"La veu és del Poble Català i està mil anys per sobre dels seus regents". EA 1181
empordaaccio | dimecres, 17 de desembre de 2008 | 04:42h "La veu és del Poble Català i està mil anys per sobre dels seus regents". EA 1181. -Contra les pretensions de la "Legal Democràcia"-
Títol: Un fet greu que torna a ser notícia
Em refereixo a la notícia sobre les seleccions nacionals que comentava en el post anterior d'aquest blog.
Dic "un fet greu que torna a ser notícia" perquè l'afer i les maneres d'afrontar-lo no són pas noves ni d'efectes superficials.
No sé quans anys hauríem de viatjar en el temps en aquesta comparació o anàlisi, però no seran pas masses però tampoc seran pocs. Remuntem-nos pels voltants d'uns dotze anys enrere.
L'afer, el mateix, les seleccions nacionals catalanes, les nostres Seleccions Nacionals, el protagonista, un altre però amb les mateixes meselles maneres de fer: Jordi Pujol, a l'altra banda sempre els mateixos: l'enemic! -concretament el Tribunal Constitucional de la Metròpoli-.
Hi havien 500.000 signatures en joc. L'estat espanyol -les seves forces malèfiques, normalment i per naturalesa compostes de la gestió fidel de comptades persones- les posaren en mans d'aquell Tribunal inquisitorial sempre enemic, legalment dissimulat, de la Colònia Catalana. La documentació referent a aquelles signatures i a la reclamació que significaven de sobirania legítima encara resten colgades de paperassa en les golfes de les dependències d'aquell tribunal.
La resposta dels catalans, la resposta de qui defensava o hauria de defensar els nostres drets: Aleshores, Jordi Pujol s'empescà un subterfugi, un eufemisme, "Seleccions supra autonòmiques" pensant-se que rebaixant o amagant el valor del concepte se'n sortiria més bé, i així no s'adonà com de seguida se sotmeté als dicctats de l'enemic, des d'aquells mateixos moments, des d'aquella mateix decissió errònia, l'enemic ja l'havia vençut. Espanya aconseguí fer agenollar una vegada més al qui havia de ser, al qui havia de defensar el nostre Poble com un veritable valent Fiveller.
Han passat 12 o 15 anys, les cinc-centes mil signatures s'han anat podrint dins d'un calaix i les dones i homes que les van signar i aquells que promogueren la gesta s'han entristit, desil·lusionat i desmoralitzat per causa del mal fer, l'error i la covardia del qui n'havia d'ostentar el lideratge.
Tornem a estar al mateix lloc, el temps per la claudicació catalana no passa, els protagonistes de la part catalana han canviat, enlloc del Pujol i Ciu ara hi ha en Vinyals a les ordres de Carod, en Puigcercós i Esquerra, però les maneres de fer, ai las, són les mateixes, no hem avançat res, quinze anys perduts, la reconstrucció nacional de Catalunya encallada!
Extrems que certifiquen aquestes errònies maneres de fer:
Ho podem llegir clarament en la notícia esmentada d'enguany.
1 - El subterfugi o eufemisme passa a ser de "Seleccions supra autonòmiques" a "Volem patir" quan el que cal de veritat és no moure's del "Una Nació una Selecció" passi el que passi!
2 - El soterrament de la paperassa passa del calaix del Tribunal Constitucional inquisitorial espanyol a dues greus excuses esclaves que malmeten des de fa temps el desenvolupament i l'alliberament de la Nació Catalana, la primera és el que la notícia descriu amb les següents paraules i fet trampa:
"La Plataforma Pro Seleccions té ara fins al dia 24 d'aquest mes per presentar un recurs contra la decisió judicial. Que el presenti o no, dependrà de l'estudi jurídic de la sentència,
"
i la segona amb el malèfic i persistent "ara no toca" dels successius regents de la administració de la colònia, mal dits Presidents de la Generalitat i mal dits partits sols d'obediència catalana -si fos així mirarien amb més cura davant de qui i davant de què s'agenollen-
"La Plataforma Pro Seleccions té ara fins al dia 24 d'aquest mes per presentar un recurs contra la decisió judicial. Que el presenti o no, dependrà ... també de l'interès polític d'ERC –pròxima a la Plataforma– per fer un front per aquesta qüestió. "Encara no ho tenim decidit", es va limitar a dir l'advocat i vicepresident de la Plataforma, Sergi Blàzquez."
Finalment, pacient lector, estareu d'acord amb mi que cal plantar cara fermament i mai claudicar davant la subtil afirmació que pot pretendre constituir sentència i que pretén relegar la veu del Poble als moments en que la classe política acomodada i econòmicament totpoderosa s'atorgui la legalitat de tenir dret exclusiu i permanentment d'acotar la veu del poble sols dins els períodes anomenats de campanya electoral, i així escanyar la veu del Poble als interessos i condicions de la classe política amb pretensions de falsa i gens democràtica legitimitat.
Seria la quadratura del cercle del sistema polític, el blindatge de l'statu quo amb pretensions de legal democràcia; això ja fa temps que s'intenta, i en la política local i municipal pren forma de lleis de reglamentació ciutadana.
Amb les següents paraules crues ho diu la sentència i ho expressa l'esmentada notícia:
"El jutjat contenciós administratiu número 9 de Barcelona ha apuntat que a l'espot "s'infringeix la llei de protecció del menor i, amb l'ús del lema, s'exhibeixen continguts polítics que estan restringits a les campanyes electorals". "
------------
Conclusions:
La nostra reconstrucció nacional no pot dependre
1 - ni d'estudis jurídics -tractes amb l'estat- encallables i manossejables fàcilment,
2 - ni de l'ara no toca de l'administració colonial, del que sembla més urgent o políticament convenient del dia a dia,
3 - ni pot dependre de la rebaixada de conceptes i plantejaments -eufemismes, subterfugis- per facilitar l'escapada a l'enemic i als seus col·laboradors més propers i eficients, siguin catalans o no ho siguin.
4 - I menys, i de cap manera, podem permetre que encotillin la veu del poble, del nostre Poble, a les seves lleis i interessos maldestres amb falses pretensions de legalitat i democràcia:
La veu és del Poble i està mil anys per sobre dels seus regents polítics i administratius!
Salvador Molins
(President del BIC, membre de Som 10 Milions,
Conseller de Catalunya Acció)
Als arxius adjunts *.doc i pdf hi ha més articles relacionats amb el tema de les Seleccions Nacionals Catalanes. Si no us interessa rebre correus digue-ho a smolins9@gmail.
------------
Alguns catalans pateixen un problema greu d'enteniment. BIC 1316
smolins9 | dimarts, 16 de desembre de 2008 | 03:22h
02 octubre 2008
Espanya rebentarà pels diners
Després de molts anys de fer comèdia, d'amagar ineptituds i covardies i de construir escenaris de cartró-pedra que ara estan caient a trossos, com per exemple el virrei Pujol i la seva obsessió per encaixar Catalunya a Espanya, el federalisme asimètric del ximplet d'en Maragall, l'Espanya plurinacional d'en Carod-Puigcercó
televisió.
Tota aquesta crosta és la que ha alimentat durant molts anys la falsa idea que ens podíem entendre amb Espanya, que es podia normalitzar la nostra llengua essent espanyols i sense fer de la llengua una qüestió política, que ha amagat el robatori que patim, que ha fet creure a molts catalans que el darrer Estatut era un bon Estatut, i que ara, després de tots aquests fracassos, encara pretén fer creure que es pot obtenir un bon finançament negociant amb els lladres de la metròpoli. A vegades em costa acceptar a quin nivell de degeneració i mediocritat poden arribar les suposades elits dirigents del nostre país. És clar que nosaltres no som un país normal. Som una colònia i hi ha moltes poltrones i prebendes en joc.
Afortunadament la mentida no dura sempre. La gent tarda a adonar-se'n però arriba un dia que la farsa i els farsants cauen. Ara estem "perplexos" segons els nostres "entesos", però seria més profitós que els nostres "entesos" es mullessin preveient quan i de quina forma es dirimirà aquest estat d'anim transitori de perplexitat. I el que farà caure aquesta mentida que es diu Espanya són els diners, els diners que Espanya roba als catalans i que a més ho fan pixant-se-nos a la cara. El govern espanyol ha retardat tant com ha pogut la publicació de les balances fiscals perquè sabien que aquest és un dels detonants imprescindibles perquè una colònia iniciï el seu procés d'independència. Al final no ho han pogut evitar i n'han publicat mitja dotzena amb mètodes de càlcul diferents per a confonfre el ciutadà i perquè ningú en pugui treure l'aigua clara. Tot i així el govern espanyol està relativament confiat perquè es pensa que tots els
catalans som com els nostres representants polítics (els de la menjadora) i com els nostres representants de la societat civil (els de la repartidora)
El Principat de Catalunya no obtindrà un bon finançament. És tècnicament impossible. Espanya extreu (i no retornen) del Principat de Catalunya 52 MEUR cada dia (19.000 MEUR l'any) mentre que Europa dóna a Espanya 8 MEUR cada dia. A més, el govern espanyol sempre es reserva algun mecanisme (com p.e. el fons de suficiència) per a poder restar la quantitat que l'interessi del nostre finançament. Algun babau es pot creure que Espanya deixarà escapar el que extreu dels catalans quan ho necessiten per a mantenir el seu nivell de vida i quan a més estem entrant en una dura crisi? El problema és que els espanyols s'han passat de rosca i estan assecant la vaca lletera catalana. Ja no hi ha terme mig. Aquest diners o se'ls queden ells per a mantenir la paradeta o ens els quedem nosaltres per a no morir dessagnats econòmicament parlant. I aquí és on es comença a trencar definitivament Espanya, perquè falla el mecanisme, la clau de volta que havia
permès als líders polítics catalans regionalistes (Pujol, Roca, Maragall i tota aquesta tropa) dissimular l'espoliació que venim patint fent creure als catalans com a gran gesta nacional que érem la "locomotora d'Espanya" i que érem més espavilats que els espanyols, per no dir superiors. Espanya ha trencat aquest mecanisme i els regionalistes no saben què fer perquè ells no volen trencar amb Espanya. Dit d'una altra manera: Espanya, per la seva pròpia cobdícia i mesquinesa, ens està empenyent cap a la nostra independència, i la nostra classe política és el tap que ens priva d'avançar-hi.
Que ningú dubti que els lacais sociates del PSC intentaran fer creure als catalans que el finançament que es pacti serà "el millor finançament que mai ha tingut Catalunya". De fet, aquesta mateixa frase ja la va dir en Montilla en relació al nou Estatut després d'escapçar-lo. I que ningú dubti que els líders de CiU, els escolanets d'Espanya, els ajudaran a vendre aquesta idea igual que van fer plegadets amb l'Estatut. És el joc de sempre que tants "dignes" periodistes, de forma ingènua o interessada, fa tants anys que s'empassen, i alguns, excel·lint en la seva ruqueria, han arribat a proposar com a forma de govern per al futur de Catalunya, allò que anomenen la "sociovergència"
Pensar que Catalunya es pot desenvolupar dins d'Espanya és d'irresponsables i temeraris i si algú es creu que es poden defensar els interessos dels catalans estant sotmesos a Espanya que s'ho faci mirar perquè té un problema greu d'enteniment. Espanya s'està trencant i ja ha sonat el tret de sortida de la nostra independència. Ara només cal trencar a les properes eleccions autonòmiques la crosta, el tap que frena el camí cap a la nostra llibertat que, per si alguns dels ajupits que ens representen no ho saben, vol dir engegar Espanya a fer punyetes i tenir el nostre propi Estat que ens permeti construir un futur digne i pròsper.
Josep Castany
Director General de Catalunya Acció
2 octubre 2008, Barcelona (El Barcelonès)
------------
Cambres de Comerç demanen 3.800 milions d´euros. Regalem a Espanya 12.511 milions d´euros?
A dia d´avui, segons dades d´una entitat no precisament esquerranosa, la Fundació Catalunya Oberta, que té un comptdor permanent de l´espoli fiscal català és de 16.311.522.253, 35 euros a hores d´ara el 2008. És important en us moments on s´està negociant a corre-cuita, o al menys en aparença, per intentar visibilitzar un acord previ d´avant mà per justificar-se mútuament PSOE i PSC, uns que no han cedit als Catalans , i altres que han presionat. El que compta és el resultat final, la xifra real efectiva, no promesa.
I ha sortit les Cambres de Comerç que la seva aposta sigui no inferior a 3.800 milions d´euros, a més de presionar pels avals públics de l´ICO promesos per la liquiditat per les empreses. En quan el segon res a dir, però l´acceptació dels 3.800 milions d´euros de sostre mínim és acceptar ni més ni menys que es eternitzi l´espoli fiscal i regalem 12.511 a estat espanyol, com a mínim, ja que hi ha qui creu que estem pels volts de 19.000 milions d´euros, uns 52 milions d´euros diaris. Això equival a només recuperar un 24% de l´espoli, i això, coneixent els precedents, en els millors dels casos, ja que o no es consigna o no s´executa l´obra pública i la despesa social necesària (cas Llei de dependència) en els pressupostos Generals de l´Estat, amb el darrer gratis-total del PSC als seus companys del PSOE. I això ho diuen cambres de comerç en nom d´empresaris, qua no podem obviar que el 80% dels impostos, qui els paguem som la
majoria social de treballadors/ es a compte d´altri, que en el cas català som vora 3.500.000 cotitzants a la Seguretat social espanyola, i uns 402.800 aturats ja el novembre d´enguany. Els treballadors/ es contribuïm a les arques públiques i serem qui amb retallades socials patirem més si es confirma el regal de nadal de 12.511 milions d´euros anual a Espanya, que pretenen les cambres de Comerç catalanes.
Perquè ens adonem de la dimensió de l´espoli, si l´acord ve del 2005, i és per a 7 anys, el 2012, en 7 anys regalariem 87.577 milions d´euros, ni més ni menys que 14.571.586 milions de les antigues pessetes, 14,5 bilions de pessetes fins el 2012! I llavors s´acaben els fons estructurals europeus, i encara s´empitjoraria!
Sobren paraules, jo i molts d´altres no serem còmplices d´un drenatge fiscal a les classes populars d´aquest país, i em de començar a prendre posicions i plantar-nos,
www.llibertats. cat
------------
Citacions: http://art-de-
http://blocs.
Contra la insolvència i la quincalla ideològica: http://www.polsegue
____________
Yahoo! Canada Toolbar: Search from anywhere on the web, and bookmark your favourite sites. Download it now at
http://ca.toolbar.
[Non-text portions of this message have been removed]
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest és un grup sobiranista català i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligiós. Es una iniciativa espontània, espontaneïsta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religió o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideològics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCIÓ!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar és un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Si no vols rebre els missatges d'algú en particular, no cal donar-se de baixa del grup, és més fàcil filtrar aquest algú.
4-El terme "Catalunya" s'hi usa seguint el criteri de Josep Guia al seu llibre "Es molt senzill digueu-li Catalunya": http://www.psan.net/llibres/digueu-li/digueu-li.pdf
5-Els missatges d'aquest grup són reenviats automàticament i es pobliquen al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
Change settings via the Web (Yahoo! ID required)
Change settings via email: Switch delivery to Daily Digest | Switch format to Traditional
Visit Your Group | Yahoo! Groups Terms of Use | Unsubscribe
__,_._,___
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada