[catalonia-europa] Un bon article

Ara toca Brussel·les

per Víctor Alexandre
diumenge, 10 setembre 2006

[Discurs al Fossar de les Moreres la vigília de la Diada de 2006, en
l'acte organitzat per l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura
Catalana.]

No hi ha creixement sense patiment. Tots els processos d'aprenentatge,
de maduració i d'emancipació individual o col·lectiva són lents,
difícils i plens de moments de desencís. La història ens diu que
gairebé sempre tot gran avenç, ja sigui polític, científic o social,
va precedit d'una o de diverses dilacions. És improbable que una fita
plenament assolida no hagi requerit abans la intel·ligència de saber
fer una passa enrere en el moment oportú. I això és així, perquè no hi
ha línies rectes en els camins de la vida. Tota fita humana és
inassolible sense la capacitat de reconèixer les pròpies limitacions.
I els catalans, és prou sabut, tenim les nostres limitacions. Algunes
són idiosincràtiques, formen part de la nostra naturalesa, d'altres
són fruit de l'adversitat, responen a fets puntuals. Tanmateix,
aquestes limitacions, per més que ho semblin, no són un enemic afegit
a la nostra subordinació nacional. No ho són perquè els qui ens volen
subordinats també en tenen, de limitacions; els qui se'ns declaren
superiors i ens diuen que no som ningú per decidir per nosaltres
mateixos, també estan, mal que els pesi, irremissiblement subordinats
a la seva pròpia naturalesa. Aquesta és la sàvia ironia de la vida, la
que ens recorda no sols la nostra vulnerabilitat sinó també la dels
nostres enemics.

Però jo, avui, no vull parlar-vos dels enemics exteriors, sinó
d'aquell enemic que els catalans portem a dins. Es tracta de l'enemic
més perillós de tots perquè no es veu, i, encara que el veiem, som
incapaços de reconèixer-lo, atès que adopta el nostre propi rostre.
Aquest enemic té un nom: es diu desencís. Un desencís que nosaltres
mateixos, sovint sense adonar-nos-en, escampem a tort i a dret en
forma d'idea segons la qual mai no ens en sortirem perquè "Espanya i
França mai no voldran...", perquè "Espanya i França mai no
admetran...", perquè "Espanya i França mai no ens deixaran...".

Hem d'extirpar aquesta negativitat del nostre cervell, i ho hem de fer
per diverses raons. Us en diré tres. La primera: perquè és una mostra
d'infantilisme, de baixa autoestima i de desconfiança en les pròpies
possibilitats donar-se per vençut abans d'acabar el partit. Això no
vol dir que l'infantilisme sigui dolent per si mateix, l'infantilisme
no és dolent en un infant, però és malaltís i traspua patetisme quan
esdevé la imatge de marca d'un poble que es vanta de tenir mil anys
d'història. La segona: perquè com més insistim en la impossibilitat de
la independència nacional més es referma dintre nostre la falsa
certesa d'aquesta impotència. La independència no és un premi que un
pare omnipotent ens ha de concedir per bona conducta, la independència
és un dret que exerceix tot ésser humà quan arriba a l'adultesa o tota
col·lectivitat nacional quan pren consciència que la igualtat entre
els pobles no és possible sense el respecte per la seva singularitat.
I la tercera: perquè l'energia que malbaratem amb la pràctica del
victimisme o de la justificació ens allunya cada cop més de l'exercici
de la maduresa. I la maduresa d'un poble es demostra per la negativa
d'aquest poble a subordinar la voluntat del seu Parlament a la
voluntat d'un altre Parlament.

No hi ha dubte que, recentment, hem estat víctimes d'un frau històric,
un frau anomenat Estatut que, en un termini força curt, serà sotmès al
judici de la història, però no per això hem de caure en el desànim. No
ho hem de fer perquè en aquest món no hi ha res que sigui
intrínsecament bo ni intrínsecament dolent. I no sols perquè la
naturalesa no fa judicis morals o perquè mai no plou a gust de tothom,
sinó perquè molts fets que en el seu moment jutgem com a negatius,
acaben, amb el temps, tenint contrapartides força positives. Però, és
clar, per tal que això s'esdevingui, cal saber positivar l'adversitat.
I la part positiva de l'ensarronada de l'Estatut és que Espanya s'ha
despullat definitivament.

En realitat, diguin el que diguin, no hi ha nou Estatut. No n'hi ha
perquè tot Estatut que no reconegui la nació catalana, que no acabi
amb l'espoli fiscal, que no contempli el concert econòmic, que no
admeti la gestió dels nostres ports i aeroports, que no obligui a
etiquetar en català tots els productes fabricats o distribuïts a
Catalunya i que negui, a més, el dret a celebrar referèndums, a tenir
seleccions nacionals i a exercir democràticament el dret a
l'autodeterminació, és un Estatut al servei dels interessos d'Espanya
i, per tant, un Estatut contrari als interessos de Catalunya.

¿No ens adonem del contrasentit que suposa que Catalunya es regeixi
per un Estatut? ¿No ens adonem que "nació" i "Estatut" són dos termes
contradictoris? Les nacions adultes no tenen Estatut, les nacions
adultes tenen Constitució. I on és la Constitució de Catalunya? On és
el document que avala la seva personalitat jurídica? On és la Carta
Magna que l'equipara en drets i deures a les altres nacions sobiranes
del món? No tenim res d'això, i no ho tenim perquè l'intent dels
nostres veïns de convertir en espanyols els catalans del sud i de
convertir en francesos els catalans del nord es manté inalterable al
llarg del temps. Cada cicle polític neixen i moren governs de signe
divers tant a Espanya com a França, n'hi ha de dretes i n'hi ha que es
diuen d'esquerres, però tots, absolutament tots, tenen un objectiu
comú: la desaparició del poble català com a identitat nacional
diferenciada.

És per això que jo, avui, en aquest lloc i en aquesta data tan plens
de simbolisme, torno a proposar formalment la unitat de tot
l'independentisme català, la superació de les nostres picabaralles
fins l'endemà de la independència i la concentració d'energies en la
internacionalització del nostre conflicte. Els nostres altaveus no han
de ser els carrers de Barcelona, de València, de Palma, de Fraga o de
Perpinyà, i molt menys encara els de Madrid o de París, els nostres
altaveus han de ser els carrers de Brussel·les perquè és només allí, a
la capital de la Unió Europea, on les nostres reivindicacions tindran
ressò internacional. La manifestació del passat 18 de febrer al centre
de Barcelona i la de l'1 d'abril al centre de Bilbao van ser un gran
èxit, certament, però ja són història. Ara toca Brussel·les, ara toca
Estrasburg. La propera manifestació multitudinària de reivindicació
nacional ha de ser catalanovasca, és a dir, catalans i vascos units, i
s'ha de fer davant les institucions europees, perquè és allà, en
qualitat d'europeus, on hem de recordar als demòcrates d'arreu del món
que l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar una resolució
segons la qual "El dret dels pobles i de les nacions a decidir per
ells mateixos és una condició prèvia a l'aplicació de tots els drets
fonamentals de l'ésser humà".

La meva proposta, per tant, és que treballem per recuperar l'esperit
unitari de la manifestació del 18 de febrer, perquè és en aquella
unitat on es troba el secret de la nostra llibertat. Si no ens veiem
amb cor d'ajornar les diferències que ens divideixen, si no som
capaços de posar Catalunya per damunt de les nostres dèries personals
o dels interessos de partit, Catalunya mai no recuperarà la seva
independència. Prou de barallar-nos entre nosaltres, prou de
malbaratar energia en disquisicions internes o mesurant el gruix de
legitimitat de cadascú. Primer és Catalunya, i si veritablement
l'estimem no hi ha dubte que la voldrem lliure. Però aquesta llibertat
no serà possible si tots i cadascun de nosaltres no estem disposats a
admetre que l'important no és que Catalunya sigui de d'esquerres, de
centre, comunista, anarquista o conservadora, sinó que Catalunya sigui
lliure per poder decidir què vol ser. I és d'acord amb aquest principi
que us proposo que concentrem tota la nostra força en l'objectiu
d'aconseguir la cohesió de les nacions sense Estat de la Unió Europea,
una cohesió de nacions que s'expressi amb una sola veu en el Parlament
d'Estrasburg. Parlo, per tant, de cohesió a Catalunya i de cohesió al
conjunt dels Països Catalans, de cohesió amb Euskal Herria i Galícia,
de cohesió amb Escòcia, Gal·les, Flandes, Còrsega o Irlanda del
Nord... Parlo, en definitiva, d'unitat d'objectius i d'unitat de
criteri per assolir-los. Aquesta és la clau de la nostra força, i el
dia que l'exercim serà tan poderosa que ens semblarà increïble que una
cosa tan elemental no se'ns hagués acudit abans.

França i Espanya es troben al final de la seva història imperial. No
importa que no se n'adonin o que no vulguin adonar-se'n, el seu cicle
vital s'acaba, i amb la seva fi en neix un altre que serà la seva
antítesi. Parlo d'un cicle marcat pel declivi dels Estats imperials i
l'albada dels pobles petits. I entre aquests pobles, no en tingueu cap
dubte, hi ha un lloc per als Països Catalans.

€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
Aquest és un grup sobiranista català i federalista europeu. Es una iniciativa espontània, espontaneïsta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religió, 3-que atemptin contra els principis ideològics de l'esquerra europea i catalana.
ATENCIÓ!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar és un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€

Yahoo! Groups Links

<*> To visit your group on the web, go to:
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/

<*> Your email settings:
Individual Email | Traditional

<*> To change settings online go to:
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/join
(Yahoo! ID required)

<*> To change settings via email:
mailto:catalonia-europa-digest@yahoogroups.com
mailto:catalonia-europa-fullfeatured@yahoogroups.com

<*> To unsubscribe from this group, send an email to:
catalonia-europa-unsubscribe@yahoogroups.com

<*> Your use of Yahoo! Groups is subject to:
http://docs.yahoo.com/info/terms/