EL 29 DE MARÇ CATALUNYA HA SORTIT AL CARRER
http://diarigran.cat/?p=6846
FANTASSIN MANEL. La megafonia feia omnipresent la veu de Lluís Llach cantant l'Estaca damunt la gernació. Pau Claris era una marea humana… però la manifestació no era a Pau Claris sinó al Passeig de Gràcia, on no hi cabia ni una agulla. Quanta gent ben atapeïda hi cap? No ho sé, però després he baixat fins la Gran Via amb el Passeig de Sant Joan i m'he dedicat a comptar un espai de mil persones. A continuació he anat desfent el camí, comptant espais més o menys del mateix gruix, fins tornar a la Diagonal amb el Passeig de Gràcia. El resultat: 1162 espais d'unes mil persones (a ull). M'abstindré d'assegurar que érem un milió cent seixanta-dues mil persones perquè la Guàrdia Urbana ja n'ha comptat 80.000 i els sindicats 800.000, i se suposa que en saben més que jo.
En tot cas avui Catalunya era al carrer, i farà malament el govern català si no reconeix el caràcter nacional d'aquesta manifestació perquè gairebé tots els convergents que conec hi eren. Això sí, argumentant i deixant ben clar que és contra la Reforma Laboral del PP. Dels convergents que conec que estan afiliats a un sindicat (en concret a l'UGT) cap d'ells –òbviament- és empresari, per tant el seu posicionament de sumar-se a la vaga és coherent. En qüestions laborals no hi ha ideologia, solament interessos. Per tant, si ets treballador, per molt que votis CiU no és gens probable que t'interessi que t'acomiadin per estar malalt, o de forma barata sense necessitat d'excusa, ni ser recontractat en precari, ni que t'allarguin la jornada i t'abaixin el sou argumentant pèrdues, sense necessitat de negociar i sense que puguis emparar-te en el conveni del sector.
De tota manera allò més interessant ha estat la presència independentista. Però no em refereixo a l'admirable activisme de l'Assemblea Nacional Catalana, ni als misèrrims blocs polítics independentistes (és clar que també són minsos els altres partits, el mateix grup del PSC era similar en nombre al grup ERC seguit de SI), ni als sindicats independentistes, sinó a la gran quantitat d'estelades per tot el llarg de la manifestació. D'entrada et podien semblar gent isolada… fins que veies que els senyalers estelats anaven també plens d'enganxines de CCOO, CGT o UGT.
El problema de l'adscripció política dels sindicats és un tema vell que arrosseguem de fa trenta anys, quan només ens reuníem els quaranta de sempre sota l'estàtua de Layret. La realitat de Catalunya és que els sindicats majoritaris entre els catalans són més creïbles entre la majoria dels independentistes. Això és perquè el sindicalisme no és essencialista sinó reformista per definició, de manera que als treballadors només ens convenç allò que percebem útil.
Això no treu que no cregui important el paper del sindicalisme més radicalment independentista. De la mateixa manera veig fonamental l'existència de grups polítics radicals, en els quals m'hi incloc, i també que hi hagi un centre dreta que PER FI s'adscriu explícitament al sobiranisme, perquè, com sabeu, en la meva visió sistèmica allò importat és el conjunt.
En tot cas allò més interessant de la Vaga serà veure qui en traurà més rendiment polític. Aquests dies hem vist autèntics analfabets funcionals dels propis drets prendre consciència de l'agressió que per a ells suposa al Reforma Laboral. Alguns prenien consciència que ja se'ls aplicava la Reforma en ser amenaçats amb insinuacions si secundaven la vaga. A Catalunya aquesta massa de noves consciències s'indignen, voten i militen… o poden fer-ho.
La majoria dels catalans no som pas empresaris, que som treballadors. Malament rai si per manca de liderat sobiranista tota aquesta gernació troba millor aixopluc en l'espanyolisme. La majoria dels independentistes que estan sindicats són a CCOO, a la CGT, a UGT. Els més activistes ho estan als sindicats explícitament independentistes. Uns pocs milers conformen la militància dels partits polítics sobiranistes. La resta són la majoria sociològica que revelen les enquestes, que sofreixen actualment una salvatge –i alhora inútil- retallada de drets. Des d'un punt de vista patriòtic haurien de ser els partits sobiranistes (fins la mateixa CiU), no pas els espanyolistes, els que lideressin la Defensa de la Terra, entesa com la defensa dels drets socials, laborals i sindicals que se'ls –se'ns- pretén arrabassar. Fer el contrari implica facilitar que l'espanyolisme torni a guanyar terreny electoral, la qual cosa no ens podem permetre.
http://diarigran.cat/?p=6846
[Non-text portions of this message have been removed]
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
1-Aquest �s un grup sobiranista catal� i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligi�s. Es una iniciativa espont�nia, espontane�sta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religi� o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideol�gics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCI�!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar �s un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Si no vols rebre els missatges d'alg� en particular, no cal donar-se de baixa del grup, �s m�s f�cil filtrar aquest alg�.
4-El terme "Catalunya" s'hi usa seguint el criteri de Josep Guia al seu llibre "Es molt senzill digueu-li Catalunya": http://www.psan.net/llibres/digueu-li/digueu-li.pdf
5-Els missatges d'aquest grup s�n reenviats autom�ticament i es pobliquen al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com
��������������������
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada