Begin forwarded message:
> From: Josep <jsort64@gmail.com>
> Date: 29 de desembre de 2008 3:41:29 GMT+01:00
> To: josepsort@mac.com
> Subject: [josepsort] 12/29/2008 01:29:00 AM
>
> GLOBALISTAN, de Pepe Escobar
>
>
> Ara fa uns dies, abans de començar les vacances, vaig acabar de
> llegir el llibre, escrit pel periodista Pepe Escobar, que porta per
> títol Globalistan, i per subtítol, How the Globalized World Is
> Dissolving Into the Liquid War, d'òbvia referència al sociòleg
> polonès però resident des de fa molts anys a Anglaterra, Zygmunt
> Bauman. Era un treball que feia molt de temps que volia llegir i,
> quan vaig tenir un moment, vaig comprar-lo, naturalment a través
> d'Amazon, i la seva lectura, reposada, m'ha dut quasi un mes i mig.
> A continuació en faig un comentari breu, sense entrar en
> profunditat, opció que deixo per més endavant, en un format més
> acadèmic.
>
> Al seu autor, Pepe Escobar, el vaig conèixer tot llegint l'Asia
> Times Online (ATOL), un diari electrònic, que és una font immensa
> d'informació i de periodisme d'investigació. Segons la breu
> biografia a la wikipedia, Escobar va nèixer el 1954 i resideix a Sao
> Paulo (Brasil). El seu nom va assolir un ressò important arran de
> l'11-9, pel fet que pocs dies abans, concretament, el 30 d'agost, va
> publicar-hi un article que duia per títol un premonitori Get Osama
> Now!... or else.
>
> El llibre no és un treball acadèmic, sinó més aviat un assaig de
> denúncia dels grans interessos (Corporatistan), molt íntimament
> lligats a la indústria energètica (Pipelinestan), en el món actual.
> S'hi nota clarament des del primer moment, la influència d'autors
> acadèmics com el ja esmentat Bauman (teoritzador del temps líquid),
> d'Ulrick Beck i també del sociòleg i historiador Immanuel
> Wallerstein, entre d'altres. Segurament per influència d'aquest
> últim, l'obra té una òbvia estructura geogràfica, que parteix de la
> concepció que el centre del món el forma la gran massa continental
> que és Eurasia, i que en conseqüència, el centre, el rovell de l'ou
> d'aquesta unitat geogràfica, és Iran, Afganistan i Pakistan, que és
> on contacten Europa (a través de Rússia, la Xina i l'Índia i el món
> àrab). En conseqüència, serà en funció de cap a on basculin aquests
> territoris (militarment, econòmicament, energèticament, etc), que es
> condicionarà l'equilibri estratègic del segle XXI.
>
> D'aquesta perspectiva estratègica, naturalment es dedueix una
> negació de la visió atlantista del planeta, atès que clarament, els
> Estats Units es troba a la perifèria d'Euràsia, si bé malda per ser-
> hi present bé indirectament (Israel, els amics àrabs suposadament
> moderats), bé directament (intervencions militars a l'Iraq, a
> l'Afganistan, bases militars en antigues repúbliques soviètiques
> d'Àsia Central), que entre d'altres coses li permetin controlar les
> línies d'extracció i subministrament dels recursos energètics.
>
> Per altra banda, també s'endevina, una progressiva subordinació
> d'Europa al gegant energètic rus (Gazprom Nation), fet que
> comportarà un allunyament de l'amic americà. I una presència
> creixent de la Xina als territoris igualment perifèrics com són
> l'Amèrica del Sud i, sobretot, Àfrica.
>
> Però on sense cap mena de dubte es juga el futur del món és a l'Àsia
> Central, i sobretot, a l'Iran i en les relacions entre l'Índia, la
> Xina i, en una mesura lleugerament menor, Rússia.
>
>
> Un dels elements que més m'ha cridat l'atenció és la interpretació
> que fa Escobar de la lluita a cara de gos que actualment hi ha al
> món islàmic per assumir-ne el lideratge. És una lluita que sobretot
> porten a terme l'organització d'Al-Qaeda (panislamisme i anti-
> occidentalisme) i per exemple Hezbollah, amb Hassan Nasrallah, al
> capdavant (nacionalisme i un certa col.laboració amb elements no
> àrabs ni islàmics, d'altres àrees geogràfiques del planeta), i que
> és vista amb horror pels aliats àrabs de Washington, que entre
> d'altres raons, consideren els xiïtes com un potencial element
> revolucionari en àrees tan sensibles com el Golf Pèrsic. Segons
> Escobar, Nasrallah, gràcies a la seva victòria damunt d'Israel en la
> guerra del 2006, ha assolit avui en dia en el món islàmic i per
> descomptat en el món àrab, un reconeixement que supera fins i tot al
> del mateix Nàsser, dels anys cinquanta i seixanta.
>
> Naturalment, em deixo moltes coses per comentar, però no vull cloure
> aquesta ressenya sense comentar-ne tres de concretes. La primera és,
> el silenci total i absolut entorn la causa del poble kurd. Per
> Escobar sembla com si les seves legítimes reivindicacions,
> senzillament no tinguessin cabuda. Una segona cosa que vull comentar
> és més una impressió meva més que una afirmació de l'autor.
> Considero que Escobar, sense explicitar-ho, dóna per descomptat que
> a mig o llarg termini, l'estat d'Israel acabarà sent destruït o que
> desapareixerà, en gran part per la pròpia evolució sòciodemogràfica
> de la zona, i ben probablement, i això ja és collita meva, perquè
> els Estats Units cada cop tindran més dificultat per continuar
> ajudant-lo com ho han fet les darreres dècades.
>
>
> {Sense l'ajuda americana, l'estat d'Israel està condemnat a una
> lenta però inexorable derrota, tant externa (a mans dels seus
> enemics ferotges) com interna (augment de la corrupció i trencament
> del mirall democràtic de què sempre ha pressumit, de forma, segons
> el meu parer, totalment immerescuda, auge de la cúpula militar i
> dels serveis de seguretat en detriment del poder civil). Els
> esdeveniments d'aquests dies, amb una ràtio de mortalitat de 300:1,
> no només és quelcom que és inassumible com un conflicte entre dues
> parts, sinó que posa la llavor per a dècades d'atemptats
> indiscriminats arreu, on es tornarà a repetir la ratio de mortalitat
> però a la inversa 1:300, 1:400, 1:500, sigui a Nova York, a Londres,
> a Berlin, a Barcelona o a València. I si se'm permet, amb tota la
> raó del món!}
>
> Finalment, vull destacar del llibre el capítol titulat Condofornia
> versus Slumistan. Més enllà d'algunes llicències cinematogràfiques
> (referències a Mad Max, Blade Runner), Escobar relata el futur de
> les grans metròpolis urbanes del segle XXI, seguint en gran mesura
> l'obra del sociòleg urbà Mike Davis (City of Quartz, Planet of
> Slums), i basant-se molt en la realitat de Sao Paulo: diferències
> socials, apartheid residencials, protestes socials, auge de la
> delinqüència comuna, a la qual poc li falta per adquirir algun tipus
> de consciència política...
>
> En definitiva, una obra summament interessant i polèmica.
>
> Pepe ESCOBAR, Globalistan. How the Globalized World Is Dissolving
> into Liquid War, Nimble Books LLC, Ann Arbor, 2006. ISBN
> 0-9788138-2-0.
>
>
> --
> Enviat per Josep a josepsort el 12/29/2008 01:29:00 AM
[Non-text portions of this message have been removed]
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/ 1-Aquest és un grup sobiranista català i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligiós. Es una iniciativa espontània, espontaneïsta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religió o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideològics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCIÓ!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar és un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Si no vols rebre els missatges d'algú en particular, no cal donar-se de baixa del grup, és més fàcil filtrar aquest algú.
4-El terme "Catalunya" s'hi usa seguint el criteri de Josep Guia al seu llibre "Es molt senzill digueu-li Catalunya":
http://www.psan.net/llibres/digueu-li/digueu-li.pdf 5-Els missatges d'aquest grup són reenviats automàticament i es pobliquen al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com €€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
