[catalonia-europa]Fw: MAGNÍFIC ARTICLE

http://josepsort.blogspot.com/2005/11/magnfic-article-joan-francesc-mira.html

MAGNÍFIC ARTICLE

Joan Francesc Mira (1939), és sense cap mena de dubte,
un dels nostres savis més universals. Ahir va escriure
aquest article a les pàgines de Diàleg de l'AVUI. Un
article senzillament genial i il.luminador. I que no
pot ser més d'actualitat, sobretot ara que ens fem un
fart de parlar de nyaps d'estatutets d'autonomia.
Difoneu-lo al màxim.

article citat:
http://www.avui.com/avui/diari/05/nov/05/93184.htm

Separatistes, Europa

Per alguna raó que em defuig, pràcticament tothom
accepta que escriure o pronunciar separatisme és una
cosa molt lletja, una falta d'urbanitat, quasi un
pecat de paraula. Si no ho és també d'obra, que en
aquest cas és un delicte horrible. No deu ser pel
sentit més general del mot, que segons el diccionari
de l'Institut vol dir "Opinió, partit, de qui es vol
separar de la comunitat o de l'organització a la qual
pertany". Però si vostè, sol o formant un "partit", es
vol separar d'un club, associació, comunitat de
propietaris o qualsevol altra organització, ningú
l'acusarà del pecat nefand.

Ja se sap que el nostre diccionari oficial és de
vegades una mica fluixet en matèria de definicions,
que és la seua matèria. El Diccionari de la Reial
Acadèmia Espanyola és bastant més contundent:
Separatismo vol dir "Doctrina política que propugna la
separación de algun territorio para alcanzar su
independencia o anexionarse a otro país". Res de
vaguetats, d'organitzacions ni de comunitats:
separatisme és la doctrina dels qui volen separar-se
d'un Estat constituït, per ser ells mateixos Estat o
per canviar d'Estat. I això és tot, que és molt, com
en el diccionari de l'IEC no era res.

Al 'Concise Oxford' hi fa una lleu al·lusió dins de
separate (separar), quan aquest verb es refereix a la
"independència política o eclesiàstica", en oposició a
unionisme. Separatisme és el contrari d'unionisme. Del
tot elemental: o separar-se o continuar units.
Repassar diccionaris és un dels exercicis de
llenguatge més útils que conec. El Larousse defineix
la paraula com "Moviment, tendència, dels habitants
d'un territori que desitgen separar-lo de l'Estat del
qual forma part". Contundent: separar un territori
d'un Estat. Deixaré estar les definicions, per no
fer-me pesat i perquè la idea és claríssima: en
espanyol, en francès i en anglès (que són les llengües
més grosses), separatisme vol dir el que vol dir també
en català popular i polític, amb la peculiaritat
notable que qui no ho diu és el nostre diccionari
oficial, vés a saber per què, potser per timidesa o
per ganes de dissimular. I aquesta és també la
història d'Europa, especialment la contemporània que
és la nostra.

Si repassem els darrers cent anys, comprovarem sense
dificultat que la doctrina, el moviment, o el desig de
separar-se d'un Estat i formar-ne un de propi és tan
habitual, tan recurrent, i amb un èxit tan visible,
que sense la paraula o el concepte no es pot entendre
res d'aquesta història (encara que el concepte sol
presentar-se no com a pecat sinó com a virtut, és a
dir com a patriotisme i com a dret respectable).
Comencem pel 1906, quan Noruega se separa de Suècia.
Continuem amb l'esclat del 1918, quan se separen
Hongria, Finlàndia, Polònia, Estònia, Letònia,
Lituània, Txèquia i Eslovàquia conjuntament, Eslovènia
i Croàcia per unir-se a Sèrbia, Albània (el 1920), i
no sé si de moment em deixe algun país o territori.
Per cert, el 1919, els austríacs, que s'havien quedat
sols, volien justament ser unionistes: una assemblea
-amb majoria socialdemòcrata- proclamà la República
Alemanya d'Àustria, els aliats van impedir la unió, i
la unió es va fer vint anys més tard per obra de
Hitler i amb grans aplaudiments al carrer.

Després, com vostès saben, es va separar Irlanda, i
vingué la guerra, hi hagué unions a la força entre el
Bàltic i el mar Negre, i vingué el 1989, caigué el
Mur, i se separaren una altra volta els estonians, els
letons i els lituans. Amb algunes separacions noves i
afegides com la de txecs i eslovacs, la d'eslovens,
croats, macedonis, bielorussos, ucraïnesos, moldaus i,
si arribem fins al Caucas, la d'armenis, àzeris i
georgians. Això significa que, sense separatismes ni
separacions, la major part del territori d'Europa
seria encara ocupat pels imperis del segle XIX, que
eren el turc, el rus, l'austríac i el prussià, sense
comptar els regnes i repúbliques entre l'Atlàntic i el
Mediterrani. Una Europa sense l'èxit històric dels
abundants separatismes del segle XX no sé quina Unió
hauria pogut fer, no sé en què consistiria, i em
resulta una mica difícil d'imaginar. Elimineu la
llista dels separats, i comproveu com queda el mapa.

Els separatismes dels separats són doctrina nacional
acreditada, drets reconeguts quan són reals i aplicats
(quan no ho són, ningú no els reconeix, vejau quina
paradoxa?), virtut patriòtica, resistència nacional i
sovint heroisme exemplar. Els separatismes fracassats,
ja se sap que són doctrina perversa, intent maligne de
disgregació, pecat intel·lectual i moral, i tot això
que hem de llegir ara mateix cada dia als diaris. De
manera que la història més recent de la nostra mare
Europa és un seguit de separatismes i de separacions,
i tanmateix, resulta que els pocs separatistes que hi
queden -els que encara sostenen la doctrina o el desig
de separar-se tal com han fet amb gran aplaudiment
tants altres en tants altres llocs- són acusats d'això
mateix com a pecat imperdonable. He recordat aquesta
història, i aquest vocabulari comparat, per si algú
encara es considera poc o molt separatista i això li
crea càrrecs de consciència; cosa que en aquest país
és ben possible, i només cal mirar el diccionari.
Joan F. Mira
Escriptor

[Non-text portions of this message have been removed]

------------------------ Yahoo! Groups Sponsor --------------------~-->
Get fast access to your favorite Yahoo! Groups. Make Yahoo! your home page
http://us.click.yahoo.com/dpRU5A/wUILAA/yQLSAA/XgSolB/TM
--------------------------------------------------------------------~->

€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
ATENCIÓ!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar és un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML. Per tant els que
useu hotmail cal que desactiveu l'Editor RTF del Desplegable "Herramientas".
---------------------------
1).Llegeix els missatges anteriors en aquesta web:
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/messages
2).Apuntar-se al grup => Directament des de la web:
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
o enviant un missatge en blanc a l’adreça:
catalonia-europa-subscribe@yahoogroups.com
i respondre el missatge de confirmació.
3).No rebre missatges però poder enviar-los i llegirlos a la web =>
Enviar un missatge en blanc a l’adreça:
catalonia-europa-nomail@yahoogroups.com
4).Rebre solament un resum diari => Cal enviar un missatge en blanc a:
catalonia-europa-digest@yahoogroups.com
5).Rebre tots els missatges en comptes del resum diari => Enviar un
missatge en blanc a l’adreça:
catalonia-europa-normal@yahoogroups.com
6).No voler saber mai més res del grup i esborrar-se’n del tot => Es pot
fer des de la web o enviant un missatge en blanc a l’adreça:
catalonia-europa-unsubscribe@yahoogroups.com
i responent el missatge posterior de confirmació.
--------------------
Atenció: aquest és un grup sobiranista català i federalista europeu. Es una iniciativa espontània, espontaneïsta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religió, 3-que atemptin contra els principis ideològics de l'esquerra europea i catalana.
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€

Yahoo! Groups Links

<*> To visit your group on the web, go to:
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/

<*> To unsubscribe from this group, send an email to:
catalonia-europa-unsubscribe@yahoogroups.com

<*> Your use of Yahoo! Groups is subject to:
http://docs.yahoo.com/info/terms/