Autocrítica Familiar i Liderat Independentista
.
Nou article al Bloc Gran del Sobiranisme:
.
http://blocgran.cat/?p=4088
.
Alguns crèduls han interpretat com "autocrítica" allò que més aviat semblen estafes electorals. Per exemple, que uns renunciïn a la principal promesa, el Concert Econòmic (amb arguments tronats com el d'haver-se'n repensat la viabilitat, o el de la responsabilitat de gestionar el transvassament rebut de vots socialistes) i que altres es "retirin", en qualitat d'expresident, no recollint ni l'acta de diputat per a la qual l'han votat els seus electors.
.
En general ha fet pena l'autocrítica de TOTS els fracassats electorals, per insuficient. Però suposo que se'ls podria disculpar, atès que no ha de ser fàcil compaginar la transparència amb el liderat. Les poblacions d'aquest planeta han demostrat (fins el moment) un seguit de necessitats intangibles. Una d'elles és la necessitat de percepció del liderat i una altra les llibertats, entre les quals la d'informació. Però quan la segona, que és intangible, erosiona la primera, que és un individu, aquest polític ja ha begut oli!
.
Fixeu-vos com n'era de complicat pel comunisme l'aplicació de la teoria del debat i la crítica i l'autocrítica permanents! Encara que ho aconseguien, al menys en l'aspecte formal, amb tècniques autoritàries de centralitat democràtica, sense les dificultats que tenien altres disciplines més assembleàries, que acabaven atomitzades. Això el mateix Jordi Pujol ho sabia prou bé, de manera que durant el seu llarg mandat poca gent recorda gaires merders mediàtics que poguessin derivar del soroll (intern). Era tan simple com no reivindicar per tal de no haver de no estar a l'eix de cap polèmica. La seva màxima seria "oi que mai no sentim parlar de Suïssa? Doncs deu ser perquè allí tot va bé!"
.
És clar, la bassa d'oli pujolista anava bé per mantenir les persones damunt la poltrona però no era bona pel país, perquè no sols implicava la consolidació de la imatger de liderat paternalista sinó també la consolidació de l'espanyolització econòmica. Però, si tornem a les percepcions, el sistema funcionava, atès que, quan les necessitats no son conscients, les reivindicacions simplement no existeixen i no formen part de l'agenda política del nacionalisme centrista.
.
Les passades eleccions han castigat el soroll. Per descomptat que la població ha castigat més coses, perquè el nostre paisatge és complex i sabem que hi ha hagut moltes mogudes: uns han penat el pacte republicà amb els espanyolistes; altres han castigat la imatge –involuntàriament- nacionalista del PSC en el govern i uns altres també la seva campanya electoral marcadament espanyolista; els mateixos convergents parlaven d'una important bossa de vot socialista que ha votat CiU i que probablement a la pròxima tornarà a votar PSC; també hi ha hagut crides al vot amb propostes engrescadores que han estat descartades l'endemà mateix de la votació per tal d'evitar acusacions de mentiders en moments de menys feina mediàtica; fins i tot ha hagut un molt important vot racista d'origen espanyolista, etc.
.
Tot plegat és degut a que ens falta cultura de coalició? Ho pregunto als amics. Tots neguen que aquest fet els hagi influït i juren que la seva percepció no està vinculada al conjunt del tripartit. Els amics votants socialistes juren i rejuren que no ha estat l'acció del govern sinó la poca esma del seu líder allò que els ha fet canviar el vot, i els meus amics ex-republicans coincideixen en apuntar als merders interns per justificar la seva deserció. Qui millor ho expressa m'ho diu gràficament: és la mateixa sensació d'incomoditat que tens quan presencies les desavinences familiars dels altres.
.
Han castigat el feble cap de la família PSC dominat en extrem pel patriarca del clan, en Zapatero, han castigat la família ERC, que és quasi tan patològica com De Familie Flodder, i han castigat la parella formada per Carretero i Laporta, que eren força populars fins que han tallat, i llavors, com passa sovint, els amics han desaparegut del mapa (encara ha tingut sort Laporta que molts filoCUPàires estaven disponibles i li han pogut donar suport alleugerint significativament part del trauma). Perquè, fixeu-vos que l'abducció afecta a un milió i mig de protoindependentistes de la famosa manifestació del 10 de juliol i de les consultes sobiranistes, que pels errors d'uns o d'altres han anat a parar majoritàriament a un projecte vulgarment autonomista i catanyol :-(
.
Eus ací, doncs, la paradoxa de la Catalunya de 2010, i eus ací algunes claus que caldria tenir en compte per no tornar a caure en aquesta imatge de desavinences domèstiques que fan fugir els amics. En resum: cal liderat i transparència, amb tanta confrontació d'idees com calgui, sempre que aquesta no afecti la pròpia família política o, al menys, que ningú se n'assabenti. I per estar segurs que s'ha entès CALDRIA AUTOCRÍTICA.
.
En cas contrari, ja ho hem vist…!
.
Grans mercès! Que tingueu un bon jorn de satisfaccions i de lluita en el camí de l'alliberament!
.
Fantassin Manel
[Non-text portions of this message have been removed]
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest �s un grup sobiranista catal� i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligi�s. Es una iniciativa espont�nia, espontane�sta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religi� o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideol�gics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCI�!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar �s un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Si no vols rebre els missatges d'alg� en particular, no cal donar-se de baixa del grup, �s m�s f�cil filtrar aquest alg�.
4-El terme "Catalunya" s'hi usa seguint el criteri de Josep Guia al seu llibre "Es molt senzill digueu-li Catalunya": http://www.psan.net/llibres/digueu-li/digueu-li.pdf
5-Els missatges d'aquest grup s�n reenviats autom�ticament i es pobliquen al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
��������������������
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada