Memòria o cames
Solament nosaltres els valencians tenim un ADN capaç de materialitzar en accions el pensat i fet i així , sense cap premeditació, aquell dia en què no es va poder completar la caldereta de peix per la manca d'arròs es va recórrer als fideus amb tota la naturalitat per tal d'acabar la cassola i es creà d'aquesta forma un plat nou, capdavanter hui en dia, de la nostra gastronomia nacional com és la reconeguda arreu del món, la fideuà de Gandia.
Amb memòria o cames els valencians caminen cap avant, perquè haver de tornar per desmemòria suposa tenir bones cames. I per a què tornar?, si amb memòria no cal. Encara que la memòria no sols es relaciona amb l'aparell locomotor, de què ens aprofita furgar en la història passada si els que la van viure i patir ja no hi són…?. Allò més civilitzat i rendible és el que vaig sentir a dos coneguts meus amb lliure pensament i implicats en càrrecs de responsabilitat al PP i al PSOE locals, que són dues persones de coneixement : "Mira, si al teu avi el van matar els de Franco, al meu el van matar els rojos, que el meu l'hagen beatificat i el teu no, no és tan important ja que Déu els tindrà a la Glòria tots dos segurament. I a tu, no crec, si he de ser-te sincer, que et preocupe tant això. Perquè, al cap i a la fi, tu massa creient no eres, encara que sigues el primer en agafar el ciri per a eixir a les processons. Ací hem d'estar units per aquest projecte comú que és Espanya
i hem d'acabar ja amb les recialles nacionalistes i republicanes... No és que no vulga jo que no estiguen, no em malentengues, però com una cosa exòtica, i a extingir. Espanya és Espanya, València és Espanya i Gandia és Espanya, i això no és cap descobriment...Gandia, a més a més de tenir les voreres tan amples com les de la ciutat de Nova York, i les franquícies que tenen totes les grans ciutats del món, té un sant patró, que va ser el seu duc i tot. Que fa 500 anys el gandians d'aquella època es tiraren la fam pel llom i que el senyor duc fóra un fartó profitós i exerercira el dret de pernada, que era un dret de la noblesa en aquell temps, és el mateix que si digueres que el senyor duc anava marcant paquet i t'escandalitzares, quan en realitat la indumentària de l'època era així…i ben mirat, ¿qui no voldria cardar amb el senyor duc si hui això continua sent el mateix? "
Si dels pecats del piu Déu se'n riu, com anem en aquest moment de tolerància a fer un drama de les pernades del duc?...Res no ha d'impedir que hui ho celebren.
Vaig a contar una anècdota de fills naturals. El iaio del nostre rei, que com tots saben, va tenir alguns fills naturals, li va dir al que hui ja és oncle reconegut del nostre rei -al qui anomenen de mal nom Botox I i això és segur que li ho han tret ací, que som d'ingeni i gràcia naturals…-: "Leandrito, yo para esas fechas ya no estaré ni contigo ni con nadie, pero allá en el 2010, se celebrará el la ducal ciudad de Gandía el 500 aniversario de San Francisco de Borja y Aragón, patrón que lo es de la aristocracia y ya sabes que sin ella, la corona pierde la flatulance, el glamour y el charme y nuestra beauty flower que desde el siglo XVIII nos acompaña y debe de ser así como Borbones que somos.. Quiero, si tienes salud, que vayas a la ciudad de Gandía en mi nombre y digas quien eres, si para entonces aun no te han reconocido mis descendientes legales, como hijo mio que eres...". Heu de saber que com que el qui parla es sa majestat el rei don Alfonso XIII, hem deixat les
seues paraules en la llengua de l'Imperi. I clar que ha estat reconegut, faltaria més!,
I és que estem en uns altres temps i tenim un rei tan planer que com no havia de reconéixer a son oncle com a tal!
Si fins i tot Alfonso XIII era un gran admirador del nostre duc! La pena és que se'n va haver d'anar per evitar la guerra i perquè Victoria Eugenia lluïra amb tranquil·litat la diadema de Cartier amb diamants, que era tan gran com una tiara ; i que ací, per culpa de la República, no la va poder lluir tot el que ella haguera volgut. Però afortunadament, la nostra reina de hui sap dur eixe patrimoni nacional amb la discreció i professionalitat que Jaime Peñafiel diu que té, encara que després de la separació de la xiqueta Elena, no està per a tiares, diademes ni res, serà que està maleïda? com es va encarregar en època de molta fam ..qui sap?….. Altrament, el nostre sant duc haguera sigut més popular.
Ara és el moment de fer-li justícia al més rebó dels Borja, perquè nosaltres els gandians no sols admirem el nostre duc sant. És més, molts ens sentim com a fills seus i per això ho celebrarem. A més a més, ¿qui pot estar segur de no portar la llavor d'ell? ¿Com podríem oblidar-nos d'un Borja i Aragó al qual cada any acompanyen un centenar i mig de persones amb el ciri el dia de la seua onomàstica, en representació de tots els estaments d'aquesta gran ciutat? Una ciutat que ja desitja començar a preparar aquest gran esdeveniment amb l'ajuda confirmada de la Generalitat Valenciana, l'Ajuntament de Gandia i el seu Cap d'Esdeveniments, que volen que siga un aniversari ple de sorpreses i de gust exquisit. Però com que algunes de les activitats que es preveien són tan fantàstiques i extraordinàries, no s'han pogut mantenir en secret per part dels qui les coneixem perquè la il.lusió i el comboi, a hores d'ara ja ens desborda.
Duc sant nostre, gràcies a la mort de l'emperadriu Isabel de Portugal! Quins dies foren aquells de disgust, desassossec i responsabilitat per al nostre duc! I quin plat de calent haver-se d'encarregar del trasllat del fèretre amb les despulles mortals d'una amiga tan gran! Quants dies amb el cos mort arrosegant la pols del camins d'Espanya –aleshores no havia autopistes! I damunt, sense haver embalsemat el cadàver, ni formol,... Res! Res que poguera haver conservat aquella bellísima dona. Així que, en arribar al destí el nostre duc va haver de reconéixer el cadàver de l'emperadriu, i en obrir de nou el taüt…Dèu meu! No sols quina pudor! Al tuf, en aquella època estaven acostumats. Però, com s'havia llançat a perdre aquella bellísima senyora que havia sigut l'emperadriu d'Espanya!
Alli davant la imatge de la mort, en el pitjor moment de la putrefacció, estava el nostre duc, que sense saber que un dia seria proclamat sant, va dir "no mai més serviré a qui se'm puga morir" . Clar, sent duc, sols podia servir al rei o a Déu. Ell tenia molta classe. Ell no era un sant de l'estil de Teresa de Calcuta –pobreta meua!-, que serà santa a resultes d'altres dedicacions.
El nostre sant, a més de ser duc era pare de família, i ben nombrosa, i clar, els fills sempre estan pel mig i tenen boca per a menjar i demanar…, i noblesa obliga; per tant, qualsevol dubte o comentari al respecte és improcedent de totes totes.
Continuem, perquè el que ve ara és molt rebonic…Conten les cròniques, que l'aspirant a sant, en tornar a Gandia per arreplegar les maletes i els baguls –que eren d'allò més bo, de Louis Vuitton- a fi d'encetar eixa nova vida de santedat, exempta de sedes brocades d'Almoines i de vellut de València, a mesura que passava per les avingudes de canyamel de les seues propietats i cantava alegrement "Yo no quiero pa vivir una montaña de oro fino y pedrería…!" l'aire al seu voltant s'impregnava d'una fragància especial, una olor que sols desprenen els sants vertaders. L'olor de santedat, fragància que el pare Porus, alquimista jesuïta que encara va arribar a tractar el sant, va aconseguir transformar en perfum, o millor dit, en sant oli perfumat, la fòrmula del qual ha estat custodiada amb zel per la Congregació fins i tot durant la Guerra Incivil, quan va romandre emparetada per tal que no poguera ser descoberta, i arribar així al 2010, com a fragància d'ús especial per a
tots gràcies a l'empresa catalana de colònies i perfums Puig, que la materialitzarà amb la financiació del Excel·lentísim Ajuntament de Gandia.
L'Alcalde, i senyora duquessa –que estarà abonada tot l'any a Gandia, segurament al Palau o al Cèsar Borja Resort que també s'ha oferit per a aquesta ocasió- seran els padrins en la presentació del perfum que a hores d'ara la corporació mucicipal en ple ja desitja estufar-se. Capritx dels déus, que promet ésser eixe nou perfum, i per al qual ja s'han elegit els noms següents, atenent les seues distintes intensitats, segons la fragància original, Eau d'Enginy per a l'aigua de colonia, d'Enginy per a l'eau de toilette i Enginyíssim per a l'eau de parfum.
I parlant d'olors, ja estan preparant el que és dira "El Tinell d'Ell". Un abans i un després en la taula del sant. Per a en cas que quan dinem reglotem de fartera ho compensem en sopades de sant, llaugeres de veres. Ací no bollirà com cassola al forn res, perquè les que es necessiten són tan grans que ni Galbis, que ja ha estat consultat, no en té d'eixa mida per a poder deixar-nos-les, i en això estan ara, a fer els calderos per a guisopar les viandes, arnadins i codonyats.
Recordem a sant Borja, perquè ací a Gandia li diem així familiarment, convertint el seu cognom en nom i com a conseqüència hem afegit al santoral tots els Borja i Borja Mari d'Espanya, dels quals tenim ja notícies a través d'algunes filtracions, que s'estan mobilitzant per a convocar una trobada, si el consistori no té cap inconvenient, i no en tindrà cap, a Gandia, amb el lema : "nosaltres sí que som Borja". Per aquest encontre no estaria gens malament anomenar a Borja Thyssen per tal que fera els honors de padrí i aprofitant l'avinentesa , obrir-li les portes del Palau a fi de que ens mostrara una selecció d'obres d'art de la seua col·lecció particular, ja que, d'acceptar, com que hauríem de convidar a Tita…. ¡quina ocasió més adient perquè fóra Gandia el lloc de suavitzar les desaveniencies entre mare i fill, en eixe paranimf de bellesa incomparable que és el nostre Palau Ducal ! I com qui no vol la cosa, es podria fer un toc als del tomate sobre dit
esdeveniment, i Gandia eixiria en totes les cadenes de televisió d'Espanya, -la gent ho vol així, vol tomate!- i si de veritat es reconciliaren mare i fill, ja podrien preparar-se els pares jesuïtes...que ni quan tenien tercerons... Ells, que sols desitjaven un aniversari exemple d'austeritat, en el silenci i el recolliment de les estances borgianes del Palau, rebrien glopades de gent a totes les hores del dia, ja que podria convertir-se aquella ducal casa en un lloc no sols sant, com ja ho és, sinó també en un marc ideal per a la conciliació nacional de les famílies.
Abans que no se m'oblide, apunte que seria convenient també convidar els representans de la noblesa austro-hongaresa atés que, a banda de ser persones que omplin amb molta classe qualsevol esdeveniment o efemèride, no hem d'oblidar que el període Borja és de dinastia Àustria i no Borbona .I potser la nostra duquessa siga la millor amfitriona per a ser l' encarregada de convidar a la gent d'aquella branca dinàstica.
S'ha de celebrar amb grandesa, i com diu el nostre himne li ofrenarem noves glòries perquè el sant està en els altars més alts i perquè alta quedarà tambè la nostra generosa i catòlica ciutat amb aquest aniversari de tan gran volada. No obstant, hi ha alguns malentesos entre la comunitat de reverends pares que habiten el Palau, i el consistori socialista, el qual amb eixe afany d'atendre pluralment els desitjos dels diferents estaments culturals de la ciutat, sembla que ha dedicat, segons diuen, una partida de diners del pressupost perquè es puga fer una analítica completa, amb adn inclòs, de les pressumptes gotes de sang - i no de roig de cinabri com diuen alguns- existents a les parets de la Santa Capella del Palau Ducal i que des de sempre s'atribueixen al sant. Aquesta analítica ha estat sol·licitada pel grup d'intel·lectuals de la secció de l'Àrea de Ciències de la Salut de la ciutat, per a la qual cosa han proposat al professor Grisolia com a coodinador, i es
compta a més a més amb la col·laboració de l'Institut Anatòmico-forense de la Ciutat del Vaticà, on són guardades algunes ampolles amb pixum dels papes i de la xiqueta Lucrècia, i que a l'hora de constatar les dades, donaran llum verda a aquest projecte, encara que l'autenticitat d'aquella sang ja tots la sabem. Però, com és tant delicat el tema, s'ha de mantenir rigorosament el secret d'aquesta anàlisi, perquè s'especula també amb la possibilitat que, en cas de ser realment del nostre sant, poguera ser clonat i clar, encara que els pares jesuïtes són molt moderns i avançats, fins eixe punt no arribarien mai a consentir o transigir en el cas de saber-ho. Però llengües ben esmolades afirmen, com sempre s'ha filtrat tot, que el senyor Alcalde i el senyor Laparra ja ho tenen ben raonat, i a aquest darrer, poder entrevistar en viu el sant , el faria tornar boig d'entusiasme. L'Alcalde, mentre, ja s'imagina amb el xiquet duc al braç, ensenyant-lo a Fitur 2009, un any abans
d'aquesta magnànima celebració, com a reclam turístic màxim de Gandia, respecte a la qual cosa el regidor d'hisenda diu que "si s'ha de pagar la taxa camera per drets d'autor i d'ús del Sant la pagarem," ja que no podem arriscar-nos al fet que en altres comunitats se'ns avancen i facen el mateix amb santa Teresa de Jesús o sant Juan de la Cruz per a llançar una campanya de "Redescubra Castilla", perquè en eixe cas deixaríem la Comunitat Valenciana sense el turisme de sol i platja que tant ens convé". Igualment, i a instància de la Associació Cultural Gandiana d'Amics del Carrer de la Porquera, presidida per la senyora Na Consuelito Gasca i coordinats aquests pel senyor Cap d'Esdeveniments, ha estat sol·licitat que aprofitant l'anàlisi del gotelé sangonós, siguen analitzats també dos aspectes de caràcter metafísic que descarten qualsevol dubte o especulació actual, sobre la santedat del nostre patró. Cal que aquesta anàlisi deixe constància de si les gotes de sang en
qüestió, que taquen les parets de la capelleta, són fruit d'accions punitives amb finalitat exclusivament mortificant o pel contrari són la causa d'accions sadomasoquistes amb la finalitat última de la consecució del pur plaer. Així mateix, sol·liciten també que si existeixen entre la població actual persones que saben, per tradició oral familiar, que són descendents del senyor duc, que se'ls done l'oportunitat de fer-se les anàlisis de l'adn i que, en cas de ser positives, l'Ajuntament els concedisca una pensió vitalícia, i també que tinguen dret de lloguer al Palau, almenys durant una quinzena de dies a l'any, perquè puguen sojornar a cor que vols , de manera que siguen compensats pels quasi cinc-cents anys que els seus avantpassats no van tenir dret de fruir.
Aquests estudis segurament alçaran bambolles entre certs col.lectius, propensos a la crispació, ja que no es troben exempts de perversitat, i en el fons no pretenen més que rendibilitzar les inversions. Però en fi, què podem fer si la societat ho vol així? També és lícit, d'un altra banda, que les inversions siguen rendibles, encara que parlar de diners, tractant-se del sant duc, és una vulgaritat; i com que el nostre president de la Generalitat ha dit que el que siga necessari, l'objectiu ara no ha de ser-ne un altre que preparar eixa efemèride i aprofitar-la també per esclarir qualsevol dubte sobre la il.lustre personalitat del nostre sant, que els gandians sabem que no té cap taca. També ha dit l'Alcalde que tant si eixen pocs descendents del sant duc com si n'eixen molts, o de la mateixa branca genealògica, la pensió a rebre serà simbòlica, uns trenta euros al mes, o el que abans eren mil duros, que fa més pensioneta. Però. per a l'Ajuntament, l'objectiu últim
és fer d'eixa Gandia guapeta una preciositat de ciutat, i per al 2010 ho serà.
Fem memòria ara i cantem una estrofeta de l'himne del nostre patró ..."Nuestros pueblos te vieron nacer, santo duque…." I és que a un sant, com a un rei, cal cantar-li en castellà .
Com a colofó, vaig a anunciar el que serà la vedette de totes les propostes per a aquesta celebració, una proposta que pel futur que té és un secret de valor incalculable i perquè no podem deixar escapar un projecte com aquest, i que per dur-lo a terme tots hauríem de fer força i lluitar a fi que esdevinguera demà ja una realitat: Un gran parc temàtic, sols per a adults "The Borja's Paradise", dedicat a la pràctica del sexe en tots els seus vessants civilitzats, que faria de Gandia i tota la Safor el centre de peregrinació més gran del món, amb grans hotels resort amb els noms de Roderic, Calixt, Maria o Lucrècia…que ens farien arribar ingents entrades de dinerets que beneficiarien tant els ciutadans de Gandia com els de la contornada del parc, amb l'exempció de qualsevol tipus d'impost o taxa municipal. Ací sí que hem de reconéixer que el senyor alcalde ha tingut d'engolir-se el gripau per tal d'arribar no sols al consens sinó a l'acord absolut i total de tots els
representants dels grups municipals –s'ha dit que la idea primera va ser d'algú del PP- i a això se li diu guanyar, perquè amb això guanya Gandia i de rebot tota la Conca de la Safor, la Nostra.
No cal dir que tots el qui sabem del projecte estem en erecció permanent. I demanen que sant Borja ens la conserve.
I que no ens passe com en la Disney, que se'n va anar a París. Memòria o cames.
Joan
---------------------------------
Instant message from any web browser! Try the new Yahoo! Canada Messenger for the Web BETA
[Non-text portions of this message have been removed]
