dijous, de desembre 16, 2010

[catalonia-europa] Qui és estranger? (una prova del cotó independentista sobre la pobresa i la immigració)

 

Nou article al Bloc Gran del Sobiranisme:

http://blocgran.cat/?p=4172

Qui és estranger? (una prova del cotó independentista sobre la pobresa i la immigració)

.

.

[Conscient que és fàcil manipular qualsevol escrit que parla obertament d'aquesta temàtica, i atès que he vist manipulacions absolutament psicopàtiques, consistents en qualificar de xenòfob (per radio i TV, amb tècniques repetitives) un text antixenòfob (aprofitant que el respectable no llegeix gaire, que els mitjans escrits tenen una difusió insignificant en comparació amb la capacitat de penetració d'una mentida audiovisual), em prenc la llicència d'aquesta prèvia, en la qual recordo els lectors la meva condició de comunista, internacionalista, i que no considero ningú com estranger (més enllà dels usos legals normals per part de qualsevol estat independent o que ho hauria de ser) ...per si de cas!]

.

Tradicionalment el racisme s'ha manifestat en forma de conflictes entre la població immigrada recentment i la població immigrada anteriorment (ja assentada, que ja es considera "d'aquí") que ja es troben en un nivell similar de necessitats i que competeixen entre si pels recursos socials més bàsics.

.

També tradicionalment, la mateixa dreta liberal que té per principi el rebuig de les prestacions socials i l'estímul de "l'espabilar-se" (treballant més, demanant suport –estrictament- familiar quan van maldades, immigrant a Amèrica, etc., que, per cert, resulta que són les característiques intrínseques dels nous immigrants), contradictòriament amb tals postulats de dreta, ha impulsat prestacions econòmiques i socials que, per dret, estan restringides als residents antics de nacionalitat espanyola. Molt sovint també ha facilitat la difusió de mentides cruels (atès que adreçades a fer creure que tenen prioritat els mateixos que n'estan exclosos, és a dir, els immigrants recents) per treure'n profit electoral del racisme.

.

Les primeres reaccions xenòfobes que recordo, als anys seixanta i setanta, foren insignificants, perquè es produïren en un context contradictori per a la dreta, atès que aquesta governava mitjançant un règim autoritari, anomenat "Franquisme", que era de la mateixa nacionalitat que els mateixos immigrants recents, raó per la qual aquest règim no va estimular el conflicte entre aquests i els que ja havien nascut a Catalunya i parlaven català (immigració ja integrada, alguna interna, de València, d'altres arribats de Múrcia quan l'Exposició Universal, d'Aragó, Andalusia…).

.

Davant d'aquesta situació política, van consolidar-se unes bosses immenses de població espanyola no catalanitzada, en entorns urbanístics que també han dificultat la promoció social. En conseqüència, quan modernament han sorgit problemes de xenofòbia en aquestes zones, la part menys recent, que s'autoqualifica "d'aquí" ho fa apel·lant als drets i a la condició "d'espanyols". Segurament és per aquesta raó que les organitzacions de dretes que han intentat estimular el racisme, en aquests contexts, han estat partits radicalment espanyolistes.

.

Però, com en tot procés, a mesura que hi ha un cert moviment social, amb població que ha estat escolaritzada en català, que comença a identificar-se amb el gentilici "català", que abandona els ghettos i s'instal·la en zones urbanes mixtes, i en un context de greu crisi econòmica com el que estem sofrint, ja és possible detectar taques de xenofòbia arreu del territori, fins i tot als barris de la classe mitjana. Es tracta d'una situació que pot generar temptacions a la dreta catalanista a nivell local per tal d'obtenir rèdits electorals. Però aquest joc és difícil des del catalanisme! I molt menys en un moment, com l'actual, que s'està polaritzant la diferenciació entre les identitats catalana i espanyola, perquè la gran contradicció sorgeix quan no consideres estranger un espanyol però si altres nacionalitats.

.

La curiositat per veure si el racisme pot abandonar l'espanyolisme i començar a créixer en el catalanisme m'ha arribat arrel de diverses topades amb l'amo del taller mecànic on m'arreglen l'auto. Què potser competeix amb immigrants? No pas! Al contrari, es desfà en afalacs de com li treballen i, fins i tot, un dia em deia, indignat, que un que coneixia, que vivia en un edifici expropiat per l'ajuntament, era l'únic a qui no li donaven un altre pis, a canvi, degut precisament a la seva condició d'estranger. "Com pot ser, si precisament en Zapatero es dedica a regalar pisos als estrangers, alhora que puteja als d'aquí?"-va exclamar. Li vaig respondre que aquestes confusions li passen per creure's les mateixes mentides que els seus correligionaris polítics s'inventen (en referència a la dreta en general). –"Segur que també et creus que la dona del president no se la veu gaire, públicament- perquè son musulmans" -li vaig respondre, en conya. La seva resposta: –"El millor polític que hem tingut, en Pujol, era català i de dretes, en canvi, fixa't com els polítics d'esquerres, que ja eren inútils sent ateus, ara per postres s'han fet mig-moros".

.

Però això és sols un retrat costumista d'un individu mig de la zona de classe mitja en qüestió. Les topades que us deia us les explico tot seguit:

.

Un dia aquest mecànic m'assenyala un home que està dormint dins el caixer del davant i em diu que "a aquests ganduls, puntada de peu al cul !" …però després vaig adonar-me que ja havia aprofitat també per afegir "cony d'estrangers !". Aprofitant l'avinentesa li vaig explicar la meva experiència, com voluntari, en el recompte d'indigents de Barcelona (ja ho vaig explicar al meu blog: http://fantassin-poverty.blogspot.com/2008/03/pac-2008.html ) que em va permetre parlar amb totes les persones que hi havia dormint al carrer al districte. A continuació el vaig convèncer per adreçar-nos al caixer. Va resultar que l'indigent es diu Francesc, és enginyer, és del barri de tota la vida i ens explicà que que no era atès als serveis del barri degut precisament a la manca de domicili, que tampoc té dret a prestacions perquè fins fa cinc mesos estava forrat de diners, però una malaltia, afegida a un greu conflicte familiar, l'havia deixat arruïnat i sense suport familiar.

.

Aquest cap de setmana torno a topar amb el mecànic. Em diu: –"Totalment d'acord amb la ràdio independentista !" –es refereix a Som Ràdio- "he sentit el seu director dient que tots aquests indigents haurien de tornar al seu país". Jo li responc que no sé pas si és veritat o no, perquè jo no ho he sentit i ell ho pot haver mal interpretat, però si fos veritat, qui ho ha dit és un ignorant, perquè precisament molts immigrants són enviats per la família "en tant que els més forts i capaços del clan, de manera que allò normal és que estiguin molt capacitats, que treballin molt, i que, si manca treball, es desplacin on sigui que n'hi hagi. –"Ja vas veure el te tenies davant del taller, que era ben d'aquí"- li dic, de passada.

.

Reacció arrauxada i fora de to del mecànic, com si allò que he dit fos un pecat. Així, doncs, m'acompanya, tot convençut, a comprovar-ho, atès que, arrel de l'experiència voluntària esmentada al bloc, tinc controlat on estant tots els indigents del barri (llevat dels captaires gitanos, que no dormen pas al carrer sinó que arriben cada matí en una furgoneta que després els va recollint), de manera que visitem nou persones, tots homes. Només un d'ells és nascut a Catalunya (de pares andalusos), la resta són tots vinguts d'Andalusia. –"Tens raó" –confessa el mecànic- no n'hi ha cap d'estranger, tots son d'aquí".
-"No, tens raó tu" – li dic jo- "no n'hi ha cap d'aquí, tots són estrangers".
-"No, que són espanyols com nosaltres" –replica el mecànic-.
-"Jo no ho sóc pas, d'espanyol, i tu… no presumies tant d'independentista pujolista?" –li llanço.
-"Si, però si cal distingir entre moros i espanyols, jo sóc espanyol" –reconeix el mecànic.
-"Doncs, mira! Aquesta és la meva prova del cotó independentista!" –sentencio.

.

El meu pronòstic és que, en la mesura que creixi l'independentisme, és difícil que la xenòfòbia abandoni l'espai franquista espanyolista. Fins i tot als debats generats per aquella iniciativa de l'ajuntament Vic (de restringir els empadronaments), els defensor de les mesures que pretenien deixar sense possibilitat d'immersió escolar en català als fills dels immigrants sense papers (convergents i republicans inclosos) queien en contradiccions de tipus espanyolista al diferenciar entre els d'aquí (espanyols) i que que no són d'aquí (no espanyols).

.

.

Grans mercès! Que tingueu un bon jorn de satisfaccions i de lluita en el camí de l'alliberament!

.

Fantassin Manel

[Non-text portions of this message have been removed]

__._,_.___
Recent Activity:
��������������������
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest �s un grup sobiranista catal� i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligi�s. Es una iniciativa espont�nia, espontane�sta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religi� o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideol�gics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCI�!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar �s un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Si no vols rebre els missatges d'alg� en particular, no cal donar-se de baixa del grup, �s m�s f�cil filtrar aquest alg�.
4-El terme "Catalunya" s'hi usa seguint el criteri de Josep Guia al seu llibre "Es molt senzill digueu-li Catalunya": http://www.psan.net/llibres/digueu-li/digueu-li.pdf
5-Els missatges d'aquest grup s�n reenviats autom�ticament i es pobliquen al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
��������������������
.

__,_._,___