que han començat a sorgir iniciatives tendents a acabar d'estendre l'independentisme cap a la dreta. No és estrany, és realment una urgència nacional !
Tanmateix, una nova variable entra en joc: la crisi. Com modificarà aquest factor el taulell d'escacs?
Sempre li poso la cara d'en José Sazatornil a aquell comercial català que m'imagino intentant vendre els productes de la indústria catalana per les Espanyes de mitjans del segle passat. Imagino com el client es consideraria insultat per part d'aquell homenet amb accent estranger que no acceptava la paraula d'honor d'un espanyol sinó que li exigia una paga i senyal ("son unos peseteros estos catalanes!") i compromisos per escrit. Tranquils, que la sang no arribaria al riu! Un i altre esdevenien una parella sistèmica: els homes de negocis catalans potser no tindrien poder polític, i a més haurien de pagar-se ells les autopistes, els trens i d'altres infrastructures, però podrien salvar uns guanys suficients de la botigueta. A més, el poble català tindria uns mínims raonables per viure i fins per importar ma d'obra estrangera. Amb les "subvencions" que rebria Espanya per part d'una Catalunya conformada, s'impedirien trasbalsos socials que podrien posar en perill la caixa. I després de Franco, en accedir aquests grups socials a les institucions autonòmiques, la feina tampoc no seria gaire diferent, perquè consistiria en continuar venent-se el país a canvi de mantenir privilegis i bons sous.
Però ara toca que molta d'aquesta gent, que és un sector social fonamental, faci el pas al sobiranisme des del centre-dreta regionalista. De quin país? D'un país amb gran consciència ètnica? No. D'un país que ha integrat gent d'arreu i on molts dels que es creuen de cognoms catalans resulta que els tenen occitans i que són tan descendent d'immigrants com tothom. D'un país on diuen que el català no és llengua d'acollida sinó d'ascens socials, la qual cosa vol dir que el triomf electoral sobiranista està molt vinculat a aquest ascens social.
L'ascens social ja era difícil per manca de polítiques socials degut a la situació d'espoli i d'escanyament de l'economia productiva, però ara serà més difícil, atès el consens (consens també de la burgesia catalana) de que Catalunya ha de col·laborar a reduir el dèficit. També consens (no reconegut però que podem percebre) entre el poder de Madrid i la burgesia catalana que cal evitar la contestació dels afectats i que cal aprofitar la crisi per: precaritzar més el treball, estigmatitzar la immigració amb l'objectiu d'usar-la com a cap de turc per a distreure el personal, convèncer els treballadors que treballin més per menys diners, facilitar els acomiadaments i reduir les prestacions d'atur (perquè diuen que sinó la gent s'hi acomoda i perd motivació per cercar feina).
Sense poder refiar-nos d'un centre-dreta que es resisteix a les aventures sobiranistes, en un moment que aquest mateix sector es veu erosionat per la indignació popular catalana reactiva a l'agressió hispànica, ara ens submergim en la incertesa de si ens veurem a l'atur, si els nostres fills no podran estudiar i si no podrem pagar la hipoteca i perdrem la casa. Què faran aquests sectors autodenominats "nacionalistes"? Aliar-se com sempre amb Madrid a canvi de la pau social d'un poble català moderadament extorsionat? O tirar pel dret cap a la independència? I que farà la resta del poble, un cop retallades les polítiques socials de cohesió i amb grups dedicats a l'estigmatització dels que han arribat una mica més tard?
Us deia al final del vuitè paràgraf que "és en aquest context que han començat a sorgir iniciatives tendents a acabar d'estendre l'independentisme cap a la dreta. No és estrany, és realment una urgència nacional". Doncs si. Però es tracta d'iniciatives transversals que no plantegen la unió tàctica, en fronts patriòtics, on dreta i esquerra no es mosseguen la llengua però fan ostentació de complicitat en raó de la urgència nacional. Són formacions que allò que fan és retallar el discurs social precisament per l'esquerra.
En conseqüència, el poble real, que potser té tots els membres adults en atur i veu amb angoixa que potser no arribarà a final de més, no veu cap sortida patriòtica a la seva situació. Pitjor encara, pot sentir inseguretat social per uns líder nacionals que s'omplen la boca d'una transversalitat en la qual no s'hi veuen en absolut reflectits. La lògica resultant de la desconfiança és la creació d'organitzacions de classe (i no per això menys patriòtiques, sinó tot el contrari) i la multiplicació de l'oferta electoral. Quantes formacions independentistes es presenten a les properes eleccions regionals?
Per una banda la "desitjada" majoria social "nacionalista" que no vol ser independentista. Per l'altra ERC que ha estat vista com massa tova, que no ha sabut fer visualitzar ni la seva estratègia ni els seus èxits de govern, ni tan sols entre la seva gent, i que tampoc no ha aconseguit fagocitar gaire electorat del PSC. Després els altres que apel·len al patriotisme oblidant-se de les polítiques socials en situació de crisi .i que a més es veuen ja guanyadors. Finalment, en la Catalunya real des treballadors que no arribem a final de mes, la competència per veure qui lidera la defensa de les condicions socials del poble, amb iniciatives electorals des de l'esquerra radical independentista.
I com alternativa a tot això la candidatura d'en Laporta. S'integrarà en algun dels xiringos existents o esdevindrà una opció carismàtica? Serà una solució que salvarà l'independentisme en un moment tant estúpidament difícil com aquest, en què som més colla que mai i estem més dividits que mai? O ens acabarà de rematar?
Que tingueu un bon jorn de satisfaccions i de lluita en el camí de l'alliberament!
Fantassin Manel
----------------
En capítols anteriors:
- 8 maig a l'ONU (Ginebra) per l'Estat Propi - 9 maig a Europa
http://blocgran.cat/?p=1891
- Primer de Maig: Sense els treballadors no hi ha sobirania
http://blocgran.cat/?p=1830
- El llarg camí des de l'extrema esquerra fins al centre dreta independentista
http://blocgran.cat/?page_id=978
- Elogi de l'extremisme des de la sistèmica independentista
http://blocgran.cat/?page_id=428
.
[Non-text portions of this message have been removed]
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest és un grup sobiranista català i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligiós. Es una iniciativa espontània, espontaneïsta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religió o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideològics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCIÓ!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar és un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Si no vols rebre els missatges d'algú en particular, no cal donar-se de baixa del grup, és més fàcil filtrar aquest algú.
4-El terme "Catalunya" s'hi usa seguint el criteri de Josep Guia al seu llibre "Es molt senzill digueu-li Catalunya": http://www.psan.net/llibres/digueu-li/digueu-li.pdf
5-Els missatges d'aquest grup són reenviats automàticament i es pobliquen al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada