http://www.histocat.com/htm/vo_lle.htm
Llegenda
» Otger Cataló
Per Jordi Salat, escriptor.
Pots llegir també aquest article en format PDF.
A memòria de Joan Llarch, autor del llibre " La Piràmide Iniciàtica" en el que descriu, segons el seu parer, el missatge de les piràmides i el seu llenguatge cabalístic.
Llegint algun dels seus llibres vaig assabentar-me de la llegenda d'Otger Cataló.
J.S.O.
La mitologia tradicional europea atribueix la fundació de Roma a dos personatges anomenats Ròmul i Rèmul. Segons aquesta tradició, aquests dos personatges va ser criats enmig de la naturalesa amb la llet d´una lloba, que els protegí, se suposa, a l'abric d'una cova.
Els Països Catalans també tenen una mitologia tradicional que fa referència a la seva fundació nacional, la qual, es pot entroncar dins la mitologia tradicional europea.
La fundació nacional dels Països Catalans s'atribueix a l'Otger Cataló, un personatge llegendari convertit en mite, el qual, també va ser alimentat per la llet d'un animal -en aquest cas una ovella-, i la companyia d'un gos gànguil que el va protegir en mig de la naturalesa, se suposa que, també, a l'abric d'una cova.
Alguns asseguren que va ser un personatge real que va servir amb les seves armes a Carlemany, l'Emperador d'Europa. La seva vida exemplar ha estat enaltida fins a convertir-lo en llegenda mitològica.
Otger Catalò, va sobreviure a l´escomesa sarraïna que va arribar fins a les valls pirinenques. Tots els guerrers catalans havien mort. Només un va sobreviure malferit amagat a les muntanyes del Pirineus.
Va viure molt de temps sota la protecció de la seva tenda feta amb pell de cabra, atès per l´afecte del seu gos gànguil, el qual, diàriament li llepava les ferides de les que, poc a poc, s´anava recuperant.
S´alimentava de les fruites silvestres i de la llet que li facilitava una ovella. En la mesura en que s´anaven guarint les seves ferides, Otger Cataló es dedicava a afilar les seves armes, amb el desig de tornar a guerrejar contra els invasors de Catalunya. Polia el seu escut i afilava la seva daga.
El temps anava passant, i quan va ser arribat el dia en el que l´Otger va considerar havia ja recuperat tot el seu vigor, va agafar la seva banya de caça i amb el seu buf la va fer ressonar profunda i prolongadament de tal manera que volà la seva ronca crida per valls i muntanyes estenent-se per tota Catalunya, convocant als seus homes, els catalans fidels a la catalanitat, a la lluita.
El gos gànguil, interpretant la crida del seu amo, va emprendre veloç i infatigable carrera fins que va trobar el primer home en la soledat d´agrestos paratges. Amb els seus boixits , el fidel gos gànguil, li va fer entendre que volia que el seguís. L´home tot seguint el gos, fou conduït davant la presència d´Otger Cataló el qual li va donar el missatge que comuniqués als catalans que el moment de tornar a lluitar contra els sarraïns i recuperar la independència dels Països Catalans havia arribat. El missatger va anar a donar la notícia a les persones més prestigioses del llinatge català perquè agafessin les armes que tenien al seu abast.
Així va ser com, de nou llocs diferents, van acudir amb els seus hostes, els més aguerrits barons de la terra catalana amb el deler de reconquerir els territoris forasteritzats pels sarraïns. Aquests nou cavallers foren els senyors de: Cervelló, Erill, Ribelles, Montcada, Cervera, Pinós, Anglesola, Alemany i Mataplana. Aquest 9 cavallers són coneguts com "Els 9 Cavallers de la Terra" o també "Els 9 Barons de la Fama".
Alemany Anglesola Cervelló
Cervera Erill Mataplana
Montcada Pinós Ribelles
Otger Cataló els va conjurar a lluitar fins a la mort per la terra que els havia vist néixer fins alliberar-la del poder de la "mitja lluna" sarraïna que els havia imposat una cultura diferent de la que era la seva fe vernacla.
Els nou cavallers ajuntaren les seves espases, jurant davant l'altar de la verge negra anomenada Nostra Senyora de Montgrony, -que és situada a prop del monestir de Ripoll, que és alhora relacionat amb un altre mite català: Guifré d'Arrià, el Pelós-, i juraren complir amb lleialtat la seva paraula.
Montgrony està situat a prop del municipi de Gombreny, entre Vic i Berga. (Escric "Gombreny" i no "Gombrén" com s'accepta actualment perquè jo crec que el seu nom original i simbòlic era "Gombreny" donat que aquest acabat "ny" es present a molts topònims i cognoms catalans, a la vegada que es relacionat amb la religiositat dels monjos europeus de l'Orde de Cluny).
Aquests nou cavallers, van partir cap al combat, cadascú cap un lloc diferent, aconseguint la victòria més rotunda. L'únic que va tornar a quedar ferit, fou l´Otger Cataló, aquesta vegada però, triomfador. Otger Cataló, abans de morir, ordenà que el seu escut portés com a ornat, el símbol del gos gànguil perquè aquest animal havia donat testimoni de lleialtat incondicional i sense fi.
Cal presentar atenció també al fet que "el gos" és també el nom amb el qual es coneix una constel·lació astrològica.
Otger Cataló va voler que el gos gànguil pintat al seu escut dugués un dogal d'or. Aquest va ser un escut simbòlic de Catalunya. En el segle X, Guifré I el Pelòs va reinstaurar com a escut català l'escut dels quatre pals vermells sobre fons groc.
Els 4 pals catalans també tenen un simbolisme iniciàtic: per determinat corrent cabalístic fan referència a les 4 lletres del nom de Déu -YHVH- que durant l'Edat Mitjana eren conegudes amb el nom de Tetragrammaton.
Ambdós personatges, Otger i Guifré, duen noms gots o catalano-alemanys. Otger, en llengua germànica vol dir "Pàtria". Guifré, en llengua germànica vol dir "pau victoriosa". Otger també vol dir "Aquell que escolta la paraula" derivat del grec "ot" que vol dir orella.
En llengua hebrea, "ot" vol dir "lletra". La càbala és una ciència que es basa en la combinació de les lletres en funció del diagrama de l'Arbre de la Vida. Podem relacionar aquesta llegenda amb la càbala i els seus misteris?
Al llarg de la historia d'Europa sempre que hi ha hagut un emperador alemany que ha tingut un conseller català al seu costat. Otger Cataló n'és un exemple. Observem que un dels 9 cavallers que va acudir a la crida d'Otger Cataló es diu precisament "Alemany". Amb Frederic de Sicília el conseller va ser Arnau de Vilanova. Amb Carles V va ser E.C.Agrippa, deixeble de Ramon Llull.
Tots ells formaven part d'un pensament cultural i polític, segons el qual, la pau a la Terra entre tots els éssers humans, havia de fer-se realitat quan s'establís un ordre universal basat en la diversitat de les cultures i llengües autòctones o vernacles. Tenia present aquella ensenyança bíblic que diu: "Déu va repartir els pobles per la Terra segons la seva llengua i costums".
Cada poble, doncs, té dret a un lloc en el que viure segons els dictats del seu Esperit i aquest Esperit es manifesta per mitjà de les diverses cultures vernacles.
Creien que la cultura del coneixement veritable es basa en l'observació dels fenòmens naturals. El seu pensament estava en la línia de Plató, Pitàgores, Galileu Galilei, Godescald,...I també del català Ramon Sibiuda, i altres pensadors catalans de caire naturalista. Antoni Gaudí també ens ha deixat per escrit que la seva matemàtica i la seva geometria es basava en observacions de la naturalesa.
A aquest pensament jo l'anomeno "vernaclisme". Aquest pensament sempre ha estat present en la cultura del nacionalisme català i el seu concepte de nacionalisme, que no és racista sinó espiritual en base a un concepte naturalista i científic de la divinitat. El gran mestre seria Ramon Llull.
Donar a conèixer aquesta cultura, ha estat i és la missió dels Països Catalans, segons ens explica molt bé Francesc Pujols en el seus llibres "Concepte General de la Ciència Catalana" i "La visió artística i religiosa d'en Gaudí".
Si analitzen la llegenda d'Otger Cataló, hi veurem que es fa referència a la xifra 9 (9 llocs i 9 cavallers). Aquesta xifra té una interpretació cabalista que està en la línia del pensament esmentat.
També van ser 9 els cavallers que es van reunir a Casp per redactar el Compromís de Casp, en relació a la successió del rei dels catalans a la mort del rei Martí I l'Humà, el qual, per altra banda, era dipositari -segons la tradició- del Sant Graal que, després de la seva mort va anar a parar a un lloc dels Països Catalans, concretament a la catedral de València.
La xifra 9 també la trobem en el nombre de cavallers que es van reunir a Jerusalem amb Hug de Pyns per a fundar l'Orde del Temple del Rei Salomó. Jo penso que no es deia "Pyns" sinó "Pinós" igual com se'n diu un dels catalans que formaren part dels 9 Barons de la Fama.
Per alguns historiadors el nom veritable d'Hug de Pyns, era Hug de Pinós i era de Castellar de n'Hug, a prop de Bagà.
Aquells lectors que vulguin aprofundir en el pensament de E.C.Agrippa, deixeble de Ramon Llull i conseller de l'Emperador alemany Carles V (que també va ser rei d'Espanya amb el nom de Carles I i es va retirar al monestir de l'orde de Sant Jeroni a Yuste, prop de Cáceres) poden llegir el seu llibre més emblemàtic: "De Occulta Philosofia, De Vanitate scientiarum Declamattio, In Artem breuem Raimundi Lulii (Ramon Llull) commentaria et Tabula Abbreuiata, Oratinones et Epistolae".
En aquest llibre s'explica, fins i tot, com s'han d'organitzar les nacions d'Europa en funció de les seves identitats vernacles, que són les identitats relacionades amb les lleis basades en l'observació de la naturalesa i les seves configuracions astrològiques.
El primer castell construït a la muntanya de Montserrat, on es troba el santuari de la verge negra Patrona de Catalunya, Nostra Senyora de Montserrat, s'anomenà "Castell d´Otger" en honor i memòria del cavaller Otger Cataló. (Dic "Nostra Senyora" i no dic "mare de Déu" perquè és el nom amb el qual són esmentades i devocionades les verges negres durant l'Edat Mitjana en base al seu simbolisme iniciàtic o cabalístic).
Aquest fet de la presència del Castell d'Otger Cataló a Montserrat estava situat a prop d'on es troba actualment l'ermita de Sant Miquel.
A vegades he pensat que estaria bé que a Montserrat, una de les muntanyes sagrades dels catalans, s'hi aixequés un monument dedicat a la memòria del cavaller Otger Cataló i els 9 Barons de la Fama.
La llegenda d'Otger Cataló és un bonic argument per a fer-ne una gran òpera, per reivindicar amb l'art, la llibertat dels pobles vernacles de tota la Terra i el seu dret a tenir un lloc on viure segons els seus pensaments, els seus sentiments. Arrelats com a veritables i dignes habitants d'un hàbitat propi establint d'aquesta manera un orde universal basat en les lleis divines que es mostren com a comú denominar en la diversitat de les manifestacions de la Mare naturalesa.
Reflexions i Comentaris
1.- En el llibre"Els Quatre Pals l'Escut dels Comtes de Barcelona" d'Armand de Fluvià pàgina 23 llegeixo que l'Emperador Carlemany va crear 9 comtats catalans en referència al mite d'Otger Cataló. Guifré el Pelós d'Arrià va obtenir el reconeixement, per part de l'emperador Carles el Calb -no Lluís el Pietós com per part de determinats poders es vol fer creure- i va ser aquest Emperador qui va ordenar que usessin les mateixes insígnies i armes que Otger Golante (Otger Cataló)".
2.- Hug de Pyns va fundar l'Orde del Temple del Rei Salomó, els Templers, amb 9 cavallers. Jo penso que Hug de Pyns en realitat era el català Hug de Pinós, fill de Bagà, cavaller que va acudir a la crida d'Otger Cataló. Bagà és un municipi que es troba al costat de Castellar de n'Hug i de la muntanya de Montgrony lloc de reunió dels 9 cavallers i on com s'ha dit hi hagué dipositat el San Graal.Observo que el mot català "Pinós", en fonètica anglesa sonaria "Pyns".
3.- En el Compromís de Casp, es reuniren 9 cavallers.Els catòlics vaticanistes que eren adversaris dels cristians albigesos i càtars cabalistes, i els dominics, fundats pel castellà Domingo de Guzman, van votar contra la nissaga merovingia dels Urgell. Jo considero asquesta nissaga de sang merovingia. Els templers volien fer una nació amb cultura cabalista, un Principat jueu als Pirineu que seria format per Catalunya, Occitània, Provença, València, Balears i altres àrees.Un poder anti-vernacle, va construir una Europa fent fronteres anti-naturals i amb la voluntat d'esborrar una cultura basada en criteris cabalistes que comportava una determinada lectura - diguem-ne, també al·legòrica- de la Bíblia.
Es van constituir estats o pseudo-nacions sobiranes que s'emparen i es justifiquen en la mentida. I es van quedar oprimides i esquinçades entre aquests estats o pseudo-nacions, nacions vernacles que cercaven la seva base ideològica en la veritat i el seny. En aquest sentit, com diu Francesc Pujols: Catalunya és la pàtria de la Veritat.
4.- Jo crec que el mite d'Otger Cataló està relacionat amb la càbala hebrea i per tant està relacionat amb l'Arbre de la Vida i amb les 10 sefiroth. Aquest arbre hauria de ser en el monument dedicat a Otger i els 9 Barons de la Fama (L'Otger més els 9 barons en total sumen 10 com les 10 sefiroth) i hauria d'explicar el simbolisme cabalístic.
Hi ha alguns catalans que quan llegeixen la paraula càbala pensen en sectes i coses relacionades amb un esoterisme irracional i supersticiós, i menyspreen allò que llegeixen i a aquell que ho escriu.
Els seus prejudicis, degut a la cultura oficial, no els permeten pensar en la gran tradició cabalista catalana de l'Escola de Girona considerada com la "Mare d'Israel" durant l'Edat Mitjana. I a més a més, es deixen portar per les calúmnies, difamacions i tergiversacions de que han estat objecte els cabalistes i les ensenyances de la càbala que es va donar a conèixer a Provença quan aquesta era governada pels catalans: La reina Dolça de Provença que era la dona de Ramon Berenguer III comte de Barcelona.
A l'escut de La Provença també hi els quatre pals vermells sobre fons daurat que representen el Tetragramma o nomde Déu.
( Els quatre pals catalans, també es poden veure a l'escut de Salamanca (Castilla) i a l'escut d'Almeria (Andalusia o Països Bètics)
El prestigiós crític juedo-americà Harold Bloom, quan va rebre el Premi Internacional Catalunya, va fer un esment a la relació de la cultura catalana i dels catalans Ramon LLull i Salvador Espriu amb la càbala. Malgrat els comentaris elogiosos d'aquest prestigiós crític americà, els prejudicis dels qui es miren la càbala amb desconfiança i menspreu continuen.
En el llibre "Per a la bona gent" de Salvador Espriu, un llibre que els estudiosos com Rosa Maria Delor relacionen amb la càbala, a la segona part titulada "Intencions" hi ha 10 versets, tants com sefiroth té l'Arbre de la Vida, amb una dedicatòria que diu "Perquè Raimon canti intencionadament, potser algun dia, tots aquests versots".
Raimon, que jo sàpigui no els ha cantat. Quan llegeixo notícies de la Madonna, la cantant de rock americana que s'ha interessat per la càbala, penso: Potser ella les cantaria si conegués l'obra de Salvador Espiu i les cantaria en català si sabés la relació que hi ha entre la càbala i la cultura catalana.
En llengua hebrea, una llengua que admiro perquè es va recuperar assignanat a cada lletra el número que li corresponia i així el seu antèntic valor i grafisme, ( No sé que s'hagi fet el mateix sistema amb la recuperació de la llengua catalana, doncs s'han acceptat molts forasterismes i llatinismes sense arribar al fons ibèric que és el seu substrat vernacle) l'Arbre de la Vida, que és el diagrama de les ensenyances cabalístiques, és diu "Otz Chaim" (El Tarot. Alberto Couste pag. 44).
En llengua grega o hel·lènica, "Ot" vol dir "orella" . Vol dir "tenir oïda per a oir"en referència l'ensenyança evangèlica segons la qual Jesucrist va dir: " qui tingui oïda per oïr, que oeïxi", referint-se als "nascuts de dalt", els vernaclistes que segueixen l'Arbre de la Vida del Pare Celestial i no l'Arbre Genealògic de la sang i la carn de la raça o ètnia.
Als Paisos Catalans, els catalans vernaclistes no volen ser catalans per ser de raça o ètnia catalana, sinó per encarnar i donar testimoni del geni o esperit del lloc que participa de l'Esperit Universal. Jo entenc que així interpreten determinats corrents cristians, com és el cas dels cristians albigesos o càtars, el concepte de Pare Celestial.
5.- Per la matemàtica de la història, com diria Alexandre Deulofeu, un dels savis de Figueres, i perquè com diu un vell refrany balear "No hi ha res que no torni", i així doncs, cal pensar que en el futur es repetirà el passat fins el temps de la Parusia, o final dels temps.
Així , doncs, com en temps de Carles el Calb, Carlemany, Frederic i Carles I , tots ells emperadors d'Europa d'origen alemany trobem la presencia de catalans cabalistes en els seus consells assesors, també en la nova reconstrucció d'Europa, en el segle XXI, els catalans i la cultura de llengua catalana hi tindrem un paper molt important.
El mite d'Otger Cataló i el seu simbolisme pot tenir quelcom a veure en el missatge vernaclista que s'albira pel segle XXI i que va esclatar amb força durant la generació dels anys 60.Fins i tot l'Església Catòlica va deixar el llatí, i va començar a predicar en llengua vernacla com ho van fer els cristiana albigesos segles abans.
Com ja sabem per la historia, els esmentats emperadors van afavorir els interessos de Catalunya. Carlemany la va configurar en 9 comtats, en la línica que s'explica en el mite d'Otger Cataló i els 9 cavallers de la Fama o Terra.
Carles el Calb, li va donar a Guifré d'Urgell el reconeixement dels símbols dels 4 pals cabalístics per a ensenya o bandera d'aquelles terres i una mena de dret d'autodeterminació. Frederic de Sicília tenia de conseller a Arnau de Vilanova. Carles I va tenir de conseller a E.C. Agrippa, un deixeble de Ramon Llull.
Darrera d'aquests emperadors d'Europa, hi havia el pensament català, i aquests, era un pensament vernaclista.
Tot això es repetirà quan es torni a configurar Europa. Això està passant. S'haurà de configurar Europa segons les nacions autòctones o vernacles com Catalunya i no segons els Estats centralistes actualment encara sobirans com Espanya.
A Europa ja es pateix aquesta mena de part o renaixement. Amb la caiguda del mur de Berlín han començat a ressorgir nacions autòctones o vernacles. Algunes com Catalunya, estan en fase d'autonomia, però en el seu temps, es reunificaran els Paisos Catalans i seran reconeguda i admirada internacionalment com a nació. Abans però, haurà de recuperar els seus símbols propis, aquells que la relacionen amb la càbala hebrea i que defineixen la seva identitat en funció de la vernaclitat.
Potser el primer senyal de la reunificació dels Països Catalans sigui quan s'aixequi un gran monument a la figura d'Otger Cataló.
Començarà aquell dia la independència del Països Catalans?. Començarà la llibertat per la cultura de llengua catalana i la revelació d'una retrobada concepció cultural que donarà a conèixer la catalanitat i la llengua catalana a tot el món per mitjà de les ensenyances de la càbala com ja es va donar en pels voltants del segle X?
Els simbolisme dels 4 pals catalans i la seva relació amb el significat de les 4 lletres del nom de Déu -YHVH- serà revelat internacionalment i la seva revelació comportarà el reconeixement de les nacions de llengua vernacla?
No sé dir si aquesta cultura cabalista serà semita (Israel) o camita (Palestina). Potser serà una síntesi hi haurem de parlar de càbala catalana. La càbala que jo predico és una qüestió matemàtica , relacionada amb la raonabilitat i la ciència, i la relaciono amb Pitàgores i no amb els dogmes i els seus fanatismes que s'han apropiat indignament de la religiositat.
No em semblen bé les coses que diu Esdres als jueus ni les coses que diu Hitler als alemanys sobre la puresa de raça. Jo no crec en el món de les races, jo crec en el món de la vernaclitat que és denominador comú de totes les races.
La meva idea de la càbala és oberta a tots els pobles i nacions que s'agermanen en el comú denominador de la vernaclitat que els dóna a compartir la seva essència.
La universalitat és la suma de la diversitat i no l'expansió dela particularitat com pretenen determinats poders, entre aquests, determinat poder espanyolista, que psicoanalíticament és narcisista i que exclou tot allò que no és castellà o castellanitzat. A vegades, fins i tot, falsejant la veritat. D'aquesta actitud en seria un exemple el cas de Cristòfor Colom i Cervantes tal com ho explica en Jordi Bilbeny.
Municipis catalans amb nom jueu com és el cas de Solsona, Salomó, Torà, Ur, i d'altres, esdevindran objecte d'una atenció especial?
El nacionalisme català dels Països Catalans, en tant que nacionalisme de llengua vernacla, té assignada històricament una missió molt important en la consecució de la veritable pau al món. Alexandre Deulofeu ens ha deixat un gran estudi en el seu llibre "La pau al món per la matemàtica de la Història" i també Francesc Pujols en el seu llibre " Concepte General de la ciència catalana"
Quan dic veritable pau, vull dir una pau en la qual tothom es senti lliure en el lloc on viu, en funció dels seus propis pensaments , els seus propis sentiments i els seus propis interessos. Sense sentir-se oprimit per cap mena d'imposició i alhora agermanat confederalment amb la resta de nacions vernacles dins d'un Imperi basat en la Veritat, l'Amor i la Justícia.
I un cop arribat aquí, amic lector, voldria deixar constància de quelcom que he observat, i que dificulta el fet que es facin realitat les coses que són veritat, el reiximent de la identitat vernacla i la interpetació correcta dels senyals del temps:
Hi ha catalans, que, amb la dictadura de Franco, s'han passat anys dient "no és això" i "nosaltres no som d'aquest món" quan en nom de l'espanyolitat s'els volia fer creure "allò que no és".
Hi ha catalans que ara, després de la dictadura , es passen els anys dient "no pot ser", no s'ho acaben de creure, no tenen fe, quan en nom de la catalanitat se'ls ha volgut fer creure "allò que és" tot recuperant la memòria històrica.
Diuen que cerquen la veritat i quan la troben, no la reconeixen, no volen acceptar les seves lleis vives, el seu esperit creador; prefereixen anar cercant, sempre cercant, perquè es pensen que així són més lliures, sense comprometre's amb res ni amb ningú. La seva pàtria, diuen alguns que és "la butxaca"; o sigui els diners. Qui no té pàtria no té ànima o la té adormida.
Els psicòlegs ens diuen que això és a causa de la poca fe i la manca d'autoestima o amor propi. Sobre la llibertat, jo em quedo amb la definició que va dir Spinoza " Llibertat és consciència de necessitat" i allò de l'evangeli cristià "La Veritat ens farà lliures"
També m'he trobat qui, quan llegeix allò que escric, vibra i es sent posat en ressonància i sintonia sense necessitat de proves ni justificacions. Quelcom en el seu interior li fa pensar "és això" i no un altra cosa.
Amb aquesta fe, dic allò que penso. Necessito sentir que comparteixo el meu ser amb un gran Ésser del que en participem tots plegats en essència i crec que això, aquesta concepció cultural que jo anomeno vernaclisme, s'ensenya amb mites i llegendes com la d'Otger Cataló.
Fins i tot si va ser un personatge històric, que jo crec que ho va ser, no contradiu la seva vida llegendaria ni la nega; la seva vida es pot explicar com llegenda i fer-ne una ensenyança, una manera d'entendre el camí que s'ha de fer en aquesta vida per donar-li un sentit.
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
http://www.histocat.com/htm/vo_lle.htm
[Non-text portions of this message have been removed]
Aquest és un grup sobiranista català i federalista europeu. Es una iniciativa espontània, espontaneïsta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religió, 3-que atemptin contra els principis ideològics de l'esquerra europea i catalana.
ATENCIÓ!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar és un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
Yahoo! Groups Links
<*> To visit your group on the web, go to:
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/
<*> Your email settings:
Individual Email | Traditional
<*> To change settings online go to:
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/join
(Yahoo! ID required)
<*> To change settings via email:
mailto:catalonia-europa-digest@yahoogroups.com
mailto:catalonia-europa-fullfeatured@yahoogroups.com
<*> To unsubscribe from this group, send an email to:
catalonia-europa-unsubscribe@yahoogroups.com
<*> Your use of Yahoo! Groups is subject to:
http://docs.yahoo.com/info/terms/
1 comentari:
Molt interesant, sí senyor.
Publica un comentari a l'entrada