LA POLÍTICA DEL "COUTEAU SOUS LA GORGE"

To: <catalonia-europa@yahoogroups.com>
Sent: Tuesday, October 25, 2005 11:15 AM
Subject: [catalonia-europa] LA POLÍTICA DEL "COUTEAU SOUS LA GORGE"

LA POLÍTICA DEL COUTEAU SOUS LA GORGE

Se'm demana que expliqui què entenc per política del
couteau sous la gorge tal i com es dóna al Quebec. El
primer que he de dir és que aquesta expressió és
sovint utilitzada per la premsa anglocanadenca i
federalista, per estigmatitzar el moviment sobiranista
quebequès. És quelcom comparable a la típica acusació
que els ecspanyols ens fan de ser uns xantatgistes,
pesseteros, fenicis, etc, etc.

Dit això, però, cal afegir que també es pot aplicar a
l'estratègia sobiranista d'anunciar, com a estratègia
electoral, que en cas de victòria del Partit
Quebequès, es convocarà durant la legislatura un
referèndum d'autodeterminació. D'aquesta manera es
pretén aplegar el màxim de vots sobiranistes.

Si apliquem l'exemple al cas català seria col.locar un
ganivet al coll -a la gorja- dels ecspanyols (quina
imatge més deliciosa, redéu!), el fet que ERC o CiU
(vés a saber) anunciessin com a estratègia electoral
per a la contesa del 2007 que en cas de guanyar les
eleccions, convocarien un referèndum
d'autodeterminació durant els quatre anys següents
(m'excitaaaa), és a dir, com a molt tard, cap a la
tardor del 2011.

Us imagineu el pollastre que es muntaria? Doncs bé,
això és la política del ganivet al coll. Afegeixo,
però, que després de dos intents, determinats sectors
del moviment sobiranista quebequès, ja veuen aquesta
estratègia com a massa moderada, i preconitzen l'opció
d'una elecció referendària, que consisteix en passar
olímpicament del referèndum, i anunciar durant la
campanya electoral que si el PQ guanya, un cop
constituïda la nova Assemblea Nacional del Quebec, una
de les primeres mesures que es prendria, sino la
primera, seria fer una Declaració de Sobirania
solemne, a l'hora que es reclamarà el reconeixement
internacional i s'oferirà al govern canadenc negociar
els termes de la partició.

(De fet, això mateix és el que feren les colònies
americanes que formaren els Estats Units.

http://www.ushistory.org/declaration/

La Declaració d'Independència es va aprovar el 1776,
la Confederació s'aprovà definitivament el 1781, la
guerra amb els anglesos acabà el 1783, i la
Constitució que encara avui roman, no s'aprovà fins el
1787, és a dir, onze anys després de la declaració
d'independència!)

Bé tornant a casa. L'escenari que podria fer factible
aquesta estratègia seria el següent:

1. La reforma de l'estatut s'encalla al Parlament dels
lleons per les clatellades en forma d'esmenes que
presenten els sociates i que obliguen a retirar-lo o,
alternativament, és rebutjat en referèndum pel poble
català (2006)

2. Les eleccions del 2007, tant les autonòmiques al
País Valencià i les Illes, com les del Principat, se
salden amb uns resultats extraordinaris per les forces
sobiranistes catalanes (ERC i CiU), i per un vot de
càstig al PSC(PSC-PSOE) per la seva traïció al poble
català, i per un creixement del vot ecspanyolista del
PP, que encara afebleix més els sociates.

3. Crisi de les finances ecspanyoles pel col.lapse que
significa la fi de l'arribada dels fons europeus, que
obliga a fer un replantejament i que per descomptat
caurà sobre les espatlles dels catalans i les
catalanes (2007-2008).

4. Els partits sobiranistes al Principat elaboren una
nova proposta d'Estatut que de seguida és rebutjada
pels ecspanyols. Es pren la decisió de convocar un
referèndum d'autodeterminació entre el 2009 i el 2011.
Cafarnaüm.

Òbviament hi ha elements claus que manquen, com per
exemple qui formarà govern al principat, a les illes i
al país valencià el 2007 i al conjunt de l'estat el
2008, però tot plegat es tracta d'un esborrany de
reflexió que sotmeto a la consideració de qui hagi
tingut el valor d'arribar fins aquí en la lectura
d'aquest post.

Per acabar deixeu-me, és un parlar :-), afegir que
hauríem de fer tot el possible per assolir la
sobirania abans de l'11 de setembre del 2014, per tal
d'evitar tot el mullader del tricentenari amb els
ecspanyols ficats a dins de casa. Res no em faria més
feliç que, com recentment ha passat amb la
commemoració de la batalla de Trafalgar,

http://www.voodoo.cz/victory/trafalgar.html

aquell dia el govern de la República de Catalunya,
convidés els ambaixadors ecspanyol i francès, a un
acte de reconciliació entre veïns.

http://josepsort.blogspot.com/2005/10/la-poltica-del-couteau-sous-la-gorge.html