Una llatinoamaricana que treballa per a ya.com (orange) insulta repetidament, greu i anònima uns catalans via telefònica pel simple fet de ser catalans i parlar catalans i fins i tot els diu "inmigrantes" (!?)
http://www.tv3.
"Qui no té vergonya tot el món és seu".
------------
Perquè aniré a Brussel·les
http://deumil.
No és que em vulgui posar èpic ni res. Però crec que en la vida de tot poble es produeixen alguns (rars) moments decisius. I estic segur que aquesta iniciativa a Brussel.les en pot ser un per al nostre poble.
Algú dirà que els catalans som una gent privilegiada, que vivim en pau, que tenim un nivell de renda inimaginable per a un africà. És cert. Però ens manca una cosa bàsica: la llibertat. La llibertat com a poble. Estem davant d'una situació en què hom pretén –ens ho han dit per activa i passiva– posar aturador i fossilitzar el nostre accés a la llibertat. Hom pretén que les coses segueixin així molt de temps. Per sempre, si pot ser. I això a cap poble no se li pot demanar.
Qualsevol persona amb un mínim de sentit crític (i, ja no diguem, de perspectiva històrica) pot adonar-se'n perfectament que busquen de perpetuar l'anul.lació dels nostres drets nacionals; que busquen d'impossibilitzar l'equiparació de la nostra llengua amb les altres d'Europa; que busquen esborrar-nos el dret a reenganxar-nos amb una trajectòria nacional que ve de Francesc Macià i Lluís Companys, com si mai no haguessin existit. Les proves de tot això les tenim en el tractament de l'Estatut de Catalunya, en el contingut de la Llei de la Memòria Històrica i en l'inqualificable tancament de les emissores de TV3 al País Valencià.
El més important a dir, davant aquests fets, és que cap demòcrata europeu mitjà acceptaria resignat una situació equivalent per a si. ¿Com podria acceptar que la determinació del seu marc legislatiu i polític, un cop votat al propi Parlament, depengués d'un Tribunal Constitucional hostil? ¿O que la seva llengua fos torpedinada diàriament per una àmplia gamma de mitjans, institucions i lobbys, de dins i fora de casa seva? ¿O que, si us plau per força, hagués de formar part d'un estat -de tutela militar- on el seu fet cultural i lingüístic fos diàriament hostigat, incomprès i intencionadament arraconat? És senzillament impensable. Qualsevol persona que conegui Europa sap que és així. Doncs tampoc els catalans no ho hem d'acceptar.
Alguns quedaran astorats de veure com una desena de milers de catalans -amb tot el garrepa que els encanta dir que som- fem tants quilòmetres sense que l'embadaliment per veure rodolar una pilota de cuir en sigui el motiu. Ens motiva una altra causa molt senzilla: La conquesta de la igualtat. La igualtat de poder decidir què volem. La igualtat perquè els eurodiputats catalanoparlants no continuïn essent el grup d'eurodiputats més gran de tots els que tenen una llengua pròpia no oficial a Europa (en són 60% del total d'eurodiputats d'aquesta adscripció!). La igualtat per també poder vibrar amb una selecció nacional pròpia, més o menys com ho fan els altres. La igualtat per viure en un estat amb qualitat democràtica i amb voluntat de superar la xacra d'una dictadura. Una igualtat que ens porti a no ser arxivats a l'armari dels assimilats forçosos i pasteuritzats d'Europa com si fóssim apestats de segona. Si Eslovàquia, Eslovènia i
Macedònia han sortit de l'armari, ¿perquè nosaltres no? Igualtat!
Hi ha una altra raó important per mostrar la nostra incompatibilitat amb l'estat que ens tutela. Més de trenta anys han demostrat que el gruix dels seus ciutadans es troba còmode vivint a l'ombra de l'herència franquista, sense haver anul.lat les seves penes "judicials", sense una plena rehabilitació de les víctimes, sense cap interès per descobrir l'horror de les fosses comunes (les més grans d'Europa eren a Europa i el segon partit de l'estat les pretén fer desapèixer amb tota impunitat). Tampoc no han mostrat massa interès per retornar (o obrir) massivament arxius com passaria en tota democràcia digne del nom. La classe política espanyola, amb el seu monarca al davant -emcimballat per voluntat de Franco- no mostra cap voluntat real de renunciar als avantatges i privilegis que -ostensiblement i en tants aspectes- ha significat la legitimació dels fets consumats d'una dictadura. Nosaltres no. Nosaltres, com a catalans, molt
majoritàriament, "no som d'eixe món". No podem combregar amb les raons d'estat de dret quan la llei l'escriuen ells i nomenen els jutges ells. Com la resta d'europeus, necessitem un estat, que -per arribar a ser iguals- només pot ser propi. No ens serveix un que és políticament aliè, moralment aliè, econòmicament aliè, culturalment aliè.
Sempre he pensat que un procés d'internacionalitza
Anar a Brussel·les no suposa la fi de cap camí. És un pas més. Suposo que aquesta iniciativa tindrà els seus enemics i detractors. Els el sempre i els que potser opinen que crearà més frustració. Però cal demanar ¿què pot ser mes frustrant que assistir de braços caiguts a la desarticulació d'un projecte nacional amb mil anys d'història? Si el 18 de febrer de 2006 i l'u de desembre de 2007 vam ser capaços de col.lapsar el centre de la nostra capital, Barcelona, amb centenars de milers de manifestants, ara de nou estem cridats a posar nous arguments que convencin els nostres polítics que cal un canvi substancial de rumb. Cal convèncer-los val la pena lluitar per una altra Catalunya. La que sempre s'ha escarrassat per la seva llibertat. Ens veiem a Brussel.les.
Toni Strubell i Trueta
http://deumil.
------------
vos adjuntem la convocatòria la concentració de solidaritat amb el David de Vilafranca, vos demanem la m'axima difusió i la vostra solidaritat:
CONCENTRACIÓ de SOLIDARITAT amb el DAVID de VILAFRANCA
Dijous 15 de gener a les 20 hores
al Casal Popular de Castelló
Companyes i companys,
El passat 6 de gener, els mossos d'esquadra van detindre en David de l'Associació Cultural La Fornal de Vilafranca del Penedès el van traslladar a la comissaria de Vilafranca, on li van negar l'assistència d'un advocat. Hi passà la nit, fins que el van traslladar al jutjat de guàrdia de la vila on, finalment, després de gairebé deu hores de desinformació
La detenció i l'execució d'ingrés a la presó es basa en una ordre de crida i cerca dictada el mes de maig del 2008 —que no havia estat notificada— arran d'una sentència condemnatòria relativa a la manifestació antifeixista del 12 d'octubre de 1998.
Malgrat que la mateixa legislació espanyola estableix que no es pot ingressar a la presó amb una pena inferior a dos anys, la titular del Jutjat Penal núm. 15 de Barcelona, Isabel Gallardo, ha recuperat uns antecedents per insubmissió, ja cancel·lats, per tal de poder segrestar en David de La Fornal.
Davant d'un nou cas de persecució política, mostrem-los la nostra resposta en forma de solidaritat amb el company !
Trobareu el manifest, adhesions i tota la informació sobre el cas a la pàgina
http://davidvilafra
El dilluns passat, 5 de gener, un company de la COS, el David de Vilafranca del Penedès, i treballador de l'Associació Cultural La Fornal, fou detés, passant tota la nit a la comissaria, per una ordre de recerca i captura emesa el passat mes de maig de 2008 (arran d'uns fets contra el 12 d'octubre a Barcelona en 1998, durant una manifestació antifeixista)
- El matí del 8 de gener s'ha presentat un recurs de reforma i subsidiari d'apel·lació <http://www.alertaso
A la sentència ferma del 20 de juny del 2000, per la que es condemna aun any i sis mesos de presó al David de Vilafranca, per delictes menysgreus i lleus, pertoca considerar la prescripció dels delictes, atés elpas del temps fins al maig d'enguany, data en que s'inicia l'ordrefantasmal de recerca i captura d'una de les persones més populars del'activisme independentista de Vilafranca.
La jutgessa argumenta, a més que cal seguir considerant i perseguint els delictes d'insubmissió al Servicio Militar Obligatorio, que el temps passat entre la sentència ferma i una posterior denegació d'un indult sol·licitat per l'Ajuntament de Vilafranca, al març del 2006, no hauria de comptar i per tant, caldria considerar no prescrits els delictes del 12 d'octubre del 98.
En resum, s'exigeix deixar sense efecte la sentència condemnatòria pels fets del 12 d'octubre del 98 i alhora l'anulació de la interlocutòria de la jutgessa Isabel Gallardo d'execució de presó al mateix temps que ha de quedar retirada l'ordre de cerca i captura contra en David.
"Un perla més en l'expedient de la jutgessa Isabel Gallardo, de qui tindrem oportunitat de seguir amb atenció les seves immediates peripècies en la persecució d'independentistes i antifeixistes"
Ara, el David té fins al proper 16 de gener per presentar-se per voluntat pròpia per ésser empresonat.
Des de la COS us preguem el vostre suport pel company David, així com que estigueu atentes i atents a les possibles convocatòries de mobilitzacions, concentracions i accions diverses que puguin anar convocant-se, així com la possibilitat d'estendre les accions a totes les comarques i localitats dels Països Catalans on sigui possible, i també, a ser possible, arreu del món.
Cal apuntar que en els darrers dies i setmanes, 3 joves independentistes de Reus, 3 feministes i independentistes de Tarragona, 1 jove independentista i anticapitalista de Vilanova i la Geltrú, entre molts altres, han estat detesos, amenaçats, i/o apallissades pels cossos policials.
Des de la COS us demanem el vostre suport i solidaritat de classe i internacionalista pel David i per totes les companyes i companys repressaliats. Podeu enviar els vostres comunicats i suport a:
suportdavid@
En el cas de les companyes de Tarragona, també podeu contactar amb elles a: caudellunes.
Continuarem informant sobre qualsevol novetat que es produeixi.
Aturem l'empresonament del David!
La repressió no ens tallarà les ales!!
Una agressió contra un, és una agressió contra tots!!
Carta d'en David de La Fornal a les solidàries i solidaris
<http://davidvilafra
Salut camarades,
Un cop més tornem a trobar-nos davant el que podríem anomenar un cas de quotidianitat repressiva, quotidianitat perquè no ens cansem de repetir que aquests desagradables episodis no són casos aïllats.
La persecució que estic patint aquests dies no és pas pel fet d'haver-me declarat insubmís a l'exèrcit d'ocupació espanyol, com van fer-ho milers de joves en el seu moment; no és per haver-me manifestat el 12 d'octubre de 1998 contra el feixisme, com fem des de fa més de deu anys per aquesta data.
Això és el que ens vol fer creure la jutgessa Isabel Gallardo.
Tampoc no era la bandera espanyola esquinçada a Terrassa el motiu que va portar el company Franki a la presó.
Ni les fotos del rei cremades el que van dur desenes de catalans a l'Audiència Nacional.
No va ser la «llibreta blava» la prova que va engarjolar la Núria Pòrtules.
No acabaríem mai d'enumerar casos similars: els tres de Gràcia, els joves de Torà, els de l'Hospitalet i Sants, la gent de Capellades, els anarquistes, en Jona…
O el cas més dràstic: el de la Marina, en Zigor, la Laura, la Lola i en Diego, que fa anys que estan dispersats per presons franceses i espanyoles.
Tot això són excuses, el veritable motiu és la seva feblesa, la seva por, saben que aquests temps que corren donen la raó a la nostra militància constant.
Saben que no colpegen una persona, saben que colpegen un moviment sencer, com ho esteu demostrant amb les mostres de solidaritat que estic rebent aquests dies.
Torno a repetir-ho: tenen por, tenen por i mostren símptomes de debilitat. Haurien d'haver après que aquests cops repressius creen llaços, teixeixen xarxes, refermen conviccions, generen SOLIDARITAT, en sortim més forts malgrat la putada que suposa entrar a la presó.
Avui em toca a mi, d'aquí a uns dies voldran castigar l'Òscar de la Loke i l'Helena de La Quincalla amb l'excusa de les penes multa. Ho estan fent constantment amb la població migrada, mitjançant les seves lleis racistes.
Poden fer-ho amb qualsevol de vosaltres, tant se val l'excusa, el cas és que estem en el camí correcte i això no ho suporten, és hora de prendre la iniciativa, d'ajuntar-nos com ho estem fent ara, d'aguditzar les contradiccions d'aquest sistema miserable, de mostrar-nos ferms.
Perquè hem pres la humil decisió de no retrocedir!
Perquè la repressió no podrà tallar-nos les ales!
Endavant companys i companyes!
Visca la terra!
11 de gener de 2009
En rebel·lia, David Sànchez
Salut i solidaritat !
----------
http://www.cronica.
Bons preus i bona qualitat: http://www.adocse.
Citacions: http://art-de-
Pel Canvi de xip: http://wave.
http://blocs.
"El cielo, se les antoja, una vitrina de espuelas"
("Romance de la Guardia Civil Española", de García Lorca).
____________
Instant Messaging, free SMS, sharing photos and more... Try the new Yahoo! Canada Messenger at http://ca.beta.
[Non-text portions of this message have been removed]
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest és un grup sobiranista català i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligiós. Es una iniciativa espontània, espontaneïsta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religió o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideològics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCIÓ!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar és un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Si no vols rebre els missatges d'algú en particular, no cal donar-se de baixa del grup, és més fàcil filtrar aquest algú.
4-El terme "Catalunya" s'hi usa seguint el criteri de Josep Guia al seu llibre "Es molt senzill digueu-li Catalunya": http://www.psan.net/llibres/digueu-li/digueu-li.pdf
5-Els missatges d'aquest grup són reenviats automàticament i es pobliquen al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
Change settings via the Web (Yahoo! ID required)
Change settings via email: Switch delivery to Daily Digest | Switch format to Traditional
Visit Your Group | Yahoo! Groups Terms of Use | Unsubscribe
__,_._,___
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada