diumenge, de febrer 08, 2009

[catalonia-europa] CRONOLOGIA DE LA GUERRA CONTRA CASTELLA (1356-69).

  [...] el desconeixement de la pròpia història és una de les causes més radicals de l'afebliment de la consciència nacional catalana i de la seva lenta substitució per la consciència nacional espanyola. Els nostres ocupants ho saben perfectament i, per ço, és la primera cosa que han amagat, car són conscients que és allò que més els denuncia i més els posa en evidència. El factor històric és tant o més important que el factor lingüístic a l'hora de crear o de reconstruir una consciència nacional, donat que és la història la que més explica el per què de la identitat lingüística i col·lectiva d'un país. (Catalunya, nou Estat europeu. Declaració de la Primera Convenció per la Independència Nacional) 
  La llengua i la història són els botins més preuats a l'hora de sotmetre un poble. (Àngel Guimerà, escriptor català de la Renaixença).
  Assolida l'alienació del sotmès per mitjà (bàsicament) de la coerció física, la tasca del colonitzador es concreta a mantenir aquest estat d'alienació i a convertir-lo en el seu (nou) estat "natural"; per això la colonització vol dir sempre la falsificació de la història, o fins i tot la seva anatemització. (Heinz Dietrich, Emancipació i identitat d'Amèrica Llatina: 1492-1992)  
 
  CRONOLOGIA DE LA GUERRA "DELS DOS PERES" (1356-69).
  (CATALUNYA-ARAGÓ, FRANÇA I GRANADA CONTRA CASTELLA, GÈNOVA, PORTUGAL I ANGLATERRA).        
 
  15·2·1355:  El Cerimoniós aplega Corts generals del regne de Sardenya a Càller. D'Arborea, convidat, sols hi tramet un procurador.
  6·1355: D'Arborea es rearma, i Gènova mostra el seu suport als Doria.
   1355: Gènova derrota Venècia a la batalla naval de Sapienza, mentre els catalans lluiten a Sardenya. Signen la pau: Davant l'actitud hostil de Castella, el Cerimoniós no té més opció que la pau amb Marià IV d'Arborea.
  L'Alguer queda buidada de resistents sards, i és repoblada per catalans, els quals hi reben cases, terres i privilegis i la rebategen amb el nom de "Barcelona".
  Els moros d'Eslida (Serra d'Espadà) tornen  a ser "rebel·lats e alçats" per tal d'unir-se a la previsible invasió castellana.
  El traïdor infant Ferran posa de fet el sud valencià en mans de Castella.
   Mor Bernat de Tous. El  seu sarcòfag gòtic, de bella estàtua jacent, es conserva a l'església de St. Martí de Tous (L'Anoia).
  6·12·1355:  El Cerimoniós marxa de Sardenya a Barcelona a causa de la imminent guerra amb Castella.
  1355·1359:  Caresties.
  1355·1377:  Frederic III, rei català de Sicília, germà de l'anterior rei,  Lluís I, i d'Elionor, reina de la     Confederació. Elionor i el Cerimoniós aspiraven a la successió de Sicília.
 
   1356:  Aliança de Castella amb Gènova.
   Acció corsària de 9 galeres catalanes contra vaixells genovesos en aigües de Sevilla, de poca importància, però que serveix de pretext, de "manera iniqua i maliciosa" ("Crònica"), a Pedro el Cruel per a declarar la guerra al Cerimoniós. El Cruel vol recuperar el sud valencià, al·lega els "greuges" contra la perversa Elionor de Castella i sos dos fills, i el problema de les ordres militars de Santiago i Calatrava independitzades a Catalunya-Aragó dels "maestres" castellans.     
   Ordre reial que cerca abolir l'assemblea annual dels moros valencians car hom tem que hi sien discutides "qüestions perjudicials al regne".
    Carta del Cerimoniós al comte de Dénia: "Similis fuit directa egregio Alfonso, comiti Denie, in vulgari tam cathalano".
     Riuada del Tùria. Rebrot epidèmic i caresties al Regne valencià.
      Comencen les obres de les noves muralles de València, sota direcció del mestre picapedrer Guillem Nebot. Són realitzades a correcuita per la imminent guerra: doble superfície emmurallada, 12 torres (Porta de Mar, St. Vicent dels Roters, del Real, Portal del Jueus, de la Russafa, de Torrent, de Setze Claus, de Quart, dels Tints, el Nou, dels Catalans i, posteriorment dels Serrans).
      Corts del Principat, a Perpinyà, que aconsellen al rei de cercar la pau amb Gènova, i no embarcar-se en cap més altra guerra en cas contrari. El Cerimoniós, autoritari, no vol fer-ne gaire cas.
       El Príncep Negre, fill del rei anglès, fa presoner el rei francès a Poitiers.
  29·7·1356: Neix a Perpinyà el futur rei Martí l'Humà, fill del Ceremoniós i Elionor de Sicília. 
  9·1356: Comença l'atac castellà contra la frontera aragonesa i la valenciana: els castellans penetren per Oriola-Alacant.
 
   1356-1357: Contraatac català, els alacantins s'ho penquen: recuperació del Castell d'Alacant. El Cruel intriga amb els fills d'Elionor de Castella per a fer reviscolar les Unions, mentre que el Cerimoniós acull rebels castellans (entre els quals Enric de Trastàmara) que li prometen el lliurament d'importats ciutats andaluses.
  1356-1359:  Barcelona dóna  212.000 sous per a la guerra, quantitat que augmenta d'any en any.
  1356·1361: En la guerra entre catalans i castellans hi ha diverses incrusions per les 2 parts en territori enemic.
  1356-1369: Guerra dels dos Peres: La Corona Catalano-aragonesa té menys d'un milió d'habitants, Castella uns 6 milons.
  Mentrestant, la guerra amb Gènova quedarà reduïda al corsarisme (guerra de desgast).
  Fins al 1365 la guerra amb Castella es desplega bàsicament dins el País Valencià i l'Aragó: els castellans malmeten collites, talen boscatges, destrueixen cases, molins i canals, s'enduen bestiar i sarraïns i jueus (de vegades els venen com a esclaus), molts catalans morts i mutilats... Greu hemorragia monetària per a mantenir els exèrcits: La Monarquia ha de desintegrar pràcticament els seus béns per a plantar cara a l'agressió castellana. Empenyorada cada vegada més a Corts controlades per oligarquies reaccionàries, la Monarquia catalana no podrà dar el pas cap al absolutisme dels Estats renaixentistes.
 
  2·1357: Corts a Lleida per a demanar subsidis bèlics: primeres topades serioses entre el rei i l'estament militar, cinc barons s'hi oposen. Les ciutats li donen 70.000 lliures.
  1357: Els castellans perden Tarassona.
   El Cerimoniós manté dos aspirants a la Corona de Castella: Enric de Trastàmara (germà del Cruel) i ara ateny guanyar-se l'infant Ferran, fill d'Elionor de Castella.
    Davant el perill de guerra civil tant dins Castella com Catalunya-Aragó, els 2 Peres accepten la mediació d'un legat pontifici i signen una treva d'una anyada.
   Nova riuada del Túria, i rebrots epidèmics i caresties al reialme valencià.
   Frederic III de Sicília cedeix els ducats d'Atenes-Neopàtria a sa germana Elionor de Sicília, muller del Cerimoniós.
 
   1357-1371: Jehan de Mandeville descriu l'Orient Mitjà, Aràbia, l'India i Africa N. E. (devers Somàlia) amb llibres dels viatjes realitzats per viatgers com Fra Pordenone, Piano, etc.
  1357-1369: El Cruel, qui tem les ambicions de l'alta noblesa castellana, fa assassinar Fadrique, "maestre" de Santiago i germanastre seu, i acaça l'altre germanastre, Tello, senyor de Biscaia, qui es refugia a Catalunya. Tots dos són germans d'Enric de Trastàmara. Per a venjar-se de l'infant Ferran, el Cruel assassina sa mare, Elionor, i son germà, Joan.
 
   1358:  Mateu Doria encapçala una nova revolta sarda.
    L'administració embarga els béns temporals a Mallorca dels bisbats barceloní i geroní, el pavorde de Tarragona, el priorat del Bellpuig i l'abadia de St. Feliu de Guíxols per negar-se a contribuir a les despeses de la guerra.
     Els pagesos mallorquins tenen una organització pròpia, el Sindicat Forà, format per 50 representants de parròquies i llocs rurals, s'apleguen cada any, alternativament a Inca i Sineu.
      El Cerimoniós ratifica el Consell permanent del Sindicat Forà mallorquí, amb poder de cobrar imposicions, subsidis i talls als pobles. Així els pagesos mallorquins s'avencen un segle als del Principat quant a la direcció i participació política. Al Regne valencià la pagesia és bàsicament musulmana .
      Comencen de nou les hostilitats amb Castella. Els nobles castellans exiliats hi participen del costat català.
       Nova riuada del Túria, per 3er any consecutiu.
       Corts valencianes.
       Corts catalanes a Barcelona, amb absentisme majoritari entre el braç militar i l'eclesiàstic
       Naix a Sogorb (Alt Palància) la futura reina Maria de Luna.
      Revolta de Jacquerie dels camperols francesos contra l'augment d'impostos.
 
     1359: Cens del Cerimoniós: focs eclesiàstics 3536, de cavallers 1862, de reialenc 1620, d'aloers 399, de ciutadans 369 (Bisbat de Girona). En percentatges: 45'5%, 23'9%, 20'8%, 5%, 4'7% de les llars.
     Edicte de Villers-Coteret: obligatorietat de la francesa arreu l'Occitània ocupada.
     Saló gòtic del Tinell a Barcelona: gran sala o cambra de paraments, bastida sota direcció d'en Guillem Carbonell a indicacions del comte-rei.
     Barcelona té 38.000 habitants, i és una ciutat en decadència: ha perdut uns 12.000 habitants en 20 anys, sobretot per la Gran  Pesta.
     El rei encarrega a l'astrònom i metge Pere Gilbert les "Taules Astronòmiques de rei Pere el Cerimoniós".
    Els nobles exiliats castellans se n'entren dins de Castella i derroten les tropes del Cruel a Araviana.
     Els castellans prenen Guardamar i Alacant, i devasten la zona i, tot seguit, amb reforços navals genovesos i portuguesos...
  7·1359: L'esquadra castellana ataca Barcelona, per 1ª vegada la marina de Castella penetra en aigües catalanes en so de guerra. L'atac castellà hi compta amb l'ajut genovès. L'atac palesa l'ascendent poder naval castellà i la possible incipient decadència per la marina catalana.
    Tot seguit els vaixells atacants han de retirar-se, primer a Eivissa i, en fer acte de presència la flota catalana, devers llurs bases.
   19·10 al 20·12·1359: Corts del Principat a Cervera, on la Diputació, òrgan político-administratiu delegat de les Corts Catalanes, abans de caràcter transitori, dóna ja origen a la Generalitat (Diputació General de Catalunya), de caràcter permanent. Els donatius de les Corts permeten finançar una anyada més de guerra. La Generalitat s'hi crea pels recels front als oficials reials a l'hora de recaptar el generós donatiu acordat per a ser cobrat per llars ("fochs").
 
   1359·1360:  Els recursos normals de tributació a Barcelona baixen en una anyada del 84% al 56% dels ingressos pressupostaris.
   El nou rei granadí, MuhammadVI, trenca l'aliança amb Castella i s'acosta a Catalunya.
    L'nfant Ferran i Enric de Trastàmara rivalitzen com a pretenents a la Corona castellana.
    "Fogatge" al Principat: més de 380.000 habit. (475.000 h. el 1347).
 
  1359·1361: La cuitat de València té uns 26.000 hab.
   Els "fogatges" són fets per a pagar els subsidis de guerra per famílies.
   1359·1366: Segueix el declivi demogràfic al Principat: perd més d'un 12% en pocs anys (de 380.000 a 340.000 hab.).
 
   1360:  El Cruel derrota els nobles exiliats i els aragonesos a Nàjera (La Rioja).
   El Cadí de Xàtiva i un jueu barceloní fan de torsimanys i trelladen unes capitulacions pel rescat d'un visir de Fes: "scientes loqui et intelligere ad nodum cathalanorum et eciam algaraviam et linguam".
  Ca. 1360: L'elecció dels consellers forans esdevé competència exclusiva dels jurats i del consell de cada vila forana, a Mallorca.
  Tardor. 1360: Els pagaments del Gran i General Consell de Mallorca no acompleixen els terminis i el governador ha d'empresonar jurats i prohoms mallorquins.
  12.12.1360: La reina Elionor de Sicília escriu al batle d'Elx, en Domènec Llull, i hi anomena cristianesch a la llengua catalana.
  27.12.1360: Sentència arbitral del marquès de Montferrat per acabar amb la guerra catalano-genovesa: L'Alguer per a Gènova, a canvi de Bonifàcio (Còrsega per a la Confederació). Els catalans ho troben molt perjudicial i cap de les dues parts no compleix la sentència.
 
  D.1360: Obres al claustre i campanar de la Seu Vella de Lleida, per Jaume Cascalls.

  1360-1388: Girona perd un 30% de la població.
 
  5.1361: Davant els múltiples problemes (revoltes i desercions per al Cruel, i problemes econòmics, enfrontaments dels exiliats i la guerra de Sardenya-Gènova per al Cerimoniós), accepten la mediació del legat pontifici Guillaume de la Jugie i signen la Pau de Desa-Terrer, segons la qual es retornen les places ocupades i els presoners han de ser alliberats.
  1361: Cabrera encapçala una facció antibel.licista.
  El comte-rei i el seu conseller Cabrera dipositen grans esperances en els termes d'aquesta pau i per defugir despeses, llicencien les tropes.
  Cinctorres i El Forcall (Els Ports) són fortificats per ordre del rei, per si els castellans hi tornen.
  La diplomàcia catalana ateny un nou èxit: la infanta Constança, filla del Cerimoniós, casa amb el rei (del Casal de Barcelona, també) Frederic III de Sicília.
  El 42% del pressupost de Barcelona va destinat a pagar interessos als prestadors.
 
  1361-1362: Corts a Montsó: Prohibició d'importar teixits estrangers, mesura molt beneficiosa per a l'Aragó. Derogada el 1364.
  El Cruel, mentrestant, liquida l'oposició interior, i Muhammad VI -i així recupera l'aliança granadina-, i concerta pactes amb Portugal, Navarra i Anglaterra.
El Cerimoniós ha d'acomiadar als nobles castellans per falta de diners, i és abandonat per Enric de Trastàmara a causa de les preferències del comte-rei per a l'infant Ferran per al tron castellà.
  1361-1372: Neix la generació remença, futura protagonista de l'agitació pagesa durant els anys de gran mortaldats.
  1361-1418: L'escultor d'origen grec Jordi de Déu o Jordi-Joan, esclau i deixeble de Jaume Cascalls, del qual és col.laborador i continuador, treballa a Lleida, Poblet, Tarragona i finalment a Barcelona.
 
  1 a 11-1362: Els castellans prenen Calataiut, Magallon, Borja, Tarassona i Carinyena. Saragossa queda ara amenaçada pel Cruel.   
  1362: Neix Maria de -Sicília, filla de Frederic III amb Constànça, Frederic la nomena hereva universal.
  El Cerimoniós mana reforçar les muralles gironines.
  Jaume IV, fill del destronat rei de Mallorques, abandona el seu estat de presoner i Barcelona.
  Rebrot de la Pesta Negra al camp mallorquí.
  Inscripció rúnica a Kensington (Minnesota, EUA), autentificada pel Museu Nacional de Washinton (i descoberta el 1898 per Olaf Ohmen, també descobrí una tomba vikinga (vora el llac Nipigon, Ontario, Canadà) fa suposar que hi hagueren vikings a Nord Amperica entre els segles X-XIV.
  8·1362: Nova ambaixada catalana de Francesc de Perellós per fer la pau amb Gènova.
  9·1362: El Cruel, amb una correlació de forces favorable i sabent que el Cerimoniós es troba sense tropes ni diners, recomença les hostilitats.
  5·11·1362: Comencen Corts generals a Montsó per a demanar subsidis. El comte-rei fa una crida dramàtica pel perill castellà, però cada estament cerca els propis interessos.
 
  1362-1363: Dramàtiques Corts Generals a Montsó, on els oligarques avantposen descaradament llurs privilegis a la defensa dels regnes.
  Rebrot de la pesta pel reialme valencià i el Principat: mortaldat dels infants.
  El Cerimoniós contracta les Companyies Blanques de Bertran Duguesclin -soldaders de França i del Papa a la Guerra dels 100 anys- i crida Enric de Trastàmara, qui era per terres ultrapirinenques.
  1362-1370: Sisè papa francès consecutiu, B. Urbà V, a Avinyó.
 
  D. 1362: Jaume IV dedica tots els seus esforços a combatre el Cerimoniós, al costat del Cruel.
 
  11·2·1363: El Cerimoniós pronuncia un patètic discurs blasmant els egoismes i la irresponsabilitat dels diputats i els increpa: muiren, qui ens volen fer a tuits morir!
  22·4·1363: Conclouen finalment les corts de Montsó. Després d'interminables sessions, el Cerimoniós obté els subsidis bèl·lics i organitza la defensa de l'envaït Aragó.
  Però el Cruel defuig l'enfrontament directe i ataca la Catalunya sud, molt més desprotegida, i el Baix Aragó: ocupa Terol, Sogorb i Xèrica (Alt Palància), Morvedre, Almenara (Plana Baixa), el Puig (L'Horta), Llíria (Camp de Túria) i Xiva (La Foia de Bunyol). El Cerimoniós és a Saragossa.
  5·1363: El Cruel posa setge a València.
  1363: El Cerimoniós baixa de Saragossa tot reclutant tropes pel Maestrat i d'altres llocs.
  Arriben les companyies mercenàries de França manades per Enric de Trastàmara, bord però poderós. El Cerimoniós ha d'optar per donar-li suport (front al seu germanastre l'infant Ferran) a canvi de tot el regne de Múrcia.
  Però el decurs desastrós de la guerra peninsular, amb superioritat economicomilitar castellana, no poden redreçar-la.
  Devaluació, de nou, del florí, en una nova encunyació.
  El Trastàmara, interessat en mantenir la guerra, intriga contra el pacifista Cabrera.
  El rei autoritza a València que "cascun ciutadà e veí de la ciutat puga adquirir castells e poblacions a semblant d'hom de paratge": equipara noblesa amb burgesia.
  2·7·1363: Pau de Morvedre; breu interrupció de la guerra. Carles II de Navarra hi actua d'àrbitre. Bernat de Cabrera i Alfons de Gandia, comte de Dénia hi negocien en nom del Cerimoniós. Es tracta d'una pau humiliant, car el comte-rei hi perdia moltes terres i sembla que hi havia una clàusula secreta per la qual el Cerimoniós havia de fer assassinar els dos rivals del Cruel.
  16·7·1363: El Cerimoniós fa assassinar a la posada reial de Castelló de la Plana, vora el call jueu, l'infant Ferran, germanastre seu, fill de la tirana Leonor de Castella amb Alfons el Liberal: "aprés dinar, segons diu, per les males obres que l'infant En Ferrando nos feia, e ens posava a punt de perdre la corona e lo regne".
  27·8·1363: Les intrigues del Trastàmara donen fruit amb el Tractat d'Uncastillo, pel qual el rei navarrès es compromet a ajudar el Cerimoniós contra Castella a canvi d'oferir protecció al navarrès contra França, sota garantia d'en Cabrera que havia de fer-se vassall del rei de Nafarroa.
  1363: El partit antimonàrquic feudal-patrici (la reina, el comte de Dénia, el majordom reial) amb el Trastàmara i el rei navarrès acusen el pacifista Cabrera de traïció i d'haver provocat la guerra amb Castella. Amb la promesa de Múrcia, el Cerimoniós cedeix i sacrifica Cabrera, conscient que podia perdre l'aliança de Navarra i del Trastàmara.
  De nou, fulminant atac castellà: ocupació d'Alacant, Elx, Crevillent, Elda, Xixona, Dénia i Gandia.
  Consolat de Mar, tribunal semblant al barceloní, per a Tortosa, llavors tercera ciutat de la Catalunya peninsular, enmig Barcelona i València.
 
  D. 1363: Fortificació (muralles i torres de defensa) de Tamarit de Llitera.
  1363-1364: Punt àlgid de preus agrícoles al Principat.
  1363-1365: 29 aljames (moreries) valencianes es reten a Castella, 12 d'elles a Serra Espadà: Eslida, Aín, Artana, Betxi, Fondeguilla. Són l'enemic interior, la resistència musulmana a la colonització catalano - aragonesa. Les minories jueva i sarraïna pateixen brutals imposts a causa de la guerra contra Castella.
  Ca. 1363-1377?: Possible redacció d'un gran best-seller medieval i de segles posteriors: Imitatio Christi (La Imitació de Crist), d'autor incert (atribuït normalment a Tomàs de Kempis). Conrad de Fritzlaria, possible destinatari de l'obra, és un religiós de la cartoixa de Magúncia.
 
  4.1364: Desprès de llargs preparatius, contraatac català: el Cruel ha d'alçar el setge a València, després de 5 mesos, i es tanca dins les muralles de Morvedre.
  Els subsidis del Principat de les Corts del 1363 encara no han estat recollits.
  1364: El Cerimoniós recupera Xixona, Almenara i Llíria i socorre l'assetjada Oriola on els catalans, mancats de menjar, practiquen l'antropofàgia. Tot i això els castellans s'emparen d'Oriola. Tanmateix els catalans segueixen el contraatac i recuperen Morvedre i Sogorb i altres places valencianes.
  Jaume IV malda per envair la Catalunya nord i l'Urgell amb 6000 soldats.
  Subsidis de les Corts al Cerimoniós: El Principat li dona 270.000 lliures, l'Aragó 60.000 i València 43.000. Malgrat la xifra, i els desastres, el regne de València es troba en un procés de desplegament econòmic accelerat.
  Nova insurrecció sarda d'Arborea, més perillosa que l'anterior, ja que el papa Urbà IV es mostra disposat a cedir-li Sardenya en feu sota el pretext que el Cerimoniós no paga les rendes eclesiàstiques escaients al Vaticà.
  L'Aragó té uns 171.000 habitants (uns 210.000 cap al 1850).
  26·7·1364: Es degollat públicament a Saragossa el noble i conseller català mossén Bernat de Cabrera, tal com fredament explica el Cerimoniós a la seva Crònica, malgrat que Cabrera el salvà, feia anys, de les urpes de la Unió Aragonesa: E d'aquesta justícia los nostres pobles no se n'agreujaren en res, ans parec que els plagués, pensants los grans dans qui a mà sua eren pervenguts a nostres regnes e especialment de la guerra de Castella. En realitat es tracta d'un crim d'Estat: fou sacrificat cínicament com a cap de turc, acusat de traïció per contentar l'oligarquia i els bel·licistes culpables reals del desastre.
 
  1364-1365: Canvi de conjuntura a Catalunya.
  1364-1368: Nova revolta sarda.
  1364-1387: A partir de l' assassinat de Cabrera, la política autoritària del Cerimoniós, a través dels consellers rossellonesos addictes (encapçalats pel mateix Cabrera), se'n va en orris. La Monarquia, massa feble econòmicament, es bat en retirada front a les oligarquies i anirà perdent posicions d'ara endavant.
 
  1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: «Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya... ».
  Nova devaluació del florí: queda en peces de 18 quirats (equivalent a 11 sous) en una nova encunyació.
  Les Corts del Principat són convocades un parell de vegades en un sol any.
  Mesures afavoridores de l'exportació per al Principat amb recàrrecs per a la importació de teixits.
 
  D. 1365: Enric de Trastàmara passa a primer pla, i amb l'ajut de les duríssimes Companyíes Blanques franceses de Beltran du Guesclin (de la guerra del 100 anys franco-anglesa) i de les tropes catalano-aragoneses del comte de Dénia.
  Les Companyies Blanques resultes molt eficaces i fan recular al Cruel. Però també ataquen calls aragonesos.
  Ca. 1365-1370: Primers fogatges o censos de població a la Corona Catalano-aragonesa; devers 350.000 habitants té el Principat, més de 250.000 el reialme de València, 45.000 Mallorca, vora 200.000 l'Aragó. Barcelona té uns 33.000 habitants, Perpinyà 8.000, Tarragona quasi 7.000, Cervera més de 5.000.
Al Principat, uns 250.000 habitats (70%). És població rural, i uns 100.000 viuen a les ciutats. El 38'4% dels fochs principatins pertanyen a la noblesa.
  Castella té sis milions d'habitants i França uns quinze milions, xifres dons ben superiors.
  Constants rebrots de pesta, que perjudiquen força Catalunya.
  1365-1375: Decenni crític a Mallorca. Olf de Pròixida hi es governador del Cerimoniós.
  1365-1407: Un florí d'or equival a 11 croats d'argent, ço és, la plata s'hi troba considerablement infra valorada front a l'or (que val 13'1 vegades més segons al tarifa legal!). A causa d'aquesta pèssima política monetària, els especuladors catalans i estrangers evadeixen croats massivament i així col.laboren a la ràpida decadència econòmica catalana.
 
  Principis·1366: El Cruel ha d'abandonar les zones envaïdes dins la Confederació i fins al final (1369) la guerra es desplega en escenaris castellans. Malgrat haver capitulat al reialme valencià, els castellans encara tornen a prendre i devastar l'Alacantí.
La guerra esdevé ara, sobretot, una guerra civil castellana: la noblesa i les Castelles (tret de les ciutats mercantils) donen support al Trastàmara, i les zones litorals, la burgesia i els jueus al Cruel.
  3·1366: Enrique de Trastàmara, amo de Calahorra.
  4·1366: El Trastàmara és proclamat rei de Castella a Burgos, mentre el Cruel, assetjat a Sevilla, ha de fugir a Bordeus, on negocia l'ajut anglès. Així, la Guerra dels Cent Anys connecta amb la de la Península (França. Catalunya i Trastàmara contra Anglaterra i el Cruel).
  1366: El Cruel torna a Gascunya amb soldaders anglesos del Príncep Negre.
 
  4·1367: Les tropes del Trastàmara són vençudes a Nàjera pel Príncep Negre i el Cruel. El desastre és gran i ha de fugir de nou enllà els Pirineus.
  De nou al poder, el Cruel es dedica a actes brutals de venjança. Mentrestant, el Trastàmara recluta un nou exèrcit a Occitània.
  1367: Corts catalanes aplegades al convent de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès.
  Caresties.
  9·1367: El Trastàmara, amb el suport francès i de l'oligarquia catalano-aragonesa, penetra amb noves tropes occitanes i franceses pel nord de Catalunya i d'Aragó i se n'entra dins Castella.
 
  2·1368: Cos expedicionari de Pero de Luna que posa setge al sard Oristany, qui el derrota, ocupa Sàsser i domina quasi tota l'illa tret de Càller i l'Alguer.
  1368: Tractat franco-castellà de Toledo: el Trastàmara guanya terreny i referma la tradicional aliança amb França.
  En una relació d'estudiants d'un col·legi de Bolonya (Itàlia) apareixen un parell de valencians: Domenico Maston, de Valentia, catalanus i Berengarius Stampa de Valentia, catalanus. Les Universitats medievals europees classifiquen els estudiants segons procedència nacional - lingüística.
  Construcció de l'església de Sant Joan a València.
  1368-1369: Corts del Principat.
 
  3·1369: El Cruel, derrotat i presoner, és assassinat al castell de Montiel pel Trastàmara, en lluita personal.
  1369: Comencen Corts Valencianes a Sant Mateu (Maestrat).
  Eduard d'Anglaterra, qui casa son fill el Duc de Làncaster amb la filla del Cruel, el proclama rei de Castella, talment que torna a encendre's la guerra internacional pel tron de Castella, connectada amb la guerra del Cent Anys franco-anglesa: Anglaterra i Portugal contra el Trastàmara, França, la Confederació i Granada.
 
  1369-1371: Fase molt crítica per al domini català a Sardenya, que es troba pendent d'un fil.
  1369-1373: Construcció de l'antiga Llotja de Mar o Porxo del Blat a Tortosa.
  1369-1388: Crònica del Cerimoniós, redactada pel tresorer reial, en Bernat Descoll.
 
----------------------------

http://www.cronica.cat/home.php
http://www.congrescatalanista.cat/
Bons preus i bona qualitat: http://www.adocse.com/
http://webs.racocatala.cat/cat1714/
Pel Canvi de xip: http://wave.prohosting.com/Fortesa/
http://blocs.mesvilaweb.cat/mrocar/
"El cielo, se les antoja, una vitrina de espuelas"
("Romance de la Guardia Civil Española", de García Lorca).


__________________________________________________________________
Ask a question on any topic and get answers from real people. Go to Yahoo! Answers and share what you know at http://ca.answers.yahoo.com

[Non-text portions of this message have been removed]

------------------------------------

€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest
és un grup sobiranista català i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligiós. Es una iniciativa espontània, espontaneïsta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religió o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideològics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCIÓ!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar és un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Si no vols rebre els missatges d'algú en particular, no cal donar-se de baixa del grup, és més fàcil filtrar aquest algú.
4-El terme "Catalunya" s'hi usa seguint el criteri de Josep Guia al seu llibre "Es molt senzill digueu-li Catalunya": http://www.psan.net/llibres/digueu-li/digueu-li.pdf
5-Els missatges d'aquest grup són reenviats automàticament i es pobliquen al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
Yahoo! Groups Links

<*> To visit your group on the web, go to:
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/

<*> Your email settings:
Individual Email | Traditional

<*> To change settings online go to:
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/join
(Yahoo! ID required)

<*> To change settings via email:
mailto:catalonia-europa-digest@yahoogroups.com
mailto:catalonia-europa-fullfeatured@yahoogroups.com

<*> To unsubscribe from this group, send an email to:
catalonia-europa-unsubscribe@yahoogroups.com

<*> Your use of Yahoo! Groups is subject to:
http://docs.yahoo.com/info/terms/