[http://blocgran.cat/?p=3431]
Nova entrada al Bloc Gran del Sobiranisme:
http://blocgran.cat/?p=3431
PATRIOTES
En Joan és com jo, un patriota de pedra picada originari del comunisme ecspanyol dels anys setanta, quan en el nostre entorn, ni tan sols havíem sentit parlar mai de l'existència de res anomenat independentisme català. És quinze anys més vell, per això en aquella època, quan jo era adolescent, ell ja portava moltes persecucions dels grisos a l'esquena.
.
Les nostres converses deriven, sovint, en la crítica a la traïdoria nacionalista en què cauen uns i altres, sempre per interessos econòmics individuals, en contraposició al patriotisme honrat i heroic dels que tenim poc a perdre. A diferència dels diversos projectes nacionals que hi havia arreu del mon fa un quart de segle, que es definien no sols per l'àmbit geogràfic sinó també pel color social, el nostre patriotisme era -i és- un tret de la personalitat, que ens agermana amb els que han caigut abans, en totes les lluites d'alliberament. Es per això que sempre acabem amb referències als "enfants de la patrie", a la Gran Guerra Pàtria dels russos, al Frente Patriótico Manuel Rodríguez de Xile, al "Patria o Muerte, Venceremos!"… fins al F.R.A.P., perquè precisament ens havíem conegut com a simpatitzants del PCE(ML).
.
Per això, quan vam descobrir l'independentisme català (no cregueu pas que era fàcil en aquella època i entorn) la lògica patriòtica ens hi va abocar, passant a discrepar dels federalistes i dels confederalistes espanyols, trencant amb ells i assumint l'objectiu de la revolució catalana (pintada amb certs trets tercermundistes de tipus castrista). Jo vaig entrar a militar als Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i ell va confluir en l'MDT des del moviment ecologista.
.
Després ens vam enfadar, perquè quan va caure l'URSS ell es va decebre molt i va derivar al trotskisme, després a l'anarquisme… Jo llavors militava al PSAN, vaig continuar convençut de la utopia comunista, i vaig participar en elprojecte de Front Patriòtic al qual ell s'hi va enfrontar des de plantejaments esquerranistes i marginals.
.
Finalment va acabar a ERC. Al principi m'ho justificava amb arguments anarquistes i assemblearis, i posteriorment amb referències a la tradició liberal republicana i a "la lògica liberal de l'anarquisme en una societat capitalista". En fi, qui de nosaltres pot presumir de no tenir cap contradicció?
.
Tanmateix, us equivocareu si penseu que aquestes etiquetes han estat gaire importants. Venien determinades pel paisatge polític català i han estat sols l'enquadrament inevitable. En canvi, la característica fonamental roman, i aquesta és el patriotisme. Passades tres dècades en Joan continua sent més patriota que nacionalista, més impulsiu que no pas conspirador en grans projectes polítics. És per això que va abandonar ERC durant el primer tripartit, i per això mateix s'ha fet un fan entussiasta d'en Carretero durant el darrer any.
.
L'anterior vegada que ens vam trobar estava molt embolicat tramitant-se la jubilació i no vam poder parlar gaire, però em va dir que tenia moltes esperances en una candidatura que ell anomenava "de Salvació Nacional" que hauria de ser la unió de tots els sobiranistes. En canvi, ahir m'explicava que s'havia tornat a decebre amb els embolics que l'havien fet fracassar, que "no pot haver regeneració amb interessos i capelletes". Però també afirmava, amb convicció, que ell encara diferencia "entre herois i catamanyanes", i que "només ens cal un líder amb pebrots, i llavors els patriotes sortirem el carrer a defensar la terra". Suposo que alguns som de la pasta de no defallir!
.
Entre cafè i cafè, vam especular sobre els efectes de la duplicitat de candidatures, i de laLlei de Hondt, en el malbaratament de vots. També vam elogiar la publicitat constructiva que està fent el Cercle Català de Negocis, cridant a votar malgrat la divisió, vam criticar com CiU enganya els catalans amb això del Concert Econòmic, vam coincidir en com ve de gust poder escoltar Som Ràdio malgrat el Català tan precari que usen, vam comentar el suport puntual del PSAN a Laporta a canvi de visualitzar pedagògicament el conjunt dels Països Catalans… En acomiadar-nos em deia, molt convençut i mirant-me fixament, amb aquells ulls que reflectien 65 anys de resistència, que està convençut que aquest novembre, al darrer moment, per patriotisme, la formació amb menys expectatives electorals, es retirarà de les eleccions per tal de no dividir el vot.
.
Ja veurem…!
.
.
Grans mercès! Que tingueu un bon jorn de satisfaccions i de lluita en el camí de l'alliberament!
.
Fantassin Manel
.
.
[Non-text portions of this message have been removed]
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest �s un grup sobiranista catal� i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligi�s. Es una iniciativa espont�nia, espontane�sta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religi� o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideol�gics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCI�!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar �s un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Si no vols rebre els missatges d'alg� en particular, no cal donar-se de baixa del grup, �s m�s f�cil filtrar aquest alg�.
4-El terme "Catalunya" s'hi usa seguint el criteri de Josep Guia al seu llibre "Es molt senzill digueu-li Catalunya": http://www.psan.net/llibres/digueu-li/digueu-li.pdf
5-Els missatges d'aquest grup s�n reenviats autom�ticament i es pobliquen al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
��������������������
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada