L'ÈPOCA DE LA GRAN EXPANSIÓ DEL CONQUERIDOR: 1213-1276
1213-1224: Abu Ja'qub Jusuf II, al Mustansir, succeeix son pare al-Nàsir.
1213-1283: Període de plenitud sòcio-política de la minoria jueva catalano-aragonesa.
1214: Victòria francesa sobre Joan Sense Terra d'Anglaterra i l'emperador Otó IV a la Batalla de Bouvines. Sols l'Aquitània queda en mans angleses.
Assemblea de Pau i Treva, on són convocats burgesos catalans: de fet, les primeres Corts Catalanes, "democràcia" estamental catalana.
1214-1217: El comte Sanç governa, amb un consell, Catalunya-Aragó i Provença. Durant el seu govern hi ha Pau i Treva del Cinca a Salses, però amb faccions nobiliàries.
1214-1224: Treva amb els sarraïns.
1214-1294: Vida d'en Roger Bacon, científic britànic.
1215: Carta Magna i "Parliament" (nom palesament pres del català "Parlament", segurament a través dels contactes anglesos des d'Aquitània amb Catalunya-Aragó
L'integrista Domingo de Guzman promou la Inquisició contra Occitània (l'ocupada pels francesos: la central).
Mor a Granada el governador ondenc A. Ibn Soliman Abu M. Alarsari.
1216: Ramon Berenguer V governa Provença.
Ca.1216: Ramon Vidal de Besalú, trovador català, autor d'importants "novas" i de la 1ª gramàtica d'una llengua vulgar: "Las Razos de trobar".
9·1216: Sublevació de l'Occitània ocupada pels francesos.
1216-1227: Papat d'Honori III, nat a Roma, el qual accepta la foguera com a modalitat de pena de mort.
13·9·1217: Un exèrcit català comandat per Raimon VII de Tolosa allibera Tolosa de Llenguadoc dels francesos.
10·1217: Setge francès contra Tolosa.
1217: El Papa amenaça amb excomunió i Croada contra Catalunya-Aragó
El comte Sanç ha d'abandonar l'Occitània central a la seva sort i renunciar a la regència.
Les Corts juren fidelitat a Jaume I, de 9 anys, a Lleida.
1218: Guillem de Moncada succeeix el comte Sanç en la regència.
Fundació a Barcelona de l'orde de la Mercè, per Raimon de Penyafort. L'orde dels mercedaris -que, massa castellatnitzada, encara és ben viva- es dedica als captius cristians, llavors. (Ara visiten presos).
25·6·1218: Els defensors occitanano-catalans de Tolosa maten el genocida Simon de Monfort i, de fet, la Croada hi queda aturada.
1219: Francesc d'Assís es presenta davant el Soldà d'Egipte per a predicar-li l'Evangeli, amb greu perill.
Els castellans assetgen Requena (taifa de València).
7·1219: El papa nomena consell de regència per a Jaume I. Açò palesa les ambicions dels nobles, els quals volen fer-se amb la Corona.
1220: El papa Honori retreu Jaume I que "mai o quasi mai" no enviï diplomàtics qui no sien jueus al califa de Marràqueix.
Una colla de franciscans moren martiritzats al Magrib, havien estat patronitzats per l'exiliat Pere de Portugal.
Frederic II és coronat emperador romano-germànic, a Roma. Constança d'Aragó, tia del Conqueridor, esdevé emperadriu.
1221: Gengis Khan assola i escampa l'horror arreu Turquestan, Afganistan i Pèrsia.
Jaume I, de 13 anys, pren muller: Elionor de Castella, filla d'Alfons VIII, a Agreda, "per així situar el poder de Castella darrere el tron d'Aragó": De fet el rei té llavors menys poder que la noblesa, sovint menyscontenta i revoltada. Però Castella ambiciona la Corona catalano-aragonesa, i aquest serà el 1er d'un seguit de casoris frustrats o perillosos de reis catalans amb reines castellanes.
Encunyament de "doblencs" (1/6 de plata).
1222: Poblament d'Uldecona (Montsià).
Lleuda (imposts per entrada de mercaderies) a Barcelona.
1222-1225: Confusos bàndols i batalles entre nobles catalano-aragonesos
1223: Gengis Khan travessa el Caucas i envaeix les estepes russes.
1224: El fill de Simó de Monfort renuncia als dominis de l'Occitània central en favor del rei francès.
Alliberament de Carcassona (Occitània).
1224-1227: Al-Àdil, nebot d'al-Muntansir, califa almohade d'Al-Andalus i Marràqueix: Lluites de família.
1225: Jaume I i Elionor són segrestats per nobles.
"Càntic del Sol" de Francesc d'Assís.
Setge frustrat del castell de Peníscola (Baix Maestrat): Fi de la treva amb els sarraïns.
4·1225: Corts, o "Pau i Treva" de Tortosa: L'Església i els mercaders recolzen el rei Jaume (17 anys), contra els nobles.
1225 ó 1227-1274: Vida de Tomàs d'Aquino, filòsof escolàstic italià.
30·1226: Comença la 2ª Croada francesa contra Occitània.
1226: Els francesos assetgen Avinyó (Occitània).
Abu Zaïd, cap almohade governador de València, pacta treva amb Jaume I, a canvi d'un fortíssim tribut.
Comença una nova fase expansiva de l'economia catalana.
Mor Francesc d'Assís.
1226-1227: Nova crisi nobiliària, amb final pactat.
1226-1270: Apogeu de la Monarquia francesa del re Lluís IX "el Sant"
1227: Els mongols ocupen mitja Asia: del Tigris a Xina. Mor Gengis Khan.
Una colla de franciscans moren martiritzats a Septa (Ceuta).
10·1227: Disposicions de Jaume I en favor de la Marina mercant catalana.
1227-1232: Al-Ma'mun, nou califa almohade d'Al-Andalus: segueixen les lluites familiars.
1227-1241: Papat de Gregori IX, nat a Anagni.
1228: Resistència d'Ibn Hud al-Mutawakil, abdill andalusí, contra els magribins.
Comença la guerra civil cals moros valencians: Abu Zaïd, Zayyan i Ibn Hud.
Jaume I impulsa l'orde de la Mercè a Barcelona.
El comte-rei ocupa ciutats i fortaleses, per l'Urgell, als nobles díscols.
Corts de Barcelona per a preparar la conquesta de Mallorques.
Ca.1228: Els franciscans italians Perusa i Sassoferrato penetren a València, on el valí Abu Zaïd els fa executar.
24·1·1229: Zayyan ibn Mardanis, cabdill andalusí (=indígena) defensa València contra Abu Zaïd.
1229: Abu Zaïd fuig a Sogorb i queda sota protecció de Jaume I (pacte de Calataiud).
Els aragonesos conquesten Bejís i Monleon, de Viver (Alt Palància).
Zayyan perd València i governa Dénia.
Tractat de Meaux: Occitània ha de quedar vinculada a França i al Papa.
L'Església concedeix nul·litat a Jaume I en el seu matrimoni amb Elionor. El comte-rei es compromet a reconèixer llur fill Alfons com a hereu legítim, però...
Creació de la Inquisició.
Concili de Lleida
Concili de Tolosa de Llenguadoc: queda prohibida la possessió de textos bíblics.
5·9·1229: 150 vaixells catalans surten de Salou, Tarragona i Cambrils a la conquesta de les Illes, llavors poblades per 49.000 sarraïns.
8·9·1229: Desembarquen a Sa Palomera.
12·9·1229: Victòria catalana a Coll de sa Batalla.
13·9·1229: Victòria catalana a Porto Pi.
1229: Segons les cròniques, enmig el batibull de la guerra el sobirà sarraí de Mallorca parla àrab (hi esmenten mots i expressions) com a llengua espontània, i no cap llenguatge romanç: l'idioma normal i quasi segur únic dels moros mallorquins era l'àrab.
31·12·1229: Després de mesos de setge, cau Madina Majurqa.
Els sarraïns fugen devers les muntanyes del N.W. de l'illa.
Els catalans controlen la franja de Sa Dragonera-Sta. Ponça-Ciutat (Madina Majurqa).
1230: Mallorca rep una carta de franquícies pensada per a estimular-hi la immigració catalana.
El papa integra el procès inquisitorial dins el dret canònic: "la pena capital és la foguera".
Unió definitiva de Castella amb Lleó.
Ca.1230: El comte de Rosselló "ar mà una nau i dues galeres per entrar en cors a.... Barbària".
30·10·1230: Els catalans acaben ocupant tot es Pla de Mallorca.
d·2·1231: Uns patarins són detinguts i cremats a Roma, així apliquen la nova institució de pena capital canònica, per 1ª volta al Vaticà.
3·1231: Pacte de Muskaria (Tudela en basc) de Jaume I amb Nafarroa, contra Castella.
1231: Durant la conquesta de Mallorca, els catalans "veuen" un "cavaller blanc", l'identifiquen com a St. Jordi.
Menorca se sotmet a Jaume I en vassallatge.
França intriga contra l'autoritat de Jaume I a Montpeller
7·1231: Cau quasi tota la serralada del N.W. de Mallorca, on resten 3.000 guerrers i 15.000 civils sarraïns, comandats per Ibn Xuaip, "aquell que havien fet cap e senyor".
1·1·1232: El terç de Terol conquesta Benasal (Alt
Maestrat).
8·1·1232: El terç de Terol avança i s'empara de l'espectacular Ares (Alt Maestrat).,
6·1232: Cau la Serra de Tramuntana de Mallorca, durant la 3ª estada de Jaume I: era el darrer reducte sota control sarraí.
1232: Comença acceleradament el poblament de Mallorca.
Menorca queda com a una autonomia musulmana vassalla de Catalunya.
El Papa Gregori IX fa designar 2 bisbes i St. Ramon de Penyafort per a elegir el 1er bisbe post-musulmà de Mallorques.
Exempció d'impostos a tot el comerç de la Corona.
El bisbe dominicà al Marroc és martiritzat.
Mercaders catalans a Orà (Berberia).
Conquesta de Traiguera (Baix Maestrat).
Per 1ª volta són usats coets explosius en la guerra entre xinesos i mongols.
1232-1256: L'infant Pere de Portugal, senyor de Mallorques.
Ca.1232-1235: Neix a Mallorca, de pares barcelonins (son pare és un "croat") gran Ramon Llull, "català de Mallorques" i "doctor il·luminat".
10·1232: Balasc d'Alagó en concorxa amb els fills d'Abu- Zaïd, entra a traïció per la Porta Ferrisa i pren Maurela (Morella).
12·1232: Corts de Montzó, a l'Aragó.
7·1·1233: Benedicció del temple de Morella.
23·1·1233: Jaume I dóna Fredes (Ports de Morella) al Monestir de Poblet.
1734·1233: Carta Pobla d'en Balasc d'Alagó als 500 "cristians vells" vinguts a colonitzar Maurela.
1233: Jaume I, el mestre hospitaler i Balasc d'Alagó planegen la conquesta valenciana.
El rei conquesta Xert i La Jana (Baix Maestrat).
L'infant Pere de Portugal formalitza les relacions amb Gènova.
2·5·1233: Jaume I comença el setge a Borriana (Plana Baixa), la major ciutat del nord valencià.
16·7·1233: Conquesta de Borriana. En fugen més de 7.000 sarraïns.
València quede desconectada dels sarraïns del Maestrat i la Plana Alta.
estiu·1233: Capitulació de Peníscola, Al-Kalà, Cervera, Polpís (Baix Maestrat), Castelló, Borriol, Les Coves d'Ibn Romà, Vilafamés, (Plana Alta) i de l'Alcalatén, amb escassa violència.
18·11·1233: Carta Pobla de Borriana en favor de Pere
Cornell per a un miler de colons, molts d'ells tortosins, cavallers i artistes:
abans·1234: Ja hi ha traduccions de la Bíblia al català.
10·6·1234: N'Hug Folcarquer, Mestre hospitaler, dóna Carta Pobla a Càlig (Baix Maestrat) en favor de Pere de Balaguer i d'altres.
1234: Conquista de la torre d'Al-Mansura (Almassora), a la Plana Alta.
Nodrit i ambiciós atac naval per a desfer la base pirata de Ceuta.
Mor el rei de Nafarroa. Jaume I fracassa en el seu intent d'heretar aquest regne, el qual cau dins l'òrbita francesa.
Mesures contra els càtars i valdencs: prohibició de traduccions bíbliques al català, ostracisme de tot càrrec públic, transpàs al bisbe delsa judicis per heretgia. Tot i això, en una junta eclesiàstica a Perpinyà, aproven un trasllat de la Bíblia al català.
11·5·1235: Balasc d'Alagó permuta Morella al rei a canvi de Coves d'Ibn Romà i castells d'Aragó.
17·5·1235: El comte-rei pren 2ª muller,a Barcelona: Na Violant d'Hongria, neta de l'emperador llatí. Roman a Borriana mentre ell segueix avançant cap al sud.
1235: Eivissa i Formentera s'incorporen a Catalunya, de la mà d'en Guillem de Montgrí.
Inocenci IV ateny el Papat: un tirà de debó.
Traducció de la Bíblia al francès.
Els habitants d'Arles (Rosselló) es revolten contra el monestir i obtenen l'abolició dels mals usos.
Ca.1235: Jaume I tramet ambaixada de burgesos catalans a Tunis.
estiu·1235: Jaume I arriba a Alzira i Cullera (les Riberes).
En tornar-se´n, enderraca les torres de Montcada i Museros (L'Horta), que barraven l'entrada nord a València.
8·10·1235: Carta Pobla de Cervera (Baix Maestrat).
23·12·1235: Jaume I dóna Traiguera als hospitalers, de Barcelona estant.
1235-1240: Poblament de Mas de Barberans, La Sénia i Alcanar (Montsià).
20·4·1236: Abu Zaïd, qui feia uns 8 anys havia fet executar uns franciscans, i ara convertit al cristianisme, esdevé senyor feudal aragonès i dóna l'Alt Millars al bisbe de Sogorb, i Almena (Plana Baixa) al bisbe d'Albarrasí. El contracte de vassallatge d'Abu Zaïd és en llatí, però hi ha, adjunta, l'aprovació de l'ex-valí, en àrab.
14·6·1236: Carta Pobla del Conqueridor, des de Tortosa, a Benicarló (Baix Maestrat), pel Fur d'Aragó.
1236: Conveni de Tàrrega: Ponç de Cabrera és reconegut comte d'Urgell a canvi de lliurar Lleida i Balaguer a la Corona i prestar vassallatge al Casal de Barcelona.
13·10·1236: Corts Generals de Catalunya i Aragó a Montsó, per a seguir amb les conquestes valencianes.
2·1237: Gregori IX concedeix butlla de Croada a l'atac de Jaume I contra la taifa valenciana de Zayyan,
mentre continua la guerra civil entre els 3 cabdills moros valencians.
17·5·1237: El Mestre hospitaler atorga Carta Pobla a
Rossel (Baix Maestrat) a favor de Guillem de Pellaga i d'altres.
17·6·1237: Carta Pobla del Mestre hospitaler a St. Mateu (Baix Maestrat) en favor d'en Guillem Colom i d'altres.
1·8·1237: Castellfort (Ports) es ret a Balasc d'Alagó.
15·8·1237: Decisiva batalla d'El Puig: els catalans prenen el castell.
8·1237: Tot seguit capitulen La Vall d'Uixó. Nul·les, Castro, Montcofa i la Fontdeguilla (Plana Baixa).
Rendició de la comarca de Serrans a Abu Zaïd, vassall de Jaume I.
1237-1257: Construcció de l'església arxiprestal (romànica) de St. Mateu.
1·1238: El cap andalusí Ibn Hud és mort a Almeria, després de perdre Mèrida, Badajoç i Còrdova a mans de Catella-Lleó.
primeries·1238: Setge i rendició de Xilxes i setge d'Almenara (Plana Baixa).
2·1238: Ocupació del castell d'Almenara.
4·1238: Rendició dels castells de Bètera (Camp del Túria) i Paterna (L'Horta).
19·4·1238: Jaume dóna les esglésies dels Serrans al bisbe de Sogorb.
22·4·1238: Comença el setge a València pel Conqueridor amb 140 cavallers de paratge, 150 almogàvers i mil peons. Ben prest acudeixen a ajudar-l'hi més cavallers catalans, aragonesos, occitans i d'altres nacions.
1238: Conquesta del castell fort de Nules (Plana Baixa).
Xarq-al-Andalus (el País Valencià sarraí) entra en col·lapse militar-polític irreversible, en quedar totalment fragmentat Zayyan perd el control damunt Alzira, Xàtiva i Dénia.
Hi apareixen sis blocs majors amb reitons moros i d'altres cabdills rebels menors en viles i contrades.
17·8·1238: L'esquadra del soldà de Tunís, que venia auxiliar Balencija, és derrotat.
1238: Cau Silla, torre de l'Horta-sud, a L'Albufera.
El rei dóna les alqueries de Labeirén i Conillera (Morvedre) al bisbe de Vic.
Jaume dóna el castell d'Almonesir (Alt Palància) al bisbe de Barcelona Berenguer.
Muhammad Ibn Alhamar funda el regne moro de Granada.
22·9·1238: La capital Balencija capitula. "...E quan vim nostra senyera sus en la torre, descavalcam del cavall, e endreçam-nos vers Orient, e ploram de nostres ulls e besam la terra per la gran mercè que Déus nos havia feita", diu Jaume sobre l'acció de gràcies devers Jerusalem. La senyera de què parla es troba encara a l'Ajuntament de València: és el "penó de la conquesta".
9·10·1239: Jaume I entra a València, que té uns 15.000 habitants. Diada oficial de la "Comunitat Valenciana".
1238: El rei nomena (St.) Pere Pasqual canonge de la
seu valentina restaurada. Es tracta d'un possible mossàrab, però és dubtòs que cap llengua mossàrab restàs viva ni tingués cap influència social ni nombre significatiu de parlants: entre 1232 i 1610 no consta ni una sola prova de cap parlar "mossàrab", els moros valencians sempre empren l'àrab.
12·1238: Cau Cullera (Ribera Baixa).
Ca.1238-1240: Neix a Vilanova, actual Grau, raval nord de València, Arnau de Vilanova, futur savi català.
1239-1243: Treva quasi completa amb els sarraïns.
3·1·1239: Carta Pobla de Benassal (Alt Maestrat)
25·1·1239: Carta Pobla de Vilafranca del Saïd (Els Ports) i Albocàsser (Alt Maestrat)
El cavaller Guillem d'Aguiló trenca la treva amb una expedició: Conquesta del castell de Rebollet, prop d'Oliva (Safor).
1239: Els catalans travessen el Xúquer.
Alfons de Poitiers, germà del rei francès, casa amb l'hereva de Tolosa, Joana.
21·5·1239: 1er viatge del rei a Xàtiva (la Costera).
1240: El vescomte Ramon Trencavel envaeix Occitània des de la Confederació catalano-aragonesa.
Recobra Carcassona, però després és derrotat.
Capitulació dels castells de Bairén, Vilallonga, Borró, Vilella, Palma (Safor) i Castelló de la Ribera (Ribera Alta).
Jaume I promulga el "Costum de València", un fur municipal semblant als "Costums de Tortosa" (des del 1252 és denominat "Furs".
Ximèn Pere de Tarassona, governador de la ciutat de València.
17·6·1240: 2on viatge del rei a Xàtiva.
Ca.12140: L'infant de Portugal, representant de Jaume I, negocia la pau amb el soldà de Tunis.
7·1240: Pere (el Gran) meix a València, de na Violant d'Hongria.
Segon fill del Conqueridor.
estiu·1240: Topada d'uns cavallers aragonesos amb sarraïns de la Vall de Càrcer (Ribera Alta), vassalls de l'alcaïd de Xàtiva: serveix de pretext per al 1er setge a Xàtiva. El rei para el campament a l'alqueria de Sallent. Finalment, Xàtiva dóna als croats el Castelló de Xàtiva (actual Castelló de la Ribera)
1241: Xàtiva, Alzira i potser Dénia s'uneixenb amb Múrcia i passen a dependre políticament, per breu temps, de Tunis.
El Papa ratifica un tractat político-comercial de Jaume I amb Tunis, el més sòlid dels estats magribins.
1241-1242: Els mogols arrasen Polònia i Hongria (terra de la reina Violant) i amenacen Viena i l'Adriàtic.
1242: 1ª definició escrita del Regne de València: "de Biar al riu d'Ulldecona, i del riu Alventosa a la mar, i
segons el terme de Requena confronta amb Castella, fins a la mar".
Introducció de la Inquisició (moderada) a Catalunya, a instigació del dominic Raimon de Penyafort.
Carta d'autonomia municipal per a Tàrrega.
Conquesta d'Artana i Eslida (Plana Baixa).
El comte de Tolosa, el rei anglès i Jaume I formen una coalició antifrancesa.
29·3·1242: Carta Pobla d'Aín, des d'Artana (Plana Baixa).
28·5·1242: Mort d'inquisidors a Avinyonet. Començ d'una nova revolta popular occitana.
29·5·1242. Jaume atorga als sarraïns de Serra Espadà el mateix status que tenien.
2·8·1242: Jaume atorga Carta Pobla de la Todolella (Ports) a Ramon de Caldera, de València estant.
30·12·1242: Alzira es lliura voluntariament als catalans.
1 i 4·1243: Davant el fracàs de la coalició antifrancesa, són signats pactes.
1243: Jaume, amb Tolosa i Ramon Berenguer de Provença, cerca de casar Beatriu de Provença amb el comte de Tolosa per refer una Occitània independent.
Lleudes de Tamarit (Llitera) i València.
Comença la construció de les noves Drassanes, gòtiques de Barcelona.
21·3·1243: Carta Pobla de Culla (Alt Maestrat).
5·1243: Setge francès contra Montsegur (Occitània).
Pacte d'Alcaràs: la taifa de Múrcia esdevé vassalla i tributària de Castella.
30·5·1243: Neix el segon fill de na Violant, Jaume, futur rei de Mallorques, a Montpeller. Es el 3er fill del rei.
Ca.27·9·1243: P`resa del castell de Bairèn, prop de Gandia (la Safor).
darreries·1243: L'infant bcastellà (futur Alfons X el Savi) preten ocupar Xàtiva i zones reservades, per pacte, a la conquesta catalana, en copsar el caos en què es troben, tot argumentat que pertanyen a la diòcesi de Toledo (successora de la Cartaginensis)
12·1243: El rei dóna al seu fill Alfons, quasi asdult, el títol d'hereu d'Aragó, però sols de l'occidental.
Castella defensa Alfons, fill de la reina castellana.
Perill imminent de guerra amb Castella.
26·12·1243: Fi de la treva amb els sarraïns.
31·12·1243: Presa d'Alzira (Ribera Alta).
1243-1254: Papat del genovès Inocenci IV. A la seva butla "Ad extirpanda" autoritza un imaginatiu arsenal d'eines de turment a usar pels inquisidors.
1 a 5·1244: 2on setge de Xàtiva. Xàtiva demana inútilment ajut a Múrcia. El bisbe de Conca envia son nebot a negociar la rendició de Xàtiva als castellans.
2·1244: Alfons, amb Pere de Portugal i d'altres es revolten a Calataiud emparats per Castella.
mitjans·2·1244: Els castellans ocupen Enguera (la Canal) i Moixent (Costera).
Ca.finals·2·1244: Jaume I fa penjar el nebot del bisbe
qui era al campament.
2·3·1244: Els francesos ocupen Montsegur.
Ca.3·1244: Jaume I s'adreça a Enguera, l'ocupa i castiga els invasors castellans i demans entrevista amb l'infant Alfonso (futrur "el Savi"), promès de sa filla Violant.
16·3·1244: Els francesos cremen vius 220 occitans a Montsegur.
Cau el castell de Montsegur en mans franceses.
25 a 26·3·1244: Tractat d'Almirra, a Campet de Mirra (L'Alcoià), devers Biar i Beneixama. Dura discusió amb els castellans. Alfonso demana Xàtiva i comarca com a dot, i Jaume I li respon: "Qui en Xàtiva volrà entrar, damunt Nós haurà a passar. E vosaltres, castellans, cuidats passar ab vostres menaces, e aquelles esperar-les-
16·4·1244: L'"al-wazir" Abu Abd-Al·lah b. Hudhayl ret vassallatge dels seus 8 castells a la Marina Alta. El tractat és redactat en àrab i castellà.
11·5·1244: Rendició de Dènia (Marina Alta).
22·5·1244: Després de la rendició del castell menor i de la vila de Xàtiva (redactada en llatí-àrab), els croats entren en diumenge de Pentecosta dins la llavors 2ª ciutat valenciana. Violant d'Hongria lloa el castell major xativí, que queda pel tracte en mans sarraïnes durant 2 anys més: "... el pus bell castell és del món e·l pus ric que jo anc vees, ne null hom".
darreries·primavera·
El riojà Ximèn de Tovia, 1er alcaïd croat de Xàtiva.
6·6·1244: El rei és a Ondara (Marina Alta), potser per a rebre la rendició de Dénia
6·1244: El rei dóna terres a colons a l'emmurallada Ondara.
Ca.6·1244: El Papa fuig de Roma, pressionat per l'Emperador, i demana asil a Jaume I.
7·1244. Jerusalem cau de nou i ja indefinidament en mans de l'Islam.
1·9·1244: El Papa s'instal·la a Lió (França).
El rei francès, arxi-rival del Conqueridor, promet croada al Papa per recuperar Jerusalem.
9·1244: Acord a Foios (l'Horta) entre el rei i l'infant Alfons.
Comença el setge de Biar (l'Alcoià).
1244-1250: L'infant Pere de Portugal posseeix Morella, Castelló, Borriana, Sogorb, Almenara i Morvedre.
1244-1274: Jaume I escriu el "Llibre dels Feyts", començat a València i finit a Barcelona.
1245. Fundació de la Universitat de València (Estudi General), segons el model de Tolosa de Llenguadoc.
1·1245: El Papa crida Jaume I, qui és a Biar, a rescatar Jerusalem, quasi segur com a una prova de fidelitat a l'Església romana. L'expedició serà endegada sense gaire interès i se'n torna als 17 dies.
primers·2·1245: Conquesta del castell de Biar (L'Alcoià), retur pel l'alcaïd Muça Almoravit.
d·2·1245: "Quan viren que Nós havíem Xàtiva e Biart, rendés a Nós tot l'altre regne que era de Xúquer tro en terra de Múrcia". Van lliurant-se sense conbat Alcoi (2·4·1245), Castalla (L'Alcoià), Relleu, Finestrat, Altea (Marina Baixa) i Xixona (L'Alacantí),
amb la condició de poder restar-hi els mudèjars o moros. Però es tracta d'una rendició sols aparent: les forces sarraïnes hi han quedat quasi intactes.
Ca. 3 a 5·1245: El rei resta a l'hostil vall de Laguar (Marina Alta).
5·1245: Projecte matrimonial Tolosa-Provenç
Comença el Concili de Lió, on tracten "les 5 Nafres" de la Cristiandat (Jerusalem, Asia Menor, els mongols...). Els bisbes catalans hi són els més actius.
1245-1247: El legat papal i franciscà Caprini és enviat de Lió a Karakòrum, capital de l'enorme Imperi Mongol, per a pactar-hi acords.
19·8·1245: Mor el comte de Provença, en tornar del Concili de Lió.
22 a 26·10·1245: El rei és a Perpinyà.
29·10·1245: El rei arriva a Salses.
Ca.31·10·1245: El rei arriva a Montpeller, des d'on prepara el segrest de Beatriu de Provença.
principis·11·1245: Els catalans ataquen pel Roine, però l'emperador Frederic, qui també vol Beatriu per al seu fill atura els catalans.
1245-1254: Dècada de pau amb França.
1246: Jaume crea el diner o ral de València, 1ª moneda amb cotització oficial.
Conquesta d'Onda (Plana Baixa), que Jaume concedeix a 300 colons, amb el castell, Tales i alqueries.
Greu conflicte pel Bisbat de Sogorb.
El rei talla la llengua al seu amic dominicà i bisbe de Girona, en un atac d'irritació, car el bisbe Berenguer de Castellbisbal havia fet públic un greu secret de confessió del rei.
Ocupació del castell major de Xàtiva.
24·1·1246: Perdut l'atac "Kommando" per Provença, Jaume I envia missatger al Papa.Com el comte de Tolosa no hi és ben vist, proposa les noces de Beatriu amb son fill (Alfons). Però el rei de França també fa la
mateixa jugada amb son germà Carles d'Anjou.
principis·1246: Jaume I anuncia croada per salvar l'Imperi d'Orient i mantenir lliures les vies devers Jerusalem: Ha de competir davant el Papa amb les propostes de Croada del rei francès.
31·1·1246: França guanya la partida en obligar Beatriu a casar-se a corre-cuita amb Carles d'Anjou, el qual esdevé activa eina de l'imperialisme francès.
18·3·1246: El Papa aprova els plans jaumins de "travessar la mar per a socòrrer l'imperi de Romania"
(=Bizanzi).
6·1246: El papa renya al Conqueridor: "el nostre esperit és atònit per l'enormitat del crim", qui és excomunicat temporalment, i ha de patir penitència.
14·10·1246: El rei demana perdó agenollat per haver tallat la llengua del bisbe.
1246-1250: Un cavaller de Saragossa, esdevingut franciacà, és bisbe "d'Africa" i també enviat papal davant el califa a Marràqueix (Marroc).
1247: Ja es bat moneda valenciana: el diner ternal (1/4 de plata).
1247-1248: Revolta general dels sarraïns valencians comandada pel cabdill al-Azrak, ajudat per Castella i alguns barons aragonesos.
La revolta fa suspendre el projecte de Croada en defensa del camí a Jerusalem per Asia Menor, que Jaume I havia aparaulat amb el Papa.
1248:Finalment la "intifada" és vençuda i uns 100.000 moros expulsats, bàsicament de la zona de Montesa (Costera) i Serra d'Espadà (Alt Millars- Plana Baixa).
Jaume fixa la frontera occidental de Catalunya des del Mont Perdut fins a Mequinensa.
Nou projecte de testament: reparteix la Corona entre els 4 fills. Gran desconcert de la noblesa aragonesa.
Inici de la setena croada , dirigida per Lluís IX de França.
14·4·1248: El Papa, de Lió estant, signa la butla "
Cum a nobis pelitur" adreçada al bisbe de Mallorques,
Ramon de Torrella: "acull" l'Església de Mallorca.
4·1248: Setge de Llutxent. Ratificació del llibre de Repartiment de Xàtiva i el sud del Xúquer. Tractat amb Al-Azrak ("Alzdrach").
28·4·1248: Carta Pobla d'Onda i Tales pel Fur valencià, a València, davant el notari Pere Andrés: el rei atorga a Ramon de Bocona, Guillem de Rocafors i 300 colons més el dret a repoblar.
15·8·1248: S'inicia la construcció de la catedral de Colònia.
23·11·1248: Els castellans conquereixen Còrdova i Sevilla. Els mercaderes catalans disputen als genovesos el control del comerç sevillà.
Ferran III de Castella-Lleó conquereix Sevilla.
1248-1272: Increment repoblador català a les àrees despoblades pels moriscos expulsats a causa de la revolta d'al-Azrak.
1249: Jaume I crea els organismes de govern mallorquins.
Primera carta d'autonomia municipal per a Barcelona.
Els castells de Banyeres i Serrella sín lliurats al cavaller aragonès Jofre de Loaysa i a sa muller catalana, na Jaumeta.
El comte-rei funda Vilanova del Grau (actual Grau de València) per a impermeabilitzar la desembocadura del Túria dels atacs sarraïns.
27·9·1249: Mor Ramon VII de Trencavell a Milhau (Occitània).
Hereta sa filla Joana, casada amb el gremà del rei de França pel tractat deMeaux. Però és una herència nominal car Tolosa es troba escapçada, i agents francesos passen a controlar-la.
1250: Neix Roger de Llúria (o Lloria) a la Calàbria Superior, Itàlia, el gran cap almogàver.
Mor l'Emperador alemany: Comença un llarg Interregne amb buit de poder a Alemanya i Itàlia.
Mor l'infant Ferran.
Lleudes d'Alzira i Perpinyà.
Reunió per a resoldre disputes fronteres entre Aragó i Catalunya a la vall del Castell de Castells (Marina Alta).
Al-Azrak envia una missió a la reina catalana.
Inventen la ballesta a Gal·les. Per 1ª volta usen el llautó per a les armadures, a Bohèmia.
Ca.1250: El jurista Pere Albert redacta el tractat de dret feudal conegut amb el nom de "Commemoracions de Pere Albert".
6·1250: Jaume I prohibeix la pirateria als seus súbdits, en favor del comerç. Però, curiosament, aquesta llei és desobeïda per l'arquebisbe de Tarragona, qui arma naus corsàries contra els tunisians.
Revolta antifrancesa a Provença.
8·1250: Carta Pobla del rei als moros de la Vall d'Uixó (Plana Baixa): aquest "pacte d'Uixó" està en àrab.
Ca.1250-1285: Vida del trovador català cerverí de Girona, el qual escriu en occità una obra de 119 composicions i uns "Proverbis" escrits en 1197 quartetes.
Primer escriptor professional conegut de Catalunya.
Ca.1250-1350: Màxima prosperitat econòmica de tot Catalunya durant l'Edat Mitjana, i zènit del seu poder i iniciativa creativa civil, política i militar.
1250-1516: Jereusalem, sota el règim Mameluc, ès governat de Domàs estant.
1251: Carta Pobla de Peníscola (Baix Maestrat).
Lleudes de Borriana, Morvedre, Xàtiva i Biar.
El català Ximèn Pere rep el castell i terme de la Sella (la Marina).
El Papa renya Jaume I per negar-se a restituir un
espoli català.
Mor de la reina Violant d'Hongria, la qual ha parit 9 fills.
Els Usatges de Barcelona adquireixen, a les Corts de Barcelona, vigència oficial.
8·9·1251: El comte-rei, de Lleida estant, encarrega el trasllat dels colons catalans del "Castell Vell" de la muntanya de la Magdalena vers les marjals i alqueries del pla: Fundació de Castelló de Borriana, actual Castelló de la Plana.
1252: A València són produïts draps d'estopa i lli, i teles fluixes tipus fustany, tenyides en negre, verd i blau.
Lleuda de Tortosa. Peatges a diverses localitats de l'Ebre.
Alfons el Savi, rei de Castella.
Ca.7·1252: Jaume I confirma confirma el peatge de la Ribera de l'Ebre.
Ca.1252-1261: Versió llatina del "Costum" (Furs de València). Hi ha uns 1.500 furs, basats en el "Còdex" de Justinià. Un terç dels furs lleidatans hi queden incorporats.
1253: Consta un Consolat català a Tunis, el primer documentat.
Mor Teobald I, rei navarrès. Intent d'invasió castellana. Jaume hi acut en ajut de la reina vídua de Nafarroa.
Esclaten confusos enfrontaments entre Aragó, Navarra i Castella. Jaume ajuda alguns nobles castellans a revoltar-se comtra llur rei; i escxlata una nova revolta sarraïna al reialme valencià, amb l'ajut de nobles aragonesos.
31·3·1253: Carta Pobla del rei per a Sorita (Els Ports).
1253-1255: Viatge de l'ambaixador francès, Guillem de Ruysbroek, franciscà flamenc, al Gran Khan de Karakòrum, capital de l'Imperi Mogol.
1254: 1er Concili de Lyon, on el papa Inocenci IV inventa el terme "Purgatori", origen de futures rendes eclesials. Al poc, mor aquest papa, el qual havia autoritzat tots els ginys de turment inquisitorial.
6·1·1254: Carta Pobla de Guillem de Montcada a Moncofa (Plana Baixa), des del Castell d'Onda, en favor de Bernat Mestre i 37 colons més.
17·6·!254: Carta Pobla de Xous (L'Alcalatén).
1254-1261: Un altre papa nat a Anagni: Alexandre IV.
1254-1270: En Bernat d'Olivella, bisbe de Tortosa.
1255: Alfons X, el Savi, atorga el Fuero Real de Catella.
El rei dóna Xèrica (Alt Palancia) a sa muller
"clandestina", na Teresa Gil de Vidaure (i
descendència potencial).
El cavaller català Ximèn Pere d'Orís i d'altres 5 obtenen propietats a Bocairent i un privilegi per a poblar-ne el terme.
6·1255: Cau Queribus, la derrera fortalesa occitana, en mans franceses.
1256: 1ª Carta d'autonomia municipal per a la Ciutat de Mallorca.
Ramon Llull pren muller.
Privilegis mercantils a Morella (Els Potrs).
Alçament d'Al-Azrak al regne valencià.
Es comença le redacció de "Las Siete Partidas", el monument jurídic més important de Castella.
Es crea l'hospital d'en Vilar a Barcelona.
Establiment dels trinitaris a València.
30·3·1246: Pau de Sòria: Jaume I ha d'indemnitzar el rei de Castella, i sa filla Constança casa amb l'infant castellà Manuel.
1256-1258: Jaume crea el diner de tern de Barcelona, semblant al de València. Aizí Barcelona substitueix també el "doblenc" (1/6 de plata) pel "ternal" (1/4 de plata).
1257-1258: Nova revolta de moros valencians.
1257: La gent dels oficis ja es troben enquadrats militarment en els "sagramentals", una mena de milícies populars de viles catalanes, que perduraran fina a la Nova Planta, si més no.
Guillem de Motcada comanda 70 cavallers com a mercenaris catalans al Magrib. Jaume I en rep de 4.000 a 9.000 dinars d'or l'any.
L'arquebisbe de Tarragona perd ses naus i és acusat de pirateria.
El beat Pere de Cadiret esdevé inquisidor de la Confederació.
Barcelona aconsegueix el control de l'encunyació de la moneda barcelonina.
1258: Assemblea de 200 jurats a Barcelona, amb representants dels gremis.
Privilegis mercantils a Xàtiva.
Bernat de Llorac és autoritzat a una represàlia en compensació d'una pirateria.
Al-Azraq és tombat per un traïdor subornat, ha de negociar la pau i marxar e l'exili.
Els mogols conquesten el Khalifat turc de Bagdad i abasten un colosal imperi que enclou des d'Hongria fins a Xina.
Carles d'Anjou incorpora Ventimiglia al seu domini provençal-francè
11·5·1258: Tractat de Corbeil, entre Jaume I i Lluís IX de França, pel qual ambdós renuncien a qualsevol dret al regne de l'altre. Reconeixement jurídic de la total independència de Catalunya enfront a França.
Jaume I estableix la creació a Barcelona d'una
assemblea de dos-cents jurats.
11·6·1258: Enric III d'Anglaterra promulga les
Provisions d'Oxford, que reconeixen els drets dels nobles.
Abu Yusuf Ya'qub, fundador de la dinastia marínida de Fes, accedeix al poder.
16·7·1258: Jaume renuncia, a canvi, als seus drets sobre Provença i resta d'Occitània: fi definitiu del projecte confederal catalano-occitano-
10·8·1258: Mamfred, gibel·lí i fill bord de l'emperador, és coronat rei de Sicília.
26·9·1258: Jaume aprova les "Ordinacions de la Ribera Marítima de Barcelona", codi de comerç marítim.
Es redacta la lleuda de Cambrils.
Jaume I crea el diner de tern de Barcelona i concedeix a la cuitat el control sobre la seva moneda.
1259: Consta un Consolat català a Bugia (Berberia).
2·12·1259: Tractat de París. Enric III d'Anglaterra reconeix la pèrdua de les terres angleses en el continent i presta homenatge a Lluís IX de França per la Gascunya.
El filòsof Tomàs d'Aquino, inicia la "Summa contra gentiles", anàlisi crítica de les filosofies i teologies anteriors.
1259-1261: Carles d'Anjou segueix annexionant-
zones del Piemont sud.
Ca.1260: Redacció, d'autor desconegut, de "Costumes de la Mar", col·lecció d'usos i costums de dret marítim.
1260: El comte-rei no accepta de secundar Alfons el Savi en una acció militar contra Ifriqija (Tunis), a causa dels interssos comercial-militars dels seus súbdits.
Privilegis mercantils a Cabanes (Plana Alta).
Mor l'infant Alfons, fill de Jaume i Elionor.
Jaume de Xèrica, fill bord del rei, rep castells en donació.
"Summa", contra l'Alcora, obra avui perduda, d'en Ramon Martí.
15·3·1260: El comte-rei envia el bisbe de Girona al Papa per a convercer-lo que l'aliança catalano-siciliana no és cap perill.
18·11·1260: Carta Pobla de Suera (Plana Baixa).
Ca.1260-1270: "Costumes de la Mar", recull d'usatges i costums de dret marítim, d'autor desconegut, que havia de ser posteriorment oficialitzat al Consolat de la Mar de València.
1260-1275: Astruc Jacob Xixon, jueu intrigant i tortosí, fa de batlle.
1261: Primer Codi legislatiu complet escrit en català: els Furs de València. Ço significa la creació d'un lèxic català especialitzat, la prosa jurídica. El probable autor del "Costum o Furs de València" fos en Pere Albert,
canonge de la catedral de Barcelona, jurista al servei reial i vicari del canceller del rei,. qui ja l'havia redactat en llatí uns anys abans.
Es promulga els Furs de València.
25·7·1261: Miquel VIII conquereix Constantinoble i és proclamat emperador.Restaurac
1261-1264: Papat del francès Urbà IV.
1261-1314: Vida de fra Romeu Sabruguera, possible traductor al català de la "Bíblia rimada de Sevilla" (també atribuïda a Ponç de Montpeller).
1262: Fundat l'Hospital de Cervelló a Olesa de Benesvalls pel llinatge dels Cervelló: un hospital rural gòtic.
Jaume I crea el Regne de Mallorques.
Jaume envia ambaixada al Soldà mameluc d'Egipte a fi d'establir-hi cònsols de catalans.
En Baus, Lavania i Catelana es revolten a Provença contra l'ocupació francesa.
L'infant Pere -el futur rei- ajuda Marsella, capital provençal, contra el fastigós jou francès.
Jaume I obté del soldà Bibars I l'autorització d'organitzar la colònia mercantil catalana a Alexandria.
13·6·1262: L'infant Pere, fill i hereu del Conqueridor, pren muller: la filla del rei Manfred de Sicília, na Constança Hohenstaufen. Les noces tenen lloc a Montpeller (Llenguadoc administrat pels catalans).
22·6·1262: S'inicien les obres de la Seu de València.
6·7·1262: Missatger de Jaume I al rei de França per assegurar-li que les noces no van pas contra França.
11·1262: Gestions semblants davant l'angeví comte de Provença.
1263: Jaume I cerca la Procuració Reial de Rosselló y Cerdanya.
5·5·1263: Ambaixada a Savoia per a casar la filla del comte Amadeu amb l'altre fill del Conqueridor, en Jaume de Mallorca.
20 a 31·7·1263: Disputa de Barcelona entre el dominicà Pau Cristià i el rabí Bonastruc de Porta.
1263-1264: Patents de cors de la Corona, encara conservades, fins i tot al bisbe de Barcelona.
1264-1265: Revolta dels sarraïns de Múrcia i d'Andalusia, ajudats per tunicencs i amb ajut d'Ifriqija (Tunis).
Jaume torna a permetre la pirateria contra Ifriqija.
1264: El rei eximeix d'impostos els barcelonins qui havien armat galeres contra sarraïns.
Carta d'autonomia municipal per a Lleida.
Corts de Saragossa: els aragonesos pretenen apoderar-se del Regne valencià, ètnicament de majoria sarraïna i catalana.
15·8·1264: Comencen les obres de l'església del monestir de Santa Maria de Benifassà.
22·10·1264: Patriotes occitans són executats a Marsella pels tirans francesos.
1265: Conversió del trovador i senescal (de l'infant Jaume, fill del Conqueridor) Ramon Llull, a Ciutat de Mallorca. Mentre componia "una vana e folla cançó per una sua enamorada", Jesucrist crucificat se li apareix 5 voltes.
Carles I d'Anjou, germà del rei de França Lluis IX, és investit pel papa rei de Sicília.
Estructuració del Consell de Cent de Barcelona.
12·4·1265: Jaume I decreta l'expulsió dels llombards, florentins, sienesos i luquesos de Barcelona.
1265-1266: Jaume acudeix a socòrrer Castella contra els moros de Múrcia.
Ca.1265-1270: Ramon Muntaner neix a Peralada (Empordà), probablement el 1265.
1265-1268: Un altre papa francès, Clement IV.
1265-1321: Vida de Dante Alghieri, autor de "La Divina Comedia".
1266: Els estaments valencians pacten amb la Monarquia de pagar-li el "monedatge" a canvi que el rei renunciï a encunyar monedes devaluades.
Carta d'autonomia municipal per a València.
Jaume concedeix privilegi als cavallers de Barcelona de nomenar cada any cònsols per als centres comercials d'Orient, amb autoritat damunt tots els súbdits catalano-aragonesos
Pere de Morella és nomenat bisbe de Mallorca.
L'infant Sanxo d'Aragó és elevat a la mitra de Toledo, acompanyat del valencià (St.) Pere Pasqual, el qual hi exerceix com a vicari general fins al 1275.
Carles d'Anjou, comte de Provença, és nomenat pel Papa Clement IV, contrari als Hohenstaufen gibel·lins, rei de Sicília: De nou l'aliança franco-papal per a barrar el pas dels catalans (ara liats dels gibel·lins contra els güelfs).
Ramon de Penyafort funda una escola de llengua àrab a Múrcia.
1 a 2·1266: El rei Jaume reconquereix la taifa de Múrcia. Poc més avant la lliura a Castella, en virtut dels pactes establerts, fet que provoca el descontent dels nobles catalans.
2·1266: Tanmateix, la taifa de Múrcia, a causa de la manca de prou colons castellans, es repoblada per catalans (bàsicament la costa fins a Cartagena) i aragonesos (devers l'interior). Encara ara hi ha molta topnímia catalana i aragonesa a la regió de Múrcia, i a l'Horta parlen "panotxo" (una barreja de català i castellà).
Muntaner ho havia de contar així: "E com (Mùrcia) hac presa, poblà-la tota de catalans, e així matex
Oriola, e Elx, e Alacant e Guardamar, Cartagènia los altres llocs... són vers catalans e parlen de bell catalanesc del món". També en parla la Crònica d'Alfonso X: "e porque no podía haver gentes de su tierra que poblasen, vinieron y poblaron muchos catalanes de los que eran venidos a poblar en el reino de Valencia."
26·2·1266: Batalla de Benavent. Els exèrcits de Carles d'Anjou derroten i maten Manfred de Sicília.
Sentència de Kenilworth. Enric III d'Anglaterra anul·la les Provisions d'Oxford.
d·1266: Raimon de Penyafort "envia frares catalans selectes" a Múrcia, on hi ha moltes conversions de sarraïns, "a honra de llur nació" (catalana).
1267: Mor el comte Àlvar I d'Urgell, de la casa de Cabrera.
Jaume envaeix l'Urgell i els executors testamentaris fan renúncia del comtat a favor del rei.
Privilegis mercantils per a Onda, i exclusió de peatge a Castelló de la Plana.
Consta la presència de mercaders catalans a les fires de Flandes.
Fundació dels convents de Santa Clara i Sant Francesc a Tortosa.
Hywerlyn Gruffud ateny el control de quasi tot Gal·les i és reconegut pels anglesos com a príncep de Gal·les.
10·8·1267: Naix a València el futur rei Jaume II, fill de Pere el Gran i de Constança de Hohenstaufen.
Ca.1267-1295: Fra Jofre de Foixà, empordanès. Elaborarà, a petició de Jaume (II), rei de Sicília, unes "Regles de trobar".
1268: Carles d'Anjou assassina Conradí Hohenstaufen, darrer sobirà imperial de Sicília. Derrotes desastroses des gibel·lins a Benevento i Tagliacozzo.
Els caps gibel·lins de Sicília, perseguits pels angevins, es refugien a Ifriqija -aliada dels castellans- i demanen auxili al Casal de Barcelona (hereu dels Hohenstaufen)
Clònia mercantil pròpia dels catalans a Orient.
Pere Ribera de Perpinyà tradueix la Crònica "De rebus Hispaniae" de l'arquebisbe de Toledo R. Ximénez de Rada.
Jaume I prohibeix als estrangers noliejar naus forasteres i tenir banca a Barcelona.
Ca.1268: La "Gesta comitum barcinonensum" és treslladada al català.
1268-1269: Missió a Tunis d'en Ramón Martí, filòsof arabista amic del Conqueridor i d'altres reis.
1269: Expedició fracassada de Jaume I a Terra Santa, un dels darrers intents de Croada.
Jaume signa aliança amb el cap musulmà de Septa (Ceuta).
Privilegis mercantils a Castelló de la Plana.
4·1269: Jaume I decreta l'expulsió dels mercaders de Siena, Florència, Lucca Piacenza a l'illa de Mallorca.
4·9·1269: Surt del port de Barcelona la fallida croada a Terra Santa.
1269-1333: Construcció de l'església gòtica de Sta. Maria dels Turers a Banyoles.
1270: Privilegis mercantils a Orxeta (Marina Baixa) i Peníscola (Baix Maestrat).
Lluís IX de França, protector dels Anjou, dirigeix una Croada contra Ifriqija (aliada dels gibel·lins i dels catalans).
Vuitena croada dirigida per Lluís IX de França.
Els genovesos, rivals comercials dels catalans, s'hi afigen, per foragitar els mercaders catalans de tota l'àrea.
Joana de Tolosa i el marit, titelles de París, hi van també.
Jaume I no sols no s'apunta a la "Croada", ans organitza l'ajut dels mercenaris o soldaders catalans al Soldà d'Ifriqija.
Ifriqija esdevé tributària de la Sicília angevina, però la pesta fa fracassar la Croada i hi mor Lluís IX.
Encara no hi ha pas més de 30.000 "cristians" al Regne valencià.
1270-1271: Nova revolta nobiliària, encapçalada per Ferran Sanxis de Castro, fill bord de Jaume I.
1270-1279: Guillem de Trípoli refuta l'Alcorà amb la Bíblia, "sens armes de guerra".
1270-1347: Vida del filòsof anglès Guillem d'Occam.
1271: Moren sense fills els Tolosans. El rei francès hereta Tolosa (Llenguadoc)
Mor Teobald II de Nafarroa, de nissaga francesa.
Jaume I intenta succeir-lo segons l'acord del 1231, però no pot per l'oposició de la noblesa aragonesa.
Reves (impostos) de Barcelona.
Poema "Maldit bendit", del trovador Cerverí de Girona.
Repoblació de Vallibona (Maestrat).
El rei encarrega a l'oligarca jueu aragonès David al Mascaran i un familiar seu les finances reials als castells de Guadalest, Confrides, Penàgula i Castell (devers la Marina).
-Marco Polo (1254-1324) salpa des de Venècia vers Xina.
11·1·1271: Carta Pobla d'Atzeneta (l'Alcalatén)
14·2·1271: Tractat de comerç i pau entre Tunis i Catalunya.
1272: Privilegis mercantils de Murla (Marina Alta).
Fundada la Casa de Cartoixans de Potacoeli al Regne valencià.
Comença l'edificació de Vila-real (Plana Baixa).
El Regne valencià té uns 200.000 habitants, la
majoria (cap al 85%) són moros.
El rei exigeix a Gènova de pagar les pèrdues sofertes per Pere Ferran de Coll, barceloní, a mans del genovès Giovanni de Monterosso "en la mar de Turquia". Finalment l'autoritza a atacar genovesos.
Neix GHuillem Wallace "Braveheart", futur heroi popular escocès front a l'impereialisme anglès.
L'hereu de la Corona i governador de Catalunya, Pere (el futur Pere el Gran), crea, a Barcelona, els cònsols de mar.
Fundació del convent del Carme a Lleida.
2638·1272: Testament de Jaume I.
Ca.1272: La meitat dels horts de mudèjars murcians són en mans de colons catalans.
Ca.1272-1275: Ramon Llull escriu el "Libre de Contemplació" i el "Libre del Gentil e los tres savis". El 2on és un escrit didàctic que narra el debat en to respectuós entre un jueu, un cristià i un musulmà davant un gentil.
1273: Carta d'autonomia municipal per a Perpinyà.
Privilegis mercantils a Vila-real, els límits de la qual nova vila arranja el mateix rei.
El rei enclou Castellfabib d'Aragó dins el Regne valencià.
El jueu Salomó b. Lavi, alt càrrec, s'instal·la al castell de Morvedre, en tant que batle de Morvedre, Onda, Uixó, Sogorb i Almonesir.
Rodolf Habsburg (1218-1291) governa a Alemanya i funda la poderosa dinastia dels Habsburg.
24·10·1273: Rodolf I d'Habsburg és coronat emperador. Fi del Gran Interregne.
Creació, a Castella, de l'Honrado Consejo de la Mesta, unificació de les diferents "mestas" regionals efectuades per Alfons X.
1273-1308: Vida de Dems Escot, filòsof britànic.
1274: II Concili de Lió (14è ecumènic) per a la superació del Cisma entre Orient i Roma. Hi assisteix Jaume I el Conqueridor.
27 aljames (comunitats jueves) de la Confederació paguen per al viatge reial. A Barcelona, i Saragossa devien d'haver uns 2.000 jueus (unes 200 famílies), una mica menys a Girona, unes 100 famílies a Lleida.
A València-ciutat viuen unes 15.000 persones, d'elles entre un i dos milers de jueus.
Constància de Corts dels tres estaments a l'Aragó.
El rei dóna el castell de Bocairent, amb obligació d'hospitalitat per al rei, a Ximèn Pere.
Hugolí Pelós, mallorquí, ataca Màlaga. El rais de Màlaga, en represàlia, s'hi apodera de les mercaderies catalanes. El Conqueridor hi ha de fer de mitjancer.
Fundació de l'Escola de la Trinitat per l'infant Jaume a Miramar de Mallorca, amb 500 florins d'or anuals. Es tracta d'una escola d'idiomes franciscana adreçada a la conversió dels sarraïns i infidels.
A la "conselleria" (òrgan executiu del govern minicipal barceloní) hi ha: 2 ciutadans, 1 mercader,
un artista i un artesà.
Jaume I aplica la prohibició papal de vendre determinats productes als sarraïns als dominis del sultà d'Alexandria.
Redacció de la tercera i quarta part del "Llibre dels feits"de Jaume I.
Fundació del convent de la Mercè a Tarragona.
1275: Ramon Llull ensenya a la Universitat de Montpeller.
Mor Raimon de Penyafort, força motriu de molts grans projectes.
Privilegis mercantils a Gandia (Safor).
Avalots o pogroms generals contra els moros arreu el Regne de València.
Ramon Muntaner forma part de seguici de Pere el Gran a París.
Redacció del "Llibre de l'ordre de cavalleria", de Ramon Llull.,
Primera expedició marínida a la Península. Inici de la qüestió de l'Estret.
1275-1276: Llull escriu "Libre de Cavalleria", tractat sobre la formació moral del cavaller, un dels més llegits i traduïts durant l'Edat Mitjana.
hivern·1276: Revolta general dels moros valencians.
3·1276: Els revoltats han pres molts castells.
27·6·1276: Eslida (Sera Espadà) es rendeix al rei Jaume, però segueix la revolta.
Ca.1276?: Muntaner escriurà, dels caps almogàvers (cavallers italians) molts anys més tard, Conrad Llança i Roger de Lloria: "nodriren-se tota hora ab lo senyor Infant: enaixí apreseren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del Regne de València tot ço que bon e bell era, e cascun d'ells fo lo pus perfet català".
7·1276: Pere II pren el relleu de Jaume I i guaita devers Sicília.
27·7·1276: Jaume I mor a València als 68 anys, tot recitant els psalms: "En tres mans, Sènyer, coman món, esperit, car Tu, Sènyer, m'has remut, qui ets Déus de veritat". Ara jeu soterrat al Monestir de Poblet.
Deixa la Corona migpartida:
1276-1285: Pere II el Gran hereta els regnes peninsulars: Catalunya, Aragó i València.
1276-1331: Jaume II hereta el regne de Mallorques: les Illes, Rosselló, Cerdanya i Montpeller.La senyoria de Montpeller, i els comtats del Rosselló i la Cerdanya, amb el Conflent i el Vallespir. Governarà en 2 períodes: 1276-1285 I 1298-1311.
Ramon Llull funda el col·legi de Miramar per a l'estudi de les lengües orientals.
____________
Do You Yahoo!?
Tired of spam? Yahoo! Mail has the best spam protection around
http://mail.
[Non-text portions of this message have been removed]
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest �s un grup sobiranista catal� i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligi�s. Es una iniciativa espont�nia, espontane�sta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religi� o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideol�gics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCI�!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar �s un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Si no vols rebre els missatges d'alg� en particular, no cal donar-se de baixa del grup, �s m�s f�cil filtrar aquest alg�.
4-El terme "Catalunya" s'hi usa seguint el criteri de Josep Guia al seu llibre "Es molt senzill digueu-li Catalunya": http://www.psan.net/llibres/digueu-li/digueu-li.pdf
5-Els missatges d'aquest grup s�n reenviats autom�ticament i es pobliquen al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
��������������������
Change settings via the Web (Yahoo! ID required)
Change settings via email: Switch delivery to Daily Digest | Switch format to Traditional
Visit Your Group | Yahoo! Groups Terms of Use | Unsubscribe
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada