Nou article al Bloc Gran del Sobiranisme:
http://blocgran.cat/?p=5942
Des del rovellet d'ou d'Elx fins l'extrem nord del Capcir
.
.Tot just entro a casa i veig que ja m'ha arribat, per correu, el llibre d'en
Joan-Carles Martí i Casanova "Des del rovellet d'ou d'Elx", però només tinc
temps d'emocionar-me un moment amb la dedicatòria, perquè marxem en cinc minuts
camí de la zona més septentrional del Capcir, que és el darrer indret que ens
manca per poder proclamar que tenim ben apamat el bressol de Catalunya. Com
sempre que pugem cap al nord, busquem les rutes més llargues amb l'objectiu
conscient de perdre'ns tant com puguem. Del Coll d'Ares (entre el Ripollès i el
Vallespir) fins al Coll de les Ares (entre el Capcir i el Donasà). Passem Prats
de Molló seguint la Pollangarda i Sola dels Campets en direcció a Ceret, on
prendrem el Camí del Roc Blanc i la Sureda d'en Rodó, passant per la Calcerana,
el piemont del Canigó, porta dels Aspres, fins Tuïr. D'allí cap al Vilar
d'Ovança on, després d'un breu cafè mirant el forn solar i les muralles, enfilem
el camí versFormiguera.
.
El primer cop que vaig estar a la capital del Capcir va ser fa uns 25 anys a
casa de la família Pi. Després hi he tornat vàries vegades, però encara no
tenia apamats tots els vilatges de la comarca. Ara passem de llarg fins l'extrem
nord. Podria arribar a Quilhanper saludar l'amic Terric, però fins que no
tornin les vaques grasses estic limitat a escapades breus. A més, ja vaig
passar per Quilhan fa pocs mesos, que vaig travessar de Mirapeis a Sant Pau de
Fenolhet venint de Carcassona i Montsegur. Com veieu, a casa ens costa poc fer
kilometres! La d'avui no és una escursió occitana, com aquella, encara que, com
més creix el meu coneixement del territori, més s'allunya Espanya i més
properes veig Barcelona i Tolosa …i Bordèu, i Niça, i fins i tot la llar
torinesa de l'amic Luca. Així doncs, començo a fullejar l'obra d'en Joan-Carles
Martí i Casanova mentre remullo els peus a l'embassament de Puigbalador.
Casualment coincideixen la visió d'un capítol, el títol del qual esmenta
Quilhan, amb la del rètol viari que tinc davant assenyalant la ruta vers aquesta
vila occitana.
.
Tanmateix, la primera lectura que hem fet del llibre ha estat el pròleg de
l'editor arran que la meva senyora el recordava de prehistòriques reunions a
can PSAN, també d'un acte polític (foto adjunta) que, juntament amb el Jordi
Moners, vam compartir a Martorell, i d'un cop que vam anar plegats
a Oliana farà cosa d'un quart de segle. Després comença a llegir el prefaci del
llibre: "Des el rovellet de l'ou d'Elx són 23 escrits en els quals es reflexiona
sobre la gran ciutat a la fita sud de la catalanitat cultural…" -Què fas tu
llegint coses culturals? -És veritat, sempre estic embolicat en conflictes i
misèries socials! Doncs precisament he volgut perdre'm entre aquestes muntanyes
ancestrals per desintoxicar-me d'un excés de penúries humanes però, no crec
possible, en tant que català, poder defugir els conflictes culturals, malgrat
que estiguin tan allunyats dels meus interessos quotidians.
.
Precisament recordo una llarguíssima discussió, davant mateix d'una parada
de Llengua Nacional(també deu fer una vintena d'anys) on, a contracor, vaig
haver d'acceptar la tesi –mig irònica- de l'amic Jordi-Carles B., segons la
qual, per molt obrers i comunistes que siguem, en tant que catalans, estem
condemnats a ser filòlegs en potència. Dels "monjos-soldats" de l'edat mitjana
als "treballadors independentistes sensibilitzats per la llengua" de la
Catalunya del XXIè segle! Doncs deu ser veritat, atès que al cap de poca estona
m'he sentit frustrat perquè volia escoltar la parla de transició a l'occità que
caracteritza el Capcir, però està clar que aquest pastor d'ovelles tan típic en
aparença només sap parlar a les ovelles i al gos en francès! És clar, no puc
evitar les comparacions entre aquesta realitat, diglòssica però orgullosa de la
seva catalanitat, i la que em transmet en Joan-Carles Martí i Casanova "des del
rovellet d'ou d'Elx", i que va captivant-me pàgina a pàgina; encara tinc per
dies de lectura del llibre …però només falten poques hores per tornar a
Barcelona!
.
M'acomiado del Capcir des del seu interior més íntim: la cova de Font Rabiosa.
Descoberta el 1958 ran dels treballs d'una pedrera d'ònix, la mateixa pedrera
d'on es van extreure els materials de revestiment del Palau dels Reis de
Mallorca de Perpinyà, té una longitud de 12 quilòmetres i es pot visitar des de
1983. Quan hi aneu no us descuideu de veure una curiosa formació en forma de
"papallona" que, segons diuen, només s'ha donat en dues altres coves en tot el
món. Esperant l'hora de la visita hem tingut una llarga tertúlia, en francès,
amb els altres visitants, amb la senyora que cobra l'entrada, amb la seva filla
adolescent i amb el guia. Aquest darrer, en adonar-se que la meva filla petita
no parla francès, s'ofereix a fer, durant la visita, algunes explicacions en
castellà que té preparades pels visitants ocasionals que venen de Barcelona. Li
responc que no, que de cap manera. No tindria cap sentit, i jo ja puc traduir-li
a la meva filla aquells conceptes que pot entendre una criatura de 7 anyets.
.
La reflexió "és curiós que la majoria de turistes barcelonins coincidiu en no
voler explicacions en castellà" és seguida pel comentari d'un altre dels
visitants, dePerpinyà, que exclama –sempre en francès- amb to d'enveja "la sort
que teniu els barcelonins, que us podeu integrar aquí perquè us és molt fàcil
aprendre a parlar francès, molt semblant al català; en canvi als nordcatalans
ens costa molt integrar-nos a Barcelona perquè el castellà és molt diferent".
Té part de raó, si ho mirem pel costat fatalista d'haver d'usar els idiomes
ocupants, però abans que jo pogués replicar se m'ha avançat un altre turista,
aquest de Suïssa, amb la resposta assenyada: "del que es tracta és de saber
parlar tots en català!" Tot seguit l'adolescent de la guixeta, que no havia
deixat de mirar, amb expressió de curiositat i admiració, alhora, la verborrea
de la meva filla petita, ha dit amb orgull que ella ha après català a l'escola
i, a continuació, la seva mare ha afegit que pels grans ja és tard, però que
els petits l'aprenen i se'n senten orgullosos.
.
De tornada a Barcelona recordava el mestre Josep Guia i la seva perspectiva de
Centre-Perifèria. Ell ja ho deia que la principal responsabilitat del
redreçament nacional la tenim al centre, però és patent que, llevat d'exigües
(percentualment) excepcions, com en el cas d'en Jordi Solé, no estem prou a
l'alçada. Sort tenim, als nostres extrems septentrional i meridional, amb
aquests resistents perifèrics, autèntics herois, com els que al Capcir mantenen
l'orgull i s'esforcen per recuperar una llengua situada en nivells residuals …i
com en Joan-Carles Martí i Casanova, regalant-nos amb tan valuosa aportació des
del rovellet de l'ou d'Elx.
.
.
.
Grans mercès! Que tingueu un bon jorn de satisfaccions i de lluita en el camí
de l'alliberament!
.
Fantassin Manel
.
(Gotholonia)
[Non-text portions of this message have been removed]
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest �s un grup sobiranista catal� i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligi�s. Es una iniciativa espont�nia, espontane�sta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religi� o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideol�gics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCI�!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar �s un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Si no vols rebre els missatges d'alg� en particular, no cal donar-se de baixa del grup, �s m�s f�cil filtrar aquest alg�.
4-El terme "Catalunya" s'hi usa seguint el criteri de Josep Guia al seu llibre "Es molt senzill digueu-li Catalunya": http://www.psan.net/llibres/digueu-li/digueu-li.pdf
5-Els missatges d'aquest grup s�n reenviats autom�ticament i es pobliquen al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
��������������������
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada