Nota prèvia: Us agrairem la difusió d'aquesta cronologia, bàsica per a comprendre tantes coses, si voleu publicar-la en algun lloc (webs o revistes, etc.), també caldria, però abans connecteu via email per parlar-ne. Gràcies.
-------------------------------
Assolida l'alienació del sotmès per mitjà (bàsicament) de la coerció física, la tasca del colonitzador es concreta a mantenir aquest estat d'alienació i a convertir-lo en el seu (nou) estat "natural"; per això la colonització vol dir sempre la falsificació de la història, o fins i tot la seva anatemització. (Heinz Dietrich, Emancipació i identitat d'Amèrica Llatina: 1492-1992)
[...] el desconeixement de la pròpia història és una de les causes més radicals de l'afebliment de la consciència nacional catalana i de la seva lenta substitució per la consciència nacional espanyola. Els nostres ocupants ho saben perfectament i, per ço, és la primera cosa que han amagat, car són conscients que és allò que més els denuncia i més els posa en evidència. El factor històric és tant o més important que el factor lingüístic a l'hora de crear o de reconstruir una consciència nacional, donat que és la història la que més explica el per què de la identitat lingüística i col·lectiva d'un país. (Catalunya, nou Estat europeu. Declaració de la Primera Convenció per la Independència Nacional)
La llengua i la història són els botins més preuats a l'hora de sotmetre un poble. (Àngel Guimerà, escriptor català de la Renaixença).
Com podrem reclamar el que desconeixem? Els estudiants israelians dediquen un curs sencer a estudiar la Xoà (l'Holocaust), amb viatges als camps de concentració de Polònia. Ells saben com reclamar els crims que patiren. Els idiotes (mot que prové del grec clàssic i que hi té el sentit d'egoistes, ignorants i despolititzats) dels catalans no sols desconeixen exactament en què van consistir els genocidis espanyols (neteja ètnica contra població civil) a costa de la nació catalana (especialment durant la Guerra dels Segadors i la de Successió), sinó que ni tan sols els historiadors o els partits pomposament autoconsiderats independentistes s'hi interessen gens ni mica, tot col·laborant a esborrar la història i la memòria dels nostres màrtirs. Com podem donar a conèixer la nostra causa amb semblant ineptitud, mandra i curtesa de mires?. Com gosem queixar-nos dels espanyols si els ho posem tan fàcil? Per això afirm que, quasi
sempre, els planys catalans sols són, efectivament, victimisme barat: ens planyem del que ens fan però no diem que els deixem la casa oberta, que som uns ineptes i uns mandrosos, que realment no estimem les nostres coses, perquè si ens les estimàssim, en lloc de fer de ploramiques ridículs, treballaríem en els punts que estratègicament hem de menester per a sobreviure.
"Quan el mal ve d'Almansa a tots abasta" (Adagi popular referit a la derrota del 1707 que significà l'ocupació del País Valencià pels borbònics castellans, que per la brutalitat de la repressió ha quedat en el subconscient popular fins i tot sense saber ja de què parlen quan repeteixen aquesta dita).
"Dolça Catalunya" i 1714: http://www.youtube.com/watch?v=1xDu2Qt-Anc&mode=related&search=
----------------
16·11·1700: Louis XIV nomena el seu nét mes jove el Duc d'Anjou rei de les Espanyes.
1700-1717: Decrets de la Monarquia francesa per a imposar definitivament el francés com a llengua de tribunals i notaris a la Catalunya Nord. El "Conseil Souvirain" de Perpinyà envia súpliques i emissaris al rei per demanar-li que testaments, contractes i enquestes civils i criminals puguin ser escrits en català, en nom del monolingüisme de la immensa majoria dels nordcatalans i de la continuïtat amb el propi passat: "Totas estas rahons y altres que Vd judicarà més utilosas lo pregam vulla insinuar a eixos senyors esperant de la bondat de Vm y per laffició que porta a sa pàtria..." (Emissari Guerau d'Oms i el Consell Sobirà del Rosselló a Josep de Camprodon, resident a París). "Dès lors le français s'implante en maître, et dès lors le chroniqueur aux récits imagés et savoureux s'efface devant le scribe rivé à une formule, et l'on ne trouve presque plus de récits naïfs du temps présent, et l'historien ne
recueille guère plus que des faits sans interêt et sans couleur..." (comentari de l'abbé Torreilles, francòfon incondicional, 1912).
3·8·1700: Carles II, amb mala salut, atorga testament i en signar-lo, diuen que exclama: "Déu sols és qui dóna els regnes, perquè sols a Ell pertanyen; jo no sóc res", frases que pareixen indicar haver testat contra la pròpia nissaga.
8·1700: Carles II nomena Junta de govern fins que arribi el nou successor, la composen la reina, Portocarrero, Mendoza, Mntalbo, Frigiliano, Benavente i Arias.
21·9·1700: Carles II cau malalts i és enllitat. Malgrat la declaració del Papa, l'esmaperdut Carles II vacil·la encara pendent de la seva família austríaca i la sobirana (la reina mare havia mort), els ministres i ambaixadors, tots miren d'influir-hi.
19·11·1700: Louis XIV presenta el seu nét Felip d'Anjou a Versalles davant la Cort, amb aquests mots: "Cavallers, vet ací el rei d'Espanya" i, tot seguit, tot adreçant-se a Felip: "Siau bon espanyol, perquè aquest és el vostre deure; però recordau que sou nat francès, a fi que serveu sempre la unió d'ambdues corones: talment haureu felices les dues nacions i servareu la pau d'Europa". Li dóna una pila de consells i acaba així: "No us deixeu governar; siau sempre el senyor; no tingau favorit ni primer ministre. Escolatau i consultau els del vostre consell; però decidiu. Déu, que us fa rei, us darà totes les llums necessàries mentre abrigueu bones intencions" (acabarà boig, doncs).
28·9·1700: Administren al rei els Sagraments i demana perdó de les seves culpes passades. Totes les venerades imatges de Madrid són dutes a la seva cambra, on també s'instal·la Portocarrero, qui controla així la situació, tot indicant al rei de testar per descarregar la seva consciència d'una guerra civil, sense pensar en lligams de sang.
1·12·1700: Mort de Carles II als 39 anys d'edat i 35 de regnat.
12·1700: Lectura del Testament: Oficialment per a Felip d'Anjou, fill segon del delfí de França i nét de Louis XIV, contra els acords de la Pau dels Pirineus pels quals la infanta Maria Teresa renunciava als drets a la Corona espanyola. En cas de morir Felip sense fills, el tron passaria al seu germà, el duc de Berry, i si faltàs, a l'arxiduc.
24·1·1701: Felip d'Anjou entra per Irun.
24·1·1701: Felip entra en la Cort de Madrid, entre mostres d'entusiasme.
18·2·1701: Felip d'Anjou entra a Madrid, on és proclamant rei de Catella, com a Felipe V. Va al Buen Retiro.
3·1701: Felip V és proclamat rei a Mallorca per les autoritats.
1701: Els mercaders francesos controlen el comerç valencià el baix poble els acusa d'enriquir-se a costa d'ells.
L'imperialisme comercial francés és el rovell de l'afer. S'escampa el sentiment antifrancès entre el baix clergat valencià.
L'acadèmia dels Desconfiats de Barcelona el panegíric "Nenias reales y lágrimas obsequiosas a la memoria del gran Carlos II".
President de la Generalitat Catalana, nº 116: Josep Antoni Valls i Pandutxo.
Es formen dos partits arreu els regnes hispànics, el francès, encapçalat per Portocarrero i l'austracista, encapçalat pel marquès de Villena. De moment Felip observa el mandat de son avi : «Tingau gran confiança en el cardenal Portocarrero».
Batalla del Carpí a la vall del Po, amb victoria aliada.
"Act of Settlement" (Acta d'Establiment) en favor del Casal Hannover per al tron anglès.
8·1701: Eivissa i Menorca envien finalment representants davant el virrei per retre fidelitat al nou rei.
9·1701: Corts a Saragossa.
Gran Aliança de L'Haia entre Anglaterra, les Províncies Unides (Holanda) i l'Imperi (Austria), que proposen l'Arxiduc. Carles com a prenent a rei de les Espanyes, car temen una acumulació de poder a través del comerç exterior francés, en poder unir-se França i L'Imperi espanyol, que desequilibraria el repartiment de poder en Europa,però, més encara, compensació territorial.
2·10·1701: "Felip IV" es casa a Figueres amb MªLluïsa-Gabriela de Savoia,a la parròquia de St Pere. El banquet també és a Figueres
12·10·1701: Felipe V reuneix les Corts Catalanes i jura les lleis i llibertats.
10·1701: El Duc és nomenat rei català: "Felip V".
Darreries 1701: Frederic de Prússia ateny el títol del rei (Frederic III) a canvi d'ajudar l'Arxiduc. Es coronat
fastuosament a Königsberg.
Esclata la guerra i França envaeix Holanda.
D. 1701: Mor a Perpinyà l'escriptor culterà Francesc Fontanella.
1701-1704: Antoni de Planella i de Cruïlles.
1701-1715: Guerra de Successió.
14·1·1702: Conclouen les corts catalanes, amb un 2ºn acord tibant entre Catalunya i el Borbó qui, necessitat de diners, promet nous "privilegis": obrir Amèrica al comerç català amb 2 vaixells catalans l'any, via Sevílla, port franc per a Barcelona; creació d'una companyia nàutica; i d'un tribunal de Contrafur.
