OBSERVATORI DEL REFER�NDUM D'AUTODETERMINACI� DE MONTENEGRO
SIS� REPORT (i darrer)
Resultats definitius: HEM GUANYAT!
Els resultats definitius del refer�ndum d'autodeterminaci� s'han donat a con�ixer aquest mat� i s�n encara millors que els que donava ahir.
Participaci�: 86,35%
S�: 55,52%
No: 44,48%
Reflexions finals:
1. La fi de Solanistan, o el rid�culum tremens d'un jacob� perplex
Els montenegrins han matxacat durament l'invent del 2003, �s a dir, la creaci� de l'Estat Unit de S�rbia i Montenegro, com a estat successor de l'antiga Iugosl�via. Aquell estat va ser creat ad hoc per impedir llavors l'acc�s de Montenegro a la independ�ncia. El paper jugat ja llavors pel sr. Solana Madariaga i pels seus ac�lits va ser ben gald�s: el xantatge, les amenaces de boicot, les pressions exercides des de la UE, van ser tan fortes que finalment el govern independentista de Montenegro claudic� i accept� el diktat que significava ajornar, com a m�nim tres anys, la celebraci� del refer�ndum d'autodeterminaci�. Aquesta cessi� va provocar fortes tensions en el bloc de partits independentistes. El Partit Liberal, concretament, formaci� amb vincles molt estrets amb la di�spora montenegrina als Estats Units, per cert, va criticar durament Djukanovic, i fins i tot s'arribaren a produir dimissions. Aquestes tensions, tanmateix, no desestabilitzaren el govern, per� donaren lloc a la formaci� d'un estat totalment artificial, at�s que llevat de l'ex�rcit, la diplom�cia i l'esport, Montenegro ja era de facto aut�nom (que no auton�mic). Els montenegrins anomenaren genialment aquest invent com a Solanistan. Era la seva manera d'enfotre-se'n d'en Solana i de tots els pallassos de la UE, i que demostra la import�ncia del sentit de l'humor en la pol�tica. Tres anys despr�s, aquest invent infumable de l'Estat Unit de S�rbia-Montenegro, de Solanistan, ha saltat pels aires, com dinamitat, per la voluntat popular. A la primera oportunitat, a la primera pilota de partit (com en el tennis). Apren-ne carallot!
La resposta del dolent de la pel.l�cula no ha defraudat. No es podia esperar res m�s d'un ecspanyol jacob� fins a la medul.la i que personifica a la perfecci� el lobby dels alts funcionaris de l'estat ecspanyol (com el Rubalcaba o el Maravall). Segons Solana, qui pretengui fer comparacions o projeccions amb el cas de Catalunya o altres, pateix, segons l'homenet (per cert, l'he vist bastant deteriorat f�sicament), de del�rium tremens. Potser quan va fer aquestes declaracions, tan pr�pies del llenguatge diplom�tic, pensava en el Pasqual Maragall, al qual �bviament deu considerar un abertzale avant la lettre, en el qual cas, tindria tota la ra�. Per�, molt em temo, que el que pretenia fer �s desproveir de qualsevol tipus de racionalitat, fins a l'extrem de considerar-la una patologia, tot intent de tra�ar algun tipus de paral.lelisme. Fixeu-vos que ja no vol entrar en el debat democr�tic, perqu� ho considera propi de malalts. Aquesta actitud, l'aproxima d'all� m�s als posicionaments, actituds i comportaments de Vladimir Putin respecte aquells que s'oposen a la seva pol�tica. Per sort, Solana no t� ni una cent�ssima part del poder que t� el boig del Kremlin...
B�, el que sembla evident �s que la derrota de Solana a Montenegro, que �s com dir, tamb� la derrota d'Ecspanya, ha de comportar a curt termini, la seva dimissi� com a Mr. Pesc. Jo vaticino que li queden pocs mesos en el c�rrec i que probablement sortir� per la porta petita d'Europa. El problema �s que quan passi aix�, i passar�, l'homenet tornar� a la pol�tica ecspanyola, i ben probablement s'implicar� a cor qu� vols, contra Catalunya.
Per� malgrat tot, els independentistes catalans, per sempre m�s li servarem com una devoci� per haver estat el fact�tum, malgrat ell, que ha creat un precedent d'una via democr�tica, pac�fica i europea d'acc�s a la Independ�ncia de les nacions sense estat. Dic europea perqu� si hi ha quelcom a destacar en tot el proc�s referendari �s la implicaci� de la comunitat internacional, m�s enll� dels esgarrips dels serbis. Comen�ant pel propi President de la Comissi� del Referendum -un eslovac, i seguint per l'omnipres�ncia d'observadors internacionals, entre ells no pocs catalans. No hi ha cap mena de dubte que aix� ha estat una garantia de joc net i de transpar�ncia.
2. L'alta participaci�, un factor clau
Es torna a reproduir un element que cada cop considero m�s important: l'alta participaci� popular en la jornada referend�ria. Amb m�s d'un 86% de participaci�, em recorda tamb� al refer�ndum del Quebec del 1995 -en el qual s� que vaig ser present. Llavors encara fou m�s alta la participaci�, d'un 93.5%. Percentatges astron�mics si els contemplem des de Catalunya estant. Per� que indiquen que si volem realment la independ�ncia, hem d'aconseguir la mobilitzaci� de la pr�ctica totalitat de la poblaci�, incloent-hi aquells que per por, desconfian�a, derrotisme o, simplement per mandra, es queden a casa i no acostumen a votar. L'independentisme, per fer possible aix�, ha d'estar el m�xim d'inserit en la pr�pia societat i saber activar els ressorts mobilitzadors quan sigui el moment oport�. Aix� vol dir, portar a terme una din�mica pol�tica el m�xim d'aprop possible dels ciutadans i el m�xim d'allunyada possibles de les moquetes, els passadissos, els cotxes oficials i tot all� que t� a veure amb l'anomenada classe pol�tica o partitocr�cia. Tamb� acabar amb l'exc�s de promiscu�tat entre els pol�tics i els m�dia, tal i com va criticar en el seu moment, Salvador Card�s (Pol�tica de Paper, 1995, p�gina 23).
Fins i tot gosaria dir que l'exemple montenegr� ens ve perfecte de cara a la campanya referend�ria del 18-J, en la qual matxacarem, no tinc cap mena de dubte, el nyap o altrament conegut com Estatut de la Moncloa, dels Troglodites, de la patena o del ribot. Em refereixo al fet que l'atac m�s directe que se'ns fa a la immensa majoria que votarem No per raons independentistes -i de sentit com� i de dignitat, afegeixo-, �s que se'ns confondr� amb el vot ecspanyolista del PP. Doncs b�, penso que hi ha una manera prou interessant de fer front a aquest atac -per altra banda, no gaire s�lid: Impulsar una enorme mobilitzaci� popular per tal que el vot negatiu sigui el m�s nombr�s possible, de manera que, a difer�ncia del que vol el PP, per deslegitimar el nyap des dels seus plantejaments, el No independentista �s un No que s'ha de basar en la participaci� del m�xim possible de ciutadans. Per contra, al PP ja li va b� que la taxa d'abstenci� sigui alta. Dit d'una altra manera, el PP juga dues cartes: el vot negatiu i l'abstenci�. Els independentistes nom�s juguem a una sola carta: el vot negatiu, combinat amb una alt�ssima participaci�. Quanta m�s alta sigui la participaci�, m�s valor i m�s contundent ser� el vot del No independentista. Som-hi, doncs!
3. Heu dit balcanitzaci�?
Aquesta �s una reflexi� que sens dubte mereix un espai molt m�s extens. Ara nom�s em limito a apuntar-ho. El refer�ndum montenegr� ha tornat a posar de moda un espantall que, de forma recorrent, s'empra per atemorir els ciutadans. Em refereixo a l'espantall de la balcanitzaci�, pel qual s'ent�n la por a la viol�ncia, al genocidi, etc. Aquest recurs terrorista, en el sentit m�s literal del concepte, que vol provocar terror, ignora una cosa fonamental i de calaix. Cap ni una de les guerres balc�niques del segle XX arriba a la sola de les sabates, pel que fa al grau de viol�ncia, de salvatgisme, de mis�ria humana i moral, a la guerra dels tres anys que es va donar a l'estat ecspanyol i sobretot als prop de quaranta anys de repressi� franquista que li seguiren. Cap guerra balc�nica, ni una de sola. Dit d'una altra manera, l'apel.laci� a la balcanitzaci� es fonamenta en amagar el coneixement de la hist�ria pr�pia, en l'oblit de les v�ctimes de deb�, i en obviar el c�stig als responsables de centenars de massacres i de milers de desapareguts que encara avui en dia -m�s de seixanta anys despr�s- ning� no sap on s�n. Aix� no passa ni als Balcans ni enlloc d'Europa i, gosaria dir ni enlloc del m�n. Nom�s a Ecspanya. Fins i tot els khmers rojos van pagar pel que van fer. Els feixistes ecspanyols no, mai. I ara els seus fillets, tan de dreta com d'esquerra, es fan els milhomes i pretenen donar lli�ons de democr�cia.
Balcanitzaci� heu dit? Jo la compro si en el pack inclou que a) les nacions finalment assoleixen la llibertat i la independ�ncia; b) els responsables de crims contra la humanitat s�n jutjats i condemnats; c) hi ha la possibilitat efectiva de con�ixer la veritat. La balcanitzaci� tot aix� ho contempla. L'ecspanyolitzaci� no contempla ni una sola d'aquestes condicions!
Sense anar m�s lluny, alg� amb dos dits de front, acceptaria el que est� passant ara a Val�ncia, on unes fosses amb m�s de 26.000 despulles de republicans assassinats pels franquistes despr�s de la guerra, siguin destru�des impunement. Per� on s'�s vist, aix�? B�, si de cas, en un post proper ja ampliar� aquesta reflexi�.
4. La import�ncia dels watchdog institutes
El cas montenegr� ens ha perm�s constatar la import�ncia de l'exist�ncia d'inst�ncies internacionals que porten a terme una tasca de vigil�ncia de l'actuaci� dels estats. Es tracta d'ONG, centres de defensa dels drets humans i de resoluci� de conflictes, que formen el que s'ha anomenat una aut�ntica societat civil internacional, en el sentit noble del terme.
En el cas de Montenegro, penso que en els darrers anys, qui ha jugat un paper clau influenciant els governs i l'opini� p�blica europea i mundial ha estat l'International Crisis Group (ICG), el qual ha elaborat un seguit de reports sobre Montenegro, on a m�s de defensar el dret a la independ�ncia del pa�s ha deixat a l'al�ada del betum la Uni� Europea en general, i el senyor Solana, en particular. Vegem-ne alguns exemples:
Report 114/2001, "Montenegro: Resolving the Independence Deadlock".
7. The international community should modify its present policy approach to:
(a) emphasise its acceptance of the right of Montenegrins themselves to decide their future;
(b) adopt a neutral stance on the status of Montenegro and its future relationship with Serbia and be ready to help the two find a mutually satisfactory basis for their new relationship; and
(c) urge the Montenegrin authorities, in the absence of a broad domestic consensus in favour of independence, to find ways of cooperating constructively with Belgrade in the mutual interest of both Serbia and Montenegro.
Report 129/2002, "Still Buying Time: Montenegro, Serbia, and the European Union"
To the International Community
1.. The European Union (EU) should be ready to accept whatever solutions Serbia and Montenegro can agree upon for their future relationship, in line with the 14 March agreement, including the possibility of eventual separation. It should not seek to impose solutions.
2.. Member states and organs of the EU should cease to insist on rebuilding the competencies of the Federal Republic of Yugoslavia (FRY), which have largely been taken over the republics - a process that the 14 March 2002 agreement effectively ratifies and practically encourages.
3.. The EU should be ready to provide impartial technical assistance to Serbia and Montenegro on the practical issues that need to be resolved whatever the form of their ultimate relationship.
4.. In applying the Stabilisation and Association process (SAp) to the FRY, or its successor "Serbia and Montenegro", the EU should ensure that Kosovo, Serbia and Montenegro are all three properly included.
5.. The EU should not sign a Stabilisation and Association Agreement (SAA) with the FRY, or its successor "Serbia and Montenegro", before the status of all of its entities has been resolved.
Report 142/2003, "A Marriage of Inconvenience: Montenegro 2003"
To the international community, in particular the European Union:
1.. The EU should discontinue its policy of pressuring Montenegro to remain in a single-state union with Serbia and accept whatever solutions Serbia and Montenegro can agree upon for their future relationship, including the possibility of eventual separation
2.. The EU should be ready to provide impartial technical assistance to Serbia and Montenegro on the practical issues that need to be resolved whatever the form of their ultimate relationship.
3.. The EU should not sign a Stabilisation and Association Agreement (SAA) with Serbia and Montenegro before the status of the third entity of the now defunct FRY, Kosovo, has been resolved.
4.. The international community should continue to provide assistance to Montenegro's reform efforts, strictly conditioned on the government's performance in carrying out reforms, and should be prepared to suspend or withdraw assistance if progress is not satisfactory.
5.. The international community's assessment of reform progress should be based on concrete evidence of changes in practice, including clear indications that investigations of corruption and organised crime activities are thoroughly pursued, no matter where the investigations lead or whom they involve.
Report 169/2005, "Montenegro's Independence Drive" (MOLT IMPORTANT)
To the European Union:
a.. Formulate a consensus policy with respect to the Montenegrin independence question that includes the following elements:
a.. (a) no linkage to conclusion of the Kosovo final status process;
a.. (b) a clear message that whether to conduct a referendum is an internal matter for Montenegro to decide free of external political pressure, and that the EU will accept the results of such a referendum provided it is conducted transparently, democratically and in accordance with internationally accepted standards;
a.. (c) encouragement to the opposition in Montenegro to discuss the referendum issue with the government and engage peacefully in the process, without boycott, if a referendum is called; and
a.. (d) readiness, in the event Montenegro chooses independence, to offer technical assistance to both republics in the State Union to achieve a �velvet divorce� with respect to the settlement of technical issues, and to modify the current Stabilisation and Association Agreement (SAA) so that both republics can continue forward in the European integration process without negotiating a new SAA.
a.. Encourage the Council of Europe�s Venice Commission to issue its report on referendum standards by 20 December 2005.
Com es pot veure, una cr�tica permanent a la UE, i on missatge molt clar: els montenegrins tenen el dret a decidir el seu futur pol�tic.
5. Darreres paraules
Amb aquest post acabo la s�rie de l'Observatori sobre el Refer�ndum d'Autodeterminaci� de Montenegro. Espero i desitjo que als lectors us hagi estat �til per con�ixer de m�s a prop aquest fet que no tinc cap dubte que tindr� conseq��ncies en el futur a curt, mig o llarg termini. La veritat �s que l'acc�s a aquest blog durant els darrers dies a batut tots els records. Us ho agraeixo. Una altra veritat �s que la seva elaboraci� m'ha servit per curar-me la frustraci� de no haver-hi anat personalment. El fet cert �s que la matinada de diumenge a dilluns el fantasma d'un desenlla� diferent, per exemple, amb un S� inferior al 55%, em va rec�rrer per la pell. Quan el S� va baixar al 55.3%, em vaig preocupar. Hauria estat com tornar a reviure la nit del 30 d'octubre del 1995 al Palau de Congressos de Montr�al, quan de l'euf�ria inicial es va passar a una decepci�, en el refer�ndum d'autodeterminaci� del Quebec, perdut per nom�s 25.000 vots. Finalment, per�, el final va ser feli�.
Com tamb� acostuma a passar, el refer�ndum de Montenegro de seguida ha tingut un impacte en la pol�tica catalana. I de sobte les p�gines dels diaris, les tert�lies de les r�dios, les cr�niques de la televisi� i els webs n'han anat plens. Un senyal m�s que, malgrat que sovint no ho sembla, anem pel bon cam�.
Espero, desitjo i fins i tot no ho dubto, que aviat el cas montenegr� esdevingui un referent per a totes les nacions sense estat, per tal de resoldre pac�ficament una conflicte pol�tic. I tamb� perqu� m�s aviat que tard, al senyor Solana se li agraeixin els serveis prestats ;-)
--
Posted by Josep to josepsort at 5/23/2006 10:11:00 AM
[Non-text portions of this message have been removed]
------------------------ Yahoo! Groups Sponsor --------------------~-->
You can search right from your browser? It's easy and it's free. See how.
http://us.click.yahoo.com/_7bhrC/NGxNAA/yQLSAA/XgSolB/TM
--------------------------------------------------------------------~->
��������������������
ATENCI�!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar �s un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML. Per tant els que
useu hotmail cal que desactiveu l'Editor RTF del Desplegable "Herramientas".
---------------------------
1).Llegeix els missatges anteriors en aquesta web:
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/messages
2).Apuntar-se al grup => Directament des de la web:
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
o enviant un missatge en blanc a l�adre�a:
catalonia-europa-subscribe@yahoogroups.com
i respondre el missatge de confirmaci�.
3).No rebre missatges per� poder enviar-los i llegirlos a la web =>
Enviar un missatge en blanc a l�adre�a:
catalonia-europa-nomail@yahoogroups.com
4).Rebre solament un resum diari => Cal enviar un missatge en blanc a:
catalonia-europa-digest@yahoogroups.com
5).Rebre tots els missatges en comptes del resum diari => Enviar un
missatge en blanc a l�adre�a:
catalonia-europa-normal@yahoogroups.com
6).No voler saber mai m�s res del grup i esborrar-se�n del tot => Es pot
fer des de la web o enviant un missatge en blanc a l�adre�a:
catalonia-europa-unsubscribe@yahoogroups.com
i responent el missatge posterior de confirmaci�.
--------------------
Atenci�: aquest �s un grup sobiranista catal� i federalista europeu. Es una iniciativa espont�nia, espontane�sta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religi�, 3-que atemptin contra els principis ideol�gics de l'esquerra europea i catalana.
��������������������
Yahoo! Groups Links
<*> To visit your group on the web, go to:
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
<*> To unsubscribe from this group, send an email to:
catalonia-europa-unsubscribe@yahoogroups.com
<*> Your use of Yahoo! Groups is subject to:
http://docs.yahoo.com/info/terms/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada