diumenge, de novembre 06, 2005

File - Catalonia-Europa



CATALUNYA LLIURE = Europa de Llibertats.

Aquest �s un grup sobiranista catal� i federalista europeu d'esquerres.
Es una iniciativa espont�nia, espontane�sta i deslligada de cap entitat
organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin
apologia de la religi�, 3-que atemptin contra els principis ideol�gics
de l'esquerra europea i catalana.

PARLEM DE CATALUNYA i, en conseq��ncia, PARLEM D'EUROPA.
Pensem i impulsem en catal� l'Europa que volem. Sotmesos com estem encara a
l'imperialisme espanyol (i franc�s), l'Europa per la que lluitem nom�s pot
ser anti-imperialista. A Europa, com a tot arreu, la manca de llibertats
d'una de les parts nega la llibertat del conjunt, i a l'inrev�s.

Per aix� la nostra hist�ria com a europeus ha estat una successi� de guerres
civils i de lluites socials que han anat extenent com una taca d'oli els drets
personals i socials.

Per� encara queden a la UE desigualtats i discriminacions, encara hi ha pa�sos
sotmesos als pa�sos ve�ns (Catalunya i Kurdistan entre d'altres) i situacions
socials injustes que ens fan avergonyir, i cal estar amatents perqu� encara hi
ha d'haver molts aven�os i molts retrocessos en l'esdevenidor.

Esmentem el Kurdistan perqu� el concepte geogr�fic d'Europa �s futil, i en
l'Europa (o com s'acabi dient) que s'est� construint, Turquia hi ser� i,
per tant, hi ser� Kurdistan, i potser a la llarga fins el Mig Orient i el
Magreb.

Europa novament esdev� el marc aut�nom de la confrontaci� de classes, �s un
marc de lluites socials amb interessos contraposats. En conseq��ncia ens cal
PENSAR i INTERVENIR en Europa, i per tota Europa; ens hem de sentir implicats
en qualsevol punt de la geografia europea, com a propi, amb l'objectiu de
continuar extenent les llibertats, perqu� si no intervenim nosaltres ho far�
la reacci�.

Aix� tamb� implica parlar de nosaltres i dels nostres ve�ns espanyols i
francesos, i de les nostres relacions amb ells en el proc�s conflictiu vers la
fi de les submissions i vers la fraternitat que implica el bon ve�natge entre
iguals dins el marc estatal europeu.

Per� tot marc estatal �s contradictori, i l'europeu no pot ser d'altra forma,
ho �s tant com els marcs nacionals, i tamb� apelen a ell de manera
reduccionista aquells que el volen redu�t en drets, economia, geografia,
cultura, religi�, etc. als par�metres que els afavoriran nom�s a ells, perqu�
els que tenen poder mai no tenen m�s interessos que els propis. Recordem que,
abans que les estupideses religioses ens dividissin, la frontera natural era
el desert sahari�. Nosaltres, des de la sensibilitat catalana i la seva l�gica
anti-imperialista, i des de la nostra condici� de treballadors, serem radicals
en posar com a frontera infranquejable el respecte dels drets humans, socials
i nacionals.

27 d'octubre de 2004. Aix� ha estat un missatge autom�tic peri�dic.
---------------------------
Recordatori dels comandaments del grup:
---------------------------

1).Apuntar-se al grup. Directament des de la web: http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
o enviant un missatge en blanc a l�adre�a:
catalonia-europa-subscribe@yahoogroups.com
i respondre el missatge de confirmaci�.
2).No rebre missatges per� poder enviar-los i llegirlos a la web. Enviar un
missatge en blanc a l�adre�a:
catalonia-europa-nomail@yahoogroups.com
3).Rebre solament un resum diari. Cal enviar un missatge en blanc a l�adre�a:
catalonia-europa-digest@yahoogroups.com
4).Rebre tots els missatges en comptes del resum diari. Enviar un missatge en
blanc a l�adre�a:
catalonia-europa-normal@yahoogroups.com
5).No voler saber mai m�s res del grup i esborrar-se�n del tot. Es pot fer des
de la web o enviant un missatge en blanc a l�adre�a:
catalonia-europa-unsubscribe@yahoogroups.com i responent el missatge
posterior de confirmaci�.

Atenci�: aquest �s un grup sobiranista catal� i federalista europeu. Es una iniciativa espont�nia, espontane�sta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religi�, 3-que atemptin contra els principis ideol�gics de l'esquerra europea i catalana.

---------------------------

Altres grups simp�tics en data d'avui: 27 octubre 2004:

##########################################
-Acudits en catal�:
http://es.groups.yahoo.com/group/acudits/
##########################################
-Foment de l'Ate�sme:
http://es.groups.yahoo.com/group/ateisme/
##########################################
-Independentisme internacional
(kurds, palestins, catalans, bascs, maputxes, berbers, bretons,
corsos, tibetans... fins a 2000 subscrits amb una intercomunicaci�
de m�s de 20 missatges diaris on tots els idiomes s�n admesos):
http://groups.yahoo.com/group/anti-imperialistic
##########################################
-Sindicalisme:
http://es.groups.yahoo.com/group/debat-sindical/
##########################################
-Altres temes socials:
http://es.groups.yahoo.com/group/treball_social/
##########################################
-Coordinaci� alterglobal:
http://groups.yahoo.com/group/grupmobilitzador/
##########################################
-Debat alternatiu:
http://es.groups.yahoo.com/group/escac-al-poder/
##########################################
---------------

ORIGEN DEL GRUP

L�origen del grup �s casual, va ser una decisi� presa en un debat per xat
que va donar-se entre independentistes catalans en un altre grup (en el
grup �anti-imperialistic�). Despr�s de diversos arguments �n va
proposar crear el grup i vam consensuar el text de la web, que �s tamb�
la primera part del missatge mensual. Per aix� no �s un grup moderat,
perqu� t� un origen espontani i inorg�nic.

En aquesta conversa pr�via hav�em comen�at precisament parlant de
que el Kurdistan no �s Europa, com tampoc no ho s�n les Can�ries,
per� que hem de considerar-ho Europa a efectes pr�ctics perqu� el seu
marc de lluita �s o ser� Europa. Llavors vam comentar que la
construcci� europea no est� basada en un ideal geogr�fic ni cultural ni
religi�s, per� que la classe actualment dirigent en la construcci�
europea apel�la a aquests ideals per aconseguir adhesions, encara que la
ra� �s econ�mica, �s la forma d�organitzaci� del capitalisme en la fase
regional, de la mateixa manera que ho fa el Sud-est asi�tic o el Con Sud
d�Am�rica, en estructures tendents a la creaci� de macroestats a l�estil
dels USA.

Per tant aqu� importa poc el l�mit arbitrari de que suposadament Europa
arriba als Urals, Europa arribar� all� on interessi als estats de la zona.
Per aquesta mateixa ra� R�ssia, que seria Europa fins als Urals no
entrar� mai a la Uni� Europea, i en canvi �s m�s f�cil que entrin
Arm�nia i Ge�rgia, i potser fins i tot a la llarga no solament Israel sin�
tamb� Marroc o tot el Magrib i fins la pen�nsula Ar�biga.

Un altre company va valorar que pot passar que al capitalisme podria no
interessar-li de moment l�ingr�s d�un pa�s, precisament per tal que no
accedeixi a una homogenitzaci� de drets i poder aix� explotar-lo amb
m�s llibertat. I pot passar que l�excusa addu�da per a retardar l�ingr�s
pot ser una difer�ncia religiosa, o un proc�s revolucionari contra l�estat
imperial del qual depen (cas nostre o dels bascs o els kurds�). En
aquest punt podria ser que a nosaltres, la classe dial�cticament oposada,
estiguem interessats precisament en tot el contrari i que ens calgui
exigir l�ingr�s d�un pa�s (per exemple el mateix Kurdistan, o potser els
amazighs�).

En aquest punt del debat vam recordar que �aquell espai� que sempre
s�havia vist com un sol territori amb una ciutat al mig que era
Constantinoble, amb una homogenitzaci� que no solament venia dels
grecs i dels romans sin� tamb� dels germ�nics, fins a Maurit�nia, va
trencar-se per raons estrictament religioses no fa tant; per� que les
condicions de proximitat, econ�miques i de cosmovisi� romanen sota
un lleu vern�s de temps i religions.

Si tenim en compte que no �s la nostra voluntat la que determinar� si a
Europa entren les Can�ries o Turquia o L�ban, o Israel, sin� que ser�
voluntat dels interessos econ�mics de l�actual classe hegem�nica, pot
passar que potser no en cent anys per� si en cinc-cents anys el futur
macroestat europeu se sembli molt a l�antic espai rom� amb frontera al
S�hara per� sense R�ssia i en canvi amb Arm�nia, Can�ries, Ge�rgia i
Kurdistan. �o no. Conclusi�, que ja ho veurem, ja ens ho trobarem.

Per� que aix� ens ha d�importar molt poc. All� que ens ha d�interessar
de deb� �s que per a ser efectius (en el nostre paper en la dial�ctica que
ens ha tocat com a treballadors, �s a dir, en els interessos anticapitalistes
i l�alliberament de Catalunya) ens toca ser capa�os d�organitzar-nos en
tot l��mbit en qu� s�organitzi el capitalisme europeu.

Per tant per una banda Catalunya ha de ser tan independent com
qualsevol altre dels estats que conformin la Uni� Europea, i per l�altre
hem de treballar la nostra capacitat d�organitzar-nos en tot l��mbit
d�all� que est� esdevenint aquest nou marc de la lluita de classes (pas
previ a l�escala planet�ria) que s�anomena Europa, conformat pel
capitalisme fins als l�mits geogr�fics que el capitalisme decideixi. I hem
d�aconseguir-ho tant per estendre les llibertats a tot arreu (si hi ha
difer�ncies hi haur� explotaci�), com per guanyar aliats en
l�alliberament de Catalunya, com per poder fer front al capital de forma
efectiva.

���������.
Aquesta �s la transcripci� del debat previ a la decisi� de fer el grup. De
cara als �llestos� ha de quedar clar que cap dels quatre que vam
participar en aquesta conversa pr�via a la creaci� del grup no som
precisament intel�lectuals i podem estar equivocat en molts conceptes,
per� en tot cas a nivell intu�tiu �s aix� com ho vam percebre i per tant
aix� est� reflectit en el text inaugural. Ara b�, a partir d�aqu� el grup
funcionar� en la mesura que sigui �til i al final ser� all� que els
participants vulguin que sigui. Per tant ja veurem de quin pal anir� aix�
d�aqu� un any o dos.