Ca. 3·1702: Mor a Barcelona (St.) Josep Oriol, el "Doctor pa i aigua"
1702: El Tractat dels Pirineus del 1659, que mai no ha estat ratificat per les institucions catalanes (queda com a il·legal per a Catalunya) tan sols aquest any és oficialment comunicat a les Corts catalanes.
Menorca s'esdevé objectiu estratègic de les foces aliades, que han menester d'un ort on llurs flotes puguessin hivernar per evitar l'abandó de la Mediterrània. Des de Madrid hi envien 100 soldars napolitans i 50 de cavalleria a bord de les galeres del príncep de Tursi, i més tard el mateix any 100 soldats de cavalleria destinats a la guar ició del castell de St. Felip de Maó.
Vinarós i Benicarló (Baix Maestrat) son posades sota vassallatge de l'orde de Montesa.
La flota espanyola de les Índies és destruïda pels anglesos a Vigo.
Reorganització de l'Hisenda espanyola.
7·1702: Bloqueig de Cadis per britànics i holandesos, que desembarquen a Rota i al Puerto de Santa Maria. Felipe V demana ajut, Navarra invoca fur i li'l nega.
Victòries borbones a Luzzara (Vall del Po) i Friedlingen (Sudoest d'Alemanya).
1702-1714: Anna I Estuard succeix al tron anglès Guillem III d'Orange. Es 2ª filla de Jacob II
1703: Francisco Antonio Fernández de Velasco, virrei (borbònic) de Catalunya.
L'Emperador Leopold fa proclamar l'Arxiduc Carles com a rei de les Corones hispàniques, a Vilna. És nebot de Mariana de Neuburg, reina de les Espanyes.
Prússia, Savoia i Portugal s'adhereixen als aliats. El rei portuquès, Pere II, signa el Tractat de Methuen amb Anglaterra, fil conductor de la seva política esterior durant més de dos segles: estreta aliança amb els anglesos front a Espanya i d'altres perills.
Els generals aliats Marlborough i Eugeni de Savoia obtenen diverses victòries damunt els francesos.
Victòria popular camisard antifrancesa damunt el Mariscal de Broglie, a Occitània.
Victòria borbona a Höchstädt (S.W. Alemanya).
Neix a Barcelona Joan Tomàs de Boixadors.
Imprès el cançoner "Recreo i Jardí del Parnàs", amb poemes del Rector de Vallfogona, es tracta de la 1ª edició de l'obra poètica del Rector de Vallfogona, "L'harmonia del Parnàs". "Parnàs català", tractat de retòrica de Narcís Julià.
1703-1781: Vida de mossèn Baldiri Reixac, mestre de minyons i pedagog.
Ca. primavera 1704: Primers contactes a Viena entre el representant britànic Mitford Crowe i n'Antoni de Peguera i Aimerich (senyor de Foix i Torrelles-Alt Penedès-, i membre de l'Acadèmia dels Desconfiats) i l'advocat en Domènec Perera. Aquest darrer se n'ha de tornar d'amagat per aconseguir adhesions de personalitats.
5·1704: 1600 mariners aliats desembarquen davant Barcelona. El grup dels Vigatans (petita noblesa antiborbona de Vic), molt influent, els havia d'obrir les portes, però la conspiració és descoberta pel lloctinent general Velarco (borbònic) i han de fugir, cap a Gibraltar.
L'Armada aliada hi és comandada pel príncep Jordi de Hessen-Darmstadt, darrer lloctinent general de Catalunya sota Carlos II, destruït per Felipe V i ben popular cals catalans. El príncep havia mantingut contactes amb els Vigatans i la burgesia mercantil costera.
Fracassat el desembarcament, l'Armada aliada bombardeja Barcelona.
2ª repressió borbona a Catalunya; el lloctinent general empresona personalitats com el ciutadà honrat notari Ramon de Vilana-Perles i Narcís Feliu de la Penya.
1704 El virrei Velasco reprimeix els austriacistes. Nova edició de les "Constitucions i altres drets de Catalunya".
L'Arxiduc desembarca a Portugal, comença la mobilització bèl·lica a la Península. Batalla de Màlaga, de resultat incert.
El general valencià Basset, des de Lisboa, acompanya l'expedició aliada que passarà per Gibraltar, Altea i Dénia.
Decisiva batalla de Blenhein: El Duc de Marlborough ("Mambrú") i Eugeni de Savoia derroten els francesos i bavars comandats pels mariscals Tallard i Marsin prop de l'aldea de Blenheim (Baviera). Els francesos són així expulsats d'Alemanya i aquesta desfeta significa el principi de la decadència de l'enorme poder de Lluís XIV.
Gallant tradueix al francès "Les mil i una nits", obra del s. XIV que recollia llegendes antigues de molts diversos països i èpoques.
El tsar Pere el Gran pren Narva (Íngria) als suecs.
4 ó 14·8·1704: Baptista Basset i un total de 350 voluntaris catalans faciliten l'ocupació aliada de Gibraltar, dirigida per l'almirall Rooke. Comanda l'operació el príncep Jordi de Hesse-Darmstadt. La idea de prendre Gibraltar prové dels catalans, i entren a Gibraltar per la Porta de Ponent de les muralles. A Gibraltar hi ha encara una "Catalan Bay".
8·1704: Aquests 350 catalans són també la 1ª força d'ordre del nou govern de la plaça de Gibraltar. El Príncep Jordi s'esdevé el primer governador de Gibraltar. Més informació a www.ipecc.es.vg/
Felipe V deixa de ser rei de Gibraltar que passa al rei arxiduc Carles d'Àustria. Foragiten la població autòctona cap a la Badia d'Algesires.
13·8·1704: Cel·lula Reial que condemna a"pena de
muerte a quienes oculten o amparen a los soldados de
sertores".
1704·1705: President nº 117 de la Generalitat, Francesc de Valls i Freixa.
Instrucciones de Felipe V per realitzar sorteigs entre veïns de les poblacions per a lleva obligatòria: un de cada 5 veïns hauria d'anar a combatre. Es tracta del principi de "la quinta". Com que és molt impopular, des del principi hi ha una cruenta repressió contra qualsevol oposició.
17·5·1705: El militar Josep Moragues i Mas, el cavaller i ciutadà honrat barceloní Josep Mas i Torre, el senyor de Catllar i marqués de Besora Narcís Descatllar, Jaume Puig i son fill (Vigatans), Francesc Macià "Bac Roda" i un parell de personalitats més atorguen poders al Doctor en dret Domènec Perera per a fer entrar Catalunya en l'Aliança antiborbona.
5·1705: Comença l'alçament austracista a la Plana de Vic.
20· 6·1705: Pacte de Gènova: Tractat d'aliança entre els plenipotenciaris A. de Peguera i el Dr. Perera (Catalunya) amb Mr. Mitford Crowe (Anglaterra). Londres promet ajut militar (8.000 soldats, 2000 cavallers, municions) i total suport a les llibertats catalanes. Catalunya promet 6.000 homes i l'adhesió dels diputats de Catalunya i del Conssell de Cent.
1705: Victòria borbona de Cassano, devers Milà.
Mor Leopold I d'Austria. El succeeix Josep I.
El primer poble que es declara austracista al Regne de València és Cinctorres (els Ports) front a les veïnes Morella (Ports) i Benassal (Alt Maestrat), botifleres.
Devers Vinaròs-Benicarló austracistes.
Destrucció total dels pobles de les Cervenes amb deportació de la població occitana.
El Pais Basc encara no ha enviat tropes a FelipeV, candidat pel qual teòricament ha optat. Malestar antifrancès a Iruinea pels 'aliats' francesos a la Ciutadella. Les Corts navarreses finalment consenten formar 2 regiments de 600 homes (dels quals molts desertaran).
20·7·1705: La flota aliada arriba a Barcelona. Propaganda austracista: "Carlos, Arxiduc d'Austria, per cert que és bell senyor, bonic, virtuós i molt bo".
21·7·1705: Josep Moragues i els Vigatans marxen obertament vers Barcelona. A lur pas obtenen adhesions.
4·8·1705: Moragues desfà totalment les tropes del virrei, amb sols 250 homes, contra els 1000 infants i 100 genets borbònics.
10·8·1705: L'esquadra anglo-holandesa desembarca un destacament a Altea (Marina Alta), dirigit per Francesc Garcia de Avila (potser un exiliat maulet de la 2º Germania-1694). També hi desembarca Basset, qui feia temps lluitava per a l'Imperi, de tèrbol historial. Altea cau fàcilment.
16·8·1705: Els nous "maulets" (de l'àrab "mawla", esclau) entren dins Alzira (Ribera Alta), la qual es pronumcia per l'Arxiduc.
17·8·1705: En Basset desembarca a Dénia (Marina Alta, el castell de la qual vila és dels 4 majors del Regne valencià i té una situació geoestratègica importantíssima també envers les illes mediterrànies. Dénia es rendeix i l'Arxiduc hi és aclamat com el nou rei valencià.
8·1705: L'ex oficial català borbònic Rafael Nebot, passat als maulets, ateny l'adhesió d'Oliva i de Gandia (la darrera era botiflera).
D.8·1705: La propaganda austracista promet l'excem
ció dels tributs feudals, segons volien els "maulets" de la 2º Germania i, al llarg de la guerra, en Basset en farà de radical i romàntic valedor.
24·8·1705: Moragues es presenta amb 800 homes per a prendre Barcelona
Finals 8·1705: Els aliats desembarquen a Barcelona.
14·9·1705: Els aliats ataquen Monjuic, on mor el príncep Hessen-Darmstadt.
15·9·1705: Els aliats tornen a bombardejar Barcelona.
9·10·1705: El lloctinent general de Barcelona capitula davant Carles Mondaunt, comte de Peterborough.
12·10·1705: Girona capitula davant els aliats. Els filipistes es retiren vers Roses.
7·11·1705: L'Arxiduc entra solemnement a Barcelona i hi jura les llibertats catalanes.
11·1705: Representants de tot el Principat i de la Franja fins a Montsó acudeixen a retre homenatge a Carles III.
Intent de conspiració austracista al Rosselló, contra la totalitària ocupació francesa.
11 a 12·1705: Quasi tot el Principat es passa als Vigatans, les places fortes són conquerides per pocs cents de catalans, amb ajut ocasional de bombardeig anglès (com Tarragona). Lleida, defensada sols per 25 felipistes, es conquerida pere 500 austracistes mal armats. Després cau Ribagorça, i més tard Montsó i Fraga, "reuniendo los límites antiguos de Catalunya" Seguix Tarragona, gràcies a Josep Nebot (de Ruidons); Tortosa, gràcies al cavaller de Batea, Felip Vaquer, amb 282 homes. L'Urgell, Cerdanya, Berga, Cardona i Solsona capitulen davant les forces que havien assejat Barcelona.
L'Arxiduc és proclamat comte de Barcelona.
5·12·1705: S'obren les Corts catalanes: 35 síndics de ciutats, 200 militars i molts eclesiàstics.
1705-1706: Barcelona encunya 300.000 lliures en moneda d'argent, en una etapa ascendent de l'econo
mia princepatina.
15·12·1705: Ala nit, Basset, amb molts llauradors maulets de l'Horta, arriba a les potes de València. Els botiflers de la capital havien demanat auxili, car es tro
baven sense mitjans de defensa.Els presos de les torres de Serrans s'amotinen, cremen les cel·les i s'en fugen.
Basset solsa duu 500 milicians i 300 genets (en cavalls i muls).
16·12·1705: Els menestrals i poble menut (o baix poble) de València ix al carrer a cridar contra els nobles i privilegiats i en favor de l'Arxiduc, i fugen a la muralla a dar visques a l'exèrcit d'en Basset. Alguns prohoms de la ciutat empresonen el virrei borbó, marquès de Villagarcia, i obren les portes a Basset, qui proclama l'Arxiduc rei valencià.
Ensens, el general anglès Jone és a les portes de St. Mateu (Maestrat), tot comminant a rendir-se.
18·12·1705: St. Mateu es rendeix als aliats.
Comença el setge contra la botiflera Peníscola (Baix Maestrat).
12·1705: Vinaròs i Benicarló (Baix Maestrat) es passen als aliats.
Un noble, Joan Tàrrega, fa passar Xàtiva (Costera) als maulets.
La majoria d'alts càrrecs a la ciutat de València son botiflers i se n'exilien.
Basset assumeix el govern del Regne de València.
El mariscal borbònic Tessé és enviat contra el Principat.
28·12·1705: Els borbònics assetgen St. Mateu, però el comte de las Torres qui els comanda alça el setge
abans d'acabar l'any.
12·1705 a 3·1705: Les Corts catalanes demanen a Carles III la reintegració de la Catalunya-nord i es neguen a reconéixer l'abjecta ocupació francesa. Demanen accès preferent dels princepatins als alts càrrecs de Mallorca i Itàlia, la preeminència del Principat dins la vella Confederació, el total control de càrrecs dins el Principat i l'accès a càrrecs d'Amèrica.
1·1706: L'excèrcit castellà del comte de las Torres, que ha fracassat davant St. Mateu, s'en baixa vers la Plana, on els maulets són majoritaris.Vol atacar Castelló, on "acudía toda la gente foragida y revoltosa; y que en caso de querer entrar en Castellón las tropas del Rey, naturalmente hubieran sucedido muchas desgracias, porque los advenedizos micaletes y voluntarios habían intentado hacer frente a la tropa reglada; y ésta irritada... la hubiera entrado a la fuerza con estrago..." (Pare Jose Vela). Però el comte vol arribar prest a València i no s'hi entreté.
Tanmateix té algun problema en passar vora Vila-
real (Plana Baixa).
12·1·1706: El comte de las Torres ataca la maulet Vila-Real, en una duríssima batalla al llarg de la ves
prada."Después de una desesperada lucha entre los vecinos de Villareal, que eran partidarios del archidu
que D. Carlos de Austria, y lasa tropas borbónicas al mando del conde de las Torres, asaltan éstas la villa, pasando al degüello a los que pudieron, saqueando las casas y templos e incendiando la población. 227 heroi
cos villarealenses quedaron muertos en las calles, entre ellos 7 clérigos y 7 mujeres. Las tropas se llevaron más de 200 prisioneros... El convento de monjas dominicas fue tambié saqueado, del cual se llevaron 9 arrobas de plata de la comunidad y de los particulares que las habían depositado allí...". Hi lluiten des d'ancians a jovenetes, un capellà (mossèn Tomàs Cabrera), des de l'escala de l'antic palau del C/ Major, mata a trets 30 soldats estrangers que calaven foc a les cases; una dona mata d'un cop de còdol el comte de la Rosa. Entre els borbònics (molts eren bascos) moren més de 500 soldats. El cap maulet de Vila-real es diu Anglesola (ara no n'hi queden, d'Anglesola perquè s'exiliaren tots). El poble queda quasi tot arrasat i cremat, d'on els ve el malnom de "socarrats".
D. 13·1·1706: El comte de las Torres s'emporta més de 200 vila-realencs presos cap a Requena (Castella), on sols n'arriben 145. Són tancats dins el castell de Requena i, més tard, intercanviats per hostatges botiflers. (De Requena és la perversa Mª Consuelo Reyna, la racista catalanòfoba de "Las Provincias").
Nules (Plana Baixa), aterrit, es lliura al comte borbònic.
2·1706: El general anglès Peterborough arriba a València, per a posar-hi ordre.
23·2·1706: Felipe V surt de Madrid.
Ca. finals·2 ·1706: Basset, jutjat massa radical, és substituït pel comte de Cardona. Peterborough l'enviarà, primer a Alzira, i després a Xàtiva. El comte de Cardona, nou virrei valencià, sí que exigirà els impostos feudals als camperols, tot i les promeses austracistes.
Primers·3·1706: Carles III crea interinament a Barcelona un Junta d'Estat de Catalunya.
14·3·1706: Felipe V es reuneix amb Tessè a Casp (Aragó), on ja eren les tropes del cavaller D'Asfeld, un miler d'homes. Era previst un atac per mar i des del nord del Principat.
Finals·3·1706: L'exèrcit borbó penetra dins del Principat, pren Lleida (defensada per Enric de Hessen-Darmstadt, germà d'en Jordi) i arriba al Llobregat.
Barcelona forma "la coronela", milícies populars, comandades perl Conseller en cap Nicolau de Santjoan, i es prepara per a resistir l'atac.
31·3·1706: Les Corts catalanes són closes precipitadament.
4·1706: Lord Peterborough i en Nebot, els quals eren a l'Empordà per aturar la invasió francesa, s'en tornen vers Barcelona, i s'hi afigen 1800 voluntaris, vaixells de Mataró i 4 batallons de Girona.
Els austracistes sumen 4000 soldats i 7000 voluntaris.
Barcelona és abastada per fragates de Mataró, Sitges, Vilanova i Vinaròs.
17·4·1706: Després d'una dura defensa, Alzira es rendeix al genocida comte de las Torres.
Finals·4·1706: Arriben uns 50 vaixells aliats que fan fugir la flota francesa de les rodalies de Barcelona.
5·1706: L'exèrcit borbó ha d'alçar el setge a Barcelo
na i retirar-se.
1706: Victòries aliades a Torí i a Ramillies (Bèlgica).
Anglesos i miquelets controlen la major part del nord valencià, tret de Morella, Peníscola, Benassal, Nules, etc.... Castelló ha canviat de mans i un batle botifler (Giner de Bou) imposa la creació de milícies botifleres, per plantar cara als austracistes.
El primer ministre de Felipe V, Monsieur Armelot marquès de Gournay no es preocupa del blotiferum valencià.
Epidèmia amb mortaldat al Principat.
La Franja de Ponent cau calcigada sota les tropes invasores franco-castellanes. Els borbònics socarren pobles, hi maten centenars de catalans.
Recerca i captura de nombrosos desertors navarresos per Aragó. Quan són detinguts són brutalment tractats: empresonats en grillons a la Ciutadella militar d'Iruinea a pa aigua, o treballs forçats, etc. (amb protestes de la Diputació Foral).
Noaín (Navarra) es queixa haver estat saquejat pels borbònics, cosa normal en pobles pròxims a camins reials.
2·7·1706: Carles III entra victoriosament a Madrid. Miquelets catalans l'hi acompanyen, i acampen a Madrid, amb gran repulsió per al ranci racisme espanyolista.
Ca.10·7·1706: Però Carles III se n'ha de retirar prest, devers l'Aragó.
En Basset és acusat d'excessos quan defensava Xàtiva d'un setge borbó, i Peterborough l'empresona. Probablement volen treure-se'l d'enmig per representar els interessos populars antifeudals.
15·7·1706: Carles III entra triomfalment a Saragossa.
7·1706: Tot l'Aragó l'hi ret homenatge.
Però Madrid, més pro-borbònic, torna a acollir prest Felipe V.
Indignació popular entre el poble valencià per l'empresonament d'en Basset.
Valtierra (Navarra) diu dels saqueigs borbònics: "acá no ha quedado cosa sana en campos ni en casas".
8· 8·1706: Carles III, fustigat per les tropes borbones del Duc de Berwick, es retira vers València.
Estiu·1706: Amb les tropes austracistes a les portes de Navarra, la Diputació foral continua protestant contra les ordres del virrei borbònic i invocant contrafurs, amb clar sentiment sobiranista.
8·1706 a 3·1707: CarlesIII roman mig any a València, on és nomenat rei valencià (el darrer rei "valencià").
El bisbe de Sogorb Antoni Ferrer li pren jurament a València.
Mentrestant, en Basset és traslladat,pres, de Xàtiva a Dénia, i més tard a Tortosa.
25·9·1706: L'esquadra anglo-holandesa, amb 28 vaixells, apareix davant Ciutat de Mallorca. Hi ve el plenipotenciari de Carles III, el comte de Savallà, casat amb una aristòcrata mallorquina.
Finals· 9·1706: Sembla que la pressió popular (ciutadana i forana) força els jurats, bisbe i lloctinent general, comte d'Alcúdia, a capitular.
1·10·1706: El comte de Savallà desembarca per allotjar-se a cal seu sogre Sureda i Santmartí, a Ciutat.
Comença l'ofensiva borbona contra el sud valencià.
4·10·1706: Són aixecats penons a favor de Carles III a la Plaça de Cort, a Ciutat de Mallorca.
10·1706: Carles III crea a València una Junta de Govern per als afers civils i eclesiàstics, que confisca els béns del botifleram, ingrès substanciós que li estalvia de convocar Corts valencianes.
Els francesos residents a Mallorca en són foragitats.
Bona part de la noblesa mallorquina (Dameto, Fortuny, Puigdorfila, Brondo, Net, Pueyo) i alguns religiosos (mínims, jesuïtes) se n'exilien, la majoria a Barcelona.
El comte de Savallà es queda a Mallorca com a lloc
tinent general (fins al novembre del 1709).
Cartagena, passa als borbònics. El bisbe de Catagena,
Lluís Belluga, és un fanàtic botifler.
11·10·1706: Oriola cau en mans dels estols espanyols del bisbe de Cartagena, qui reprimirà la llengua dels oriolans (llavors el català). Els oriolans tenen el costum medieval de traure l'Oriol (un símbol) "contra els castellans".
21·10·1706: El Duc de Berwick pren i saqueja Elx (Vinalopó).
Ca.1706: Pamflet botifler, precedent de l'ABC-COPE,"Nuevas Constituciones que piden se le concedan al Principado de Cataluña", on exageren les peticions dels braços de les Corts Catalanes 1705-1706, per manipular i atiar l'odi anticatalà arreu Espanya.
d.10·1706: Eivissa segueix el camí de Mallorca i es passa als aliats.
L'Arxiduc és proclamat a Es Mercadal (Menorca) pel cavaller ciutadellenc Joan Miquel Saura. La majoria dels municipis s'hi adhereixen, arreu Menorca i, finalment, també Maó, tret del raval de St. Felip, que roman addicte a FelipeV, i del governador Dàvila amb la tropa.
De nou els maulets s'alcen a la Plana i foragiten els capitosts botiflers.
11·11·1706: El Consell botifler de Peníscola decideix de seguir resistint el setge aliat menjant cavalls i garrofes i, si calia, calar foc al poble, tot abans de lliurar-se als austracistes.
25·11·1706: Calaceit, poble resistent de la Franja, pateix 10 dies a sang i foc per les tropes castellanes.
12·1706: Josep Moragues és nomenat general.
1706-1709: Continu estira-i-arronsa entre la Diputació foral de Navarra, antibel·licista, i el virrei borbó, el príncep de T'Serclaes de Tilli.
1706-1781: Vida del castellonenc Josep Climent, futur bisbe humanista de Barcelona: retirarà relíquies truculentes, prohibeix les escenes sagnants en processons, etc.
7·3·1707: Carles III deixa València i torna a Barcelona.
4·1707: Contraofensiva aliada contra Castella: portuguesos, anglesos i holandesos recuperen Villena i
Iecla.
Mentre els borbònics s'estaven a Almansa, Aiora era defensada per una guarnició de maulets comandada per Francesc Garcia d'Àvila, antic cap de la II Germania del 1693 i ara partidari fervent de la causa dels camperols valencians. Natural de la Safor, havia desembarcat amb els aliats a Altea el 1705. Tanmateix, la caiguda en desgràcia de Basset després de l'arribada de Peterborough a València l'arrossegà també i fou processat, acusat de malversació de fons públics. Ultra les desavinences al si del moviment austriacista, Francesc Garcia d'Àvila fou sempre un antiborbònic convençut i comanda la guarnició d'Aiora, veritable clau del Regne davant la presència de Berwick a Almansa.
24·4·1707: Els aliats manats pel marqués das Minas i lord Galway ocupen Cabdet/Caudete, fins llavors pertanyent al regne valencià (encara ara, que pertany a Albacete, té la senyera com a escut).
Mentrestant, els borbònics s'aposten a la rodalia d'Aiora (llavors probablement aragoneso-parlant). El comandant maulet optà per la negociació i capitulà. Això no obstant, quan la brigada Du Maine s'acosta per prendre la població, Garcia d'Àvila ordena de disparar l'artilleria tot causant 20 baixes entre els borbònics i ferint el brigadier Courbille. El comte de Pinto, que dirigeix l'operació, castiga la gosadia tot sotmetent a un bombardeig intens la població, que després és assaltada i saquejada. Garcia d'Àvila i els seus maulets, però, aconsegueixen escapar.
25·4·1707: Els aliats marxen de matinada de Cabdet contra Almansa, on està l'Exèrcit franco-castellà del Duc de Berwick. Devien ser les 9.30 h. del matí quan l'avantguarda de l'exèrcit aliat albira Almansa i el seu castell. L'exèrcit pren posicions: 19 batallons portuguesos, 15 d'anglesos, 1 d'alemany, 3 d'holandesos i 4 d'huganots –protestants– francesos i occitans, és a dir, entre 16.000 i 18.000 homes, reforçats per 20 peces d'artilleria. La primera línia austriacista és comandada en l'ala dreta pel general portuguès Pedro António de Noronha, mentre el centre i l'ala esquerra ho és pels tinents generals britànics Thomas Erle i Charles O'Hara, respectivament. Comanden la 2ª línia els generals Joâo Diogo de Ataide, Christoph i Pedro Manoel de Tavora, comte d'Atalaya.
Berwick espera ansiosament l'arribada de l'exèrcit, que no arribarà, del duc d'Orleans, a qui havia encomanat Lluís XIV de França la direcció de la guerra a la Península. De moment, el bastard al servei de França compta amb certa superioritat numèrica, entre 24.000 i 26.000 homes repartits de la manera següent: 9 batallons castellans, 13 de francesos i 3 de valons agrupats en la primera línia de combat, mentre a la rereguarda hi ha la cavalleria, 35 esquadrons castellans i un d'italià, a la dreta, i a l'esquerra, 23 batallons castellans, 3 d'irlandesos i 19 de francesos, reforçats amb 24 peces d'artilleria. Els comandants borbònics són el duc de Pòpuli, els tinents generals San Gil, Labadie, D'Avaray i Hessy i el cavaller D'Asfeld.
Situades en posició les línies de combatents, aquell dia havia eixit ennuvolat i fred. En caure la vesprada, pels volts de les 15.00 hores les bateries d'un bàndol i de l'altre comencen a vomitar plom. Porta la iniciativa el bàndol aliat, el qual, a cavall i a peu ataca i ateny d'obrir una bretxa enmig dels borbònics, però diverses disposicions tàctiques de Berwick condemnen l'atac austriacista al fracàs. La segona línia dels aliats resta atrapada entre dos focs, mentre per les ales s'imposen els borbònics, oficialment anomenat "L'exèrcit de les Dues Corones". Llavors és quan els esquadrons de D'Asfeld anihilen literalment els terços portuguesos de l'ala esquerra aliada. L'exèrcit aliat prova de reagrupar-se al voltant del tossal conegut actualment com a "Cerro de los Prisioneros", però tot és debades, la cavalleria borbona, per les ales, éncercla i obliga els aliats a retirar-se cap a Alacant, els aliats
són perseguits per la reraguarda, són derrotats: 5.000 morts i 12.000 presoners, a més de grans danys materials, cap a les 23 h. tot sembla acabat, l'exèrcit aliat havia caigut derrotat
Aquesta gran desfeta deixa els maulets valencians en una situació difícil, i és el començ de grans desgràcies, tal com fa la dita popular: "Quan el mal ve d'Almansa, a tots abasta" (a tot Catalunya). La pervivència popular de la dita (ignorant-ne l'origen) fins al s. XX demostra l'enorme trauma de la guerra de destrucció que costarà el futur de la nació i 30 anys de misèria i esclavatge extrem.
La desfeta de les armes aliades –que segles després Winston Churchill compararà amb el desastre britànic davant els alemanys a Dunkerc– obre a l'exèrcit de Felip V –IV segons la numeració foral– el Regne de València. Sols hi restarà la resistència a ultrança dels valencians, enquadrats en partides de miquelets, que poc pogueren fer davant el poder de la maquinària de guerra francocastellana.
Finals· 4·1707: Finalment, Lluís de Borbó, duc d'Orleans, arriba a Almansa, però ja finalitzada la batalla. El Duc de Berwick es dirigeix cap a Requena, llavors vila castellana de frontera contra el
país valencià.
2·5·1707: Berwick i el general en cap de l'exèrcit borbó, el Duc d'Orleans (futur arruïnador de l'economia francesa) s'uneixen front a Requena, que els obre les seves portes. El Duc és qui comanda l'entrada de l'exèrcit invasor al Regne Valencià.
Principis·5·1707: En Basset és finalment alliberat de la presó del castell de Lleida a fi que organitzi la resistència valenciana, escèptica i despagada, tendeix a inhibir-se de la guerra.
El Duc d'Orleans exigeix la rendició de València, cap i casal, aterrida per la notícia de la derrota. Llavors, els maulets aposten per la resistència, però l'elit dominant, encapçalada pel jurat en cap Melcior Gamir, decideix lliurar la ciutat al d'Orleans sense lluitar. Els maulets se'n van de la ciutat.
5 al 24·5·1707: El tinent general francès D'Asfeld, amb 12.000 homes, ataca la maulet Xàtiva, la qual resisteix tenaçment.
Ca.5·5·1707: Berwick marxa cap a Bunyol .
8·5·1707: Venint de Bunyol, Berwick arriba a València, que se li declara ciutat oberta. La declara ciutat re bel i sense drets.
*
El mateix dia Saragosa capitula també davant les forces franco-castellanes.
ca.12·5·1707: Berwick arriba a Castelló de la Plana, on imposa un fort "donatiu forçós", de 8.841 pesos va
lencians i ordena a les seves tropes d'enderrocar-ne les muralles medievals.
Tot seguit proseguix cap al Baix Maestrat i Tortosa.
* 15·5·1707: Davant l'avanç de Berwick cap al Maestrat, els aliats han d'aixecar el dur llarg setge contra Peníscola. En alçar el setge sols hi queden entre els defensors el coronel Sancho Echevarria (governador foraster de la plaça) i vuit soldats borbònics.
Peníscola és potser l'únic cas de resistència heroica botifler arreu els països catalans (Cal suposar que Peníscola o Morella, amb castell i força militar dependent de Madrid, restaren fidels al Borbó simplement perquè hi havia soldats, el tarannà dels vilatans es limitaria a obeir per por). Més tard serà recompensada per FelipeV. Peníscola és probablement l'únic poble catalanoparlant amb una plaça dedicada al tirà. Si pensam que l'entronització dels forasters Trastàmares també fou gestada pel Papa Luna a Peníscola, caldrà pensar que aquesta població té algun esperit maligne contra la supervivència de la nostra nació. Encara ha tingut quasi sempre batles espanyolistes i regidors regionalistes anticatalans.
5:1707: Basset és traslladat al focus maulet de Dénia.
6·6·1707: Xàtiva es rendeix als invasors.
17 ó 19·6·1707: El psicòpata D'Asfeld ordena, malgrat les requestes dels mateixos botiflers valencians, d'incendiar per ordre del mateix Felipe V, la ja rendida Xàtiva, la ciutat del "Collar de la Coloma", del castell-presó de Jaume d'Urgell i dels Borja. Aquesta bestiesa tindrà gran trascendència psicològica, com a tàctica de genocidi i terrorisme castellano-francès. Més de 18.000 xativins en seran expulsats (segons Macanaz). Més tard, Xàtiva, no del tot assolada, serà rebatejada amb l'ignominiós nom del degenerat autòcrata ("San Felipe"). Per sempres més, el quadre de FelipeV ha penjat a Xàtiva cap per avall. Fins a les Corts de Cadis del 1811, Xàtiva no recobrarà el seu gloriós nom.
Mitjans·1707: La pesta s'estén per algunes comarques i assola poblacions com Traiguera (Baix Maestrat) o Toga (Alt Millars).
29·6·1707: Felipe V signa el Decret de Nova Planta al "Buen Retiro" madrileny, contra València i Aragó, que considera conquerits per Castella, i aboleix els antics Furs (els valencians són de Jaume I el Conqueridor), mitjançant pragmàtica:"... el justo derecho de conquista que dellos han hecho últimament mis armas". La Generalitat, però, encara funcionarà uns mesos.
Tanmateix, al país valencià encara resten zones maulets actives: el Nord (a La Fondeguilla, Plana Baixa, els naturals encara ara reben el malnom de "maulets") i al triangle Alcoi-Dénia-Alacant. A Alcoi s'amunteguen 1.500 soldats qui paralitzen la vida normal de la vila. El borbònic Mahoní amenaça Alcoi de cremar la vila igual que havien fet a Xàtiva, però decideix continuar del costat maulet.
Després de la desfeta d'Almansa, milers de valencians fugen dels exèrcits de Felip de Borbó -i de la mortaldat que provoca llur avanç amb la crema de ciutats, represàlies, degollines, sagueigs, imposts brutals -i es refugien al Principat.
7·1707: Suspensió del Consell d'Aragó.
Les lleis absolutistes de Castella comencen a ser imposades a l'Aragó i a València, militarment ocupats.
30·8·1707: Inici de la castellanització burocràtica total del País valencià.
1707: Creació de l'Audiència de València en substitució del Regne i els Furs valencians, presidida d'ara en avant per capitans o comandants generals de l'Excèrcit espanyol d'ocupació.
Les tropes borbones destrueixen Villahermosa del Río, vila maulet de parla aragonesa (Alt Millars).
Mort el bisbe austracista de Sogorb, Carles III nomena el Pare Surista per a substituir-lo però no pot arribar a prendre possessió de la Seu.
L'alta clericia és majoritàriament botifler (molts bisbes són castellans) i també l'ultrapapista Companyia de Jesús, llavors l'ala més extremista i àdhuc violenta de la Contrareforma.
Tanmateix, segons el governador botifler de Roses (Alt Empordà), en lletra al govern Borbó: "los frayles y capellanes de Catalunya son peores que nunca y se da por fijo que, a no ser por las diabólicas persuasiones con que enredan a los pueblos, se experimentaría mucha més reducción y buen camino en los catalanes".
La baixa clerecia recolza massivament i molt activa la causa de Carles III, fins i tot, des de la resistència clandestina i amb les armes. Hi ha un munt de casos documentats: els rectors de Premià, de Vila-rodona, Albesa, Sta. Eulàlia de Riuprimer, Tona, Viladrau, Vilavella (Penedès), etc...En gran part són parents de la petita noblesa austracista. Fan de mitjancers entre conspiradors, empresonats i aliats al llarg del conflicte.
El governador botifler de Menorca, Dàvila, amb ajut francès, ateny el control de l'illa per al Tirà.
Nàpols i Sicília passen a l'obediència de Carlles III.
El poc interès demostrat per Carles III en distins afers (com la no celebració de Crts annuals), la minva d'en
tusiasme de la població civil catalana envers ell, queda reflectida pel comentari a la il·lustració d'un home nu en un gravat de l'època: "Carlos Tres i Felip V m'han dexat ab lo que tinc".
Carles III encunya per a ús extern peces reials d'ar
gent per valor de 7 sous: les pesetes (invent de la pesse
ta d'origen català).
Fi de la indendència d'Escocia: el "Covenant" o Tractat d'Unió amb Anglaterra, un acord pacífic i més o menys voluntari, en contrast amb el brutal aixafament franco-castellà contra la nació catalana. neix el Regne Unit.
"Gramàtica" de basc, per a l'ensenyament, del notari Harriet.
¿Ca. 1707?: El borbònic marquès de Sta. Cruz deixa escrit:"yo he visto miqueletes que espirando de las heridas, en lugar de encomendarse a Dios gritaban que morían por Carlos III".
5·9·1707: El govern municipal foral de València queda extingit.
9·9·1707: Enric de Hessen, amb 2.500 homes, és
assetjat a Lleida pels 11.000 homes del comte d'Orleans.
30·9·1707: Felipe V dóna Llíria i d'altres viles franques (com Xèrica i Barraques, a l'Alt Millars) al Duc de Berwick.
14·10·1707: Rendició de Lleida, que és ocupada pels invasors borbons. Els borbònics hi cremen l'església on hi ha refugiada la major part de la població espaordida, que no havien fugit, amb dones i criatures adins, i a allò que avui és el Roser (reconstruït), on s'havien concentrat els ferits durant les conteses, són assassinats i tot seguit tiren llurs cadàvers al riu, amb l'excusa que havien d'atendre els "d'ellos"...La Seu Vella de Lleida és convertida en caserna militar espanyola, fins al s. XX.
14·11·1707: Capitulació del castell de Lleida.
11·1707: Tot seguit cauen Tàrrega, Cervera i el Pla d'Urgell.
1707-1720: Continu procés de mutació institucional
al país valencià, devers un control aristocrático-castellanista molt rígid. El país valencià esdevé proveta on s'assatgen diverses intitucions, com la Intendència, en una barreja d'institucions castellanes, franceses i de forals valencianes supervivents.
9·1·1708: Alcoi cau en mans dels espanyols, després d'un dur setge. En Francesc Pereira, cap dels voluntaris, hi és executat; els maulets represaliats; suprimeix en la festa de St. Jordi i tots els privilegis locals.
26·2·1708: L'incendiari de Xàtiva, el general D'Asfeld, ara comandant l'Audiència de València (és a dir l'ocupació estrangera "manu militari"), entra a Castelló i hi nomena regidors botiflers.
1708: Nou intent de sublevació maulet: els miquelets prenen Sogorb, però el governador militar botifler, Antonio del Valle, coneixia llurs plans i els avorta.
El Pare Surita ha de desistir de prendre possessió del Bisbat de Sogorb: Felipe V hi imposa el botifler Rodrigo Marín Rubio.
Segueix la inestabilitat pels Ports-Ebre: Sagnant batalla vora Castellfort (Els Ports).
Els espanyols perden la plaça d'Orà (actual Algèria).
A Mallorca encara forneixen un cavall armat per 10 sesters de blat de sembradura, com en plena edat Mitjana, segons en Guillem Mesquida.
Desconcert general a Navarra i d'altres indrets pels excessos de la soldadesca borbònica, prou poblacions a punt d'amotinar-se.
Victòria aliada a Oudenaarde (Flandes).
11·7·1708: Rendició de Tortosa, que és ocupada pels espanyols.
7·1708: Els aliats conquereixen Sardenya:"No es ponderable el contento de los sardos viéndose reintegrados a su antigua patria Cataluña" (Narcís de Feliu).
1708-1709: Una plaga de llagosta assola el país valencià.
17·9·1708: Tropes anglo-holandeses de l'esquadra de l'almirall Leake, comandades pel general Stamhope, tornen a recuperar Menorca començant per Maó, sense gaires resistències.
17·11·1708: Els espanyols ocupen l'estratègica Dénia i van controlant la Marina i les vies de comunicació amb Mallorca i Pitiüses.
Ca. principis·12·1708: L'incendiari psicòpata D'As
feld assetja Alacont, ocupada pels anglesos, els quals fan volar part de les defenses del castell de Sta. Bàrbe
ra i mor el governador anglès.
7·12·1708: Els espanyols ocupen Alacant i controlen ja totes les viles valencianes rellevants.
4·3·1709: Els anglesos d'Alacant capitulen davant D'Asfeld.
Mitjans·4·1709: Ocupació espanyola del castell d'Alacant.
Al país valencià, però, encara queden partides de mi
quelets (les milícies dels maulets) per zones muntanyoses sobretot cap al Nord.
27 a 30·6·1709: Els cosacs de Pere I el Gran i l'artilleria russa desfan les tropes sueques de Carles XII que assetjaven Poltava. Total desfeta sueca i Rússia succeeix els suecs en el domini del Bàltic.
1709: Acausa dels exagerats imposts dels ocupants borbons, la fam s'estèn per les viles valencianes, sobretot les de predomini maulet, sota la bota del pervers D'Asfeld.
El Dr. Isidre Planes, valencià, escriu una lletra a un amic seu castellà: "... sintiendo mal de la introducció
de las leyes castellanas... que en extremo grado aborre
cen todos".
Botiflers valencians han fet gestions perquè el Borbó retablesca els furs del Regne. Resposta: el jurat Lluís Balanquer i el buròcrata redactor de la sol·licitud, Josep Ortí, són empresonats al castell de Pamplona, i alliberats al poc de temps gràcies a les repetides instàncies de l'Ajuntament valencià.
Narcís Feliu de la Penya publica els seus "Anales", una història "austracista" que anys a venir serà segrestada per la censura borbona.
Ofensiva francesa des de la Cerdanya.
Contraofensiva del General Moragues.
Victòries aliades com la de Malplaquet posen Lluís XIV en una situació límit: abandona FelipeV ccedeix a restablir dos dels furs valencians abolits: el privilegi al
fonsí (fonament del règim senyorial valencià) i els que servaven la inmunitat i jurisdicció eclesiàstiques.
1·7·1709: Salvador Feliu de la Penya, germà d'en Narcís, i d'altres comerciants (un d'ells resident a Gibraltar) creen a Barcelona la Companyia Nova de Gibraltar per a substituir el monopoli de Cadis en el comerç Americà.
8·1709: Tot parlant de la brutalitat de les tropes borbòniques al pas per Navarra, Juan de Macaya, batle d'Artajona diu: "es imposible contar todos los excesos... los vecinos quedaron aterrorizados".
Els austracistes envaeixen Navarra sense resistència.
1710: 2º demanda de restitució del dret foral privat va
lencià: topa amb l'oposició de l'Audiència, controlada per funcionaris majoritàriament castellans (els quals hi ocupen molt més de la meitat de les places de magistra
tura que, en teoria, els pertoquen). Aquest organisme d'ocupació boicotejarà tots els intents successius pro-Furs.
Victòria aliada a Saragossa.
Victòria maulet en sagnant batalla al pont del riu Can
tavella, a la Todolella (Ports): els botiflers de Morella ixen a rebutjar els miquelets, però en són menys i són derrotats.
5·7·1710: Conat insurreccional fracassat a València, en aparèixer 4 vaixells britànics al Grau de València, els quals no poden desembarcar-hi per manca de major
resposta popular.
27·7·1710: FelipeV en persona presenta batalla als aliats a Almenar (Segovia).Desprès d'hores de combat,
el pànic s'apodera dels felipistes i són vençuts. El Tirà hi passa gran perill, però un regiment de cavalleria borbònic se sacrifica per salvar-l'en. Important victòria aliada.
8· 9·1710: Nova sublevació maulet: partides de mi
quelets tornen a refer-se.
14· 9·1710: Les tropes austracistes bloquejen la botiflera Morella.
28· 9·1710: Carles III ocopa Madrid per 2º vegada.
23·10·1710: El Coronel borbònic Juan Ibáñez sorprén una columna de miquelets pel terme d'Altura (Alt Palància). En fa 42 presoners i els afusella, amb la sola excepció d'un frare carmelità (el baix clergat és fortament austracista, fins i tot actiu militarment).
29·10·1710: Els austracistes bombardegen Morella.
9·11·1710: Carles III abandona de nou Madrid.
15·11·1710: Assalt a Morella: 60 morts i més de 100 ferits entre els austracistes.
11·1710: FelipeV és entusiàsticament rebut a Madrid.
9·12·1710: El Duc de Vendôme derrota els anglesos de Stanhope: a Brihuega (Guadalajara).
10·12·1710: Els filipistes del Duc de Noailles, mariscal de França, derroten els austriacs de Starenberg a Villaviciosa (Madrid). El Duc acabarà negociant la pau i rebent la "grandesa d'Espanya".
15·12·1710: Carles III ha de tornar-se´n a Barcelona, alhora que els borbònics del Duc de Noailles inicien el setge de Girona.
Per contra, el mateix dia, Morella es rendeix als austracistes.
25·11·1711: Girona capitula als borbònics.
Carles III sols controla Igualada-Tarragona-Barcelona, les illes i possessions italianes i alguns punts isolats (com Morella). Es tanca dins Barcelona.
3·2·1711: Els borbònics reconquereixen Morella. El botifleram els rep amb mostres "de gran joia".
12·4·1711: Formació del Cos d'Enginyers Militars espanyols per reial decret de Felipe V.
1711: Mor Josep I d'Austria, germà de Carles III. L'Arxiduc és nomenat el seu successor, amb el nom de Karl VI.
Els aliats rebutgen l'acumulació de corones i els paï
sos en guerra estan cansats: la guerra baixa molt en intensitat i, d'ara en avant, serà la diplomàcia internacional la que decidirà.
Promulgació del Decret de Nova Planta.
Neix el gran fcilòsof anglès D. Hume.
Baecelona té uns 7.000 "focs", el Principat no té més de 400.000 habitants.
27·9·1711: Carles III abandona irresponsablement Ca
talunya, on deixa sa muller com a garantia, amb el cà
rrec de lloctinent General.
1711-1772: Vida del metge A. Piquer Arrufat, de Fàr nols (Matarranya). Escriurà un "Discurso sobre la aplicacición de la filosofía a los asuntos de religión" on demostra laboriosament que els àngels no fan girar materialment les esferes del cel o que les bruixes no volen en graneres.
2·1712: Encetada a Utrecht (Holanda) una conferència de pau de França amb Anglaterra i les Províncies Unides.
4·1712: Davant la inestabilitat militar, els botiflers de Castelló de la Plana ordenen refer-ne les muralles, enderrocades pels borbònics.
1712: La ciutat deValència, les autoritats valencianes,
el capítol catedralici, les comunitats eclesiàstiques i d'
altres gestionen, a través del Duc deVendôme,el retorn
als Furs valencians, sense cap èxit.
10·6·1712: Sa Altesa Reial Louis, Príncep d'Anheb, Duc de Vendôme, Mercoeur i Estamps, generalíssim dels Exèrcits franco-castellans, el qual salvà la monarquia del Rei-Sol, rendí Barcelona el 1697, etc...(mena de precursor de Franco) mor a Vinaròs (Baix Maestrat) d'una indigestió de musclos i llagostins.
Es embalsamat i dut a El Escorial, on la seva mòmia jeu amb unes altres de la mateixa nissaga. Les seves vísceres són soterrades al presbiteri de l'esglèsia de Vinaròs sota una llosa amb lleons i flors de lis.
"Si aquell qui t'avorreix té fam, dóna-li per a menjar
... car brases amuntegaràs damunt el seu cap, i Javèh t'ho pagarà". (Proverbis 25:21-22). I Romans 12:20.
1712: Pius V, promotor dels autos de fe inquisitorials
(amb turments i fogueres) és canonitzat.
Sembla que la soldadesca destrossa, per a saquejar-la, la tomba del Papa Luna a Illueca (Aragó).
Victòria del Mariscal francès Villars sobre el príncp Eugeni de Savoia. Victòria bprbona a Denain.
Neix Jean J. Rousseau.
Hi ha a Menorca una costa despoblada pels atacs ber
berescos, amb sols 389 masoverie, "possessions" o "llocs nous", València.
7·1712: Felipe V renuncia formalment a la Corona francesa.
8·1712: Acord de suspensió de les hostilitats.
12·1712: Els "tories" (conservadors) anglesos, al poder, temen una unió entre l'Imperi austro-alemany i l'espanyol, i decideixen d'abandonar l'Aliança per Carles III (ara, VI d'Austria).
Primer els anglesos i després portuguesos i holandesos abandonen l'Aliança austracista.
1712-1736: Primer governador britànic a Menorca,
Sir Richard Kane: bastirà la carretera Maó-Ciutadella (camí d'en Kane), assecament d'aiguamolls costaners, importació de bestiar.
19·3·1713: L'emperadriu, qui havia restat com a penyora a Barcelona, s'embarca amb diplomàtics estrangers i a munto famílies de noblés austracistes, cap a Itàlia i Viena.
20·3·1713: Starhembreg jura el càrrec de lloctinent general.
11·5·1713: Queda signat el Tractat d'Utrecht. "It is not for the interest of England to preserve the Catalan Liberties" (Henry St. John Bolingbroke. Secretary of State for Foreign Affairs, Utrecht, 1713, Cita reproduïda per Soldevila a "Anglaterra i Catalunya", pàg 23). "Fue el Emperador Nuestro Señor precisado a proponer la separación de la Monarchia de España, y en el caso de no tener grata aceptación, (....) que el Principado de Cathaluña quedase libre y república, baxo la protección de su Ausgusta Casa y de los aliados" "el ministerio inglés, contradijo como impertinente e impraticable, la demanda del Emperador de erigir Cathaluña en República""Y assí se ha visto después, que el designio del ministerio inglés era el de sacrificar la Nación Cathalana, a sus caprichos" (Capità Francesc de Castellví i Obando (1682-1757) "Narraciones históricas desde el año 1700 al 1725", IV-2, f. 297).
22·6·1713: A esquenes dels catalans és signat el conveni secret de L'Hospitalet de Llobregat per a lliurar Catalunya al Borbó.
24·6·1713: El Generalíssim Starhemberg declara el general Moragues deseixit de la fidelitat a Carles d'Austria .
25·6·1713: Starhemberg revela al Consell de Barcelona el Conveni d'Hospitalet.
"Maleït qui confia en l'home, i beneït qui confia en Jahvèh (Jeremies 17:5).
26·6·1713: Moragues llig amb els oficials la lletra de Starhemberg .
"Els catalans, induïts a fer la guerra pels aliats, i especialment per Anglaterra, i que donaven suport amb admirable tenacitat a l'Arxiduc que anomenaven Carles III, van ser lliurats, amb frases diplomàtiques molt corteses, a la venjança del bàndol guanyador a Espanya" ("A History of the EnglishSpeaking peoples" vol. III i "The age of Revol.").
1·7·1713: Els imperials abamdonen Catalunya a la seva (dis)sort .
6·7·1713: La Junta dels 3 Braços decideix resistir fins al final .
9·7·1713: Ban de guerra dels catalans, poc abans que embarqui Starhemberg. Manuel Ferrer i Cigues, davant l'evidència de l'abandó: "Fineixi la Nació ab glòria!".
10·7·1713: Les tropes borbòniques arriben a Cardona.
12·7·1713: La colònia valenciana és molt nombrosa a Barcelona, molts són refugiats de guerra. I quan la ciutat decideix de presentar resistència als exèrcits borbònics, els valencians, a través del comte de Cirat (Alt Millars) i el coronel J. V. Torres presenten a la Diputació de la Generalitat catalana, el missatge d'adhesió per al combat i la resistència. El missatge diu que "han deliberat sacrificar-se per les mateixes raons junts amb V.E.F i que estan prestos a concòrrer en tot allò que V.E.F considere poder contribuir a aquest just i honrós fi, considerant-los com a nadius d'aquest Excel·lentíssim i Fidel·líssim Principat".
Declaració d'adhesió dels maulets valencians a la Defensa de Barcelona: Cap de l'artilleria, General J.B. Basset; regiment de la Marededéu dels Desemparats, comandat pel coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno i tinents coronels Tomàs d'Anglesola i Francesc Maians, regiment de fusellers de St. Vicent Ferrer, comandat per Josep Ortiz; una altra companyia de voluntaris, comandada per Andreu Marcos, i oficials d'altres unitats, com Francesc Carròs de Vilaragut. "I ja que el Regne de València degué la major part de les armes glorioses d'aquest Exm. i Fid. Principat en la feliç expulsió dels moros de la seva Pàtria, no dubta la Nació, essent tan unida en l'honor i l'interès comuns, que V.E.F. admetrà aquesta sincera expressió del seu zel, amor i reconeixença" (Declaració d'adhesió valenciana a la resistència antiborbònica, presentada a la Generalitat de Catalunya). "Tot un nou regiment d'infateria reglada fou valencià.
Els components es triaren pel coronel Torres i Eixemeno, un dels signants del missatge, el qual batejà la unitat amb el nom de la Mare de Déu dels Desemparats. Entre els combatents irregulars, hi hagué molts valencians que formaren el regiment de Sant Vicent Ferrer manat pel ferm patriota Josep Ortiz. Com veurem, una companyia solta de voluntaris era la del valencià Marcos" (Albertí, del llibre de Toni Gisbert. Quan el mal ve d'Espanya. Ed. Columna).
13·7·1713: Conclusió del Tractat d'Utrecht entre França, Anglaterra, Les Províncies Unides, Savoia i Prússia : Anglaterra treu Menorca als catalans, i als francesos part del Canadà i Terranova. Savoia treu Sicília als catalans, l'illa que tanta sang costà a finals del s.XIII. Austria treu als catalans Sardenya l'illa que costà rius de sang catalana durant un segles des del 1323 i Nàpols, conquerit després de 20 anys de guerra, pel Magnànim, amb diners valencians.
Els "aliats" dels catalans es reparteixen l'antic imperi mediterràni, com la túnica abans de la Crucificció. L'imperi dels almogàvers, els Rogers i els Muntaners.
14·7·1713: Ocupació espanyola de Tarragona, segons els acords amb els austríacs.
J. B. Basset ja comanda l'artilleria de Barcelona contra els espanyols.
25·7·1713: Els estols franco-espanyols inicien els setge a Barcelona i li exigeixen la rendició.
28·7·1713: Digna capitulació de Moragues a Castellciutat, per tal d'acudir a defensar la capital.
1713: L'administració de les rendes municipals a València passen a dependre de l'intendent (d'ocupació): no es refien del botifleram col·laboracionista, davant la magnitud de l'espoli foraster.
El cens de Campoflorido, un cop corregit per a com
pensar nombroses ocultacions fa 402.400 habitants al País Valencià, 19 hab./Km2.
Activitat de miquelets maulets al Maeatrat i la Mari
na, en guerra guerrejada contra l'invasor espanyol.
Executat el patriota català Francesc Macià i Ambert "Bac de Roda".
FelipeV exclou per llei la successió femenina al tron.
Neix Denis Diderot, futur enciclopedista francès qui enlluernarà la decadent noblesa de "l'Antic Règim".
Creada la "Superintendencia General del Ejército y Principado de Cataluña", dirigida per José Patiño, per a coordinar l'ocupació militar.
3 a 5·9·1713: "Els dies 3, 4 i 5 de setembre de 1713 l'exèrcit borbònic va entrar a Terrassa. Estava format per un destacament d'un miler d'homes a cavall i entre 3.000 i 4.000 soldats a peu, molts d'ells francesos, comandades pel general don Feliciano de Bracamonte. L'acompanyaven el duc de Pópuli, capità general de l'exèrcit a Catalunya i el Coronel Pou de Jafre. Alguns terrassencs, al veure l'arribada borbònica intentaren aturar-los a les portes de la ciutat, però, al veure que no podien frenar l'avenç filipista, s'amagaren alguns cap a dins de la vila i d'altres al convent de Sant Francesc. Durant la primera nit es comptaren una dotzena de ferits i una vintena de morts, disset dels quals van ser resistents terrassencs.
A les nou del vespre, els ocupants ja havien pres tota la vila, i començaren a saquejar i cremar algunes cases. En una d'elles hi trobaren el canonge i famós jurista Josep Deona, que havia estat jutge de cort de i que s'havia refugiat a Terrassa, per abstenir-se en el conflicte entre les dues corones. Els assaltants el trobaren malalt i al reconeixer-lo, el mataren a baionetades dins el llit, per que creien que no havia estat prou fidel al rei Borbó.
Durant la nit uns soldats van entrar a l'església del Sant Esperit i van robar molts objectes que estaven allí dipositats, 50 quarteres de gra, una cinquantena de llençols i forces objectes de gran valor.
L'endemà dia 4, A part de cremar algunes cases més, aquell dia foren les esglésies de Sant Pere les que van patir els atacs. Allí hi van robar la custòdia amb el Santíssim Sagrament de l'Altar. Les formes sagrades ja no van aparèixer mai més.
El dia 5 van marxar al matí, després d'incendiar i saquejar algunes cases més.
La crònica de l'entrada, ocupació, saqueig i incendi de la vila de Terrassa es troba en una llibreta que duu per títol Llibreta de notas curiosas de Anton Rodó y Martinez trets de altre llibreta q li deixa un Amich. És una crònica signada pel Pare Garriga, era el predicador i guardià del convent de Sant Francesc durant aquella època. Està datada del 1843. Es conserva en l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa. En la crònica del Pare Garriga s'esmenta que "ab tot,
posaren foch en algunes cent y quatre casas de las quals lo dany considerable fou la meitat". Segons una carta adreçada per la Vila a Jose Aparicio el 9 de gener de 1714, s'esmenta que "la vila ha padecido en el saqueo y quema de ciento y seis casas por las tropas del Mariscal Bracamonte" (Arxiu Històric Comarcal de Terrassa. Documents Històrics 1701-1716). Una acta aixecada pel notari terrassenc Joan Puig reconeix l'incendi total de 73 cases d'un total de 295 de la vila. (Arxiu Històric Comarcal de Terrassa).
10·1713: Felipe V expulsa l'abat Fèlix Ramoneda de Montserrat.
1713-1740: Frederic-Guillem, el "Rei Sergent", succeeix Frederic I de Prússia.
1713-1784: Vida de Ginebre Serra, frare franciscà mallorquí qui crearà missions arreu California.
1713-1818: El País valencià està en fort creixement econòmic i atrau una intensa onada immigratòria: una mitjana de 2.700 immigrants/any.
1:1714: Primer impost no votat al Principat, que provoca un nou aixecament antiespanyol.
13·1·1714: Catalans d'Arbúcies i rodalies combaten al Pla d'en Sola (prop d'Arbúcies). Els borbònics (bàsicament 1 regiment de valons) hi són esclafats i perden 6 banderes.
2·1714: Després d'una malaltia, Moragues torna a la lluita, controla el Pallars.
24·3·1714: Acció guerrillera de Carrasclet al Coll de la Teixeta.
3·1714: Pau de Radstadt, per la qual l'emperador Karl VI (antic Arxiduc) s'adherirà a la Pau d'Utrecht i rebrà Flandes i la Itàlia ex-catalana.
6·1714: Conclusió de la pau d'Utrecht: FelipeV signa la pau amb Holanda.
Portugal segueix sens adherir-se a la pau: no li donen res.
1714: Vidu de Mª Teresa de Savoia, Felipe V pren Isabel de Farnese per muller, Alberoni ha arreglat aquest 2º casori. Isabel és filla del príncep de Parma: una grassa ambiciosa i dominant de 21 anys, la qual s'empararà del poder a les acaballes del regnat del tirà.
Reial Ordre de FelipeV, "Decreto de Nueva Planta": "mi deseo de reducir todos mis reinos de España a la uniformidad... por las leyes de Castilla, tan loables en todo el universo".
Els espanyols/borbònics calen foc a Manresa (Bages).
Exili de 5000 catalans vers Austria.
¿Estiu?·1714: El Consell General d'Eivissa referma la seva voluntat de llibertat.
6·7·1714: Berwick arriba a Barcelona amb grans reforços: En total 35.000 infants i 5.000 a cavall. Contra els 1.485 infants, 380 de cavalleria i 3.500 de "la Coronela" (les milícies gremials-urbanes), comandada per Antoni de Villaroel. O sia: els borbònics són unes 10 vegades més que els catalans.
Segons Voltaire, l'escèptic anticlerical, fins a 500 eclesiàstics lluitaren en armes a Catalunya contra els franco-espanyols.
Estiu·1714: Josep Aparici, de l'Acadèmia dels Des
confiats, traeix Catalunya i es posa al servei de Patiño. Acabarà intervenint en el cadastre.
Primers·9·1714: En Villarroel, en sa darrera arenga, diu que lluiten "per nosaltres i per tota la nació (=població) espanyola" contra la previsible pèrdua de les llibertats sota França (la competidora econòmica) i Castella (l'opressió política) i pels territoris robats (països catalans, Sardenya, Sicília...).
11·9·1714: A les 5 de la matinada els franco-espanyols inicien l'assalt contra Barcelona a través de 7 bretxes de la muralla, obertes per l'artilleria borbona. Uns 20.000 franco-castellans comencen l'assalt.
El conseller en cap, Rafael de Casanova, cau ferit entre els plecs de la bandera de Sta. Eulàlia, la màrtir paleocristiana de Barcelona (prohibida després per Felipe V i substituïda per una nova patrona borbònica: la "Virgen de la Merced", patrona...dels presoners).
La resistència catalana és aferrissada, carrer per carrer, en desigual combat.
Berwick es veu obligat a fer entrar en combat les tropes de reserva.
A primera hora de la tarda, la capital de Catsalunya ha de capitular després d'haber pactat amb el pervers duc de Berwick una rendició sense represàlies que no serà pas respectada.
La resistència barcelonina havia durat 13 mesos i causa l'admiració d'una bona part de l'opinió pública europea, que la comparen a la de Sagunt i Numància. Fins i tot un oficial britànic fundaria una Barcelona a la Gran Bretanya en record del seu combat a Catalunya.
Barcelona, que té llavors uns 7.000 "focs"o cases, pateix la mort d'uns 4.000 defensors sols de la Diada de l'assalt. Prop de 6.000 morts durant el final del setge, o sia: moren la gran majoria dels soldats catalans i part de la població civil, pràcticament quasi una persona per família. Però es el 1er cas conegut en Europa d'una ciutat vençuda no saquejada.
Diada Nacional per la Llibertat de Catalunya de l'opressió espanyola, francesa i borbona. "Rarament mai hom ha vist un exemple de resistència tan obstinada com el dels habitants de Barcelona, i calgué tot el valor de les meves tropes juntament amb les d'Espanya, per a poder-los subjugar" (Carta del rei francès al cardenal de Noailles referint-se als fets de 1714).
12·9·1714: En Villarroel, qui havia ordenat la capitulació per a estalviar un holocaust total, gestiona amb Berwick la rendició. "And the Honour of the British Nation, always renowned for the Love of Liberty, and for giving Protection to the Assertors of it, was most basely prostituted and a free and generous People, the faithful and useful Allies of this Kingdom, were betrayed, in the most unparalleled Manner, into irrevocable Slavery" (vol 19, 20. Journal of the House of Lords of the United Kingdom).
15·9·1714: El duc de Berwick crea una "Real Junta Superior de Justicia y Gobierno Provisional" en substitució de les autoritats catalanes vençudes.
16·9·1714: Berwick dissol la corporació municipal i de Govern de Barcelona. El mariscal-duc mana: "Habiendo cesado por la entrada de las armas del Rey N.S. (q. D. g.) en esta ciudad y plaza la representació de la Diputación y Generalidad de Catalunya...".
18·9·1714: Ocupació espanyola de Cardona (i d'altres viles), on Manuel Deuvalls capitula amb unes garanti
es que no foren tampoc acomplertes pels invasors (no us en fieu mai!).
9·1714: L'ambaixador Pau Ignasi de Dalmases és a París. Demana a Felipe V de tornar a Catalunya. Malgrat ser de l'Acadèmia dels Desconfiats, el tirà l'autoritza.
3·10·1714: Ordre de desarmament de la població civil catalana: els ganivets de cuina han de restar fermats amb cadenes, els portells de les finestres dels masos són arrencats, etc....
10·11·1714: Edicte que castiga amb pena de mort tot aquell qui intenti deixar Catalunya sense passaport. Malgrat això, se'n fugen a milers.
Darreries·1714: A Londres publiquen "Considerations about the case of the catalans" i "The deplorable history of the catalans", el darrer imprès per J. Baker, i venut al preu d'un xelí.
--------------
Pel Canvi de xip: http://wave.prohosting.com/Fortesa/
http://blocs.mesvilaweb.cat/mrocar/
"El cielo, se les antoja, una vitrina de espuelas"
("Romance de la Guardia Civil Española", de García Lorca).
__________________________________________________________
Connect with friends from any web browser - no download required. Try the new Yahoo! Canada Messenger for the Web BETA at http://ca.messenger.yahoo.com/webmessengerpromo.php
[Non-text portions of this message have been removed]
