http://poliblocs.
Independència a la catalana
Cada dia que passa es fa més evident que Catalunya ha escollit el seu propi model de camí cap a la independència. I no serà el camí usual, sinó que estem obrint una via nova. La independència, a casa nostra, no és un procés generat i desenvolupat per la classe política, com sí està succeint en altres nacions, com ara Escòcia, Flandes o el Quebec, sinó a Catalunya és un moviment popular, espontani, quasi clandestí, estrictament social.
Això ha estat així perquè els ciutadans catalans, quan ho hem necessitat, mai hem pogut comptar amb els nostres polítics. Actualment patim una de les generacions de líders polítics parlamentaris més nefasta de la nostra història. Cap dirigent de partit amb representació a la cambra catalana ha estat a l'alçada de les circumstàncies en els darrers anys i, lentament, amb la seva inoperància manifesta, han portat el país a un cul de sac. Arribats a aquest punt de ridícul nacional, el poble agafa les regnes i resoldrà la situació, sens cap mena de dubte, però sense la intermediació de la classe política.
A Catalunya, el procés independentista no sortirà als diaris fins el dia de la seva victòria i la proclamació d'un nou estat català europeu. Ja ho varem dir en un altre post fa molt temps, l'unionisme té segrestats tots els mecanismes i totes les institucions de generació i difusió de les iniciatives polítiques i socials. Els mitjans, per tant, no recullen l'alé popular quan aquest no convé als partits.
Ho estem veient cada dia. Tot el país s'està organitzant de manera disciplinada, rapidíssima, impecable envers la independència davant els ulls atònits de l'estat espanyol i del món sencer, que encara no saben com aturar o qualificar l'onada; convocant un referèndum que el dia 13 de desembre del 2009 cridarà a més de 700.000 ciutadans a les urnes repartits en més de 150 municipis de tot el territori; sense recolzament de cap institució oficial; sense recolzament de gairebé cap mitjà de comunicació massiu; amb observadors internacionals, alguns d'ells, eurodiputats, vinguts d'arreu d'Europa, interessats a participar en un moment històric de la història del vell continent.
En definitiva, ja està en marxa tot un moviment popular de dimensions colossals que farà empetitir altres revoltes civils que la nostra història ha recollit amb solemnitat. Un procés que tot just acaba de començar i que només ha ensenyat la punta de l'iceberg. Una revolta democràtica i pacífica, iniciada de manera espontània en un petit poblet, per un alcalde local. Així sempre han estat les coses a Catalunya. Diferents. Mai comencen per dalt. Però un edifici amb bons fonaments és inderrocable.
Hi ha dos punts que són esencials per a que el procés arribi al seu destí. El primer és no deixar en mans dels partits polítics el comandament. Ja han intentat fer-se amb el control però no han reeixit. Els partits ja han tingut el seu moment i han fracassat. Ara la societat civil ha agafat les regnes i no s'està per orgues. Els partits es poden afegir al moviment, però amb humilitat, i rebran el mateix tracte que qualsevol altra associació que hi vulgui participar. La societat civil, per tant, lidera el procés i no accepta intromissions.
Es per tot plegat que les properes eleccions a la Generalitat seràn les més poc trascendents des de fa molts anys. Quan el poble s'aixeca per bastir un estat nou, de què serveix maldar per decidir quin serà el proper delegat del govern de la colònia? Perquè en aquests moments, el president de la Generalitat és un simple delegat del govern espanyol, sense reconeixement internacional, amb competències exclusives envaïdes contínuament i sense pressupost propi per dur a terme les tasques de govern pròpies d'una nació europea.
Més enllà dels partits unionistes, entre els quals encara cal incloure CiU, i que no fan cap servei al procés d'alliberament del país, la lluita fratricida entre ERC, Carretero i Laporta (?) acabarà afeblint encara més l'espectre polític independentista i allunyant, sense remei, la societat civil de la classe dirigent. Aquesta fractura només es podria començar a evitar amb la creació d'una candidatura política unitària i sólida de les tres forces, amb Laporta al capdavant, com a imatge pública amb més força mediàtica, i amb un únic sentit i objectiu: la consecució de la independència. Una plataforma que, una vegada guanyades les eleccions i aconseguida la independència, es desfarà per donar pas a nous partits polítics normalitzats.
Però siguem sincers... creieu que, ara com ara, és possible una iniciativa com aquesta? La veritat, costa de creure que l'independentisme polític actuï amb coherència per una vegada. Sense entrar a cercar culpables, és evident que la via política romandrà en via morta encara molts anys i que l'independentisme no podrà comptar amb ella per al seu desenvolupament natural.
Tots aquests arguments fan certa aquella dita que assegura que l'independència del país és quelcom massa important per deixar-la en mans dels polítics. En conseqüència, només el procés social, iniciat a Arenys de Munt i estès per tot el territori, ens durà a la independència d'una manera ràpida, neta i efectiva. I en aquest sentit, només podem congratular-
Editorial de Daniel Solano el dia 11/11/2009 a les 12:05.
61 lectures
[Non-text portions of this message have been removed]
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest és un grup sobiranista català i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligiós. Es una iniciativa espontània, espontaneïsta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religió o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideològics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCIÓ!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar és un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Si no vols rebre els missatges d'algú en particular, no cal donar-se de baixa del grup, és més fàcil filtrar aquest algú.
4-El terme "Catalunya" s'hi usa seguint el criteri de Josep Guia al seu llibre "Es molt senzill digueu-li Catalunya": http://www.psan.net/llibres/digueu-li/digueu-li.pdf
5-Els missatges d'aquest grup són reenviats automàticament i es pobliquen al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada