dimarts, de novembre 10, 2009

[catalonia-europa] El llarg camí des de l'extrema esquerra fins al centre dreta independentista

 

El llarg camí des de l'extrema esquerra fins al centre dreta independentista

http://blocgran.cat/?page_id=978

Fantassin Manel:
http://blocgran.cat/?page_id=428
http://blocgran.cat/?page_id=429
Tinc vint minuts per pensar, escriure i enviar aquest escrit. però és ben sabut que deixar-se acollonir, sobretot aquells que, tot plegat, no tenim res a perdre, condueix a la frustració de tota la societat. Una veritable catàstrofe comença en un gest aparentment intranscendent !

Aquesta reflexió em fa venir al cap en Joan, un pagès de la Conca de Barberà, que vaig conèixer a mitjans dels vuitantes en una parada que havíem posat a la fira de St. Feliu de Llobregat. Ell i els seus dos fills -uns homenots cepats que probablement no tenien més de setze anys però que em depassaven de gruix i d'alçada- s'havien acostat atrets per les estelades que veníem. No va adonar-se, fins després de fer la compra, del mot "socialista" (PSAN - Partit Socialista d'Alliberament Nacional) i, en confondre'ns amb el PSC, tot indignat, va dir que ja n'estava tip d'espanyols, que estava tremendament decebut de l'espanyolisme extrem del govern convergent que llavors governava Catalunya, i que això d'haver de comprar estelades a cals socialistes ja curullava la frustració que sentia.

En Joan estava escandalitzat per un gran adhesiu de color vermell on hi havia un dibuix, que semblava de "Novecento", simulant una manifestació de treballadors sota el lema "Obrers, camperols, socialisme, independència". Com a propietari rural no estava disposat a ser expropiat ni col·lectivitzat. Li vaig preguntar si era prou conscient del significat de l'estel roig que hi havia a la bandera que m'acabava de comprar i em va haver de reconèixer que, efectivament, l'extrema esquerra era en aquell moment el puntal de l'independentisme. Des de feia pocs anys havíem passat de ser els quaranta que ens coneixíem de tot arreu a ser més de quaranta mil a les manifestacions de la Diada degut, en bona part, a l'efecte encoratjador entre el jovent de la repercussió mediàtica de les accions de propaganda armada de Terra Lliure, així com de les accions de solidaritat envers els patriotes catalans repressaliats.

Els independentistes actuals que ara reclamen governs de coalició entre CiU i Esquerra segurament no recorden, o no van viure (no estaven lluitant al carrer, patint la repressió del govern civil espanyol i el desinterès col.laboracionista de govern convergent), els duríssims anys, per l'independentisme, de la Catalunya comandada per un Jordi Pujol que acabava de ser nomenat "Espanyol del Año" pel diari ABC . Recordo la frase exacta d'en Joan, que estava sorprès del nostre origen immigrant:: ".em fa ràbia que vosaltres, que sou andalusos o aragonesos, arrel d'això del comunisme, sigueu més patriotes catalans que els suposats nacionalistes que manen a la Generalitat.".

En tot cas en Joan era assenyat i va advertir-nos, amb to de saviesa pagesa, que l'hora de les revolucions a l'estil de Presa del Palau d'Hivern o de Guerrilla de Sierra Maestra, ja havia acabat, i que Catalunya no seria independent per obra i gràcia d'una colla de comunistes. No va servir de gaire explicar-li el sistema d'Herri Batasuna (calcat dels règims de socialisme real de l'Europa de l'Est) basat en una Front Patriòtic dirigit pel partit comunista dirigent, en tant que reconeguts els comunistes com els més patriotes i sacrificats. En Joan va sentenciar: ".fins que la dreta no sigui independentista no farem res de res de res.". No era un comentari amb to d'esperança en el futur, tot el contrari, supurava amargor per l'evidència de la traïdoria de la dreta catalana, dreta que no volia la independència de Catalunya.

Però nosaltres, que encara tardaríem mitja dècada a decebre'ns per la caiguda del mite de la Unió Soviètica, no ho veiem com en Joan, per a nosaltres no era una anomalia del sistema, sinó la constatació de l'encert d'aquella estratègia que compartíem amb els bascos. Ja hi havia hagut el fenomen de l'eurocomunisme, fenomen que també havia afectat l'independentisme en la clarificació de Nacionalistes d'Esquerra, i que havia acabat derivant, als nostres ulls, en posicions menys patriòtiques, o sigui, que quan vaig conèixer el pagès Joan, la realitat del moment ens donava la raó. Anys més tard tot canviaria, les revolucions ja no serien possibles i l'extrema esquerra esdevindria necessàriament insignificant en l'aspecte electoral però ostentaria el paper fonamental de fer de consciència moral del centre esquerra (com ho és l'extrema dreta en relació al centre dreta) en un sistema, el de la democràcia burgesa, on el centre és hegemònic electoralment.

Tanmateix, anys més tard, l'anomalia romania. Començava a estructurar-se el sistema català de partits, però era un sistema coix, on l'independentisme romania encara a l'extrem, tot i que ja hi havia intents en l'entorn Colom per conquerir el centre. De la mateixa manera que als països normals hi ha un centre dret i un centre esquerra hegemònics, flanquejat pels respectius extrems-conciència, als països amb un doble projecte nacional (projecte d'una Catalunya federada dins d'Espanya/projecte d'una Catalunya independent) allo que toca és tenir un doble sistema de partits. Quan ERC a la fi aconsegueix esdevenir el partit de centre esquerra del sistema sobiranista de partits, el panorama ("grupúsculs d'extrema dreta-PP-PSC-ICV" pel projecte catalanoespanyol, i "grupúsculs d'extrema dreta-CiU-ERC-gestació de la CUP" pel projecte que hauria de ser sobiranista) continua coix, perquè CiU continua sense definir-se sobiranista. Aquesta és actualment la gran anomalia de la política catalana, l'anomalia que amargava el Pagès Joan fa un quart de segle i que continua irresolta.

I de quina manera aconseguirem resoldre la gran anomalia? Hi ha opinions i prediccions per a tots els gustos. Hi ha els que preveuen la caiguda dels partits tradicionals, algunes vegades emmirallats per experiències alienes que sovint cauen en el populisme de curta durada. Hi ha els amnèsics optimistes, que tanquen els ulls davant les traïcions convergents i creuen que CiU haurà après la lliçó, de manera que la propera vegada que governin ho faran amb conductes més patriòtiques. Entre els primers n'hi ha que recorden els origens de centre esquerra de CDC (Miquel Roca) i d'EDC (Trias Fargas i Macià Alavedra) i com, en coalició amb UDC van aconseguir l'"alquímia perfecta" de l'èxit electoral, és a dir, la transversalitat, ni de dretes ni d'esquerres, nacionalista! Al principi no nego que va funcionar, jo he conegut força gent al meu poble que votava CiU a les eleccions autonòmiques i PSOE a les eleccions espanyoles. Malauradament el determinisme sistèmic és traïdor i, quan ocupes el paper que ocupes difícilment tens altre espai, de manera que els suposats transversals van haver de sotmetre's als interessos de la dreta en moltes decisions, perquè el dia a dia parlamentari és molt variat, i sovint el patriotisme és inversament proporcional als interessos dels rics.

Sortosament la realitat és dinàmica i altres projectes transversals (quan dius que no ets de dretes ni d'esquerres acabes derivant en la dreta) podrien acabar desembarcant en la Casa Gran, obligant, en la negociació del procés de fusió, a que el conjunt de CiU és definís sobiranista, resolent de cop la maledicció del pagès Joan i completant el sistema de partits que ens ha de dur a la independència.

[Non-text portions of this message have been removed]

__._,_.___
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest és un grup sobiranista català i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligiós. Es una iniciativa espontània, espontaneïsta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religió o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideològics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCIÓ!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar és un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Si no vols rebre els missatges d'algú en particular, no cal donar-se de baixa del grup, és més fàcil filtrar aquest algú.
4-El terme "Catalunya" s'hi usa seguint el criteri de Josep Guia al seu llibre "Es molt senzill digueu-li Catalunya": http://www.psan.net/llibres/digueu-li/digueu-li.pdf
5-Els missatges d'aquest grup són reenviats automàticament i es pobliquen al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
.

__,_._,___