Nou Article al Bloc Gran del Sobiranisme:
Amics Per Sempre lailo lailo… (Sobre la Difícil Internacionalització del Cas Català)
http://blocgran.cat/?p=4545
La nova ofensiva espanyola contra el nostre sistema de Caixes d'Estalvi sembla ja acceptada per la classe política catalana, conscient que la correlació de forces li impedeix cap resistència. Potser si des d'Europa fos possible algun suport… però la realitat és que fora de Catalunya no ens entenen, i la prova és el nostre reflex en la premsa internacional, reflex convertit en una mena d'esquema (sense matisos, sense riquesa, sense interès) que neix en espanyol a Can Godó (en el millor dels casos) i a El Mundo, i que arriba als nostres veïns després d'haver passat per l'anglès!
.
Aquests dies la prestigiosa revista Time ha difós a tot el mon mundial un Top Ten de les nacions independentistes i ha oblidat Catalunya, però no Euskadi, país que malgrat tot sembla prou còmode amb el seu Concert Econòmic. Em diu un amic nord-americà que Time no oblida mai res, que si no ens ha fet sortir no és pas per desconeixement, sinó per motius més que concrets, segurament relacionats amb la posició catalana en el ranking d'amistats de la revista i del poble americà per extensió.
.
En això de la Internacionalització del Cas Català sempre hi ha hagut tantes capelles com sants. N'he llegit que apel·len a la reparació de la traïció anglesa de 1714, n'hi ha d'altres més pragmàtics, amb propostes diplomàtiques, però basades en argumentacions sobre drets i justícia. En tot cas, tots els que he llegit són reivindicatius. L'amic Daniel Camon Pastor em recomanava l'altre dia el seu llibre "Un únic camí", però encara no he tingut oportunitat de cercar-lo. En tot cas, veig que la majoria són reivindicatius o ingenus, en relació al suport que ens cal rebre d'uns estats que difícilment es mullen més enllà del mercadeig. És com el cas del Sahara: per què Amèrica hauria de recolzar els Saharauis? Pels fosfats? Si els és més fàcil i segur obtenir els fosfats dels Saharauis del mans del Marroquins! Doncs és el mateix amb Espanya! Recordeu també com França oferia policies al fugit dictador de Tunísia, per ajudar-lo a esclafar la revolta, només dos dies abans que aquesta triomfés …i no deixeu de mirar, veureu com no passarà res i França continuarà venent armes, partir d'ara als nous governants!
.
Pot haver alguns casos incondicionals que permetin ballar la Rumba de les Olympíades "Amics per Sempre lailo lailo…"? Penso que només els pocs casos que siguem "gairebé família", però família d'aquella que "com més amics més endins". Hi havia una època que érem molt amics dels Lituans. Ho recordeu? La premsa no parava de parlar-ne. Alguns convergents, que en aquella època eren furibundament anti-independentistes, prou que ens advertien que "aquests bàltics, no solament ens oblidaran de seguida que seran independents, sinó que fins i tot votaran en contra nostra quan les raons del "club dels Estats" se'ls imposin". Però no cal anar tan lluny, si Andorra accedeix a la Unió Europea tampoc no tenim pas la seguretat que espanyols i francesos no regalin quantitats indecents de diners al grup dirigent d'aquell Estat pirinenc a canvi de renunciar –amb arguments ben elegants- a l'oficialitat europea del català. Per tant, d'entrada, ja podem descartar totes les instàncies que puguin ser influenciables per l'enemic.
.
La relació institucional sols pot ser reflex del sentiment d'amistat a nivell de carrer, perquè els pobles han de poder forçar els seus representants a no trair els catalans, i per fer-ho, els pobles s'han de sentir amics nostres. Us explicaré per quina raó no crec en l'àmbit institucional com a forma per garantir solidaritat en un moment donat: la primera coneixença independentista quebequesa que vaig fer va acabar en desengany quan, després d'explicar-li la nostra voluntat d'alliberament nacional, em va respondre que no em creia, perquè ell havia acompanyat una delegació que s'havia entrevistat amb Jordi Pujol i amb altres membres del Govern i de la plana major convergent, els quals "ja els havien explicat no sols que els catalans desitgem ser espanyols sinó fins i tot que els secessionistes catalans som quatre gats absolutament residuals". M'alegra que dues dècades més tard el molt honorable hagi canviat d'opinió (abans d'ahir mateix), quina llàstima de pèrdua de temps!
.
Què tenim? Per una banda els suports circumstancials: en situació de pau i democràcia burgesa són pràcticament inexistents les possibilitats de suport "gratuït", envers les pretensions d'independència de Catalunya, per part d'administracions estrangeres que no estiguin en idèntica situació que nosaltres, i les que hi pugui haver no mantindran la seva posició quan canviïn el seu status (com l'exemple dels Lituans). Per una altra banda tenim un entorn geogràfic pròxim als catalans i també mancat de sobirania política, que a nivell popular pot ser afí a nosaltres perquè durant segles les fronteres no han pogut tallar un contínum de trets culturals comuns. Aquesta àrea de solidaritat mútua i hinterland, en el sentit de reraguarda, de fàcil interrelació, que permetria la participació d'amics de Tolosa a les mogudes barcelonines de la mateixa manera que nosaltres ens apropem a Vilanòva de Magalona per donar-los suport en la lluita pels rètols en occità, que a més ens entenem molt per proximitat cultural, és un recurs que tenim malbaratat fins al punt que sembla que l'enemic hagi aconseguit consolidar les fronteres. Però no és així i, quan conjuminem l'oportunitat i l'esforç, ens adonem que ni el mar ni l'idioma són obstacles per a fer evidents els graus enormes d'afinitat, també amb veïns com els sards o com el països gal·loitàlics.
.
La interrelació, a nivell de relacions personals, amb aquesta àrea, és un recurs al qual no podem renunciar perquè només els pobles amics poden fer front als atacs que encara haurem de rebre, per part de les seves institucions, a petició del nostre enemic. Si esteu a l'aguait anireu detectant articles als diaris francesos i italians posant-nos a parir, però veureu que, al marge de la intoxicació que aconsegueixen entre els lectors, ja hi ha també algunes respostes que ens defensen i sovint són respostes de persones amigues que ens coneixen. Us ho deia al principi, la informació que arriba de nosaltres és infame i esquemàtica, generada en espanyol i traspassada en anglès. No creieu que nosaltres som perfectament capaços de fer-nos entendre i de transmetre les notícies del Cas Català als Occitans i als Sards sense necessitat de l'Espanyol ni de l'Anglès, ni de mitjans com La Vanguardia o El Mundo?
.
En fi, ja he dit moltes vegades com em fot el típic intel·lectual i comentarista bloguer que fa grans arengues, gratuïtes i al servei del seu ego. Per això, per tal d'evitar que m'hi pugueu confondre, molt abans de redactar aquesta proposta he creat tres humils i embrionaris fòrums d'internet amb l'objectiu de començar a generar (i a demostrar que és posible) afinitat a nivell de base.
.
CONVÈRSA CATALOCCITANA
http://www.facebook.com/home.php?sk=group_130002073725098&ap=1
.
Groupe francophone des Amis des Pays Catalans
http://www.facebook.com/home.php?sk=group_186664678025713&ap=1
.
Vogliamo l'Indipendenza dei Paesi Catalani
http://www.facebook.com/home.php?sk=group_140241286034090&ap=1
.
Tots tres grups ronden ja el mig miler de membres i són un clar exponent de bones relacions i de capacitat d'intercomprensió mútua. El primer i ja consolidat, ha estat un grup de conversa catalano-occitana en bilingüisme passiu, és a dir, cadascú parla com vol (mercès a l'extremada proximitat lingüística que tenim els habitants de Bordeus, Marsella i Alacant) però, precisament per això, és possible anar fent tranquil·lament assajos en la llengua de l'altra. El segon és un grup francòfon i el tercer un grup en italià (aquest darrer integrat en un 90% per independentistes sards). Més enllà d'aquest perímetre són difícils els "Amics Per Sempre lailo lailo…", però dintre d'aquest perímetre no està justificat, en absolut, que siguin "altres" els que expliquin els nostres problemes amb les Caixes d'Estalvi o les raons de la nostra lluita. Aquest perímetre ha d'esdevenir el nostre segon àmbit de lluita, de manera que, quan toqui trobar-se a Brussel·les, París o Roma per defensar el cas català, no hi hem d'anar sols (perquè també hi serem quan toqui defensar el cas sard, occità o piemontès)!!!!
.
.
Grans mercès! Que tingueu un bon jorn de satisfaccions i de lluita en el camí de l'alliberament!
.
Fantassin Manel
.
(Gothia Lunga)
[Non-text portions of this message have been removed]
��������������������
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/ 1-Aquest �s un grup sobiranista catal� i federalista europeu, d'esquerres, antipatriarcal i antireligi�s. Es una iniciativa espont�nia, espontane�sta i deslligada de cap entitat organitzada. Aquest grup no admet continguts: 1-comercials, 2-que facin apologia de la religi� o que justifiquin postures diferents de l'ateisme, 3-que atemptin contra els principis ideol�gics de l'esquerra europea i catalana.
2-ATENCI�!!!!: Per a evitar virus i atacs aquest grup NO ACCEPTA missatges
amb arxius adjunts. Si el contingut de l'adjunt que voleu enviar �s un
escrit, podeu copiar-lo dins el cos del missatge en format de text.
Altres tipus de documents podeu carregar-los directament dins la web.
Aquest grup TAMPOC no accepta missatges amb format HTML.
3-Si no vols rebre els missatges d'alg� en particular, no cal donar-se de baixa del grup, �s m�s f�cil filtrar aquest alg�.
4-El terme "Catalunya" s'hi usa seguint el criteri de Josep Guia al seu llibre "Es molt senzill digueu-li Catalunya":
http://www.psan.net/llibres/digueu-li/digueu-li.pdf 5-Els missatges d'aquest grup s�n reenviats autom�ticament i es pobliquen al blog:
http://catalunya-lliure-free-europa.blogspot.com ��������������������
